El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la seva prestació de la renda mínima d'inserció per haver formalitzat un dels beneficiaris un contracte de treball.
De la documentació que aporta es desprèn que hi ha un document registrat de proposta de represa, de data 12 de novembre de 2012, i que a la base de dades consta que per resolució de 16 de novembre de 2012, i amb efectes a partir de l'1 de novembre d'aquell any, hi ha una fi de suspensió. Tot i això, el promotor no percep cap ajut.
De la informació tramesa pel Departament d'Empresa i Ocupació es desprèn que mitjançant la resolució de 25 d'octubre de 2012 es va suspendre la prestació perquè un dels membres de la unitat familiar, concretament el fill del promotor, va formalitzar un contracte de treball. El 12 de novembre de 2012, els serveis socials van informar que el fill del promotor ja no treballava i que, a més, ja no formava part de la unitat familiar. D'acord amb això, es va valorar favorablement la represa de la prestació econòmica, amb efectes de novembre de 2012. Tot i això, segons el Departament, i de conformitat amb l'Acord de Govern de 23 d'octubre de 2012, l'expedient del promotor no té la prelació suficient per entrar en la nòmina mensual.
En primer lloc, pel que fa a la suspensió de la prestació, el Síndic no aprecia irregularitat per part de l'Administració, atès que la normativa de la renda mínima d'inserció determina que si el titular o qualsevol dels membres de la unitat familiar perceben amb caràcter temporal ingressos econòmics per un import mensual igual o superior al que rep per la renda mínima d'inserció se suspèn l'abonament de la prestació.
En segon lloc, el Síndic considera que l'Acord del Govern de 23 d'octubre de 2012 no és aplicable en aquest supòsit concret. L'article 11.4 de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció, estableix que quan la disponibilitat pressupostària no sigui suficient per aprovar tots els expedients, la Comissió Interdepartamental ha d'elevar una proposta al Govern per determinar els criteris objectius i no discrecionals de prelació d'expedients.
Així, aquesta modificació normativa incorporada per la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives de l'impost sobre les estades en establiments turístics, encaixa en el marc de l'aprovació inicial del projecte de pla individual d'inserció i reinsercició socials i laborals, però en cap cas en el marc de la modificació o suspensió de la prestació i els seus complements quan la prestació ja està aprovada, com és el cas del promotor.
És per això que el Síndic considera que un cop es va valorar que ja no es donaven les circumstàncies que justificaven la suspensió, s'hauria d'haver emès la resolució de represa de la prestació i s'hauria d'haver reprès el pagament de la prestació amb efectes novembre de 2012.
En conseqüència, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que revisi el cas del promotor de la queixa i que, d'una banda, emeti la resolució de represa del pagament de la prestació de renda mínima d'inserció reconeguda, amb efectes de l'1 de novembre de 2012; i de l'altra, li aboni els endarreriments meritats tan aviat com sigui possible.