La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el greuge que pateixen les persones que són derivades en primera instància a centres hospitalaris en què es practiquen tècniques de reproducció assistida respecte d'aquelles que són derivades inicialment a centres en què no en fan i posteriorment han de ser derivades de nou a un centre en què se'n practiquin.
Exposa que el 10 de març de 2009 va ser derivada a l'hospital Althaia de Manresa per la llevadora del CAP de Sant Vicenç de Castellet. Dos anys després, el 21 de març de 2011, després de visitar-la i revisar les proves, la van derivar a l'Hospital de Sant Pau per a una primera visita d'infertilitat.
Es queixa perquè els dos anys que ha hagut d'esperar perquè la visitessin, no li comptabilitzen com a temps d'espera.
D'una banda, el Síndic recorda que arran de l'actuació d'ofici que va iniciar per tractar diverses qüestions relacionades amb la prestació de reproducció humana assistida amb finançament públic, ja va fer arribar al Departament de Salut les seves consideracions en el sentit que calia introduir mesures encaminades a equiparar la situació de les pacients en llista d'espera, independentment de les prestacions que s'ofereixin en el centre a què hagin estat derivades inicialment, atès que les pacients no tenen possibilitat d'escollir el servei o centre sanitari en què volen ser tractades per sotmetre's a un tractament de reproducció humana assistida sinó que han d'acudir al centre de referència al qual se les deriva (A/O 5811/2009). Així, independentment d'allà on siguin derivades se'ls ha de garantir la igualtat de condicions respecte de les altres pacients que es troben en la seva mateixa situació en qualsevol part del territori.
D'altra banda, atès que el rerefons de la queixa que planteja la promotora té a veure amb la llista d'espera, el Síndic insta de nou el Departament a aplicar totes les mesures correctores necessàries perquè s'escurcin tant com sigui possible els terminis d'espera i els pacients vegin reconegut el seu dret a l'assistència sanitària de manera suficientment àgil, a fi d'evitar casos com el de la promotora, que ha hagut de recórrer a la sanitat privada.