La promotora de la queixa exposa que tenia un fill d'un any que patia la síndrome d'Alexander, una malaltia genètica, neurodegenerativa i en estat terminal. En data 4 d'abril de 2014 van fer la sol·licitud de reconeixement de grau de la dependència de l'infant, i en data 3 d'octubre de 2014 es va fer visita de la valoració al domicili. Tot i això, l'endemà l'infant va morir. En data 29 d'octubre de 2014 es va dictar resolució de reconeixement de grau III de dependència, amb efectes des del 4 d'abril de 2014, però no s'ha pogut proposar el Programa individual d'atenció (en endavant PIA) a causa de la defunció de l'infant.
Aquesta temporalització posa de manifest el retard en la tramitació del procediment de reconeixement de la situació de dependència i d'accés a les prestacions i als serveis.
El Síndic recorda, d'una banda, que el Reial decret 1051/2013, de 27 de desembre, pel qual es regulen les prestacions del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, establertes a la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, de caràcter estatal, estableix en l'article 15 que ?les persones que morin en els sis mesos següents a la presentació de la sol·licitud sense que s'hagi dictat resolució de reconeixement de la prestació concreta no tenen la condició de persona beneficiària i no generen cap dret.?. La defunció del fill de la promotora es va produir just sis mesos més tard de la presentació de la sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència.
D'altra banda, però, el Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, de caràcter estatal, estableix en l'article 22, de modificació de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, que ?el dret d'accés a les prestacions derivades del reconeixement de la situació de dependència es genera des de la data de la resolució de reconeixement de les prestacions o, si s'escau, des del transcurs del termini de sis mesos des de la presentació de la sol·licitud sense que s'hagi dictat i notificat resolució expressa de reconeixement de la prestació?.
D'acord amb aquesta previsió, s'entén que el procediment de reconeixement de la situació de dependència i d'accés a les prestacions i serveis vinculats hauria de durar, en condicions normals, un màxim de sis mesos, mai un termini superior.
Si bé la defunció de l'infant es va produir just sis mesos després de la presentació de la sol·licitud, sense temps de meritar la percepció de prestació, la resolució va ser aprovada pel Departament de Benestar Social i Família quasi un mes més tard d'aquests sis mesos, i la proposta del PIA, que no es va arribar a formular, s'hauria endarrerit encara més. Aquest retard en el procediment hauria pogut ocasionar, per exemple, si la defunció s'hagués produït més tard, que l'infant hagués tingut el dret d'accés a una prestació que la família no hagués pogut exercir de manera real i efectiva per manca de proposta del PIA.
Per tant, el Síndic ha demanat al Departament de Benestar Social i Família que treballi per resoldre amb més celeritat el procediment de reconeixement de la situació de dependència i d'accés a les prestacions i als serveis vinculats. El Departament ha informat que treballa per agilitzar els procediments de dependència, amb la implementació de mesures per procurar que determinats requeriments de documentació, com ara el de les dades bancàries, no aturin la tramitació de la valoració de dependència.