El promotor de la queixa manifesta que la seva mare tenia reconeguda una prestació econòmica per cures en l'entorn familiar i també el servei d'atenció domiciliària. Arran de l'empitjorament de la seva dependència, a finals de l'any 2010 van tramitar, mitjançant la intervenció dels serveis socials de Castelldefels, la proposta d'ingrés en un centre residencial i, davant la manca de plaça disponible, la reserva corresponent. Van fer la reserva a tres centres residencials i la persona interessada roman en llista d'espera per poder accedir-hi.
Tot i això, atès que la mare del promotor va ingressar en una residència el 2 de setembre de 2013, es va fer la proposta de modificació de l'acord PIA en què es donava de baixa tant la prestació per cures en l'entorn familiar com el servei d'atenció domiciliària.
El promotor s'ha adreçat al Síndic perquè actualment encara no s'ha emès la resolució amb el nou PIA i tot i que s'està duent a terme el procés d'estudi, diagnòstic i intervenció per elaborar-lo manifesta que la seva família no pot assumir l'elevat cost de la residència en la qual està ingressada la seva mare.
Un cop estudiada a fons aquesta qüestió, el Síndic considera que els fonaments de fet i de dret consignats en la resolució per la qual no es pot establir el PIA de la persona interessada perquè no compleix els requisits en el marc del seu expedient de dependència no es corresponen amb la realitat dels casos, ni amb el dret vigent aplicable per a aquest tipus de procediment i situacions.
En conseqüència, suggereix al Departament de Benestar Social i Família:
1. Que iniciï un procediment de revisió d'ofici de l'expedient de dependència a nom de la persona interessada, a fi i efecte de reconèixer que compleix els requisits per ser beneficiària dels serveis i les prestacions vinculats a la seva situació de dependència d'acord amb la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.
2. Que revisi les actuacions dutes a terme en el marc de la tramitació de l'expedient de dependència de la persona interessada des del moment en què s'inicia la tramitació del PIA.
3. Que adopti les mesures que es consideri adients per tal que, si escau, es corregeixin totes les actuacions (tant del serveis socials d'atenció primària com de l'ICASS) que no es corresponen amb la realitat dels fets i fonaments de dret que s'han constatat en aquests casos.
4. Que estableixi un PIA per a la persona interessada en què es facin constar els serveis i/o les prestacions concrets que corresponguin d'acord amb el procediment establert als punts 3.3, 16.4 i 16.5 de la Instrucció 5/2013 de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.
5. Que emeti la nova resolució PIA en què es concreti la proposta que sorgeixi del compliment del punt anterior.
També recorda al Departament de Benestar Social i Família que la suspensió de la possibilitat de tramitar PIA que reconeguin prestacions econòmiques vinculades a servei residencial i dels ingressos a places residencials privades acreditades (que va comunicar el Departament el mes de juliol de 2013) és un situació de fet respecte de la qual el Síndic no ha estat informat del suport jurídic, tot i haver-ho demanat expressament a l'Administració.
Aquesta situació de fet, que afecta la possibilitat d'oferir i concretar una de les diverses prestacions previstes a la Cartera de serveis socials de Catalunya per atendre la situació de les persones amb dependència reconeguda, no pot servir com a fonament per desconèixer a una persona dependent una sèrie de drets subjectius dels quals és beneficiària per expressa disposició legal.
El Departament de Benestar Social i Família no és competent per decidir que no reconeix els drets subjectius que legalment corresponen a una persona per disposició normativa, com ha ocorregut en aquest cas, en què l'Administració va decidir que a la persona interessada no li correspon cap prestació del Sistema català d'autonomia i atenció a la dependència.
En aquesta línia, el Síndic recorda també al Departament que, d'acord amb la normativa que regula el Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència, a l'Administració autonòmica li correspon determinar els serveis i/o les prestacions concrets que corresponguin a cada persona dependent, en funció de la seva situació particular, però no reconèixer o negar el dret a ser beneficiària de les prestacions que estableix la Llei 39/2006. El dret a ser beneficiari d'alguna o algunes de les prestacions reconegudes pel Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència l'adquireix la persona pel sol fet d'haver estat reconeguda com a dependent en els graus vigents segons la taula de vigència que estableix la normativa.