La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la seva prestació de renda mínima d'inserció (en endavant RMI).
Exposa que el motiu de la suspensió és que va marxar de Catalunya per anar al seu país d'origen, però que va haver de viatjar al Marroc perquè la seva mare estava hospitalitzada i havia sol·licitat autorització als professionals dels serveis socials bàsics de referència.
Després de valorar la documentació de què es disposa, el Síndic exposa les consideracions següents:
En primer lloc, pel que fa a la sortida fora de Catalunya, la persona interessada va traslladar temporalment la seva residència durant el període comprès entre el 30 de gener i el 4 de març de 2011. Per tant, en aquell moment encara no estaven en vigor les noves condicions establertes per al manteniment de la renda mínima d'inserció, que comporten l'obligació de les persones beneficiàries de romandre de manera permanent a Catalunya. Per tant, no es pot considerar aplicable a aquest cas aquesta obligació i el viatge de la persona interessada no es pot considerar causa suficient per suspendre la prestació de l'RMI.
Pel que fa a la durada i a la justificació del viatge, està justificat documentalment que la persona interessada va marxar perquè la seva mare va estar hospitalitzada del 18 de gener de 2011 fins al 4 de febrer de 2011.
Pel que fa a l'obligació de comunicar a l'entitat gestora que correspongui, en el termini d'un mes, els canvis de situació personal o patrimonial, segons l'article 5 b) del Decret 339/2006, de 5 de setembre, la persona interessada va sol·licitar autorització als serveis socials.
Per tot això, el Síndic insisteix en la necessitat de tenir en compte molt especialment la naturalesa de la prestació de l'RMI i les greus conseqüències que es poden produir quan les persones es veuen mancades d'aquest recurs. El retard en la percepció de la prestació suposa un perjudici greu, ja que pot agreujar situacions extremadament crítiques que comporten un risc d'exclusió elevat. Per això, cal actuar amb diligència extrema per resoldre aquests procediments, i per corregir les incidències que es poden produir, de manera que es garanteixi el dret subjectiu reconegut per la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció.
De conformitat amb aquestes consideracions, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que prengui les mesures oportunes perquè es reprengui el pagament de la prestació concedida a la persona interessada sense més dilació; es revisi i es deixi sense efecte la suspensió acordada per resolució de 20 de setembre de 2011, i es faci l'abonament de les mensualitats corresponents a aquest període com més aviat millor.