Actualitat: notícies i notes de premsa

El Síndic assenyala vulneracions de drets en les interlocutòries del Tribunal Suprem que anul·len els tercers graus penitenciaris

04/12/2020

Tribunal Suprem

COMUNICAT RELATIU A LES INTERLOCUTÒRIES DEL TRIBUNAL SUPREM DE 4 DE DESEMBRE DE 2020 

 

  • Renunciar a la pròpia ideologia s'ha de considerar una vulneració de la llibertat ideològica, en el sentit que indiquen tant el Tribunal Constitucional com el Tribunal Europeu de Drets Humans
  • Manté que el tribunal sentenciador no és el jutge predeterminat per llei per a aquesta qüestió, atès que no està especialitzat en el control judicial de l'execució penal 
En el dia d'avui s'han conegut les interlocutòries del Tribunal Suprem, que, davant dels recursos presentats pel Ministeri Fiscal, anul·len els tercers graus penitenciaris atorgats per la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima de la Generalitat de Catalunya a les nou persones condemnades per la sentència del Tribunal Suprem 459/2019, de 14 d'octubre de 2019. També es denega l'aplicació del règim de semillibertat de l'article 100.2 del Reglament penitenciari "per manca de connexió d'un programa de tractament d'aquest tipus amb un procés de reinserció dels delictes comesos".

Entre els raonaments que es coneixen per denegar les mesures d'execució penal a aquestes persones hi ha la "falta de penediment" i que no han complert la meitat de la pena de privació de llibertat imposada.

El Síndic de Greuges va publicar fa algunes setmanes l'informe Afectació de drets en l'execució penitenciària de la Sentència 459/2019 del Tribunal Suprem. Sobre aquesta base, i en vista de les decisions adoptades avui pel Tribunal Suprem, el Síndic considera important posar de manifest les consideracions següents:

1. Jutge predeterminat per llei

La decisió d'atorgar el tercer grau penitenciari a les nou persones ha passat per un procés tècnic (les juntes de tractament dels centres penitenciaris on estan internades) i ha estat avalada per dos jutjats de vigilància penitenciària diferents. L'existència d'aquests òrgans jurisdiccionals especialitzats en l'àmbit penitenciari, com a òrgans especialitzats que tenen encomanat el control de la legalitat de les decisions i mesures de l'Administració penitenciària, és una garantia per a l'execució penal de les sentències. Amb la intervenció en temes d'execució penal del tribunal que va dictar la sentència, que pot estar esbiaixat per aquest fet, es desdibuixa la garantia dels drets de les persones privades de llibertat, consistent en un control judicial amb un òrgan judicial especialitzat i autònom, que està en l'esperit de la Llei penitenciària.

2. Llibertat ideològica

En la mesura que es condiciona la situació penitenciària al reconeixement del delicte, al penediment i a un programa de tractament connectat amb el delicte, les interlocutòries del Tribunal Suprem podrien atemptar contra la llibertat ideològica de les persones penades. Aquestes persones mai no han negat els fets i n'han acatat plenament les conseqüències penals. Exigir que s'accepti el caràcter delictiu d'aquests fets o que s'imposin com a tractament penitenciari, com a condició per obtenir un règim penitenciari determinat, programes adreçats a canviar les seves idees i creences constituiria una vulneració de la llibertat ideològica que reconeix l'article 16.1 de la Constitució i de la llibertat de pensament de l'article 9.1 del Conveni europeu de drets humans. Renunciar a la pròpia ideologia s'ha de considerar una vulneració de la llibertat ideològica, en el sentit que indiquen tant el Tribunal Constitucional com el TEDH.

3. Durada de la pena

Certament, la durada de la pena és una de les variables dels articles 102 RP i 63 LOGP per atorgar o no un tercer grau penitenciari. Ara bé, en el cas de les nou persones condemnades, la revocació del tercer grau sobre la base del temps de compliment o durada de la pena no té raó de ser, i encara menys que es consideri un tracte privilegiat respecte d'altres persones condemnades a penes llargues de privació de llibertat. La praxi penitenciària a Catalunya, emparada normativament, no exigeix que per ser progressat a tercer grau s'hagi de tenir la quarta part de la condemna complerta, ni molt menys la meitat, i haver gaudit de permisos. La legislació penitenciària només exigeix que la persona privada de llibertat tingui un entorn i un historial favorables. Quan és així, la persona privada de llibertat pot ser progressada a tercer grau sense la quarta part de la condemna complerta i fins i tot ser classificada inicialment en tercer grau.

4. Unitat d'acció inadequada

El Síndic no considerava convenient l'aplicació de mecanismes de reinserció en unitat d'acció (mateixa data i mateixa proposta de mecanisme), ja que és més habitual a la praxi penitenciària que diferents persones privades de llibertat condemnades en un mateix procediment siguin valorades per diferents juntes de tractament, amb diferents dates i propostes de mecanismes, atenent al principi d'individualització científica. Per la mateixa lògica argumental, les interlocutòries fetes públiques avui pel Tribunal Suprem, malgrat que siguin formalment separades, tampoc no obeeixen al principi d'individualització científica, atès que són coincidents en data, arguments i resultat, i tracten les nou persones condemnades en unitat d'acció i no de forma realment individualitzada.

