Diverses persones manifesten el seu descontentament per l'incompliment d'un acord econòmic amb el Departament d'Ensenyament des de l'any 2005.
Exposen que l'any 2005 es va pactar abonar anualment fins l'any 2011, mitjançant una gratificació extraordinària, la diferència retributiva existent entre el complement específic del lloc de treball C1-22 i el del C2-18 per equiparar els caps de negociat de diferents serveis territorials que ocupaven places del cos auxiliar d'administració amb els que ocupava personal del cos administratiu.
De la documentació de què es disposa es desprèn que el mes de setembre de 2009 el subdirector general de personal d'Administració i Serveis es va reunir amb els secretaris/àries dels Serveis Territorials per anunciar-los que l'any 2009 passarien a cobrar un 75% d'aquest complement, el 50% l'any 2010 i el 25% l'any 2011, moment a partir del qual ja el deixarien de percebre.
Tot i això, el mes de juny de l'any 2010 el director dels Serveis Territorials a Barcelona Comarques es va adreçar al llavors Departament d'Educació per demanar que, atès que el volum de tasques que aquest col·lectiu desenvolupava no havia disminuït i que la feina que desenvolupaven de forma diligent tenia una importància cabdal, caldria congelar la quantitat percebuda durant l'exercici 2009 (un 75% del complement inicialment percebut).
Les persones interessades no van rebre cap resposta, i el mes de juliol de 2010 van cobrar el complement que els corresponia, sense que es fes efectiva la congelació sol·licitada, però el cert és que el 2011 no han percebut cap quantitat en aquest concepte.
Segons la documentació de què es disposa, les funcions dutes a terme per les persones interessades, pròpies dels caps de negociat adscrits als Serveis Territorials del Departament i que es consignen en la descripció dels llocs de treball, són les mateixes per a funcionaris del cos d'auxiliar d'administració i del cos administratiu, i s'han desenvolupat indistintament des de la creació dels llocs de treball.
El presumpte greuge comparatiu ocasionat pel fet que les retribucions entre els funcionaris d'ambdós cossos eren diferents -precisament perquè pertanyen a grups de classificació diferents- va intentar ser resolt pel Departament, que va plantejar l'equiparació retributiva mitjançant la tramitació d'una proposta d'acord de Govern de creació d'un complement específic.
Tanmateix, l'any 2005 la Direcció General de la Funció Pública va informar desfavorablement sobre l'ampliació dels intervals que delimiten els nivells de destinació de cadascun dels grups de classificació dels llocs de treball del personal funcionari, i també va rebutjar la proposta d'establir un nou import del complement específic d'aquests llocs de treball, perquè va considerar que les funcions del lloc ocupat eren les pròpies del col·lectiu i que es trobaven presents en moltes altres unitats administratives, per la qual cosa no estava justificat un tractament diferenciat en la classificació retributiva dels llocs de treball.
Igualment, la Direcció General de Funció Pública va rebutjar plantejar un reconeixement d'un complement personal per al col·lectiu afectat, perquè va considerar que era incompatible amb l'estructura retributiva establerta a la normativa vigent.
Tot i això, en data 10 de febrer de 2006 el secretari general del Departament es va adreçar novament a la Secretaria d'Administració i Funció Pública per traslladar-li una consulta sobre la viabilitat de fer el pagament d'una compensació econòmica corresponent a la diferència retributiva entre el nivell 18 i el 22 del complement de destinació i del complement específic entre els funcionaris dels dos grups de classificació que ocupaven negociats als serveis territorials.
La resposta va determinar que el supòsit plantejat pel Departament es podia encabir en el de les gratificacions extraordinàries, que preveia la prestació d'uns serveis extraordinaris derivats de l'exercici d'unes funcions superiors a les pròpies de la plaça amb caràcter temporal.
