La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb les liquidacions que li va notificar l'Ajuntament de Badalona en data 22 de novembre de 2011 en concepte de ?preu públic per recollida de residus sòlids urbans? corresponents als exercicis fiscals 2010 i 2011.
Exposa que l'activitat professional que desenvolupa, com a il·lustradora amb suport informàtic no és un tipus de treball que generi residus sòlids i, per tant, manifesta la seva disconformitat amb el fet que se la consideri subjecte passiu del preu públic esmentat.
En aquest mateix sentit, manifesta que va presentar al·legacions a l'Ajuntament, respecte de les quals no ha rebut cap resposta.
Les prestacions per serveis i activitats públiques, ja siguin de naturalesa tributària (taxa) o extratributària (preus), es basen en els principis d'equivalència, del benefici o de provocació de costos, cosa que implica que només es poden exigir si hi ha hagut una prestació efectiva del servei (STS de 4 d'octubre de 1983), o, com a mínim, si es tracta de serveis o activitats de recepció obligatòria (STS de 7 de març de 2003).
En el cas de professionals com la promotora de la queixa, no pot haver-hi utilització efectiva del servei de recollida de brossa comercial perquè no es genera residus. Tot i això, l'Ajuntament de Badalona manifesta que es tracta d'un servei d'utilització voluntària, per la qual cosa tampoc és possible gravar la mera possibilitat de la utilització del servei.
La norma que regula el preu públic per la prestació de serveis de recollida de residus comercials i industrials és difícil d'aplicar a determinats professionals o tipus de serveis que per la seva naturalesa intrínseca és obvi que no generen cap tipus de residu comercial.
Així mateix, també hi ha un tipus de professionals subjectes a aquest preu públic que, pel tipus de servei que desenvolupen (disseny gràfic, fotografia digital, entre d'altres) resulta obvi que no generen ni poden generar en l'exercici de la seva activitat residus comercials.
Per això, el Síndic considera que es contradiu amb l'ordenament jurídic vigent pretendre cobrar una prestació (taxa o preu públic) pel servei de recollida de residus comercial a uns subjectes que han acreditat que no el reben ni el poden rebre per la senzilla raó que no generen els residus comercials pels quals estan subjectes a gravamen.
En definitiva, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Badalona que consideri la possibilitat d'excloure de l'Ordenança reguladora dels preus públics per la recollida dels residus sòlids urbans com a obligats tributaris les persones que, com la promotora de la queixa, duguin a terme un tipus d'activitat o professió que no generi cap tipus de residus comercials.