El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la resolució de 25 de novembre de 2011 per la qual es va suspendre la prestació que tenia concedida, per raó dels seus ingressos. Assegura que aquesta decisió no s'adequa a la seva situació real.
En l'informe de la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom s'indica que la prestació es va suspendre perquè la persona interessada disposava d'ingressos superiors a l'import de la renda mínima d'inserció que li corresponia; que el 19 de desembre de 2011 la persona interessada va interposar recurs d'alçada contra aquesta resolució, i que aquest recurs està en tràmit, de manera que queda pendent de valorar les al·legacions formulades per confirmar o no la resolució impugnada. No consta que aquest recurs s'hagi resolt.
En vista d'aquesta informació, el Síndic fa les consideracions següents.
En primer lloc, pel que fa a la suspensió de la prestació, cal indicar que el Departament d'Empresa i Ocupació no ha facilitat les dades sobre els ingressos que s'han tingut en compte per determinar la suspensió de la prestació. Aquestes dades, que resulten essencials per avaluar la correcció o no de la decisió adoptada, no s'inclouen tampoc en la resolució emesa.
En aquest sentit, cal recordar que la motivació dels actes administratius és un element essencial de la bona pràctica administrativa i una garantia per a les persones interessades. La motivació, encara que sigui succinta, ha de ser suficient per conèixer amb exactitud els elements fàctics i jurídics que determinen la decisió adoptada.
Per aquest motiu, el Síndic recorda al Departament el deure de motivar convenientment les resolucions administratives, i l'insta a prendre mesures per millorar el contingut de les resolucions que es dicten en aquests procediments, de manera que incorporin les dades necessàries perquè les persones interessades tinguin coneixement efectiu dels motius de la decisió que s'adopta i puguin exercir amb garanties el seu dret de defensa.
Així mateix, en el cas concret que motiva aquesta queixa, és necessari que en la fase de resolució del recurs es comprovin les dades tingudes en compte per a la suspensió, i que es verifiquin, mitjançant la pràctica de les proves que siguin convenients, els ingressos de la unitat de convivència, a fi de confirmar la procedència o no d'aquesta suspensió.
En segon lloc, pel que fa al recurs d'alçada, cal tenir en compte que les administracions públiques tenen el deure de resoldre expressament, i dins del termini màxim establert en cada cas, els procediments administratius i també els recursos que es presentin contra les resolucions adoptades. D'acord amb l'article 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, el termini màxim per resoldre el recurs d'alçada es de tres mesos.
A més d'aquest deure imposat per la normativa reguladora del procediment administratiu, cal valorar també que en aquests casos, en què la resolució adoptada suposa que les persones es veuen privades d'una prestació econòmica destinada a cobrir les necessitats bàsiques, la demora en la resolució del recurs comporta un allargament d'aquesta situació, amb les greus conseqüències que se'n poden derivar.
Per tant, cal ser especialment curosos amb la verificació de les dades reals abans de suspendre la prestació, i també amb el compliment dels terminis per resoldre els recursos que plantegin les persones afectades.
De conformitat amb això, el Síndic recorda al Departament d'Empresa i Ocupació el deure de respectar el termini màxim de resolució dels recursos administratius i, en conseqüència, l'insta a resoldre amb celeritat el recurs d'alçada interposat pel promotor contra la resolució de 21 d'octubre de 2011 per la qual s'establia la suspensió de la prestació.