El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'actuació dels agents de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra en el procés de detenció cautelar del seu fill.
Exposa que el 17 de desembre de 2012, van acudir al seu domicili quatre agents dels Mossos d'Esquadra per detenir el menor per uns fets esdevinguts el dia 15 de desembre. Manifesta que no el van deixar parlar en privat amb el seu fill i que en cap moment van informar-lo ni a ell ni al noi dels fets concrets pels quals se'l detenia, ni de la gravetat d'aquests fets ni de la implicació del menor en el cas. Addueix que es van emportar el menor emmanillat en un cotxe oficial, i que el menor va passar la nit al calabós i no van poder parlar amb l'advocada d'ofici fins al dia 18 de desembre a les 11 del matí, moment en què es van poder assabentar dels fets de què se l'acusava.
Un cop analitzada tota la documentació tramesa per l'Administració, el Síndic fa les consideracions següents:
1. En relació amb l'ús de les manilles, l'informe del Departament d'Interior assenyala que el fet que el menor estigués emmanillat fins a arribar a les dependències judicials ve determinat pel procediment estàndard del procés de la detenció de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra, segons el qual s'utilitzen els mitjans de contenció adients per garantir tant la integritat dels agents com de la persona detinguda i de la resta de persones.
El procediment estàndard del procés de detenció no estableix, però, l'obligació d'emmanillar en tots els casos, i en aquest sentit s'atorga un marge d'apreciació als agents actuants en funció de les circumstàncies que concorrin en cada cas.
Aquest marge de valoració adquireix una rellevància especial quan s'intervé amb menors, atès que l'ordenament jurídic els atorga estatus de protecció -la Llei orgànica 5/2000 reguladora de la responsabilitat penal del menor estableix que la detenció ha de fer-se de la forma que menys els perjudiqui-, que també ha de ser tingut en compte en les actuacions policials.
En aquest sentit, l'article 2.4 del Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors estableix que ?l'assegurament físic dels menors detinguts s'ha de dur a terme en els casos en què sigui estrictament necessari i com a mesura proporcional de seguretat per al menor detingut i els funcionaris actuants, quan no sigui possible un altre mitjà de contenció física del menor?.
D'acord amb això, en el cas de menors no es pot recórrer a la utilització generalitzada de les manilles sinó només en els casos en què resulti necessari, necessitat que cal valorar en cada cas en funció de les circumstàncies. Entre aquestes circumstàncies s'hi troba el tipus d'actuació que motiva la detenció, però també altres elements que no consta que s'hagi valorat en aquest cas, com ara l'existència d'una situació de necessitat.
2. En relació amb l'escorcoll de nu integral que es va fer al menor, el Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors estableix, estableix que s'ha de dur a terme en els casos en què sigui estrictament necessari i com a mesura proporcional de seguretat per al menor detingut i els funcionaris actuants.
En aquest cas, el Departament d'Interior no justifica la necessitat d'aquest escorcoll i els motius que van determinar la pràctica d'aquest actuació, malgrat la petició expressa del Síndic de rebre informació respecte d'aquesta qüestió.
En aquest sentit, cal destacar que les circumstàncies de la detenció i, en concret, el fet que el noi fos detingut a casa, fan difícil pensar que el ocultés algun objecte perillós o alguna substància que pogués causar dany, i per tant no es justifica la pràctica d'aquest escorcoll.
3. En relació amb les comunicacions a la família, cal recordar que les Regles europees per a infractors menors d'edat subjectes a sancions o mesures estableixen que ?tot sistema de justícia que s'ocupi de menors d'edat haurà de tenir degudament en compte els drets i les responsabilitats dels pares i representants legals i, en la mesura que sigui possible, els implicarà en el procés i en l'execució de sancions o mesures, llevat quan això no sigui en l'interès superior del menor?.
En aquest cas, en tractar-se d'un menor, quan es va saber que la declaració no tindria lloc la nit de la detenció sinó l'endemà, la Fiscalia hauria d'haver comunicat aquesta informació als progenitors, en lloc d'esperar que la família s'adrecés a la comissaria.
4. En relació amb el desplaçament amb vehicle oficial i amb agents de la policia uniformats, el Síndic recorda que la intimitat és un dret dels menors. Les actuacions de la Policia adreçades a infants haurien de tenir en compte aquest dret i, en aquest sentit, garantir el dret a la intimitat dels menors adoptant mesures perquè el fet de la detenció tingui la mínima difusió.
La Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat del menor, estableix que la detenció ha de fer-se de la forma que menys perjudiqui al menor i, per tant, a fi i efecte de protegir la seva intimitat, s'hauria de procurar fer el trasllat dels menors de la forma menys visible possible, amb agents sense uniforme i amb un vehicle sense distintius.