El Síndic ha obert una actuació d'ofici per estudiar la situació del centre Can Rubió, el qual ja havia estat objecte d'actuacions anteriors.
Actualment, es plantegen diversos problemes amb relació a aquest centre:
En primer lloc, en el moment de creació del centre es van marcar els criteris d'admissió i el perfil dels adolescents i joves que s'hi atendrien. Tot i així, actualment hi ha una manca de protocols d'ingrés rigorosos, i sembla que no es respecten els perfils dels nois i noies als quals s'adreça el centre, ni es filtren les propostes d'acord amb la idoneïtat del tipus de centre, de manera que el centre Can Rubió s'ha convertit en un centre residencial on van els adolescents que no poden ser atesos enlloc més, i per als quals és sovint el darrer recurs.
Aquest fet sembla que ha portat a ingressar-hi nois i noies amb retard mental, sense malaltia mental tractable i recuperable, als quals no es pot aplicar un tractament terapèutic, per la qual cosa la seva estada al centre és per atendre'ls i que hi resideixin, més que per aplicar-los un tractament rehabilitador.
També sembla que hi estan arribant nois i noies molt grans, alguns afectats d'autisme, d'altres amb patologies cronificades. Alguns hi ingressen només per a contenció, amb patologies en què no es pot intervenir.
En segon lloc, hi ha una presència i una intervenció insuficients de l'equip clinicoassistencial i la manca d'un treball conjunt entre l'equip clínic i l'equip educatiu.
Anteriorment, partint de l'objectiu de compensar o superar el trastorn que patien els adolescents en el moment d'ingressar al centre, es planificava una intervenció que englobava les accions educatives, terapèutiques i normatives que, de manera institucional i coordinada, es duien a terme amb una perspectiva interdisciplinària. Aquesta intervenció incloïa l'activitat escolar, prelaboral i de tallers, les assemblees, la relació amb les famílies i amb l'entorn, totes concebudes des de la perspectiva terapèutica.
La presència de l'equip clínic en el mateix context on els nois i noies vivien comportava un coneixement del centre i de les seves dinàmiques, la qual cosa era valorada de manera molt positiva per a la consecució dels objectius del centre. Actualment, l'equip clínic (dependent de Sant Joan de Déu i format per un psiquiatra, dos psicòlegs i un ATS) és present al centre alguns dies la setmana per fer teràpies individuals, però no hi ha espai de treball i de supervisió amb l'equip educatiu.
En tercer lloc, es palesa la dificultat de treballar amb els majors d'edat incapacitats en espera de recurs residencial de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (en endavant ICASS) i els que estan en espera de la resolució judicial d'incapacitació amb objectius en els àmbits prelaboral i educatiu.
En aquest sentit, el Síndic ha constatat en cada visita que s'ha fet al centre que hi ha un grup de joves en aquesta situació que constitueix el 30% o el 40% dels residents. El desembre de 2011, dels 24 residents, 8 estaven en aquesta situació i, anteriorment, n'havien estat 10 o 12.
I finalment, l'equip educatiu també demana el reconeixement del centre com a educatiu-terapèutic, atès que aquesta manca de reconeixement l'assimila a un CRAE amb més contenció, sense tenir en compte que no tota la intervenció és de caràcter educatiu. Es demana la redefinició del centre per donar més pes a l'àmbit de salut, amb més psicòlegs i psiquiatres, un equip tècnic i un espai formal de l'equip clínic amb l'equip educatiu.
La Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (en endavant DGAIA) ha informat que:
- S'ha sol·licitat formalment l'avaluació i la revisió de l'acrod amb el Departament de Salut i s'ha demanat la col·laboració d'aquest departament en l'elaboració d'un estudi per conèixer la realitat de la salut mental dels menors tutelats per la Generalitat de Catalunya per abordar la planificació de polítiques específiques.
- S'ha revisat el protocol d'entrada per ajustar el perfil de nois i noies per al qual està preparat el centre.
- Tots els ingressos es fan d'acord amb la Instrucció 11/2010, de 20 de desembre, per la qual s'aprova el Protocol sobre l'acolliment en centre per raons terapèutiques i educatives d'infants o adolescents en situació de guarda o tutela de la DGAIA.
- Els protocols de sortida són els mateixos per a tots els centres de la DGAIA: l'informe proposta de canvi de mesura o centre per part del guardador (centre) i en el cas de Can Rubió també és necessari un informe clínic.
- Atesa la llista d'espera per ingressar als recursos residencials de l'ICASS, s'estan fent gestions amb aquest organisme amb l'objectiu que les reunions garanteixin la disponibilitat de places als centres un cop els menors arriben a la majoria d'edat.
- Segons la cartera de serveis, a Can Rubió no li pertoca tenir equip tècnic, atès que està considerat com a CRAE. La diferència és que disposa d'equip clínic, tot i que l'abordatge dels problemes mentals dels menors que hi resideixen fa que, en aquest sentit, Can Rubió sigui un centre terapèutic.
El Síndic ha valorat positivament la sol·licitud de revisió de l'acord amb el Departament de Salut i també de col·laboració en un estudi sobre la realitat de la salut mental dels infants i dels adolescents tutelats per la DGAIA, atès que el darrer és de l'any 1994.
Això no obstant, continua sent motiu de preocupació la situació del centre i la dels nois i noies que hi resideixen. A banda d'aquestes qüestions, el Síndic considera que n'hi ha d'altres que han de ser objecte de reflexió i millora:
- Mancances en el treball i la valoració conjunta entre l'equip educatiu i l'equip clinicoassistencial, que porta a una intervenció educativa sense que s'hi pugui incloure la perspectiva clínica: no hi ha espais formals ni disponibilitat de temps informal de comunicació entre un equip i l'altre respecte dels nois i noies, malgrat que alguns dels residents tenen trastorns molt greus.
- Manca de supervisió de l'equip educatiu, que sovint es troba sol davant situacions d'alteració psicològica o psiquiàtrica que el depassen.
- Les habitacions majoritàriament compartides, la qual cosa, si bé es tracta d'una situació normal en qualsevol altre CRAE, tenint en compte la població que acull Can Rubió, caldria que fossin individuals.
- Una certa preeminència d'una intervenció coercitiva, que pot intentar compensar la manca d'un abordatge clinicoeducatiu d'aquests nois i noies que pateixen greus trastorns.
D'acord amb això, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família:
- Que es revisi la classificació actual del centre Can Rubió com a centre residencial d'acció educativa i es consideri la conveniència de tipificar-lo com a centre terapèutic.
- Que en la revisió del conveni que s'està duent a terme amb el Departament de Salut es tinguin en compte les consideracions fetes en interès dels adolescents que viuen a Can Rubió.
- Que es reforcin les actuacions de coordinació entre la DGAIA i l'ICASS per assolir l'objectiu que els nois i noies majors d'edat incapacitats disposin d'una plaça en un centre per a persones amb discapacitat i no romanguin a Can Rubió més enllà del temps imprescindible per a les gestions de trasllat.