La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la prestació de renda mínima d'inserció de què era beneficiària.
Exposa que li va ser notificada una resolució per la qual s'acordava la suspensió de la prestació per haver sortit de Catalunya. Aquesta resolució es va dictar en data 20 de setembre de 2011 i resol suspendre la prestació econòmica amb efectes de l'1 de setembre de 2011.
La persona interessada informa que ha exposat davant l'Administració la seva disconformitat amb el fet que li haguessin suspès l'ajuda, atès que va haver de marxar al Marroc per problemes de salut de la seva mare. En concret, en data 26 d'octubre de 2011 va formular recurs d'alçada contra la resolució de 20 de setembre de 2011.
En primer lloc, pel que fa a la sortida de Catalunya, la persona interessada va viatjar al Marroc durant el període comprès entre el 17 de juliol i el 4 d'agost de 2011. Per tant, en aquell moment encara no estaven en vigor les noves condicions establertes per al manteniment de la renda mínima d'inserció -en virtut de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres-, que comporten l'obligació de les persones beneficiàries de romandre de manera permanent a Catalunya, d'acord amb l'article 5 i) del Decret 384/2011, de 30 d'agost, tal com estableix la resolució de 20 de setembre de 2011.
Per tant, no es pot considerar aplicable a aquest cas aquesta obligació, i el viatge de la promotora no es pot considerar causa suficient per suspendre la prestació de la renda mínima d'inserció.
Tot i això, aquest mateix article, no aplicable en el moment en què es va produir el viatge, estableix que excepcionalment les persones destinatàries es poden absentar de Catalunya durant un període màxim d'un mes sempre que ho comuniquin prèviament a l'òrgan que en fa el seguiment. I en l'informe de la treballadora social de referència es fa constar que el viatge va ser només de quinze dies per visitar a la mare de la persona interessada a causa del seu delicat estat de salut.
D'altra banda, quan es va emetre la resolució de suspensió, la causa que la va motivar ja havia desaparegut, ja que la persona interessada ja es trobava de nou a Catalunya.
D'acord amb allò que estableix la normativa aplicable, l'abonament de la prestació de renda mínima d'inserció s'ha de reprendre si desapareixen les causes que n'han motivat la suspensió. Així, en aquest cas, la causa va desaparèixer quan la persona interessada va retornar a Catalunya, per la qual cosa, si seguia complint la resta de requisits exigits, s'hauria d'haver reprès el pagament de la prestació llavors.
Tot i això, lluny d'acordar-se la represa en la mateixa resolució de suspensió, aquesta no s'ha arribat a resoldre mai, ni tant sols a la resolució del recurs d'alçada, el juliol de 2012, tot i l'informe social de l'àrea bàsica de serveis socials que aconsella la represa urgent de la prestació, i malgrat que entre els fonaments jurídics de la resolució es fa constar que la suspensió és temporal i que l'abonament s'ha de reprendre si desapareixen les circumstàncies que han motivat la suspensió de la prestació.
Segons la informació tramesa pel Departament d'Empresa i Ocupació, no s'ha acordat la represa perquè la persona interessada tenia un contracte de treball del 14 de setembre de 2012 al 28 de febrer de 2013 i el seu espòs des de l'1 de desembre de 2012 fins a l'actualitat.
Així, d'una banda, el Departament no fa constar que s'hagi emès una nova resolució de suspensió en què es justifiqui la suspensió de la prestació per aquests nous motius i, en segon lloc, la causa que s'exposa a l'informe del Departament tampoc no justifica per si sola la suspensió de la prestació. La mateixa norma preveu que el canvi de situacions personals i econòmiques o patrimonials de qualsevol dels components de la unitat familiar pugui motivar la reducció o l'augment de la prestació.
El Síndic entén que si la causa de suspensió de la prestació ara és una causa nova i té a veure amb la formalització d'un contracte de treball per part de la persona interessada o del seu espòs, en primer lloc s'hauria d'emetre una resolució motivada segons la normativa vigent notificada a la persona interessada amb possibilitat d'interposar recurs d'alçada en la seva defensa amb la data d'efectes que correspongui d'acord amb aquesta nova causa. I en segon lloc, s'hauria d'acordar la represa de la prestació des del moment en què, en cas que es consideri vàlida l'anterior causa de suspensió, el trasllat fora de Catalunya, aquesta circumstància hagués desaparegut i, en tot cas, amb dret a percebre la prestació fins que la nova causa de suspensió hagués donat peu a una nova resolució que així ho determinés.
D'acord amb aquestes consideracions, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació:
- que es deixi sense efectes la resolució de suspensió emesa en data 26 d'octubre de 2011 per trasllat fora de Catalunya de la persona interessada, perquè no està suficientment justificada sobre la base de la normativa vigent en aquell moment.
- que es resolgui la represa de la prestació des del moment en què deixa d'existir la causa de suspensió que s'al·lega a la resolució.
- que en cas que hi hagi una nova causa de suspensió de la prestació posterior a la resolució que va motivar aquesta queixa, es resolgui de manera motivada i sobre la base de la normativa vigent, i que es notifiqui degudament a la persona interessada, perquè, si ho desitja, pugui presentar les al·legacions que consideri en la seva defensa.