El Síndic ja va estudiar la qüestió de les proves mèdiques de determinació de l'edat dels menors estrangers immigrants no acompanyats expulsats dels centres de protecció a la infància i a l'adolescència arran de l'actuació d'ofici 05829/2009.
En el marc d'aquesta actuació d'ofici, després de rebre i valorar la resposta del Departament de Benestar Social i Família, el Síndic va traslladar a aquest departament una sèrie de consideracions i suggeriments. Ara demana al Departament de Benestar Social i Família que també faci extensius aquests suggeriments al cas del jove objecte d'aquesta queixa.
Amb tot, en aquest cas concret, després d'estudiar la informació rebuda, el Síndic considera oportú referir-se particularment al contingut de la carta tramesa pel Servei d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de Barcelona Ciutat a la persona interessada, del qual es desprèn que als infants immigrants sense referents familiars se'ls aplica un circuit totalment diferenciat de la resta d'infants en situació de risc, tinguin o no referents familiars, siguin o no immigrants.
Així mateix, d'aquest escrit també es desprèn que qualsevol infant immigrant sense referents familiars accedeix al sistema de protecció prèvia a través de la Fiscalia de Menors o dels Mossos d'Esquadra, mentre que la resta d'infants en situació de desemparament ho fan via valoració prèvia dels serveis socials del municipi. En l'informe rebut, la DGAIA especifica que el circuit d'atenció dels menors estrangers no acompanyats s'inicia necessàriament amb la identificació del menor o presumpte menor per part dels Mossos d'Esquadra.
En aquest sentit, la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, preveu un procediment diferenciat per a determinats infants i adolescents no acompanyats, però no per a tots: només seran posats a disposició de la Fiscalia de Menors aquells infants o adolescents sobre els quals es dubta de la seva minoria d'edat o de la veracitat de la documentació aportada, per tal que aquest organisme pugui iniciar el procés de determinació de l'edat, tot i que la DGAIA, en qualsevol cas, té el deure de prestar atenció immediata.
Aquest mateix procediment el recull la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, però a diferència de la Llei 14/2010, aquesta llei orgànica només es refereix al supòsit que l'infant o adolescent sigui localitzat pels cossos policials, encara que especifica que només quan es dubta de la seva edat serà posat prèviament a disposició de la Fiscalia de Menors. No es refereix, però, a qualsevol infant o adolescent sense referents familiars que hagi estat identificat per part dels cossos policials, ni tampoc es desprèn que qualsevol infant o adolescent sense referents familiars hagi de ser posat necessàriament a disposició prèvia dels cossos policials abans que de qualsevol altre servei que li pugui prestar atenció. És més, aquesta llei deixa clar que la DGAIA té el deure de proporcionar l'atenció immediata a aquests infants i adolescents, encara que es dubti de la seva edat, i encara que aquests infants i adolescents no hagin estat posats a disposició prèviament de la Fiscalia de Menors.
A criteri del Síndic, doncs, qualsevol infant i adolescent immigrant sense referents familiars pot ser acompanyat als serveis socials del municipi o a la DGAIA, i aquests serveis tenen el deure de proporcionar-li atenció immediata. Només si es dubta de la seva edat, aleshores aquest infant o adolescent ha de ser posat a disposició de la Fiscalia de Menors, sigui a través dels Mossos d'Esquadra o dels serveis que s'ocupen de prestar aquesta atenció immediata.
En aquest sentit, el Reial decret 557/2011, de 20 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, reformada per Llei orgànica 2/2009, encara que reitera el supòsit que aquests infants o adolescents sense referents familiars hagin estat localitzats per cossos policials, sense excloure altres supòsits, és més explícit pel que fa a la possibilitat que aquests infants i adolescents no siguin necessàriament atesos en primera instància ni pels cossos policials ni per Fiscalia de Menors.
El reglament d'estrangeria, d'una banda, preveu que els cossos policials coneguin l'existència d'infants i adolescents estrangers immigrants no acompanyats sobre els quals es dubta de la seva edat, sense necessitat que aquests infants i adolescents hagin estat posats prèviament a disposició d'aquests cossos policials. I de l'altra, estableix un procediment d'atenció diferenciat en funció dels dubtes o no que generi la minoria d'edat d'aquests infants i adolescents.
Així, quan els Mossos d'Esquadra localitzen un menor estranger immigrat no acompanyat del qual no es dubta de la seva minoria d'edat, aquest jove és posat a disposició directament de la DGAIA, sense ser posat a disposició prèviament de la Fiscalia de Menors. Si aquest jove ha estat localitzat per qualsevol altre servei, s'entén que també pot ser posat a disposició de la DGAIA o dels serveis socials corresponents, encara que sigui per donar-los l'atenció immediata que requereixin. Un cop més, doncs, l'ordenament jurídic no preveu que qualsevol infant i adolescent immigrant sense referents familiars hagi de ser posat a disposició necessàriament dels Mossos d'Esquadra o de la Fiscalia de Menors, ni tan sols per a la seva identificació prèvia.
En tot cas, el procediment que segueix la DGAIA només hauria de ser admès, de manera simultània a l'atenció immediata que ha de proporcionar aquest mateix organisme, en casos d'infants i adolescents immigrats sense referents familiars sobre els quals es dubta de la seva minoria d'edat.
Segons l'informe rebut, en canvi, el Síndic constata que la DGAIA promou un circuit unificat d'atenció per als infants i adolescents immigrants sense referents familiars, independentment dels dubtes o no que es tingui de la seva minoria d'edat, i que aquest circuit sempre s'inicia en primera instància amb els Mossos d'Esquadra o amb Fiscalia de Menors, encara que l'infant o adolescent sigui indubtablement menor.
A criteri del Síndic, aquest circuit d'atenció vulnera el principi d'interès superior del menor, establert, entre d'altres, per la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant i per la Llei 14/2010, que ha de regir qualsevol intervenció de l'Administració pública en matèria d'infància.
En vista d'aquest fet, el Síndic demana al Departament de Benestar Social i Família que revisi el protocol d'atenció dels infants estrangers immigrants no acompanyats existent en l'actualitat, en el sentit que:
- no tot infant, pel fet de ser immigrant no acompanyat, ha de ser posat a disposició dels Mossos d'Esquadra i de la Fiscalia de Menors com a pas previ necessari.
- la DGAIA ha de donar l'atenció immediata que sigui requerida, independentment que aquests infants hagin estat prèviament posats a disposició dels Mossos d'Esquadra i de la Fiscalia de Menors.
- els infants sobre els quals no es dubta de la seva minoria d'edat no han de ser posats a disposició necessàriament dels Mossos d'Esquadra i de la Fiscalia de Menors ni seguir el mateix procediment d'atenció immediata que els infants sobre els quals es dubta de la seva minoria d'edat.