La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb un expedient sancionador de trànsit, del qual afirma que no va tenir coneixement fins que va rebre els requeriments de pagament de les sancions corresponents.
De la documentació tramesa pel Departament d'Interior es desprèn que la persona interessada va presentar un recurs de reposició contra l'expedient sancionador, que va ser inadmès en data 8 de desembre de 2014.
Tanmateix, un cop examinat el contingut de la resolució es constata que atès que es va notificar la incoació del procediment sancionador al TESTRA perquè no s'havia pogut dur a terme la notificació al domicili de la persona interessada per absència, i atès que la persona interessada no va formular al·legacions en el termini legalment establert ni va fer efectiu el pagament de la sanció, es va considerar que un cop notificada la denúncia aquesta tenia efectes d'acte resolutori amb els efectes de l'article 81.5 de la Llei 18/2009, de 23 de novembre, de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial.
D'aquesta manera, la resolució en qüestió es basa en l'article 81.5 de la Llei de trànsit per inadmetre el recurs, i s'indica que la denúncia va adquirir efectes d'acte resolutori arran de la inactivitat de la persona interessada, fet que comporta l'esgotament de la via administrativa i la possibilitat de recórrer únicament en via jurisdiccional.
Respecte d'aquesta consideració, cal tenir present la diferència entre els actes que posen fi a la via administrativa i aquells que són ferms en via administrativa, en tant que els primers admeten que són susceptibles de ser recorreguts potestativament mitjançant la interposició de recurs de reposició d'acord amb l'article 116 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, a diferència dels actes ferms contra els quals només escau el recurs extraordinari de revisió.
El precepte al qual es refereix la resolució objecte de queixa disposa que, si la persona denunciada no formula al·legacions ni abona l'import de la multa en el termini dels vint dies següents a la notificació, la denúncia té l'efecte d'acte resolutori i la sanció es pot executar un cop transcorreguts trenta dies naturals des de la notificació de la denúncia.
Així doncs, l'efecte d'aquesta denúncia, contra la qual no s'han formulat al·legacions ni s'ha abonat l'import de la sanció, ha de ser el mateix que el que estableix l'article 82 quan disposa que la resolució sancionadora posa fi a la via administrativa i la sanció es pot executar des del dia següent a la notificació de la sanció, i per tant es pot interposar recurs de reposició amb caràcter potestatiu.
En conclusió, doncs, el Síndic considera que la normativa reguladora del procediment sancionador de trànsit no altera el règim general de recursos administratius en el supòsit d'una denúncia contra la qual no es presenten al·legacions, que esdevindria acte resolutori i executable, però no ferm en via administrativa. Per aquesta raó, si es complien la resta de requisits aplicables, s'hauria d'haver admès a tràmit el recurs i analitzat la qüestió plantejada per la persona interessada.
En conseqüència, el Síndic demana al Departament d'Interior que revisi la decisió d'inadmetre el recurs formulat per la persona interessada i que ordeni que es retrotreguin les actuacions al moment en què caldria haver-lo admès per tal de poder resoldre'l.