El Síndic ha rebut setanta-set queixes presentades per diversos veïns d'una urbanització del Pont de Vilomara i Rocafort, en què manifesten la seva disconformitat amb el procediment de gestió tributària corresponent a la taxa de gual de l'exercici de 2013, i que ha comportat l'alta i la inclusió en el padró de la taxa per als veïns de la zona, els quals fins ara mai no havien tributat per aquest concepte.
Els promotors de les queixes exposen que el mes de setembre de 2013 van rebre una nota informativa en què se'ls comunicava que a partir de l'exercici fiscal de 2013 s'inclourien les seves finques en el padró de la taxa de gual. Consegüentment, havien de fer front al pagament de la quota corresponent al 2013 (i següents) per mitjà d'una carta de pagament que rebrien o per càrrec en compte, si tenien el pagament de l'IBI domiciliat.
Així mateix, es va informar un ciutadà concret que, en cas que no es produís un aprofitament especial de la via pública per raó de l'entrada i sortida de vehicles a través de les voreres, calia que reposessin la vorera.
Concretament, els promotors es queixen del següent:
1. En relació amb l'existència del fet imposable: Els promotors exposen que l'Ajuntament considera que es produeix l'aprofitament especial del domini públic en els casos en què hi ha un rebaix de la vorera, amb independència de si els veïns tenen vehicle o no, de si la finca té garatge o de si efectivament fan un ús especial de la vorera. Consegüentment, als veïns que han sol·licitat la no-inclusió en el padró, l'Ajuntament els ha demanat que reposin la vorera, sense oferir als veïns l'opció de sol·licitar la llicència de manera voluntària. Els promotors manifesten que quan l'Ajuntament va executar les obres de la vorera les va fer amb rebaix, sense una consulta prèvia als propietaris de les cases de si utilitzarien el gual o no.
2. En relació amb la prestació del servei: Els promotors exposen que no disposen de servei de grua que garanteixi la reserva de via pública perquè es faci efectiva l'entrada i sortida de vehicles a través de les voreres, i de servei de policia municipal que sancioni els vehicles estacionats indegudament en l'espai gravat per l'aprofitament especial.
3. En relació amb l'acreditament de la taxa i el període impositiu: Els promotors exposen que van rebre la primera comunicació de l'Ajuntament, en què se'ls informava de la inclusió de les seves finques en el padró de la taxa corresponent, el mes de setembre de 2013. No obstant això, el període impositiu que es comptabilitza per al càlcul de la quota tributària de la taxa correspon a tot l'exercici de 2013. Els promotors consideren que estan donats d'alta en el padró des del moment en què han rebut aquesta comunicació i, consegüentment, que el període impositiu s'hauria d'adequar a aquesta circumstància.
4. En relació amb la manca de notificació: Els promotors exposen que no han rebut notificació individual ni del procediment de regularització tributària ni de la primera liquidació de la taxa com a conseqüència de la inclusió en el padró. Les comunicacions rebudes han estat per correu ordinari. Per tant, diuen que molts veïns no han tingut coneixement ni del procediment ni de l'emissió de liquidacions de la taxa al seu nom, i no han pogut fer valer, doncs, el seu dret de defensa impugnant les liquidacions o al·legant el que considerin convenient.
5. En relació amb la disconformitat dels veïns amb la quota tributària: Els promotors consideren que han de satisfer una quota tributària excessiva i que no queda justificada, sobretot tenint en compte que no tenen servei de grua ni de policia municipal. Per aquest motiu, demanen una reducció de l'import de la tarifa que han de satisfer.
En primer lloc, en relació amb l'existència del fet imposable, el Síndic posa de manifest que perquè pugui exigir-se la taxa per l'entrada de vehicles a través de les voreres s'ha de produir un ús especial del domini públic, ja que el benefici obtingut pel subjecte passiu deriva de l'aprofitament especial que obté del domini públic. La ràtio del tribut resideix en el fet d'usar la vorera per poder entrar amb un vehicle al garatge particular i, si escau, la reserva de la via pública per garantir el pas dels vehicles autoritzats pel gual.
En aquest sentit, cal destacar els pronunciaments judicials següents:
- L'existència de garatge no presumeix de forma automàtica la utilització del domini públic amb l'entrada del vehicle, ja que el fet gravat no és l'existència de garatge en si mateixa, sinó la utilització efectiva del domini públic, i aquest extrem ha de resultat provat per part de l'Administració en els actes d'inspecció o altres actuacions portades a terme (sentències dictades pels tribunals superiors de justícia de Múrcia, de data 12 de febrer de 1996; de Madrid, de 24 d'octubre de 1996; d'Extremadura, de 13 de novembre de 1998, i d'Andalusia, Màlaga, de 10 de juliol i 30 d'octubre de 2000).
