El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la resolució en què s'estableix el seu grau de disminució, i en concret amb el fet que no se li reconeix la superació del barem de mobilitat reduïda que li permet disposar de targeta de mobilitat reduïda.
Exposa que la patologia que pateix és degenerativa i que darrerament el seu estat de salut ha empitjorat considerablement, fins a tal punt que pràcticament no pot sortir del domicili. Segons diu, en la darrera visita per revisar el seu grau de disminució, el facultatiu que el va atendre va prendre de referència un informe mèdic del novembre del 2012 i no va tenir en compte el darrer informe mèdic que el promotor aportava, del dia 31 de maig de 2013, i en el qual es posaven de manifest els actuals problemes motrius que presenta.
Per aquests motius, el promotor va presentar una reclamació prèvia contra la resolució de grau de disminució de 22 de juliol de 2013, que ha estat desestimada.
L'article 9 del Reial decret 1971/1999, de 23 de desembre, de procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat, disposa que el dictamen que emet l'òrgan tècnic competent per valorar el grau de discapacitat ha de contenir el diagnòstic, el tipus i el grau de discapacitat i, si escau, les puntuacions dels barems per determinar la necessitat de concurs de tercera persona i l'existència de dificultats de mobilitat per utilitzar transports públics col·lectius.
També es diu que quan les circumstàncies especials de les persones interessades ho aconsellin, l'òrgan tècnic competent podrà formular el seu dictamen en virtut d'informes mèdics, psicològics o socials emesos per professionals autoritzats.
El Departament de Benestar Social i Família reconeix que efectivament l'informe que aporta el promotor indica que té limitacions funcionals i una clara dificultat per mantenir-se dempeus en els mitjans de transport públics, i que en aquests casos quan el metge valorador detecta que aquest apartat pot puntuar pel barem de mobilitat sol·licita un estudi d'equilibri.
Atès que existeix aquesta possibilitat, a fi d'afavorir el dret d'informació i defensa de la persona que pateix la discapacitat en el procés de valoració i d'aprofundir en la fonamentació del dictamen que dóna lloc a la resolució que determina el grau de discapacitat, el Síndic suggereix al Departament que valori l'opció que, quan s'aporti un informe d'un metge especialitzat i coneixedor del cas que indiqui que la persona interessada podria superar el barem de mobilitat reduïda, es faci un estudi de l'equilibri per determinar-ho.