El defensor
d'infants i adolescents

Totes les persones, independentment de l'edat, l'origen, la cultura i qualsevol altra circumstància, tenim uns drets que s'han de respectar. Igualment, tots, des del més petit fins al més gran, tenim també deures que hem de complir. Tant els drets com els deures són necessaris per viure en societat i per conviure bé amb els altres.

Cada dret porta aparellat uns deures i unes responsabilitats. Així, per exemple, com a infants i joves teniu reconegut el dret a l'educació, però aquest dret comporta, alhora, un deure i una responsabilitat per a vosaltres: el deure d'anar a escola i la responsabilitat d'estudiar. Un altre exemple que els nostres drets demanen el nostre compromís és que teniu dret a no ser agredits i, per tant, el deure de no agredir els altres. I encara un altre: teniu dret a la salut, i per tant, el deure d'anar al metge, de prendre els medicaments, de no actuar posant en perill la vostra salut: menjant inadequadament, fent activitats amb què us podeu fer mal o en què podeu fer mal als altres o perjudicar la seva salut.

Per tant, si volem que els drets de les persones del nostre voltant es respectin, tenim el deure de no vulnerar aquests drets. Si volem que el lloc on vivim sigui agradable, l'hem de respectar, tant si només és nostre com si és de tots.

Els drets són les necessitats de les persones que han estat reconegudes jurídicament per lleis internacionals, nacionals i autonòmiques. Aquests drets de totes les persones, els recull la Declaració de drets humans, i a cada estat, la seva constitució. A Catalunya, també l'Estatut.

Els infants o les persones menors de 18 anys tenen dret a una atenció i protecció especials. Aquests drets s'han recollit en una llei internacional que s'anomena la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants, que és la que recull els drets essencials dels infants i els converteix en obligacions que han satisfer els governs.

La societat i els pares tenen el deure d‘assegurar el compliment dels drets dels infants que estableix la Convenció. Les lleis i el Govern han d'ajudar els pares en aquest compliment.

La Convenció, que comença per definir els infants com els éssers humans menors de 18 anys (article 1), estableix que els drets que reconeix afecten tots els infants, independentment de qualsevol altra circumstància (article 2), i fa constar que tota acció envers els infants s'ha de realitzar en interès seu (article 3).

L'article 8 diu que els infants tenen dret que es respecti la seva identitat; l'article 9 parla del dret a créixer en el seu ambient familiar i a no ser separats dels pares, si no és per una causa major.

El 12 exposa el dret que els punts de vista dels infants es respectin, mentre que l'article 13 fa referència al dret a la llibertat d'expressió.

Els articles 19, 32, 33, 34, 35 i 36 estableixen el dret a ser protegits de qualsevol forma de maltractament i d'explotació.

L'article 23 destaca els drets dels infants amb discapacitat, el 24 el dret a la salut, i el 28 el dret a l'educació.

També es recull el dret al joc i a la cultura (article 31).

En resum, la Convenció estableix el dret dels infants a ser infants, a no ser adults abans d'hora, a no haver de preocupar-se per l'alimentació, la salut o l'habitatge. Estableix que l'infant ha de ser estimat i protegit, que ha de poder dir el que pensa i el que sent, i que se l'ha d'escoltar i prendre seriosament.

I el que és més important, quasi tots els estats del món van signar davant l'Organització de Nacions Unides que prendrien les mesures necessàries perquè es complissin aquests drets.

A Catalunya, a més a més, hi ha la Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència, impulsada pel Departament d’Acció Social i Ciutadania i aprovada pel Parlament de Catalunya el mes de maig de 2010. Aquesta Llei té l'objectiu de millorar el sistema de protecció davant els maltractaments, agilitzar l’adopció nacional i situar el dret de participació al capdavant de les polítiques d’infància.