- Es considera necessària l'ocupació del domini públic, de manera que quan no es travessa ni s'utilitza la vorera no és procedent l'exacció de la taxa (sentència dels tribunals superiors de justícia d'Andalusia, Màlaga, de 23 de juny de 2004; de Castella-la Manxa, de 19 de gener de 1996, i del Tribunal Suprem, de 21 de setembre de 2001).
- Si la persona interessada no té vehicle i l'espai destinat a aparcament ha estat destinat a un altre ús, és evident que no es produeix el fet imposable (sentència del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia, de 26 d'octubre de 2008).
- No es pot fer dependre l'exigibilitat de la taxa per entrada de vehicles a través de les voreres del fet que les voreres estiguin o no elevades a nivell de la calçada, ja que la taxa grava, amb caràcter general, la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic (sentència del Tribunal Suprem de 19 de desembre de 2007, dictada en interès de llei).
De la informació de què es disposa es desprèn que en el cas d'aquesta urbanització del Pont de Vilomara i Rocafort el no-ús de les voreres només pot acreditar-se per mitjà de la reposició de la vorera. El Síndic considera que la reposició de la vorera com a única possibilitat dels veïns d'acreditar-ne la manca d'ús no s'ajusta a la realitat fàctica configuradora del fet imposable de la taxa, ni a la múltiple casuística existent i reconeguda per la jurisprudència.
Si es produeix qualsevol de les circumstàncies esmentades reconegudes per la jurisprudència, o bé altres circumstàncies per les quals es pot considerar acreditada la no-realització del fet imposable, no és pertinent l'exacció de la taxa, i en aquest cas el rebaix de la vorera i la seva reposició seria un mer element arquitectònic, no determinant per al naixement de l'obligació tributària.
En conseqüència, el Síndic suggereix a l'Ajuntament que en cas que apreciï indicis de la no-existència d'un aprofitament especial del domini públic per raó de l'entrada de vehicles a través de la vorera, o en cas que les persones interessades aportin elements de prova vàlids en dret que ho acreditin, valori i admeti la no-existència de l'aprofitament especial i no apliqui l'obligació tributària, amb independència de la configuració del rebaix de la vorera.
En segon lloc, pel que fa als actes de notificació individual de les liquidacions tributàries, l'Ajuntament informa que l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona va exposar al públic el padró de la taxa de guals i va publicar-ho al BOPB de data 10 de desembre de 2012. Posteriorment, es van enviar individualment els documents cobratoris per correu ordinari, i només es va presentar un únic recurs contra la liquidació de la taxa.
Tot i això, els promotors de les queixes exposaven la seva inquietud perquè molts contribuents incorporats de nou en el padró fiscal no han tingut coneixement del procés de regularització ni de la nova liquidació tributària emesa al seu nom. Per tant, el Síndic considera que caldria, en tot cas, garantir el dret de tutela efectiva, i si es donés el supòsit que no s'ha efectuat la notificació individual de la liquidació en algun cas concret, atorgar els terminis legals de recurs perquè la persona interessada pugui exercir el seu dret de defensa.
I finalment, pel que fa a la disconformitat dels promotors amb la quota tributària, el Síndic suggereix a l'Ajuntament que doni accés a les persones interessades a l'informe tècnic econòmic que justifica la quantia de la taxa.
D'altra banda, amb relació a la quantificació de la quota, l'article 24 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals estableix que l'import de les taxes previstes per la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic es fixarà, amb caràcter general, prenent com a referència el valor que tindria en el mercat la utilitat derivada de la utilització o l'aprofitament esmentats si els béns afectats no fossin de domini públic. Amb aquesta finalitat, les ordenances fiscals podran assenyalar en cada cas els criteris i paràmetres que permetin definir el valor del mercat de la utilitat derivada.
De conformitat amb l'article 25 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, els acords d'establiment de les taxes per la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic han d'adoptar-se en vista dels informes tècnics econòmics en els quals es posi de manifest el valor del mercat.
En aquesta tasca de fixació, les ordenances fiscals tenen un gran marge interpretatiu, ja que tant el valor de mercat com la utilitat derivada de l'aprofitament especial constitueixen criteris de naturalesa tècnica, als quals l'Administració local ha d'acudir de manera necessària a l'hora de determinar l'import de les taxes per l'ocupació del domini públic.
En vista del contingut de l'informe tècnic i econòmic que l'Ajuntament va aportar, i atès el contingut de l'Ordenança fiscal núm. 14, el Síndic no aprecia quins són els criteris i paràmetres adoptats i que permeten definir el valor de mercat de la utilitat derivada, sobre la base del qual s'ha de determinar la quota tributària de la taxa.
Per aquest motiu, el Síndic demana a l'Ajuntament que acrediti la confecció de l'informe tècnic i econòmic i la determinació del valor de mercat, que ha de justificar la quantificació de la taxa, i li suggereix que, si és pertinent, efectuï les adequacions oportunes als criteris generals exigits per l'ordenament jurídic.