La promotora de la queixa exposa que durant anys va tenir una parada d'artesania a Cambrils. L'any 2008 se li va denegar el permís d'ocupació de la via pública que havia sol·licitat, motiu pel qual el 4 de juny de 2008 va presentar una instància en què manifestava la seva queixa i sol·licitava la revisió de la decisió adoptada. Poc després va desistir de la seva sol·licitud. Segons afirma, no va tenir coneixement que se li reclamava el pagament de la taxa corresponent a aquell exercici fins al mes de novembre de 2013, quan va rebre el requeriment d'identificació de béns i drets per a l'embargament de 488,50 euros per aquell concepte.
D'acord amb la informació aportada per l'Ajuntament, no consta que la promotora aportés la documentació que se li requeria. En conseqüència, l'autorització d'ocupació del domini públic no hauria adquirit validesa ni eficàcia jurídica per incompliment de les condicions a què estava sotmesa l'autorització.
Així mateix, en el llistat definitiu de data 25 de juliol de 2008 d'autoritzacions no consta lloc assignat a la promotor perquè manca pagar el lloc i manca foto identificació. En el darrer informe emès s'indica que no consta que a la promotora se li assignés i donés número de lloc o parada. Tampoc no consta que es fes cap inspecció o control per poder esclarir si es va fer ús de l'espai públic o no.
D'acord amb aquesta informació, no queda acreditada l'efectiva ocupació de facto del domini públic per part de la promotora i s'empara la legalitat de la taxa emesa en una autorització d'ocupació del domini públic que no es va atorgar perquè no es complien les condicions perquè adquirís validesa i eficàcia jurídica.
Perquè pugui exigir-se la taxa, doncs, s'ha de produir un efectiu ús privatiu o especial del domini públic, el qual no queda acreditat que s'hagi produït en aquest cas. En relació amb la càrrega de la prova i de conformitat amb l'article 105 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, l'ús efectiu del domini públic ha de ser provat per l'Administració tributària.
Tenint en compte tot això, el Síndic suggereix a l'Ajuntament que revisi la liquidació tributària emesa, tot valorant les circumstàncies que hi concorren a fi i efecte de determinar-ne la possible improcedència per manca de realització del fet imposable de la taxa.
Posteriorment, l'Ajuntament ha informat que ha acordat declarar la caducitat de l'autorització de l'ocupació de la via pública, durant la temporada d'estiu, per dur a terme activitats artístiques a la promotora de la queixa; deixar sense efecte la liquidació corresponent a la taxa per ocupació comercial del sòl de la via pública exigida a la promotora, i reintegrar-li els imports pagats corresponents a aquesta liquidació, recàrrecs, costes i interessos de demora.