El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la seva prestació de renda mínima d'inserció.
Exposa que la resolució de suspensió, de 20 de setembre de 2011, indica com a motiu de la suspensió no col·laborar amb els serveis encarregats de l?avaluació de la seva situació. Manifesta la seva disconformitat amb aquesta decisió, i exposa que necessita la prestació per atendre les necessitats familiars.
En l'informe de la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom s'indica que el 26 d'octubre de 2011 la persona interessada va interposar recurs d'alçada contra la resolució de suspensió, i que aquest recurs està en tràmit, de manera que queda pendent valorar les al·legacions formulades per confirmar o no la resolució impugnada. No consta que a hores d'ara s'hagi resolt aquest recurs.
En vista d'aquesta informació, el Síndic fa les consideracions següents:
En primer lloc, cal precisar que no s'han explicitat les circumstàncies exactes per les quals s'ha considerat que el promotor no va col·laborar amb les persones encarregades de fer l'avaluació.
S'ha de tenir en compte que les persones beneficiàries de la renda mínima d'inserció tenen l'obligació de facilitar la tasca de les persones que han d'avaluar-ne la situació i col·laborar-hi, i que l'incompliment d'aquesta obligació pot donar lloc a la suspensió de l'abonament de la prestació. Així ho estableix la normativa reguladora de la prestació, i en particular els articles 7 i 22 de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció.
Ara bé, cal tenir en compte també que en cada cas concret s'han de valorar de manera individualitzada les circumstàncies que han donat lloc a considerar que hi ha hagut una manca de col·laboració per part de la persona beneficiària. Igualment, és convenient explicitar aquestes circumstàncies en la resolució que s'adopti, a fi de garantir el dret de les persones interessades a tenir coneixement efectiu dels motius de la decisió que s'adopta, i que puguin exercir amb garanties el seu dret de defensa.
En aquest cas, cal que en la fase de resolució del recurs es concretin les circumstàncies segons les quals s'ha considerat que hi ha hagut per part del promotor un incompliment del deure de col·laboració.
D'altra banda, cal recordar que les administracions públiques tenen el deure de resoldre expressament, i dins del termini màxim establert en cada cas, els procediments administratius i també els recursos que es presentin contra les resolucions adoptades. D'acord amb l'article 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, el termini màxim per resoldre el recurs d'alçada es de tres mesos.
De conformitat amb això, el Síndic recorda al Departament d'Empresa i Ocupació el deure de respectar el termini màxim de resolució dels recursos administratius i, en conseqüència, l'insta a resoldre amb celeritat el recurs d'alçada interposat pel promotor contra la resolució de 20 de setembre de 2011 per la qual s'establia la suspensió de la prestació.