Pel que fa a la prevenció, l'observació i la detecció de la situació des de l'escola, un cop analitzat l'informe rebut i la documentació i les explicacions aportades per la família, el Síndic constata que, malgrat les múltiples faltes d'assistència de l'alumne durant el primer curs de batxillerat, el centre escolar no va observar cap canvi de comportament, ni va detectar cap problemàtica en particular relacionada amb l'alumne i, per tant, no va valorar necessari emprendre cap actuació concreta d'investigació respecte cap circumstància que pogués estar afectant el rendiment i l'estabilitat de l'alumne dins l'escola.
L'escola, doncs, no va observar cap aspecte de preocupació en l'estat anímic i emocional de l'alumne en el decurs de tot el primer de batxillerat i exposa que es va assabentar de la situació quan la família va decidir denunciar els fets a segon de batxillerat, moment en què va iniciar la intervenció.
Amb relació a l'actuació de l'escola des que la família va presentar queixa, l'informe rebut indica que el centre escolar va actuar ràpidament des que la família va presentar queixa a principis d'octubre de 2013, tot i que de la informació aportada per la família se'n desprèn que va transcorre un mes i mig fins que el centre va obrir un expedient disciplinari cap el presumpte agressor.
S'observa que la tramitació de l'expedient disciplinari va ser molt ràpida i de la documentació analitzada se'n desprèn que en la fase d'investigació dels fets no s'indaga prou respecte l'existència d'informes mèdics i psiquiàtrics que certifiquen un estat emocional crític i ho atribueixen a problemes de relació entre iguals, múltiples i reiterades faltes d'assistència com a signe d'alarma o indici d'algun malestar de l'alumne, i també el reconeixement i la confessió que fa l'alumne agressor davant del cap d'estudis.
L'informe rebut indica que l'anàlisi de la informació disponible no permet confirmar una situació d'assetjament escolar, ja que no es disposen d'elements que sustentin l'existència d'una situació d'aquest tipus. El centre no identifica, ni abans, ni durant la instrucció de l'expedient disciplinari en l'estudi posterior encarregat per l'inspector, elements d'intencionalitat o d'intensitat que constitueixin la definició d'assetjament. Tot i així, l'informe de resposta conclou que la percepció dels fets per part de l'alumne afectat sí que ha estat summament negativa.
Sobre l'actuació de l´equip d'assessorament psicopedagògic (en endavant EAP), el Síndic observa que l'EAP intervé molt més tard de l'aparició dels indicis d'alarma que haurien d'haver estat observats pel centre, per la qual cosa considera que l'EAP hauria d'haver estat informat en el mateix moment en què el centre detecta reiterades faltes d'assistència de l'alumne.
Així doncs, malgrat les faltes d'assistència de l'alumne durant el primer curs de batxillerat, l'EAP no té coneixement de cap situació anòmala o susceptible de ser observada amb relació a les necessitats d'aquest alumne fins que la família presenta una queixa a l'escola a principis del mes d'octubre de 2013. Aleshores és quan l'escola fa la primera petició de suport a l'EAP i es revisen i s'activen els procediments del protocol d'assetjament que inclouen elements com ara l'increment de la vigilància, l'allunyament de la presumpta víctima i l'assetjador o el treball amb el grup per reconduir les dinàmiques.
La família addueix que el responsable de l'EAP mai no es va entrevistar amb ells ni amb el seu fill, abans de la reunió mantinguda després que s'incoés l'expedient disciplinari cap a l'alumne agressor.
Amb tot, l'informe de I'EAP conclou que hi ha evidències que mostren que l'alumne pateix una situació d'ansietat o desajust emocional i signes d'estat depressiu. Tot i així, assenyala que no s'ha pogut observar cap signe que permeti atribuir aquest estat a cap fet que hagi ocorregut dins del centre educatiu amb els companys del centre i que el centre educatiu ha dut a terme les accions oportunes.
Pel que fa a la valoració de l'estat emocional i anímic de l'alumne, el Protocol de prevenció, detecció i intervenció davant l'assetjament entre iguals del Departament d'Ensenyament estableix que, en cas de coneixement o sospita, la direcció ha d'activar un equip d'intervenció integrat per l'equip directiu amb el tutor/a, l'orientador/a i altres persones del centre que la direcció determini (coordinador/a de convivència, persona referent de l'alumnat) per analitzar els fets i proposar mesures d'urgència si la gravetat de la situació ho aconsella. En el cas de l'escola en qüestió aquesta actuació es produeix en termes generals i compta, com ja s'ha manifestat, amb la participació de diferents professionals del centre.
Amb tot, hi ha la possibilitat d'actuacions insuficients en la detecció i la valoració del cas, especialment pel que fa a la implicació inicial de les famílies dels alumnes afectats. Els indicadors de coneixement o sospita d'una situació d'assetjament inclouen indicadors físics (lesions, problemes de son, canvis de pautes de menjar, tics nerviosos, etc.), conductuals (evitar determinats llocs, estar a prop dels mestres, ser rebutjat pels companys, etc.), emocionals (inseguretat, ansietat, canvis d'humor, tristesa, etc.) i relacionals (burles, insults, no-invitació a festes, no-participació a activitats, rebuig, etc.).
Diversos d'aquests indicadors han estat presents en el cas objecte de queixa, com a mínim, durant els cursos 2012-2013 i 2013-2014, per la presència d'elements (humiliacions, insults, intimidacions, actes d'exclusió social, pressió psicològica, agressions verbals i físiques, burles i rebuig, continuats en el temps) compatibles amb una situació d'assetjament escolar, d'acord amb la definició prevista i els indicadors que estableix el Protocol de prevenció, detecció i intervenció davant l'assetjament entre iguals del Departament d'Ensenyament.
Malgrat això, el Departament d'Ensenyament i el centre escolar neguen l'existència d'una situació d'assetjament escolar i centren la seva valoració en l'estat anímic depressiu de l'alumne, a causa del qual suposadament ell i la seva família viuen i perceben la situació com d'assetjament escolar. Així mateix, l'EAP valora que no es pot acreditar que els símptomes patits per l'alumne siguin a causa de les vivències a l'escola. Tanmateix, l'informe emès pel psiquiatra infantojuvenil certifica que l'alumne patia trastorns de relació amb els companys de col·legi.
Amb relació al suport ofert a la seva família i a l'alumne, la família assenyala que no s´ha sentit acompanyada ni ben tractada en tota la tramitació de l'assumpte. La seva percepció és que el centre només ha volgut amagar els fets i negar qualsevol tipus de responsabilitat.
Ateses les consideracions anteriors, el Síndic demana a l'Administració educativa:
1. Que revisi la intervenció del centre davant la situació que va afectar l'alumne.
2. Que s'introdueixin mesures de millora en el procediment d'observació, de detecció de signes d'alarma i d'intervenció immediata en l'escola davant de qualsevol indici de patiment d'un alumne que pugui estar relacionat amb l'actuació de companys de classe, a fi d'actuar de manera immediata amb un clar missatge de tolerància zero davant de qualsevol comportament de risc entre iguals.
3. Que l'informi de les mesures concretes preses pel centre escolar per evitar situacions similars en un futur.