El promotor de la queixa, en representació d'una associació d'Horta de Sant Joan que no disposa de cap local propi ni té possibilitats econòmiques per llogar-ne cap, exposa que va sol·licitar a l'Ajuntament poder utilitzar com a adreça social la del Casal Municipal, i també que l'Ajuntament els cedeixi un espai en aquest edifici. Tot i això, sembla que l'Ajuntament ha denegat les seves sol·licituds al·legant, en primer lloc, que no es va demanar la cessió d'un espai al Casal sinó només poder fer servir l'adreça; en segon lloc, que només dos dels sol·licitants tenen domicili al municipi i això és un fet inusual, i finalment, que no hi ha una normativa que reguli el Casal i, per tant, aquesta és una decisió discrecional de l'Ajuntament.
Pel que fa a la utilització de l'adreça del Casal Municipal, el Síndic entén resolta la queixa plantejada, ja que l'Ajuntament ha indicat que no hi ha cap inconvenient perquè l'associació pugui fer-ne ús, com fan una bona part de les entitats del municipi.
Amb relació a la possibilitat de cedir un espai en aquest edifici a l'associació, però, l'Ajuntament indica que actualment no hi ha despatxos disponibles a la zona habilitada per a les associacions, de manera que aquesta petició queda condicionada a l'alliberament d'algun despatx.
Tot i això, el Síndic recorda que caldria regular la concessió d'ús privatiu dels despatxos tenint en compte que quan el nombre de sol·licitants supera el d'espais disponibles, cal fixar criteris objectius d'adjudicació que respectin les regles de publicitat i lliure concurrència de tots els interessats. A més, el termini de la llicència o autorització ha de ser temporal, de manera que l'assignació dels locals s'ha de tornar a fer quan venç la llicència temporal. Pel que fa a aquest termini de durada de la llicència, a títol indicatiu, convé assenyalar que l'article 92.3 de la Llei de patrimoni de les administracions públiques fixa una durada màxima de quatre anys, pròrrogues incloses.
D'acord amb això, cal assenyalar que la manca de despatxos lliures no pot comportar que la petició del promotor de la queixa quedi indefinidament postergada, a l'espera que una altra entitat alliberi voluntàriament un despatx, i que l'absència de regulació tampoc no pot endarrerir significativament la convocatòria.