La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'expedient disciplinari que es va obrir al seu fill a l'institut en què està escolaritzat per alterar l'ordre del centre. Sembla que l'alumne va donar unes bombes fètides fora de l'institut a dos companys de classe, els quals varen llançar-les dins de l'aula. Segons la documentació que aporta, el 5 de desembre es va resoldre ?la supressió del dret a assistir a classe durant 20 dies lectius: del 9 de desembre al 14 de gener (ja s'han descomptat els 5 dies d'expulsió preventiva)?.
Exposa que el 9 de desembre de 2013 va presentar un escrit de queixa a l'institut atès que no se'ls va permetre fer al·legacions a l'expedient disciplinari, i un altre escrit als Serveis Territorials d'Ensenyament de Barcelona Comarques en què informava de la impossibilitat de fer al·legacions atès que l'execució de la sanció ja s'havia portat a terme. D'altra banda, considera que no es pot acusar el seu fill dels fets ocorreguts fora del centre i fora de l'horari lectiu i que se'l responsabilitzi d'actes que van efectuar altres alumnes i en els quals ell no va participar.
En primer lloc, el Síndic recorda que sobre la base de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'Educació, en aquest cas el fet que la conducta sancionada tingués lloc fora del centre no exclou l'aplicació de la sanció, en tant que la conducta de l'alumne manté relació amb la vida escolar i altres alumnes de l'institut.
Tot i això, la conducta contrària a la convivència ve constituïda pel llançament de la bomba fètida dins el centre i, per tant, el grau de participació de l'alumne que la va facilitar no és el mateix que el dels alumnes que van utilitzar-la.
D'altra banda, el segon fet que s'atribueix a l'alumne segons consta a la proposta de resolució de l'expedient, ?permetre que el seu grup fos castigat abans de reconèixer la seva participació? no resulta sancionable d'acord amb el marc normatiu vigent. La manca de reconeixement dels fets atribuïts no constitueix una falta o acte contrari a la convivència per si mateixa.
Cal recordar també que l'aplicació de sancions de forma col·lectiva no s'ajusta als principis que regeixen l'aplicació de la normativa que regula els drets i deures de l'alumnat, en tant que comporta l'aplicació d'una sanció a un grup d'alumnes sense haver-ne determinat la responsabilitat de forma individualitzada.
Finalment, l'adopció d'una mesura cautelar hauria d'estar motivada expressament pel centre, en tant que es tracta d'una mesura excepcional que s'aplica directament i que es justifica únicament amb l'objectiu ?d'evitar perjudicis majors a l'educació de l'alumnat afectat o a la de la resta d'alumnat del centre?.
Per tot això, el Síndic suggereix al Departament d'Ensenyament, d'una banda, que es declari nul·la la sanció imposada a l'alumne per no haver reconegut els fets i haver permès que la resta del grup fos castigat; i de l'alra que es doni instruccions al centre perquè l'aplicació de sancions s'ajusti a la normativa que regula els drets i deures de l'alumnat.