Síndics de greuges anteriors

Rafael Ribó i Massó

Mandat: 2004-2022

Rafael Ribó va ser escollit síndic de greuges de Catalunya l’any 2010 d’acord amb la nova Llei del Síndic. Va estar dos mandats al capdavant de la institució. El primer va tenir lloc del 2004 al 2010, encara amb la llei anterior, i el segon del 2010 al 2022.

Llicenciat en Ciències Econòmiques i en Dret per la Universitat de Barcelona, és doctor en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials per la mateixa universitat i també es va graduar en el Màster en Ciència Política de la New School for Social Research de Nova York.

Membre de l'Assemblea de Catalunya, va ser un dels impulsors de la campanya per l’oficialitat del català i secretari de la comissió d’enllaç. Des del 1970, va ser professor titular de Teoria de l’Estat i posteriorment titular de Ciència Política, a la Universitat de Barcelona. Va ser secretari general del PSUC el 1986, diputat al Parlament de Catalunya fins al final de la sisena legislatura (1980-2001), diputat al Congrés dels Diputats (1993-1995) i president d'Iniciativa per Catalunya (1987-2000).

Ribó va ocupar diversos càrrecs dins de l'Institut Internacional de l'Ombudsman (IIO). Va ser president de la Junta Directiva Europea en un primer mandat des del 2009 fins al 2012 i un segon mandat des del 2016 fins al maig de 2021, i també va ser director de la Junta Mundial.

Com a síndic va ser un dels fundadors de l’IALC (International Association for Language Comissioners), primera Associació Internacional de Comissaris de Llengua, constituïda a Barcelona l’any 2014. També va impulsar, juntament amb altres ombudsman, la Xarxa Europea d'Ombudsman del Sector Energètic (NEON), fundada formalment el gener de 2015 a Brussel·les.

Ha publicat diversos llibres, com ara El sistema polític de CatalunyaLa qüestió nacional i els Països CatalansManual de ciència políticaCiudadanía y nacionalismo, i Les regions especials i la reforma del tractat de la Unió Europea.

  • Adjunts/es generals: Laura Díez (2004-2010), Jordi Sànchez (2010-2015) i Jaume Saura (2015-2022)
  • Adjunts/es per a la defensa dels drets dels infants i dels adolescents:  Jaume Funes (2004-2006), Xavier Bonal (2006-2010) i  M. Jesús Lario(2010-2022) 

Anton Cañellas i Balcells

Mandat: 1993-2004

Va ser escollit síndic de greuges de Catalunya el mes de febrer de 1993. El febrer de 1998, a proposta de tots els grups parlamentaris, va ser elegit novament síndic de greuges per un segon període de cinc anys, que es va allargar fins el juny de 2004.

Durant els onze anys al capdavant del Síndic, Cañellas va impulsar la projecció internacional de la institució i va potenciar el paper dels anomenats ombudsman regionals.

Va ser president de l'Institut Europeu de l'Ombudsman (2000-2002) i vicepresident de la Federació Iberoamericana de l'Ombudsman (FIO) durant els anys 1999-2001.

Els contactes internacionals el van portar a organitzar a Barcelona la primera trobada d'ombudsman regionals de la Unió Europea el 1997 i la primera taula rodona d'ombudsnman regionals d'Europa el juliol del 2004 juntament amb el Consell d'Europa.

Amb el Defensor del Poble i el Col·legi d'Advocats de Madrid va posar en marxa un programa de cooperació a la zona dels Balcans.

També durant el seu mandat es va designar la figura de l'adjunt per a la defensa dels drets dels infants i es van començar a fer els desplaçaments fora de la seu i anar atendre els ciutadans a diferents localitats catalanes. 

Nascut a Barcelona, l'any 1923, es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona. L'any 1947 va intervenir en la fundació de les Joventuts Democràtiques de Catalunya i, més tard, en la creació de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, i del Centre d'Estudis Europeus. També va ser secretari i president de l'Associació de les Nacions Unides.

L'any 1976 va formar part de la representació oficial de l'Estat espanyol en la signatura per part del Govern d'Espanya dels Pactes polítics i econòmics dels drets Humans, que va tenir lloc a l'ONU.

Va ser diputat al Parlament espanyol en dues ocasions, el 1977 a les Corts Constituents i el 1979. Va formar part de la Delegació de Parlamentaris de Catalunya encarregada de redactar i negociar l'aprovació de l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979 per les Corts Generals i, l'any 1980, va ser elegit diputat del Parlament de Catalunya, el qual el va nomenar senador, fins l'any 1984.

Després d'aquesta activitat política, el 1985 va ser nomenat president del Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona.

  • Adjunt: Enric R. Bartlett (1993-2004)
  • Adjunt per a la defensa dels drets dels infants i adolescents: Jordi Cots (1997-2004) 


Frederic Rahola i d'Espona

Mandat: 1984-1992

Va ser el primer síndic de greuges, elegit l'any 1984. Reelegit el 1989, va ocupar el càrrec fins a la seva mort, ocorreguda el 23 de novembre de 1992. Com a primer síndic va fixar les bases de funcionament de la institució.

Rahola va nèixer el 21 de setembre de 1914 a Barcelona. Llicenciat en Dret. Va treballar al Departament de Finances de la Generalitat durant els anys 1936-1938, càrrec que va abandonar per anar a l'exili a França. Va tornar a Barcelona el 1942 i, juntament amb el seu cunyat, Jaume Vicens Vives, van crear l'Editorial Teide.

Militant històric d'ERC, el 1977 va ser nomenat conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya pel llavors president Josep Tarradellas, de qui fou home de confiança i el seu representant a Catalunya des de 1976.

 

  •  Adjunts: Jaume Giné (1984-1987) i Elies Rogent (1988-1993)