La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la prestació de renda mínima d'inserció que tenia concedida
Exposa que no rep la prestació des del mes d'agost de 2011 i que no ha rebut cap resolució ni comunicació sobre aquesta qüestió. En data 24 d'octubre de 2011 va presentar una reclamació, però no ha rebut cap resposta.
Segons la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, la prestació es va suspendre mitjançant resolució de 20 de setembre de 2011 perquè la promotora havia sortit de Catalunya.
El Síndic posa de manifest que la sortida de Catalunya correspon a un viatge que la persona interessada va fer al Marroc el 20 de juny de 2011 per visitar el seu pare. Per tant, aquesta sortida es va fer quan encara no estaven en vigor les noves condicions establertes per al manteniment de la renda mínima d'inserció -en virtut de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres- que comporten l'obligació de les persones beneficiàries de romandre de manera permanent a Catalunya. Per tant, el Síndic considera que no seria aplicable en aquest cas aquesta obligació i, en conseqüència, aquest viatge no s'hauria de considerar causa suficient per suspendre la prestació, ni tampoc per extingir-la.
En qualsevol cas, no hi ha cap element que acrediti que hi ha hagut un trasllat de residència, sinó en tot cas una sortida temporal per motius familiars, i així ho va expressar la persona interessada en la reclamació presentada al Departament d'Empresa i Ocupació en data 24 d'octubre de 2011.
A més, fins i tot en el supòsit que es considerés que el fet d'haver viatjat fora del país podria donar lloc a la suspensió, en la data en què es va suspendre ja s'hauria d'haver reprès la prestació, perquè la persona interessada estava de nou a Catalunya.
Pel que fa a la manca d'acreditació de la justificació del viatge, no s'ha aportat cap document que indiqui que l'òrgan gestor de la prestació hagi fet cap requeriment en aquest sentit. I si l'Administració considerava que la persona interessada havia de presentar alguna justificació, li hauria d'haver requerit expressament la documentació que considerés necessària, tot especificant els documents que havia de presentar. Altrament, es produeix una situació d'indefensió per a la persona afectada.
Finalment, cal indicar que, si no es pot entendre justificada suficientment la suspensió, menys encara es pot justificar l'extinció de la prestació, perquè no hi ha cap element que faci concloure que la persona interessada va deixar de residir a Catalunya.
De conformitat amb això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que anul·li la suspensió de la prestació acordada mitjançant la resolució de 20 de setembre de 2011 i l'extinció posterior de la prestació acordada mitjançant la resolució de 19 d'abril de 2012, que revoqui aquestes resolucions i que reconegui a la persona interessada el dret a la percepció de la prestació sense interrupció. Així mateix, el Síndic recorda el deure de resoldre expressament el recurs d'alçada interposat per la persona interessada contra la resolució de suspensió, i insta el Departament a dictar resolució expressa, de conformitat amb les consideracions exposades.