La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la prestació de renda mínima d'inserció per haver sortit del país.
Exposa que únicament va ser fora del país durant uns quants dies, i que va comunicar prèviament aquest viatge al professional de serveis socials encarregat del seguiment del seu cas i ha complert i continua complint tots els requisits establerts i els compromisos assumits per ser beneficiària de la prestació.
La Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, modifica la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció, i afegeix com a obligació dels beneficiaris romandre de manera permanent a Catalunya, amb les excepcions fixades per reglament. En aquest sentit, el Decret 384/2011, de 30 d'agost, en desenvolupament d'aquestes previsions, disposa que ?excepcionalment les persones destinatàries es podran absentar fora de Catalunya per un període màxim d'un mes, sempre que sigui prèviament comunicat a l'òrgan que en faci el seguiment.?
Del contingut dels informes aportats per la persona interessada queda clar que va comunicar el seu viatge prèviament.
S'ha de concloure, per tant, que fins i tot en el supòsit que es consideressin aplicables les noves condicions establertes per a aquesta prestació, es donaven les circumstàncies en què es possibilita la sortida fora de Catalunya, i per tant no es poden considerar incomplertes per part de la persona interessada les obligacions que assumia com a beneficiària de la renda mínima d'inserció.
De conformitat amb això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que prengui les mesures oportunes per resoldre la situació plantejada en aquesta queixa, de manera que com més aviat millor es reprengui el pagament de la prestació.