Els promotors de la queixa, propietaris de les cases de davant de la catedral de Tortosa, conegudes com la façana fluvial, manifesten la seva disconformitat amb la manca d'actuació de l'Ajuntament d'aquest municipi per conservar i rehabilitar aquests immobles.
Exposen que el setembre de 2012 es van adreçar a la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura per tal que la Generalitat de Catalunya ordenés a l'Ajuntament de Tortosa que dugués a terme les actuacions oportunes de prevenció i conservació esmentades.
El 22 de novembre de 2012 la Direcció General es va adreçar a l'Ajuntament per recordar-li el deure legal de complir i fer complir el deure de preservació, conservació i manteniment del patrimoni cultural del municipi de Tortosa.
No obstant això, els promotors expliquen que les seves cases estan afectades per un planejament urbanístic i que l'Ajuntament no els atorga llicència d'obres per conservar i rehabilitar aquests immobles.
Segons l'informe tramès per l'Ajuntament de Tortosa, les finques que són propietat municipal necessiten d'una actuació immediata de l'Ajuntament per no produir danys a tercers i garantir la seguretat estructural de l'edifici. Cal recordar que tant la Llei del sòl com la normativa autonòmica en matèria d'urbanisme estableixen el deure general als propietaris d'ús, conservació i rehabilitació per tota classe de terrenys, construccions i instal·lacions.
La intervenció administrativa en l'estat de conservació de les construccions ha de ser decidida i concloent quan la situació de l'immoble produeix danys i comporta una amenaça per a la seguretat de les persones i els béns o la salubritat pública. L'Administració ha de vetllar pels béns jurídics en exercici de les seves competències per a la protecció de l'interès públic, especialment quan la mateixa Administració és la titular dels immobles.
D'acord amb això, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Tortosa que dugui a terme les actuacions urbanístiques oportunes en les finques de propietat municipal per tal de garantir la seguretat i evitar la producció de danys a tercers.
D'altra banda, el Síndic recorda que els ajuntaments són competents per ordenar les mesures necessàries per preservar, conservar i mantenir els béns immobles declarats d'interès local o catalogats, d'acord amb el que estableix l'article 67.1 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Així mateix, els articles 21 i 25 preceptuen el deure de conservació dels béns integrants del patrimoni cultural català i, en especial, dels béns culturals d'interès nacional i béns catalogats, deure legal de conservació que correspon a l'ajuntament.
D'altra banda, l'article 34.2 de la Llei del patrimoni cultural català recull l'obligació que qualsevol intervenció que es pretengui dur a terme en un conjunt històric ha de ser autoritzada pel Departament de Cultura, en cas que no hagi estat aprovat l'instrument de planejament de protecció per part de l'ajuntament corresponent. A més, s'ha de tenir en compte que, a manca d'aquest instrument, només es pot fer un enderrocament d'un immoble integrant d'un conjunt històric si ha estat autoritzat prèviament pel Departament de Cultura. En el cas de béns culturals d'interès local, d'acord amb l'article 17.4, l'enderrocament únicament pot portar-se a terme amb l'informe favorable del Departament de Cultura, que ha de vetllar perquè s'hagi tramitat el mateix procediment que el va portar a ser protegit i que ha de constatar que, efectivament, el bé ha perdut els valors que el van fer mereixedor de dita protecció.
Posteriorment, l'Ajuntament ha informat de totes les actuacions que ha dut a terme en relació amb aquests immobles i ha assegurat que continuarà vetllant per mantenir-los i garantir-ne la seguretat, duent a terme, si fos necessària, qualsevol altra intervenció en compliment del deure de manteniment del seu ús, conservació i/o rehabilitació. En vista d'aquesta informació, el Síndic dóna per tancades les seves actuacions en aquest assumpte.