Per tot l'anterior, el Síndic reafirma que la progressió a tercer grau que va aprovar l'Administració penitenciària catalana era i és ajustada a dret, i que la seva aplicació és coherent amb la política penitenciària catalana que promou aquests mecanismes.

Perquè en siguin coneixedors, i tal com es va fer amb l'informe del 13 de novembre, aquest comunicat es trametrà al Comitè Europeu de Prevenció de la Tortura i al Defensor del Poble. 

Tornar a l

El Síndic i l’Ajuntament de Sant Pol de Mar signen un conveni per garantir els drets de les persones en l’àmbit local

01/12/2020

foto

El conveni de col·laboració preveu donar la màxima celeritat a la tramitació de les queixes presentades al Síndic i que afectin competències municipals

Estableix l’elaboració d’un informe anual de balanç de l’activitat realitzada i la possibilitat de debatre’l al Ple

Aquest conveni reforçarà la presència de la institució al territori per recollir les queixes i consultes de les persones residents

El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, i l’alcalde de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar, Albert Zanca, han signat un conveni de col·laboració per garantir la defensa dels drets de les persones en l’àmbit local.

El conveni, que explicita les competències del Síndic incloses en l’article 58 de la Llei del Síndic, preveu la subscripció de convenis i acords entre la institució i l’Administració local, a fi de crear un marc de col·laboració i facilitar la comunicació mútua. Estableix que la institució ha d’oferir a l’Ajuntament una visió singularitzada de supervisió amb la tramesa d’un informe anual que reculli la situació de les queixes tramitades pel Síndic referents al municipi, la possibilitat d’assistir a un plenari municipal per exposar amb detall l’informe esmentat i debatre’l, i dues visites anuals de l’equip itinerant del Servei d’Atenció a les Persones del Síndic de Greuges de Catalunya.

L’acord també garanteix donar la màxima celeritat a la tramitació de les queixes presentades al Síndic que afectin competències municipals. En aquest sentit, l’Ajuntament ha de crear sistemes per divulgar la figura de la institució perquè la població del municipi en sigui coneixedora i es puguin habilitar mecanismes per fer del tot accessible l’operativa d’aquest conveni.

Amb la signatura d'aquest conveni d'avui ja són 41 els convenis de supervisió en funcionament. Trenta-nou són amb municipis i 2, de característiques similars, amb consells comarcals. En aquesta ocasió, atenent al context actual, la signatura del conveni ha estat telemàtica.

Tornar a l

El síndic alerta sobre el fort impacte de la crisi de la pandèmia en els infants

30/11/2020

foto

Informe sobre els drets de l'infant 2020

El fet de no assistir als centres escolars o als serveis d’intervenció socioeducativa incrementa les desigualtats socials en l’accés al benestar

La crisi econòmica derivada de la pandèmia pot introduir obstacles a la participació dels infants socialment menys afavorits a activitats de lleure

La bretxa ha resultat especialment discriminatòria per al col·lectiu d'alumnat que per raons socioeconòmiques pot tenir més problemes de connectivitat i de provisió

La pobresa augmenta el risc de patir trastorns i patologies de salut mental i al mateix temps impedeix l'accés a recursos complementaris en l'àmbit de la salut mental de tipus privat

S’ha incrementat la probabilitat que es donin situacions de violència envers els infants i adolescents

Aquest dilluns, 30 de novembre, el síndic, Rafael Ribó, i l’adjunta per a la defensa dels drets de la infància i l’adolescència, M. Jesús Larios, han lliurat al president del Parlament, Roger Torrent, lInforme sobre els drets de l’infant.

La pandèmia de la COVID-19 i la situació d’emergència sanitària global han tingut un impacte especialment negatiu entre els infants i en l’exercici efectiu dels seus drets. El dret a la mobilitat, a l’educació, a l’atenció a la salut mental, al desenvolupament, entre molts altres, han quedat condicionats per les decisions preses amb vista a la contenció de la propagació del virus.

En la gestió de la crisi sanitària, i en les mesures preses, s’ha de tenir en consideració l’interès primordial de l’infant i que els infants són un col·lectiu especialment vulnerable que està en ple procés de desenvolupament.

Davant d’aquesta situació, l’informe anual sobre els drets de l'infant del Síndic d’aquest any exposa 10 elements clau sobre les polítiques d’infància, partint de la situació de mancances estructurals, sobre els quals el Síndic ha desplegat actuacions específiques relacionades amb la situació generada per la crisi actual.

1. LA GESTIÓ ADULTOCÈNTRICA DE LA PANDÈMIA

Durant l’aplicació de l’estat d’alarma, els infants i els adolescents van restar invisibilitzats com a subjectes de dret. Les seves necessitats i els seus drets no apareixen clarament especificats en els textos normatius que es van aprovar després que es decretés l’estat d’alarma.

