El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'Ajuntament de Llívia per la supressió d'ajuts econòmics a les famílies amb menors discapacitats.
Exposa que té un fill d'onze anys amb una discapacitat visual del 75%, el qual des de fa uns anys assisteix a l'esplai municipal d'estiu amb una ajuda econòmica del 50% a la quota mensual de l'activitat.
Tot i això, aquest any va haver d'abonar el 100% de la quota atès que l'Ajuntament de Llívia va decidir suprimir les ajudes econòmiques a les famílies amb infants discapacitats. Els motius que li van donar eren que si es mantenia l'ajut econòmic al seu fill s'apuntarien més nens a l'esplai municipal i, per tant, s'haurien de contractar més monitors de temps de lleure, despesa econòmica que l'Ajuntament no podia assumir.
Un cop analitzada la documentació de què es disposa, el Síndic fa les consideracions següents:
En primer lloc, des de la perspectiva de la Convenció de Nacions Unides sobre els drets de l'infant, la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, i la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, el Síndic valora positivament la tasca desenvolupada per l'Ajuntament de Llívia en la promoció de l'esplai municipal, perquè la prestació d'aquest servei, que està fonamentada en l'interès superior de l'infant, genera oportunitats als infants del municipi d'exercir aquest dret al lleure educatiu.
En segon lloc, tant la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant com la Llei 14/2010, de 27 de maig, sobre els drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència estableixen que els poders públics han de respectar i assegurar els drets dels infants sense cap mena de discriminació.
A banda de la prohibició general de discriminació, el nostre ordenament jurídic presta una atenció específica als infants amb discapacitat, ja que estableix l'obligació d'adoptar mesures per evitar-los qualsevol forma de discriminació i reconeix el seu dret a assolir el màxim desenvolupament i a participar en la vida social i, de forma especial, en les activitats de lleure.
En aquest sentit, més enllà de la prohibició de qualsevol discriminació, l'ordenament vigent obliga l'Administració a adoptar mesures de discriminació positiva en relació amb els infants que pateixen discapacitat per assegurar el seu dret a aconseguir la màxima integració social i el màxim desenvolupament individual possibles, inclòs el desenvolupament cultural.
Així doncs, la supressió de la bonificació del 50% per als infants amb discapacitat per part de l'Ajuntament de Llívia, si bé no és discriminatòria, elimina un instrument de discriminació positiva adreçat a promoure la participació dels infants amb més dificultats d'integració social i, en termes comparatius, també amb més necessitats de suport econòmic.
En vista d'aquestes consideracions, el Síndic demana a l'Ajuntament de Llívia que, si bé la supressió de les bonificacions per als infants amb discapacitat no és discriminatòria ni irregular des d'un punt de vista legal, valori la conveniència de reincorporar en el futur mesures de discriminació positiva en l'accessibilitat econòmica de l'esplai municipal per als infants amb discapacitat, si convé, condicionant els ajuts a les dificultats econòmiques de les famílies, i especialment si la situació pressupostària de l'administració local millora.