900 124 124

Dades rellevants

La tortura en els centres de detenció, tant administratius com judicials, no es limita a la perpetuació d'actes que infligeixi danys físics, sinó que el seu concepte és més ampli. Així ho estableix l'article primer de la Convenció contra la tortura el qual indica que per tortura s'entén "tot acte pel qual s'infligeixin intencionadament a una persona dolors o sofriments greus, ja siguin físics o mentals, amb la finalitat d'obtenir d'ella o d'un tercer informació o una confessió, de castigar-la per un acte que hagi comès, o d'intimidar o coaccionar aquesta persona o altres, o per qualsevol raó basada en qualsevol tipus de discriminació, quan els esmentats dolors o sofriments siguin infligits per un funcionari públic o una altra persona en l'exercici de funcions públiques, a instigació seva, o amb el seu consentiment o aquiescència. No es consideraran tortures els dolors o sofriments que siguin conseqüència únicament de sancions legítimes, o que siguin inherents o incidentals a aquestes".

Aquest èmfasi preventiu constitueix un avanç innovador dins del sistema de les Nacions Unides per als drets humans, ja que els mecanismes anteriors de l'ONU només podien actuar després d'ocorreguda una violació. També és la primera vegada que s’estableixen, en un instrument internacional, criteris i salvaguardes per a la realització de visites preventives efectives per part de mecanismes d'experts nacionals. Això procura garantir l'aplicació de normes internacionals al nivell local, un enfocament absent d'altres instruments de l'ONU.