Segons l'informe de la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, la suspensió es va acordar perquè la promotora havia sortit de Catalunya. En l'informe s'exposava també que la persona interessada havia presentat un recurs d'alçada contra la resolució de suspensió, que s'havia descartat la represa del pagament perquè s'havien detectat diverses sortides durant l'any anterior que no havien estat prèviament comunicades, i que a més no s'havia justificat amb quins recursos s'havien pagat aquests viatges.
Per la seva banda, el Síndic fa les consideracions següents:
En primer lloc, segons es desprèn de les dades de què es disposa, el viatge que va donar lloc a la suspensió es va iniciar abans de la publicació de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres. És a dir, quan encara no estaven en vigor les noves condicions establertes per aquesta norma per al manteniment de la renda mínima d'inserció, que comporten l'obligació de les persones beneficiàries de romandre de manera permanent a Catalunya.
Si això és així, caldria considerar aquesta obligació no aplicable i, en conseqüència, aquest viatge i els anteriors no es podrien considerar causa suficient per suspendre la prestació.
En segon lloc, pel que fa al recurs d'alçada interposat per la persona interessada, no consta si s'ha resolt o no. En aquest sentit, convé recordar que les administracions publiques tenen el deure de resoldre expressament, i dins del termini màxim establert en cada cas, els procediments administratius i també els recursos. I, d'acord amb l'article 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, el termini màxim per resoldre els recursos d'alçada és de tres mesos.
Finalment, pel que fa a la possible represa del pagament, la Direcció General indicava que es va descartar per raó de les sortides efectuades per la persona interessada durant l'any anterior, si bé no consta que s'hagi emès cap resolució que resolgui la petició de reactivació presentada per la persona interessada.
Pels motius exposats en els paràgrafs anteriors sobre l'aplicació de les condicions previstes per la normativa vigent en el moment dels fets, el Síndic entén igualment que aquests viatges no poden ser considerats causa suficient per no reprendre la prestació. En qualsevol cas, si es considerés que la persona interessada ha incomplert les obligacions que li havien estat imposades pel fet de no haver comunicat aquests viatges, això no hauria de ser obstacle perquè es reprengui el pagament un cop ha tornat a Catalunya.
De conformitat amb això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació:
- que resolgui amb celeritat el recurs d'alçada interposat per la persona interessada contra la resolució de 20 de setembre de 2011.
- que anul·li la suspensió de la prestació i que reconegui a la persona interessada el dret a la prestació sense interrupció.
- que dicti resolució expressa sobre la sol·licitud de reactivació presentada per la persona interessada i es reprengui el pagament al més aviat possible.