En relació amb aquesta qüestió, el Síndic ha fet arribar al Departament de Salut les consideracions que ja va fer en el marc de la tramitació d'una actuació d'ofici iniciada l'any 2009 per estudiar els tractaments d'infertilitat en la sanitat pública.
Des de l'any 1999, a les usuàries del sistema sanitari públic, majors d'edat, amb targeta sanitària individual i amb dret a la prestació farmacèutica del CatSalut que acudien a centres sanitaris autoritzats per sotmetre's a un tractament de FIV, se'ls finançava la medicació, en virtut d'una prova pilot. Aquesta situació només es produïa a Catalunya i, des de llavors, any rere any, aquesta prova pilot s'ha anat prorrogant, i l'última renovació va ser la que va recollir la resolució d'1 d'octubre de 2010.
Atès que arran de l'actuació d'ofici el Departament de Salut va informar que quan finalitzés aquesta pròrroga (el 30 de setembre de 2011) en valorarien la continuïtat en el futur, el Síndic va indicar al Departament que la demora tan llarga que existeix actualment per sotmetre's a una FIV fa que moltes dones optin per acudir a la sanitat privada perquè no veuen reconegut el dret d'accés a aquesta prestació de manera suficientment àgil, amb l'esforç econòmic que això els pot suposar, i que el fet que se'ls financi aquesta medicació, si més no, alleugera considerablement l'alt cost que té si s'acudeix directament a l'oficina de farmàcia sense recepta mèdica del CatSalut.
En aquesta línia, el Síndic va instar el Departament perquè la continuïtat d'aquest finançament seguís sent possible, després que finalitzés la pròrroga de la resolució esmentada.
Tanmateix, posteriorment, el Síndic va saber que el CatSalut havia deixat sense efecte la prova pilot perquè no s'havia assolit en la mesura requerida l'objectiu principal (la racionalització i el seguiment de la prescripció) i perquè la prestació estava reconeguda en la cartera de serveis que es proveeix en centres especialitzats amb conveni o contracte amb el CatSalut.
Davant d'això, el Síndic va exposar al Departament de Salut que la decisió presa de no finançar aquest cost només podria tractar-se d'una bona notícia en cas que anés acompanyada de la garantia que, en un temps raonable, l'accés a la prestació en un dels centres proveïdors esmentats fos possible. Atès que això no és així, el resultat d'aquesta decisió es traduirà en un augment del cost global del tractament que haurà d'assumir íntegrament la dona en els casos en què acudeixi a la sanitat privada.
Així, tot i que el Síndic ha de donar per finalitzada la seva intervenció en aquest assumpte, ja que malgrat tot l'Administració no té l'obligació de finançar la medicació prescrita pels facultatius de centres aliens a la sanitat pública, aquesta institució seguirà duent a terme totes les actuacions que calguin en relació amb la protecció del dret a la salut i, de manera específica, en relació amb la problemàtica de les llistes d'espera del sistema públic.