La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'actuació del centre de desenvolupament i atenció precoç (en endavant CDIAP) Magroc, de Terrassa envers la seva filla.
Exposa que la seva fill té reconegut un 67% de grau de discapacitat per discapacitat múltiple (psíquica); que la pediatra va derivar-los al CDIAP quan la nena tenia dos anys en observar problemes de llenguatge i algunes reaccions anòmales; que allà va ser tractada fins al 6 d'octubre de 2010, en què va rebre l'alta voluntària perquè rebés tractament en un centre privat, i que està disconforme amb el tractament aplicat a la seva filla, la qual des que és tractada al nou centre ha millorat molt.
En vista de l'informe tramès per l'Institut Català d'assistència i Serveis Socials, el Síndic fa les consideracions següents:
En primer lloc, pel que fa al nombre de sessions rebudes per part de la filla de la promotora de la queixa, el Síndic es fa ressò d'altres queixes relatives a la manca de periodicitat suficient, segons les quals l'atenció als infants és sovint setmanal; de vegades s'ajornen les sessions per baixes laborals sense substitució; en els períodes de vacances de Nadal, Setmana Santa i estiu es perden, i només alguns infants reben més d'una sessió setmanal. Per aquest motiu, el Síndic entén que els CDIAP haurien de prendre mesures per assegurar que es compleix el programa proposat de tractament per a cada infant.
En segon lloc, el Síndic recorda la importància de l'escolta adequada dels pares en les seves necessitats d'orientació, atès que si aquests tenen la percepció que no s'ha donat resposta a les seves demandes, encara que se'ls hagi orientat en altres qüestions, no troben en el centre l'acompanyament que necessiten per la criança del seu fill o filla.
Respecte de la manca de diagnòstic escrit d'autisme, el Síndic es fa ressò d'un estudi d'una associació de pares i mares d'infants amb autisme que conclou que sovint des dels CDIAP no es fa el diagnòstic d'autisme, i que de vegades tampoc no es comunica per escrit.
Quant a la supervisió per part del Departament de Benestar Social i Família dels CDIAP, el Síndic recorda la importància que l'Administració responsable de l'atenció en l'estimulació precoç asseguri que les entitats que porten a terme aquesta atenció compleixin els requisits fixats pel Decret 261/2003, de 21 d'octubre, pel qual es regulen els serveis d'atenció precoç.
Finalment, tot i que en l'informe es fa constar que la promotora no havia presentat cap queixa anterior al cessament del tractament de la seva filla al CDIAP, el Síndic entén que ho va fer quan rebia tractament en un altre centre i va observar la millora que mostrava amb el nou tractament.
Amb aquest recordatori de caràcter general amb l'objectiu que els infants que són atesos als CDIAP rebin atenció amb la freqüència i la qualitat que necessiten, el Síndic dóna per finalitzades les seves actuacions en aquest assumpte.