La promotora de la queixa, mestra d'educació infantil, exposa que el 19 de maig de 2014 va presentar a l'oficina gestora del Departament d'Ensenyament a Vic una sol·licitud de comissió de serveis a una escola d'Ullastrell per al curs 2014-2015 per circumstàncies de caràcter personal greus. A la sol·licitud va adjuntar un escrit en què exposava que els seus dos fills bessons estan matriculats a aquesta escola, molt pròxima al domicili de residència, i que necessita aquesta comissió per conciliar la vida laboral i familiar.
Aquesta sol·licitud li va ser denegada, i se li va adjudicar una plaça en una escola situada a 90 quilòmetres del municipi on resideix. Ha presentat una reclamació i un recurs de reposició, als quals no ha rebut resposta.
En primer lloc, pel que fa a l'accés i al coneixement de la valoració feta a les al·legacions aportades per fonamentar la petició de comissió de serveis, l'article 54.1 f) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix que cal motivar, amb una succinta referència dels fets i fonaments de dret, aquells actes que es dictin en l'exercici de potestats discrecionals. La discrecionalitat o la concessió graciable no és una autorització en blanc als òrgans competents per dictar resolucions al marge de qualsevol motivació o criteri. Per això, gaudir de discrecionalitat no eximeix de respectar la interdicció de l'arbitrarietat que imposa l'article 9.3 de la Constitució espanyola als poders públics. En definitiva, cal que les resolucions expressin la justificació de la decisió perquè les persones interessades en coneguin les raons i eliminar així qualsevol indici d'arbitrarietat.
En segon lloc, pel que fa a la resolució i notificació del recurs de reposició, l'informe tramès pel Departament d'Ensenyament es remet al contingut de l'apartat 16 de la Resolució ENS/933/2014, en què s'assenyala que ?les reclamacions que es presentin en disconformitat amb la proposta efectuada per la direcció dels serveis territorials o del Consorci d'Educació de Barcelona només es poden tenir en compte si s'aporta nova documentació justificativa relacionada amb la circumstància greu que motiva la petició. Per tant, en cap cas el possible recurs requerirà resolució individual expressa contra la seva denegació?.
En un cas semblant a aquest, el Síndic va recordar que les bases de la convocatòria no haurien de contradir la Llei 30/1992 ni la Llei 26/2010 quan estableixen que les administracions públiques estan obligades a dictar una resolució expressa en tots els procediments i a notificar-la siguin els que siguin la forma i el mitjà d'iniciació. Per això, malgrat que el recurs potestatiu de reposició es pugui entendre desestimat per silenci perquè hagi transcorregut un mes, l'Administració està obligada a dictar-ne la resolució expressa.
I en tercer lloc, pel que fa al motiu de la denegació de la comissió de serveis, l'informe del Departament assenyala que en aquest cas concret les circumstàncies de caràcter personal o professional greu al·legades per la promotora no es van valorar perquè no va presentar cap documentació que les justifiqués.
Certament, la promotora no va trametre inicialment documentació que justifiqués o fonamentés les raons de la conciliació al·legades; tot i això, el Síndic considera que caldria haver-ne requerit l'esmena, d'acord amb l'article 71 de la Llei 30/1992, abans de no valorar-les per manca de justificació documental.
Per això, el Síndic recomana al Departament d'Ensenyament que en les convocatòries per a la provisió de llocs de treballs, quan del que es tracta és de superar deficiències formals, en requereixi l'esmena, d'acord amb l'article 71 de la Llei 30/1992.
I, pel que fa a aquest cas concret, el Síndic demana al Departament que, a la llum de les consideracions formulades i tenint en compte la documentació i les circumstàncies exposades en el tràmit del recurs de reposició, revisi a l'empara de l'article 105 de la Llei 30/1992 la resposta que va donar a la promotora de la queixa.