La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el fet que no s'hagi fet efectiva la proposta de mesura d'acolliment en un centre residencial d'acció educativa que va efectuar el centre d'acolliment i demana poder tornar a viure amb la seva mare.
Exposa que va ingressar al centre Nostra Senyora de la Misericòrdia fa nou mesos i que el mes d'abril l'equip tècnic va proposar que ingressés en un pis tutelat o en un centre residencial d'acció educativa (en endavant CRAE), però el trasllat encara no s'ha fet efectiu per manca de plaça.
La noia diu que està obligada a romandre al centre quan la proposta és que ingressi en un CRAE, i relata les dificultats de convivència i el malestar psicològic que li causa el perllongament d'aquesta situació, que segons ella li pot fer perdre la bona evolució que ha tingut aquest temps.
El Síndic recorda que la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant i la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, estableixen que l'interès superior de l'infant ha de ser el principi inspirador i fonamentador de les actuacions públiques, incloses les que adopten les institucions encarregades de protegir-lo.
Per tant, el Síndic entén que la mesura d'ingrés en CRAE hauria de constituir-se com més aviat millor, ja que és la mesura que més s'ajusta a les necessitats de la persona interessada segons l'equip tècnic i perquè, d'altra banda, el manteniment d'aquesta situació d'espera indefinida causa un perjudici a la noia.
Per aquest motiu, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família que, en cas que la proposta de mesura protectora vigent per a la persona interessada sigui l'acolliment en CRAE, aquesta mesura es constitueixi amb la màxima celeritat en un centre adequat a les seves necessitats.
Altrament, el Síndic suggereix que es valori la petició de la noia de tornar a viure amb la seva mare, i que se li faciliti la resposta que escaigui.