La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la prestació de renda mínima d'inserció.
Exposa que en data 3 de novembre de 2011 s'ha suspès la prestació, decisió que considera injustificada, ja que segueix el pla de treball establert, amb supervisió dels serveis socials bàsics, i compleix totes les seves obligacions. Indica també que és mare de dos infants petits, i que necessita aquesta prestació per atendre les seves necessitats bàsiques.
D'acord amb la informació tramesa per la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, la prestació es va suspendre perquè la persona interessada havia efectuat un viatge fora de Catalunya, S'indica també que hi ha pendent de resoldre el recurs d'alçada interposat per la persona interessada.
Per la seva banda, la persona interessada indica que va efectuar aquest viatge després d'haver-ho comunicat a la treballadora social i a la psicòloga que intervenen en la supervisió del pla de treball establert, de manera que aquestes professionals tenien coneixement de la seva situació i dels motius del viatge. La persona interessada va marxar el 14 d'agost de 2011 i va retornar l'11 de setembre de 2011; per tant, la durada del viatge va ser inferior a un mes.
Cal tenir en compte que la normativa vigent estableix l'obligació de les persones beneficiàries de la renda mínima d'inserció de romandre de manera permanent a Catalunya, amb les excepcions fixades per reglament. Així, el Decret 384/2011, de 30 d'agost, estableix que ?excepcionalment les persones destinatàries es podran absentar fora de Catalunya per un període màxim d'un mes, sempre que sigui prèviament comunicat a l'òrgan que en faci el seguiment?.
Per tant, es pot entendre que el viatge fet per la promotora està inclòs en aquest supòsit excepcional, de manera que es conclou que no era procedent la suspensió de la prestació.
D'altra banda, pel que fa a la manca de resposta al recurs interposat per la persona interessada contra la resolució de suspensió el Síndic recorda que, d'acord amb la normativa reguladora del procediment administratiu comú -en concret, l'article 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú- el termini màxim per resoldre els recursos d'alçada és de tres mesos i, per tant, en aquest cas s'ha superat de molt aquest termini.
Cal, per tant, corregir aquesta situació, a fi d'evitar que s'allargui la situació en què es troba la persona interessada, i possibilitar que recuperi la prestació com més aviat millor. En aquest sentit, s'ha de tenir en compte que es tracta d'una prestació destinada a atendre necessitats bàsiques. Per tant, cal ser extremadament curós i tramitar amb la màxima diligència aquests procediments, a fi d'evitar les greus conseqüències que es poden produir quan les persones beneficiàries deixen de rebre la prestació i no disposen d'altres recursos econòmics.
D'acord amb les consideracions exposades, el Síndic entén que en aquest cas cal actuar amb celeritat per corregir les incidències produïdes i, per això, suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que prengui les mesures oportunes perquè es resolgui el recurs d'alçada interposat per la persona interessada; s'estimi i s'anul·li la suspensió acordada mitjançant resolució de 21 d'octubre de 2011, de manera que es reconegui el dret a la percepció de la prestació sense interrupció; es reprengui el pagament de la prestació concedida a la persona interessada sense més dilació, i es faci l'abonament de les mensualitats endarrerides com més aviat millor.