El promotor de la queixa, un jove originari de Gàmbia de setze anys segons la documentació que presenta, ha comparegut al Síndic per exposar la situació en què es troba.
Concretament, exposa que té molt mala relació amb el seu pare, que vol obligar-lo a deixar els estudis i a treballar, i amb la parella del seu pare. El pare i la seva dona no treballen, cobren una prestació de renda mínima d'inserció, i la situació econòmica familiar és molt precària.
L'any 2012 la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (en endavant DGAIA) va protegir el jove i el va ingressar en un centre d'acollida. Tot i això, al cap de dos mesos el pare va manifestar que malgrat que a la documentació constava que el seu fill tenia setze anys, en realitat en tenia vint-i-un. Arran del resultat de les proves òssies de determinació de l'edat i de la declaració del pare, la DGAIA va deixar sense efecte el seu ingrés en centre d'acollida. Actualment el jove resideix en un alberg per a adults.
Segons aquesta informació, doncs, aquest noi es troba en una situació de gran vulnerabilitat per la manca de protecció en què es troba i per la contradicció que li suposa ser considerat major d'edat de nit i menor d'edat de dia, ja que segueix estudiant i juga en un equip juvenil de futbol.
En primer lloc, d'acord amb els protocols de coordinació entre administració protectora, cossos de seguretat i Ministeri Fiscal, els joves que aporten documentació vàlida que n'acredita la minoria d'edat l'aspecte físic dels quals fa dubtar raonablement sobre l'edat acreditada, són posats a disposició de la Fiscalia, a fi que dictamini la pràctica de les proves per determinar-ne l'edat. Tot i això, aquesta queixa posa de manifest que la pràctica de les proves mèdiques no s'aplica només en casos de dubte raonable, ja que el jove tenia aparença de menor d'edat.
En segon lloc, la doctrina de la Fiscalia General de l'Estat recorda la conveniència de ponderar en cada cas l'oportunitat de dur a terme les proves mèdiques, mitjançant una valoració de les circumstàncies concurrents i de la cerca de la solució menys perjudicial, i amb respecte al ?principi de proporcionalitat? a l'hora de ponderar les circumstàncies que recomanen iniciar el procés. En aquest cas, aquest principi de proporcionalitat s'ha vist clarament qüestionat.
Tenint en compte la situació de maltractaments per part del pare que exposa el noi, la seva aparença física i el seu discurs, la seva evolució en els estudis, la seva integració social a l'Hospitalet de Llobregat per mitjà de la pràctica de futbol, i tenint present que les proves mèdiques presenten marges significatius d'error i només determinen l'edat de manera aproximada, el Síndic considera que la decisió de sotmetre aquest noi a la pràctica de les proves d'edat no va respectar el principi de proporcionalitat.
I en tercer lloc, és fonamental que les proves de determinació de l'edat es practiquin en condicions mèdiques adequades. L'informe mèdic de l'Institut Català de la Salut no explicita la probabilitat de l'edat estimada ni els marges d'error existents. I, en tot cas, d'aquest informe no es desprèn una majoria d'edat provada.
En vista de tot el que s'ha exposat, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família:
1. Que revisi l'actuació duta a terme en aquest cas per la DGAIA, ja que segons la informació de què es disposa no hi ha hagut un dubte raonable sobre l'edat acreditada pel noi, i d'acord amb el principi de proporcionalitat no s'han ponderat les conseqüències que l'inici d'aquest procés i la pràctica de les proves podria suposar per a la vida d'aquest noi.
2. Que assumeixi les funcions tutelars i protegeixi aquest jove, atès que es troba en una situació de fet en què li manquen els elements bàsics per al seu desenvolupament integral.