La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'inici d'un expedient sancionador del Servei d'Ocupació de Catalunya (en endavant SOC), amb proposta de sanció de la pèrdua d'un mes de prestació.
El Síndic ha suggerit al Departament d'Empresa i Ocupació que arxivi tots els processos sancionadors iniciats pel SOC a les persones receptores de prestacions per desocupació pel fet de no renovar la demanda d'ocupació entre el 24 de maig i el 3 d'agost de 2013. També ha proposat que s'anul·lin, si escau, totes les resolucions que ja s'hagin dictat.
El Síndic destaca que els expedients sancionadors es van iniciar al cap d'un any i mig d'haver-se comès les presumptes infraccions i quan les conductes objecte d'infracció i sanció ja no estaven tipificades com a tals.
D'acord amb el Tribunal Suprem, el principi de retroactivitat de les normes administratives sancionadores obliga a aplicar-les retroactivament en tot allò que pugui ser més beneficiós per al presumpte infractor. Així, en aplicació d'aquest principi, el Síndic ha recomanat que es deixin sense efecte les sancions esmentades.
La resolució del Síndic també destaca que aquesta situació ha tingut lloc en un context de canvis i traspassos de competències continuats entre el Govern de l'Estat i el de la Generalitat, cosa que ha provocat inseguretat jurídica i conflictes a l'hora d'aplicar les potestats.
Segons el Síndic, l'actuació de l'Administració central per recuperar una competència que el Tribunal Constitucional havia considerat pròpia de la Generalitat és qüestionable.
L'afany de l'Estat a desvirtuar les competències executives estatutàries de la Generalitat en l'àmbit laboral agreuja la possibilitat de materialitzar el traspàs de les polítiques passives d'ocupació (com la gestió de prestacions) per coordinar-les amb les actives (que ja són potestat de la Generalitat). El Síndic ha recomanat en diverses ocasions la necessitat que es produeixi aquesta coordinació entre polítiques actives i passives d'ocupació.