La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la resolució denegatòria de l'ajut del Programa per a l'adaptació d'habitatge per a persones amb discapacitat que va presentar el dia 17 de setembre de 2010 a nom de la seva filla de deu anys.
Segons s'exposa a la resolució, el motiu pel qual va ser denegada la subvenció és la manca de disponibilitat pressupostària per fer front a totes les sol·licituds presentades dins de la convocatòria de l'any 2010.
Un cop estudiada la documentació de què es disposa, el Síndic destaca que en aquest cas la persona sol·licitant de l'ajut és una nena menor d'edat. Aquest factor obliga a incidir en el deure de protecció de l'interès superior de l'infant, que obliga de manera transversal totes les administracions públiques.
Pel que fa a la condició dels menors que pateixen alguna discapacitat, cal tenir present que a Catalunya la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, recull com a principi rector l'interès superior de l'infant o l'adolescent, i estableix que "l'interès superior de l'infant o l'adolescent ha d'ésser el principi inspirador i fonamentador de les actuacions públiques", i que "les normes i les polítiques públiques han d'ésser avaluades des de la perspectiva dels infants i els adolescents, per garantir que inclouen els objectius i les accions pertinents adreçats a satisfer l'interès superior d'aquestes persones" (article 5).
Atesa aquesta previsió normativa, el Síndic entén que, en aplicació de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, el principi de l'interès superior de l'infant o l'adolescent ha de servir com a criteri de priorització en el moment de decidir sobre l'atorgament dels ajuts del Programa per a l'adaptació d'habitatge per a persones amb discapacitat en aquells casos en què es detecti que la disposició pressupostària no és suficient per atorgar l'ajut a totes les sol·licituds que compleixen els requisits de la convocatòria i que, per tant, en principi tindrien el mateix dret a rebre-la.
Malgrat tot, el Síndic entén que la decisió de denegar la subvenció per manca de disponibilitat pressupostària s'adequa a la normativa vigent en aquesta matèria. Tot i això, en aquest cas la resolució ha estat emesa quan s'havia superat sobradament el termini legalment establert per resoldre.
Així, doncs, el Síndic dóna per tancat aquest assumpte però recorda al Departament de Benestar Social i Família que:
- Ha de resoldre expressament dins del termini establert en les respectives convocatòries.
- En els casos en què les sol·licituds no puguin ser ateses en una determinada convocatòria perquè s'ha esgotat la disponibilitat pressupostària, també s'ha de dictar, dins del termini legal vigent, una resolució.
- Les sol·licituds presentades s'han d'estudiar dins del termini establert en les convocatòries corresponents i, en cas que sigui necessari, fer els requeriments corresponents de presentació de documentació complementària a les persones interessades dins d'un termini raonable a partir de la data de presentació de la sol·licitud.
De cara a properes convocatòries d'aquest tipus d'ajudes, el Síndic suggereix al Departament, d'una banda, que estudiï la possibilitat de millorar la dotació pressupostària per als Programes d'ajuts per a l'adaptació d'habitatges per a persones amb discapacitat i d'ajudes d'atenció social per a persones amb discapacitat (PUA); i de l'altra, que estableixi criteris taxats i objectius de priorització per a la concessió dels ajuts que s'adeqüin a la finalitat d'aquest programes, en cas que la dotació pressupostària de la corresponent convocatòria resulti insuficient.
Addicionalment, el Síndic suggereix que dins dels criteris taxats i objectius de priorització per a la concessió d'aquests ajuts es tingui en compte el principi de l'interès superior de l'infant en els termes exposats més amunt.