La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de reconeixement de la gratuïtat del servei de menjador els dies que la seva filla està escolaritzada al centre educatiu especial Fàsia, de Barcelona.
Exposa que la seva filla pateix una paràlisi cerebral mixta i epilèpsia i té reconegut un grau de disminució del 71%. L'abril de 2013, l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògica (en endavant EAP) va emetre un dictamen en què proposava l'escolarització compartida per al curs 2013/2014 al centre ordinari FEDAC Montcada, centre en què la menor ja estava escolaritzada, i al centre d'educació especial Fàsia, de Barcelona. En el dictamen, l'EAP manifestava que atès que es demanava l'escolarització a Barcelona perquè no hi havia cap plaça adequada a les necessitats de l'alumna al Vallès Occidental, caldria proporcionar servei de transport i menjador per als dies en què la menor s'hagués de desplaçar al centre d'educació especial.
El 17 de setembre de 2013 el Consorci d'Educació de Barcelona va dictar la resolució d'escolarització de la filla de la promotora al centre d'educació especial Fàsia de Barcelona per al curs 2013/2014, i establia que els pares havien manifestat que assumirien les despeses de menjador i que farien ús del servei de transport mentre hi hagués una plaça vacant a l'autocar.
La promotora va presentar un escrit al Consorci d'Educació de Barcelona el 4 de novembre en el qual indicava la seva disconformitat amb aquesta darrera afirmació. Addueix que en cap cas van acordar assumir la totalitat de les despeses de menjador, sinó que podrien assumir les que corresponien a les derivades dels tres dies d'escolarització al centre Fàsia i que demanarien tots els ajuts que estiguessin al seu abast. D'altra banda, refereix que la seva filla té un 71% de disminució i assisteix a un centre de Barcelona, recomanat pel mateix Departament d'Ensenyament atesa la manca de places al Vallès Occidental, i que, per tant, considera que segons el Decret 160/1996, de 14 de maig, el Departament d'Ensenyament els ha de garantir la prestació del servei escolar de menjador de manera gratuïta.
Segons el Decret 160/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de menjador, la prestació del servei de menjador és obligatòria en els centres d'educació especial, però només té caràcter gratuït en els casos en què l'alumne es trobi obligat a desplaçar-se fora del seu municipi de residència per manca d'oferta escolar.
En aquest cas, no hi ha cap centre d'educació especial al municipi de Montcada i Reixac, i a la persona interessada se li va oferir plaça en un centre de l'àrea que correspon als Serveis Territorials del Vallès Occidental, però no al seu municipi.
Certament, la família va optar per un centre d'educació de Barcelona. Però el marc normatiu vigent, el Decret 160/1996, estableix com a únic requisit la manca de centre al propi municipi, però no l'escolarització en un centre proposat pel Departament d'Ensenyament, com sí que es fa en canvi en el cas del servei de transport escolar.
La filla de la promotora, tant si s'escolaritza a Barcelona com a qualsevol centre proposat pel Departament d'Ensenyament, té dret a la gratuïtat del menjador els dies que fa escolarització compartida en un centre d'educació especial perquè no hi ha oferta de centre d'educació especial al seu municipi.
Per tot això, el Síndic suggereix al Consorci d'Educació de Barcelona que estimi la reclamació presentada per la promotora de la queixa i adopti les mesures necessàries per garantir la gratuïtat del servei de menjador a aquesta alumna els dies que es desplaça Barcelona per a l'escolarització compartida en els termes que consta a la proposta de l'EAP.