El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el fet que se li reclami el pagament de la taxa per subministrament d'aigua d'un habitatge d'Olivella per al període comprès entre el 6 de març de 2014 i el 28 de maig de 2014.
Segons exposa, l'agost de 2006 va vendre l'habitatge, de manera que en el període que se li reclama ell no tenia cap relació pel que fa a aquell habitatge i, per tant, no consumia l'aigua que s'hi subministrava.
Va presentar una reclamació/consulta a l'empresa Sorea. De la resposta de l'empresa se'n desprèn que l'entitat subministradora considera que correspon al promotor de la queixa el pagament de la factura, atès que durant el període de consum que se li reclama ell era el titular de la pòlissa i no es va fer el canvi de titularitat quan va vendre l'habitatge. El Síndic, però, no comparteix aquesta conclusió, pels motius següents:
L'article 23. 1 b) de la Llei reguladora de les hisendes locals estableix que són subjectes passius de les taxes aquells que sol·liciten serveis o activitats locals o en resulten beneficiats. En aquest cas, no es pot entendre que el promotor resultés beneficiat d'aquell servei, ja que durant el període pel qual se li reclama la taxa no era titular de l'immoble ni consta que l'ocupés per qualsevol altre títol.
El Síndic entén que SOREA justifica que l'obligat de pagament de la taxa ha de ser el titular de la pòlissa de subministrament, com a sol·licitant en origen del servei i fins al moment en què es sol·liciti la baixa del subministrament, d'acord amb l'article 52 del Reglament que regula el servei d'abastament domiciliari d'aigua. Ara bé, atès que la contraprestació pel consum d'aigua al municipi d'Olivella té naturalesa de taxa, cal tenir present allò que estableix l'apartat segon d'aquest article 23: "Tenen la condició de substituts del contribuent: a) En les taxes establertes per raó de serveis o activitats que beneficiïn els ocupants d'habitatges o locals o els afectin, els propietaris d'aquests immobles, els quals, si s'escau podran repercutir les quotes sobre els beneficiaris respectius."
Així mateix, en l'apartat tercer de l'article 36 de la Llei general tributària es determina que "és substitut el subjecte passiu que, per imposició de la llei i en lloc del contribuent, està obligat a complir l'obligació tributària principal, així com les obligacions formals inherents a aquesta. El substitut pot exigir del contribuent l'import de les obligacions tributàries satisfetes, llevat que la llei assenyali una altra cosa."
En aquest sentit, la Sentència núm. 297/2004 del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó de 26 de març ha recollit que la doctrina i la jurisprudència ha assenyalat que la figura del substitut del contribuent es caracteritza per: a) ser subjecte passiu; b) ser substitut del contribuent per imposició de la llei; c) desplaçar el contribuent de la relació jurídica tributària amb la hisenda pública; d) haver de complir les prestacions formals i materials de l'obligació tributària, com el pagament del deute tributari.
També cal apuntar que l'article 3 de l'Ordenança fiscal número 10 reguladora de la taxa pel subministrament d'aigua d'Olivella estableix que: "1. Són subjectes passius de la taxa, en concepte de contribuents, les persones físiques i jurídiques, així com les entitats a què es refereix l'article 35 de la Llei general tributària que sol·licitin o resultin beneficiades o afectades, pels serveis de distribució d'aigua que constitueixen el fet imposable de la taxa. 2. Quan els subministraments o serveis regulats en aquesta Ordenança siguin sol·licitats o rebuts per ocupants d'habitatges i locals diferents dels propietaris dels immobles, aquests propietaris tindran la condició de substituts del contribuent."
Així doncs, d'acord amb les previsions legals esmentades, el Síndic entén que és el propietari d'un immoble en qualitat de substitut el subjecte obligat a pagar l'obligació tributària a càrrec del contribuent, sens perjudici que, tal com s'indica en l'article 23 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i el 36.3 de la Llei general tributària, pugui exigir posteriorment al contribuent la quantitat que hagi satisfet per aquell concepte.
Per tant, la contraprestació pel consum d'aigua, quan té naturalesa de taxa, s'ha de reclamar al propietari de l'immoble subministrat com a substitut legal del contribuent, amb independència que coincideixi o no amb el titular de la pòlissa de subministrament. En aquest sentit, les previsions del Reglament regulador del servei no poden desplaçar l'aplicació de la figura del substitut del contribuent, establerta legalment.
D'acord amb aquest plantejament, el Síndic conclou que en aquest cas, si el promotor de la queixa va acreditar que no ocupava l'habitatge en el període en què es van generar els consums d'aigua objecte de la factura, cal anul·lar el rebut girat a nom seu, i emetre'l i reclamar-ne el pagament a qui figuri com a propietari de l'immoble en el període de referència.