El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la resposta de l'Ajuntament a la seva instància del dia 16 d'octubre de 2014 en què demanava poder vendre un nínxol de la seva propietat al cementiri municipal d'Esparreguera o renunciar-hi, atès que no el pot mantenir. L'Ajuntament li va respondre que, d'una banda, no pot vendre el títol i, de l'altra, si exerceix el dret de reversió a favor de l'Ajuntament, no té dret a una indemnització.
Cal destacar que, efectivament, la naturalesa del dret funerari és la de concessió demanial sobre un bé de domini públic que, per aquest motiu, queda fora del comerç. Aquesta naturalesa impedeix, d'una banda, que els particulars puguin ser titulars del domini sobre el bé demanial i siguin només titulars d'un dret d'ús, per destinar-lo a la finalitat que li és pròpia. D'altra banda, la naturalesa de bé de domini públic de la sepultura n'impedeix la lliure transmissió entre particulars, sens perjudici de les formes no oneroses de transmissió "mortis causa" i "intervivos", generalment limitades a persones vinculades per parentesc. Des d'aquesta perspectiva, el Síndic comparteix el criteri que la pretensió inicial del promotor de la queixa (que s'autoritzés la transmissió lliure i onerosa a tercers) no podia prosperar.
La segona de les pretensions del promotor era que la renúncia al dret funerari comportés una compensació econòmica per al titular. L'Ajuntament li va indicar que el Reglament del cementiri municipal d'Esparreguera no preveu el pagament de cap compensació en el cas de renúncia voluntària. Certament, l'article 32.3 del Reglament preveu que el titular del dret pot renunciar-hi en qualsevol moment, però no assenyala que aquesta renúncia doni dret a compensació (ni que hagi de ser gratuïta).
D'altra banda, l'article 32.6 del Reglament, preveu la possibilitat de rescat de la concessió per decisió unilateral de l'Administració, per raons d'interès públic, amb dret a indemnització, de reconeixement obligat en aquest cas, de conformitat amb el que estableixen l'article 100 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques (que té caràcter bàsic) i 61 del Reglament de patrimoni dels ens locals, aprovat pel Decret 336/1988, del 17 d'octubre.
Les previsions legals i reglamentàries indicades no determinen, certament, que la renúncia a la concessió i el corresponent retorn del bé a la possessió municipal comportin un dret a compensació, però tampoc l'exclouen expressament. De fet, són nombrosos els reglaments de cementiris municipals que preveuen expressament aquest dret a compensació (entre altres, els dels ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat, Corbera de Llobregat, Barcelona i Badalona).
Cal tenir en compte també que, en aquest cas, la compensació no té naturalesa estrictament indemnitzatòria, sinó que tindria la pretensió d'evitar un empobriment injustificat del concessionari, i el correlatiu enriquiment injust de l'Ajuntament, que percebria un pagament per l'atorgament de la nova concessió, per un període parcialment coincident amb el que va abonar el concessionari que hi va renunciar.
Per aquest motiu, els Reglaments i les ordenances municipals que regulen expressament aquest dret a compensació en cas de renúncia determinen també que l'import a compensar ve condicionat pel valor que s'assigni a la concessió de la sepultura, en funció del termini de vigència restant al moment de la renúncia.
Per la mateixa raó, aquest dret a compensació ha d'estar condicionat, en tot cas, a l'interès general en la reversió: fonamentalment la necessitat de disposar de sepultures lliures per satisfer la demanada de la població. En tractar-se d'un bé de domini públic afecta el servei de sepultura, conjuntament amb la voluntat de renúncia del particular cal que hi concorri l'interès públic a mantenir el destí del bé com a sepultura a disposició dels particulars.
S'ha de condicionar també l'acceptació de la renúncia i el pagament de compensació a la retirada de restes, a càrrec del titular que renuncia al dret, que en garanteixi la disponibilitat per atorgar una nova concessió.
D'acord amb les consideracions anteriors, i malgrat que no s'assenyali així expressament el Reglament del cementiri municipal d'Esparreguera, el Síndic considera que l'acceptació de la renúncia al dret funerari, per raons d'interès públic, ha de comportar la compensació al titular per l'import pagat amb l'atorgament de la concessió, en proporció al termini pendent de vigència de la concessió.
Per aquest motiu, en cas que s'accepti la renúncia del promotor de la queixa i una vegada el bé estigui a disposició de l'Ajuntament d'Esparreguera per atorgar una nova concessió, caldria acordar el pagament d'una compensació d'acord amb els paràmetres esmentats.
Sens perjudici d'això, el Síndic suggereix també que l'Ajuntament iniciï els tràmits oportuns per modificar el Reglament el cementiri municipal per tal de regular expressament i amb caràcter general aquest dret de compensació.