El Síndic demana que la DGAIA justifiqui la suspensió de les funcions tutelars respecte de la menor. Com a resposta, el Departament d’Acció Social i Ciutadania assenyala que la suspensió no es basa en el fet que hagin desaparegut les causes de la tutela, sinó en el fet que la menor fa més d'un any que es troba al Pakistan. Per això, el Síndic fa les consideracions següents:
Si bé el temps de durada de la mesura d'acolliment simple en família no pot ser de més d'un any, llevat que la mesura sigui prorrogable, d'acord amb l'article 11 de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, el temps que fa que la menor resideix al Pakistan no implica que hagin desaparegut les causes de desemparament que van motivar l'assumpció de les funcions tutelars per resolució de 14 de novembre de 2006 d'acord amb l'article 2 de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, i l'article 9 del Decret 2/1997, de 7 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de protecció dels menors desemparats. El fonament jurídic de la competència territorial per part de la DGAIA no va ser emprat a l’hora de motivar i resoldre la constitució de la mesura d'acolliment simple de la menor amb els seus avis paterns al Pakistan, mesura que ha estat vigent fins ara. A més, s'ha de tenir en compte que la menor té nacionalitat espanyola.
S'observa que quan l'equip tècnic va comunicar que la menor es trobava al Pakistan el 6 de juny de 2007, la DGAIA va demanar la col·laboració als Serveis Socials Internacionals (en endavant SSI), els quals, per mitjà de la Creu Roja, van valorar que en aquell moment les condicions personals, familiars, econòmiques i materials de la família eren correctes i adequades. Per això, l'equip tècnic va valorar que la mesura de protecció més adient era l'acolliment simple en la família extensa dels seus avis paterns al Pakistan.
De la documentació no es desprèn cap informació actual dels SSI. Aquests serveis van intervenir fa dos anys, al 2007, però des d'aleshores les circumstàncies de la menor poden haver canviat. Per tant, el Síndic considera que la DGAIA hauria d'haver investigat per assegurar-se de l'estat i evolució d'aquesta menor abans de donar per finalitzades les seves funcions tutelars en aquest cas.
La resolució de suspensió no es fonamenta en les circumstàncies familiars actuals, en les condicions personals i en la capacitat de l'àvia en aquests moments, ni en les circumstàncies econòmiques i materials. Així, més enllà de l'argument competencial territorial, s'observa una manca de motivació de la resolució de suspensió de les funcions tutelars del 15 d’abril de 2009 pel que fa a la situació actual de la menor en el nucli familiar de la seva àvia paterna i les expectatives del seu futur, argument jurídic que hauria de ser el principal, en benefici i interès de l'infant, tenint en compte que ha estat tutelada fins enguany, i d'acord amb l'article 3 de la Convenció sobre els drets de l'infant, que determina que "en totes les accions que afectin l'infant, tant si són portades a terme per institucions de benestar social públiques o privades, tribunals de justícia, autoritats administratives o cossos legislatius, la consideració principal ha de ser l'interès primordial de l'infant”.
La suspensió de les funcions tutelars sense fer esment a l'estat de la menor amb la seva àvia paterna i només basant-se el fet que es troba fora del territori català, té conseqüències pel que fa als drets i a les expectatives de l'infant, que es desconeix si es veuen respectats amb suficients condicions actualment. El desconeixement de la situació per part de l'Administració, com a tutora de la menor, reflecteix una manca de seguiment rigorós de la situació de l'acolliment i, per tant, un dèficit en el compliment de les seves funcions de supervisió de l'entorn familiar d'un infant que s'ha trobat sota la seva tutela i que després de transcórrer un temps determinat, deixa de tutelar sense preocupar-se de l'estat de l'infant ni vetllar perquè el procediment garanteixi el seu interès superior.