Diversos empleats públics de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya exposen el seu descontentament amb les notícies relatives al retard en el pagament de la paga extraordinària del mes de desembre, pel fet que desconeixien quan es cobraria una part d'aquesta paga i també per la retenció que es va efectuar sobre l'IRPF de la paga ordinària del mes de desembre abans de cobrar-la.
Segons consta al Síndic, finalment es va fer efectiu l'import íntegre d'aquest concepte abans del 31 de desembre, de manera que no es detecta l'existència d'una actuació administrativa irregular pel que fa a aquesta qüestió.
Ara bé, els treballadors afectats per aquesta mesura van percebre el pagament de la nòmina ordinària del mes de desembre minorada en una quantitat equivalent a la retenció del 100% de l'IRPF corresponent a la paga extraordinària. Aquesta detracció es va fer sense notificar ni informar de manera prèvia els treballadors.
L'article 78.1 del Reial decret 439/2007, de 30 de març, que aprova el Reglament de l'impost de la renda de les persones físiques, determina que el naixement de l'obligació d'efectuar les retencions esmentades més amunt es produeix en el moment en què es faci el pagament de les rendes corresponents. Per tant, la retenció de l'IRPF corresponent a la paga extraordinària no s'havia de practicar fins al moment que aquest import s'hagués satisfet efectivament. En aquest sentit també s'ha pronunciat la Direcció General de Tributs.
Així doncs, ni la normativa pròpia de l'impost de la renda de les persones físiques ni el conjunt de la normativa sectorial que regula l'àmbit tributari donen cobertura jurídica a la pràctica operada per l'Administració de la Generalitat, que tampoc no es pot considerar emparada pel Decret llei 3/2011. D'aquesta manera, les retencions de l'IRPF corresponents a la paga extraordinària no satisfeta efectuades sobre les nòmines ordinàries del mes de desembre dels treballadors públics es configuren com una retenció indeguda.
Cal posar de manifest que tant els ciutadans com els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic, i la pràctica de l'Administració, en aquest cas, comporta una clara vulneració del principi de legalitat.