Arran d'una queixa en què es plantejava una presumpta actuació administrativa irregular sobre la resolució de la concessió del perllongament de l'edat de jubilació d'un funcionari de la Generalitat, dictada a l'empara de la disposició transitòria novena de la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics, el Síndic ha obert una actuació d'ofici per estudiar aquesta qüestió.
En concret, es pretén analitzar si la disposició transitòria novena de la Llei 5/2012, de 20 de març, quan determina deixar sense efecte el perllongament ja autoritzat de la permanència en el servei actiu, vulnera l'article 9.3 de la Constitució espanyola, que garanteix la irretroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals.
Un cop estudiat aquest assumpte, el Síndic fa les consideracions següents:
1. L'eficàcia general de les normes jurídiques depèn, en primer terme, d'una clara delimitació del seu àmbit temporal i espacial. En aquest sentit, els principis de legalitat i de seguretat jurídica exigeixen conèixer amb precisió quines normes regeixen en cada moment i quin és l'àmbit espacial en què han de ser aplicades.
L'eficàcia retroactiva de les disposicions legals no és impedida per l'article 9.3 de la Constitució pel que fa a les millores, però allò que no permet aquest precepte constitucional és la vigència retroactiva de la norma que ocasioni resultats restrictius o limitatius de drets que s'havien obtingut en aplicació d'una legislació anterior vigent al moment d'adquirir el dret, encara que substituïda després amb efecte retroactiu per una norma posterior (STC 97/1990, de 24 de maig).
Per tant, el límit de la retroactivitat de les normes restrictives de drets individuals radica en el respecte als drets adquirits, entesos com els drets consolidats i integrats en el patrimoni del subjecte i que no comprèn ni els drets futurs ni les simples expectatives.
2. Consolidada jurisprudència del Tribunal Constitucional, exposada en la Sentència 90/2009, de 20 d'abril, estableix que el principi d'irretroactivitat de les normes es refereix a les disposicions sancionadores no favorables o a les restrictives de drets individuals, l'abast del qual també ha estat determinat pel mateix tribunal (STC 27/1981, de 20 de juliol, STC 6/1983, de 4 de febrer i STC 150/1990).
3. El Tribunal Constitucional sosté que d'allò de què no es pot parlar és de drets adquirits a mantenir un determinat règim regulador d'unes prestacions a obtenir en el futur. Tampoc no existeix retroactivitat quan la norma afecta situacions en curs d'adquisició, però no consolidades, perquè no corresponen a prestacions ja causades, ja que allò que prohibeix l'article 9.3 de la Constitució és la retroactivitat de la nova Llei en els efectes jurídics ja produïts en situacions anteriors (STC 42/1986).
D'aquesta manera, la potestat derogatòria de les normes ha de respectar els drets adquirits que han nascut durant la vigència d'altres normes i que no han esgotat els seus efectes. Tanmateix, no són drets adquirits les simples condicions establertes objectivament en les normes o les situacions d'avantatge o meres expectatives que se'n derivin, si no van acompanyades d'un acte jurídic singular que confereix el dret subjectiu o la situació jurídica individualitzada (i així ho han posat de manifest les sentències del Tribunal Suprem d'11 de maig, 2 de juliol, 18 de setembre i 28 de setembre, totes de 1990, i la sentència de 10 de novembre de 1999).
Tanmateix, en el cas dels funcionaris que havien assolit l'edat de jubilació forçosa i que havien demanat el perllongament de la situació de servei actiu, les sol·licituds ja havien estat concedides al moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei 5/2012, de 20 de març i, per tant, les situacions jurídiques individualitzades deriven de fets emparats per una norma objectiva i van néixer mentre era vigent.
4. Finalment, el Síndic entén que caldria examinar en quina mesura l'adopció de la resolució dels perllongaments concedits podria vulnerar el principi del dret comunitari sobre la confiança legítima dels ciutadans amb relació als poders públics.
El principi sobre la confiança legítima va ser originàriament formulat en l'àmbit del dret comunitari i es recull, actualment, a l'article 3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i a l'article 31 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, com a principi general de l'actuació administrativa.
No s'ha d'oblidar que aquest principi és admès pel Tribunal Suprem com a corol·lari del de seguretat jurídica consagrat en l'article 9.3 de la Constitució i que la seva finalitat és garantir la previsibilitat de les situacions i de les relacions jurídiques en el marc de l'Estat de dret (STS de 13 de setembre de 2002).
El Síndic considera que el fet que la disposició legal a què s'ha fet referència alteri la raonable estabilitat que podia esperar-se de la decisió del perllongament en el servei actiu dels funcionaris -sense cap mesura transitòria per tal que les persones interessades puguin acomodar les seves conductes proporcionadament a l'interès públic invocat, o altres mesures compensatòries o correctores- podria estar afectant el principi esmentat.
En conseqüència del que s'ha exposat, el Síndic entén que, si bé el legislador pot determinar la suspensió de l'autorització dels perllongaments de la permanència en el servei actiu al personal funcionari de la Generalitat durant els tres anys següents a l'entrada en vigor de la Llei 5/2012, de 20 de març, quan habilita l'Administració perquè, en un termini de sis mesos, pugui resoldre perllongaments de permanència en el servei actiu ja autoritzats, pot vulnerar el principi constitucional que prohibeix la retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals.
Per tot això, el Síndic demana al Departament de Governació i Relacions Institucionals informació sobre l'eventual presentació de demandes en via contenciosa amb relació als perllongaments de l'edat de jubilació forçosa que havien estat concedits al moment de l'entrada en vigor de la disposició transitòria novena.