En l'informe del Departament de Benestar Social i Família s'indica que en un primer moment es va denegar la concessió de l'ajuda perquè la persona interessada no disposava del barem de mobilitat reduïda, requisit indispensable per a la concessió de la prestació de l'ajuda d'adquisició de vehicle.
En el moment que es va concedir el barem de mobilitat es va resoldre el recurs d'alçada contra la resolució de denegació de la concessió de l'ajuda PUA. Un cop feta la nova valoració de la prestació PUA, es va concloure que s'havia de denegar l'ajuda per dos motius diferents que es consideren necessaris per a la concessió de l'ajuda i que estan recollits al punt 1.1.2 de l'Annex 1 de l'Ordre ASC/157/2009 de la convocatòria.
És cert que l'Ordre ASC/157/2009, de 18 de març, de convocatòria pública per a la concessió dels ajuts del Programa d'atenció social a les persones amb discapacitat, estableix com a requisits específics per a la concessió de l'ajuda per l'adquisició de vehicle que la persona beneficiària estigui afectada d'una discapacitat que li impedeixi la utilització del transport col·lectiu (barem de mobilitat) i que necessiti utilitzar el vehicle de manera regular per activitats laborals, de formació, salut o subministrament d'aliments i productes.
L'Ordre també exigeix que en cas que la persona beneficiària no pugui obtenir el permís de conduir a causa de la seva discapacitat o edat, si té més de tres anys, es trobi en alguna de les circumstàncies següents: Persona en cadira de rodes, dependència absoluta de dos bastons per caminar o presenta marxes no funcionals. La mateixa resolució especifica que aquestes darreres circumstàncies les ha de valorar el servei de valoració i orientació corresponent.
L'equip de valoració i orientació (CAD) decideix si és procedent o no la concessió de la prestació basant-se en un informe que resol si es compleix o no aquest segon tipus de requisits més de caràcter valoratiu.
El Síndic no disposa dels coneixements tècnics suficients ni tampoc les circumstàncies concretes que afecten la persona beneficiària d'aquesta ajuda, i per tant no pot qüestionar la decisió de l'equip de valoració i orientació.
El que sí que es constata, però, és que la tramitació amb què s'ha resolt aquesta sol·licitud ha pogut generar indefensió a la persona interessada.
La resolució de 29 de setembre de 2011 que resol desestimar el recurs d'alçada interposat per la promotora de la queixa a nom del seu cunyat es basava en dos motius diferents dels que figuraven a la resolució recorreguda.
El motiu de denegació inicial de la prestació era la manca de superació del barem de mobilitat reduïda, i mitjançant recurs d'alçada es va demostrar que quedava esmenat el requisit.
Per tant, el Síndic entén que s'hauria d'haver estimat el recurs i, en tot cas, haver-se emès una nova resolució que denegués per aquests diferents motius l'ajuda sol·licitada, sempre sobre la base de l'informe emès per l'equip de valoració i orientació, i contra la qual s'ha de tornar a oferir la possibilitat de presentar recurs en via administrativa perquè la persona interessada pugui esgrimir a favor seu el que consideri convenient.
Per tot això, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família que revisi aquest procediment i, o bé consideri la possibilitat de concedir l'ajuda sol·licitada tot estimant el recurs d'alçada interposat per la persona interessada després de comprovar si es compleix la causa de denegació de la sol·licitud; o bé resolgui estimar el recurs i motivi la denegació de l'ajuda per una causa diferent mitjançant una nova resolució, amb aportació de l'informe de l'equip de valoració i orientació corresponent i amb nou peu de recurs perquè la persona interessada pugui presentar les al·legacions i els documents que estimi en la seva defensa en via administrativa.