El Codi de consum de Catalunya, aprovat per la Llei 22/2010, de 20 de juliol, determina a l'article 121.2 que els drets lingüístics s'inclouen entre els drets i els interessos de les persones consumidores protegits per la mateixa llei. D'acord amb això, l'article 128.1 del Codi de consum de Catalunya, dedicat específicament als drets lingüístics de les persones consumidores, determina el següent:
?1. Les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d'acord amb el que estableixen l'Estatut d'autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin.
2. Les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:
a) Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin.
b) Les informacions necessàries per al consum, l'ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d'acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat.
c) Els contractes d'adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi de la realització d'algun d'aquests contractes.?
Aquest precepte es complementa amb l'article 211.5, dedicat als ?requisits lingüístics? i inclòs al llibre segon del Codi de consum, i que assenyala el següent:
?1. La documentació i les informacions necessàries per al consum i l'ús adequats dels béns i serveis dirigides a les persones consumidores han d'estar a disposició immediata d'aquestes, d'acord amb el que estableix l'article 128-1. Aquest requisit no s'aplica a les marques, els noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial.
2. Sens perjudici del que estableixen la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, i les altres lleis aplicables, les administracions públiques han de promoure, impulsar i fomentar les obligacions lingüístiques que aquesta llei estableix, especialment, per als establiments i la publicitat que ocupen el domini públic i per a les empreses concessionàries.?
L'entrada en vigor d'aquest precepte es regula a la disposició transitòria segona del propi Codi de consum, que fixa un termini de sis mesos o un any en funció de la dimensió de l'empresa.
Atès que el Codi de consum de Catalunya va ser publicat en el DOGC núm. 5677, de 23 de juliol de 2010, els terminis per a l'adaptació de les empreses al que determina el propi de Consum en allò referent a l'etiquetatge en català de productes no alimentaris finalitzaven el 23 de gener de 2011 i el 23 de juliol de 2011, respectivament.
D'altra banda, la Moció 16/IX del Parlament de Catalunya, sobre la coordinació i l'impuls de la política lingüística insta el Govern a:
?Aprovar, en el termini de sis mesos, un pla de desplegament i control del compliment de la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, en allò que fa referència al capítol VIII, que garanteix els drets lingüístics dels consumidors catalans, i integrar en el pla una acció consensuada d'acompanyament del sector implicat per a assegurar-ne el compliment en els terminis que fixa la Llei.?
Per la seva banda, la Moció 80/IX del Parlament de Catalunya, sobre la garantia dels drets lingüístics dels consumidors catalans, insta el Govern a:
?a) Complir i fer complir la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, especialment els articles que asseguren els drets dels consumidors a rebre l'etiquetatge dels productes en català.
b) Procedir, mitjançant l'Agència Catalana de Consum, a fer complir la Llei 22/2010 i les obligacions que comporta obrint els expedients sancionadors que corresponguin i atenent amb diligència les denúncies presentades pels ciutadans per incompliments dels drets lingüístics dels consumidors establerts pel Codi de consum de Catalunya. L'Agència Catalana del Consum ha de comunicar a la persona denunciant l'obertura de l'expedient corresponent en el termini de tres mesos a partir de la recepció de la denúncia.
c) Presentar-li un informe anual sobre la situació de l'etiquetatge en català dels productes comercialitzats a Catalunya que especifiqui els sectors d'activitat econòmica i n'analitzi l'evolució.
d) Donar un nou impuls a la campanya informativa adreçada a consumidors i a empreses remarcant especialment l'obligació d'etiquetar els productes comercialitzats a Catalunya com a mínim en català.?
D'acord amb el que s'ha exposat, no sembla procedent la decisió de l'Agència Catalana del Consum de motivar l'arxiu de les denúncies presentades per un suposat l'incompliment de l'etiquetatge en català de productes no alimentaris en la Moció 16/IX del Parlament de Catalunya. La Moció 16/IX es limita a instar el Govern a aprovar un pla de desplegament i control del compliment del Codi de consum i a integrar en el pla una acció consensuada amb els sectors implicats per a assegurar-ne el compliment dels terminis fixats per la llei.
El que no fan les mocions citades, perquè no és el seu objecte ni tenen rang de llei, és establir un règim diferent al previst al Codi de consum de Catalunya per als drets lingüístics dels consumidors o per als terminis d'aplicació del mateix a les empreses.
Per aquest motiu, no sembla justificada en dret la decisió de l'Agència Catalana del Consum d'arxivar les denúncies que se li presenten sobre la base de la Moció 16/IX.
Un cop fetes aquestes consideracions, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació:
1. Que recordi l'obligació legal d'impulsar d'ofici els procediments relatius a les denúncies en tràmit. L'article 74 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, determina que ?el procediment, sotmès al criteri de celeritat, s'ha d'impulsar d'ofici en tots els seus tràmits?.
2. Que recordi el deure de comunicar la resolució del procediment sancionador al denunciant. L'article 311.7 del Codi de consum de Catalunya determina el següent: ?L'administració competent, si no aprecia infraccions amb relació a la denúncia presentada, ha d'adoptar un acord motivat d'arxivament i comunicar-lo a la persona denunciant.?
Anant més enllà, el Codi de bones pràctiques administratives elaborat pel Síndic l'any 2009 determina el següent en relació amb les bones pràctiques sobre la informació amb relació a la tramitació d'un procediment administratiu: ?El denunciant que no és titular d'un interès legítim té dret que l'Administració l'informi tant de les actuacions a què ha donat lloc la seva denúncia i també, encara que sigui succintament, del desenllaç.?
3. Que apliqui el principi de proporcionalitat en la implementació del Codi de consum de Catalunya pel que fa a l'etiquetatge en català de productes no alimentaris, en funció del tipus de producte i de la dimensió de l'empresa o del sector afectat.
4. Que analitzi la conveniència de modificar el Codi de consum de Catalunya per tal d'establir un règim de vigència diferent al que està actualment previst per a l'etiquetatge en català de productes no alimentaris, conjuntament amb els sectors afectats i després de fer els estudis i les anàlisis pertinents, atès que ja han transcorregut quatre anys des que es va aprovar.