A partir d'aquesta resolució i de la documentació aportada, el Síndic constata que sense solució de continuïtat es va atorgar als funcionaris del grup D, que ocupaven llocs de comandament de cap de negociat als serveis territorials del Departament, un concepte retributiu anual en concepte de gratificació extraordinària, atesa l'especial responsabilitat per l'àmbit i el volum de la seva gestió, que requeria uns coneixements i una experiència específics en el món educatiu, a banda d'una dedicació especial.
Tanmateix, no es va signar cap acord ni es va documentar enlloc cap pacte sobre aquestes percepcions que l'any 2011 no es van abonar a les persones interessades, atès que la intervenció delegada va determinar que no s'acreditava cap informe o proposta dels òrgans competents dels serveis territorials que justifiqués la proposta.
Aquesta situació va donar lloc a la queixa objecte d'aquest expedient.
Cal concloure que les persones interessades rebien les retribucions màximes que els corresponia pels conceptes de complement de destinació i específic, d'acord amb el sistema de classificació per grups de nivell de titulació dels llocs de treball del personal funcionari al servei de l'Administració. Atès, però, que d'acord amb l'article 105 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, els funcionaris no poden rebre altres remuneracions que les del règim retributiu corresponent, difícilment es podia establir que els afectats rebessin cap compensació pel desenvolupament de les tasques pròpies del seu lloc de treball.
Les gratificacions extraordinàries, establertes a l'article 103 del Decret legislatiu 1/1997, són retribucions complementàries de caràcter excepcional que només poden anar destinades a retribuir serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball i en cap cas poden ser fixes en la quantia ni periòdiques en el guany, ja que així ho han establert de forma específica amb relació a les depeses de personal de les administracions públiques les successives lleis de pressupostos de Catalunya.
En conseqüència, aquesta retribució complementària no es podia fer servir per tal de reparar un presumpte greuge comparatiu entre els caps de negociat pertanyents al cos d'auxiliars administratius i al cos d'administratius.
Igualment, encara que any rere any, del 2005 al 2010, s'aprovés una resolució per a la concessió de la gratificació en concepte de serveis extraordinaris, atès que l'actuació administrativa és contrària al que estableix l'ordenament jurídic, no hi havia causa idònia per provocar la confiança legítima dels afectats en la continuïtat d'aquest pagament, ni es va generar cap dret subjectiu que pugui ser objecte de tutela.
Atès tot el que s'ha exposat, i amb la finalitat d'evitar l'eventual presentació d'altres queixes amb el mateix fonament, el Síndic recorda que d'acord amb el que estableix l'article 103 d) del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, el complement retributiu en concepte de gratificació per serveis extraordinaris ha de reservar-se únicament per remunerar les situacions legalment previstes i, per tant, per compensar la realització de treballs fora de la jornada ordinària de treball, sense que en cap cas pugui ser fix en la quantia ni periòdic en el dret a percebre'l.
D'altra banda, d'acord amb la documentació tramesa pel Departament, es va proposar que el personal del cos auxiliar percebés un complement personal exclusivament durant el període que ocupés el lloc de treball i com a màxim durant cinc anys per tal que pogués assolir la condició de funcionari del cos administratiu mitjançant la seva participació en els processos de selecció corresponents.
Amb relació a aquesta proposta, que també es va desestimar pel compromís econòmic que comportava, consta únicament una convocatòria del cos d'administratius entre els anys 2005 i 2011 a la qual només un dels reclamants va participar, però no va aprovar.
Igualment, el Departament va proposar alternativament que en endavant, quan aquests llocs esdevinguessin vacants, fossin ocupats per personal del cos administratiu amb la corresponent modificació de la relació de llocs de treball en els llocs C-22.
Si bé aquesta proposta es va formular com un compromís lligat a la modificació del complement específic que llavors cobraven els auxiliar i no va ser acceptada, el Síndic entén que, efectivament, i d'acord amb les característiques i funcions atribuïdes als llocs de treball, en endavant, quan hi hagi vacants, s'haurien de proveir amb personal del cos d'administratius amb nivell 22 efectuant la modificació escaient a la relació de llocs de treball, per tal d'evitar perpetuar el greuge que el mateix Departament ha reconegut.