El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la seva prestació de renda mínima d'inserció (en endavant RMI).
Exposa que el mes d'octubre de 2011 va deixar de rebre la prestació i que no ha rebut cap notificació en aquest sentit. Manifesta que ha complert sempre amb el pla de treball i els compromisos assumits, per la qual cosa considera injustificada aquesta suspensió.
D'acord amb l'informe de la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa, en data 20 de setembre de 2011 es va dictar la resolució per la qual se suspenia la prestació al promotor, amb efectes des de l'1 de setembre de 2011, perquè la persona interessada havia sortit de Catalunya. L'informe també indica que el 28 de desembre de 2011 la persona interessada va presentar un recurs d'alçada, que resta pendent de resoldre, i que, amb relació al trasllat de residència, la persona interessada no ha acreditat la justificació corresponent.
En primer lloc, pel que fa a la sortida de Catalunya, la persona interessada exposa que va fer el viatge per fer gestions administratives adreçades a l'obtenció de la documentació necessària per sol·licitar la nacionalitat espanyola. El viatge es va iniciar el 14 de juliol de 2011, i per tant en aquell moment encara no estaven en vigor les noves condicions establertes per al manteniment de la renda mínima d'inserció -en virtut de la Llei la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres- que comporten l'obligació de les persones beneficiàries de romandre de manera permanent a Catalunya.
Així doncs, no es pot considerar aplicable a aquest cas aquesta obligació, i per tant el viatge esmentat no es pot considerar causa suficient per suspendre la prestació.
En segon lloc, la persona interessada indica que va comunicar el viatge als professionals dels serveis socials bàsics encarregats del seu cas. A més, el viatge va tenir una durada inferior a un mes, de manera que, en qualsevol cas, entraria també en el supòsit del Decret 384/2011, de 30 d'agost, que preveu que ?excepcionalment les persones destinatàries es podran absentar fora de Catalunya per un període màxim d'un mes, sempre que sigui prèviament comunicat a l'òrgan que en faci el seguiment.?
En tercer lloc, pel que fa a la manca d'acreditació de la justificació del viatge, segons consta en l'acta de l'entrevista que el promotor va fer el 26 d'agost de 2011 amb els serveis del Departament d'Empresa i Ocupació, es va fer constar expressament la sortida per ?arreglar uns papers?.
I finalment, pel que fa al recurs d'alçada contra la resolució de suspensió, cal tenir en compte que el promotor va interposar aquest recurs el 28 de desembre de 2011. D'acord amb la normativa reguladora del procediment administratiu comú -en concret, l'article 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú- el termini màxim per resoldre els recursos d'alçada és de tres mesos i, per tant, en aquest cas s'ha superat de molt aquest termini.
Caldria, per tant, corregir aquesta situació, a fi d'evitar que s'allargui la situació en què es troba la persona interessada, de manera que es garanteixi que la persona beneficiària rep puntualment la prestació que li correspon.
De conformitat amb això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que prengui les mesures oportunes perquè es reprengui el pagament de la prestació concedida al promotor sense més dilació; es resolgui el recurs d'alçada interposat per la persona interessada; s'estimi i es deixi sense efecte la suspensió acordada mitjançant resolució de 20 de setembre de 2011, i es faci l'abonament de les mensualitats corresponents a aquest període com més aviat millor.