Cal promoure la participació i l’escolta dels infants, tant en totes les decisions que els afecten en la vida ordinària com també en situacions d’emergència.

2. L’INCREMENT DE LA POBRESA INFANTIL DAVANT LA CRISI ECONÒMICA

El confinament domiciliari i el tancament temporal dels àmbits de socialització habituals encara han fet més dependent el desenvolupament dels infants de les oportunitats disponibles en el seu entorn familiar immediat. Sense els beneficis socials derivats de la participació dels centres escolars, dels serveis d’intervenció socioeducativa, etc., les desigualtats socials en l’accés al benestar entre els infants que viuen en aquestes condicions materials i els infants en una situació socialment més afavorida són més elevades.

En els darrers anys, el Síndic ja ha destacat que la millora de la conjuntura macroeconòmica viscuda en el període 2014-2019 no havia comportat una millora dels indicadors de risc de pobresa a Catalunya. De fet, l’any 2019 la taxa de risc de pobresa infantil se situa en el 31,1%, la xifra més elevada al llarg de la darrera dècada, mentre que la privació material severa, a l’entorn del 9% dels infants.

A més, l’increment de la precarietat social en què es troben moltes famílies tindrà afectacions concretes sobre la qualitat de vida dels infants, no només en les condicions materials de vida, sinó que remet també a condicions afectives derivades de situacions d’inestabilitat i de patiment psicològic familiar creixents. Per l’anterior, el Síndic demana d’articular un sistema integrat de prestacions econòmiques per combatre la pobresa infantil que garanteixi l’accessibilitat econòmica als diferents serveis socials i educatius.

3. MANCANCES DE SUPORT, ACOMPANYAMENT I CURA DELS INFANTS EN CONTEXT DE PANDÈMIA

Durant l’any 2020, els serveis socials han tingut nombroses dificultats per exercir la seva funció de suport i acompanyament a les famílies. Les ràtios de personal dels equips bàsics d’atenció social i els equips especialitzats d’atenció a la infància i l’adolescència no han estat suficients per atendre l’increment de necessitats manifestades. Cal configurar els serveis socials d'atenció primària com a serveis essencials que han de garantir, en tot moment, els serveis d'atenció directa de cura, acompanyament i suport a les persones. El Síndic també demana de valorar que s’incrementin la  provisió i la dotació de prestacions, programes i serveis d'atenció directa, i també de serveis terapèutics per a l’acompanyament psicològic de les famílies i els infants que han vist deteriorades les seves condicions de vida.

El teletreball s’ha establert com una mesura de conciliació, però el Síndic vol fer notar que invisibilitza i menysté de nou les necessitats de l'infant, per una banda, i la tasca de la cura dels infants, que és una tasca que requereix atenció i dedicació plena per part de l'adult o adults que l'assumeixen, per l'altra. El Síndic insisteix que cal preveure permisos retribuïts per a la cura d’infants.

4. EL REPTE DE LA PRESENCIALITAT I LA LLUITA CONTRA LES DESIGUALTATS A L’ESCOLA

La pandèmia de la COVID-19 ha tingut un gran impacte sobre l’exercici efectiu del dret a l’educació dels infants, sigui perquè ha comportat el tancament de centres, sigui perquè les mesures de prevenció interfereixen en l’activitat docent i en la dinàmica ordinària dels centres. Aquests obstacles suposen un escenari propici per a la reproducció i l’amplificació de les desigualtats educatives.

Per l’anterior, el Síndic ja va destacar la necessària presencialitat en el nou curs 2020/2021 en el seu informe Els centres educatius amb elevada complexitat davant la crisi derivada de la pandèmia de la COVID-19, malgrat els reptes que pugui implicar, especialment en els centres amb alta complexitat. En aquest apartat el Síndic recomana convocatòries d’ajuts a l’escolaritat per a l’alumnat socialment desfavorit, mesures de suport als centres amb elevada complexitat i programes de reforç escolar i d’acompanyament familiar a través dels plans educatius d’entorn i dels serveis d’intervenció socioeducativa per prevenir l’absentisme i la desconnexió.

5. LA PARTICIPACIÓ AL LLEURE EDUCATIU EN UN CONTEXT DE DESIGUALTAT I DE DISTANCIAMENT FÍSIC

La participació a les activitats de lleure durant l’estiu s’ha reduït en un 34,5%. La crisi econòmica derivada de la pandèmia pot introduir obstacles a la participació dels infants socialment menys afavorits a l’hora de participar en activitats que requereixen un cost d’accés per part de les famílies, com són les de lleure. Per contrarestar aquest fet, el Síndic demana que es promoguin mesures d’accessibilitat econòmica (ajuts econòmics, bonificacions i exempcions, sistemes de tarifació social, etc.)

6. DESIGUALTATS I RISCOS EN L’ÚS DE LES TIC PER PART DELS INFANTS I ADOLESCENTS DAVANT EL CONFINAMENT

Durant el confinament, en què el seguiment del curs escolar ha estat telemàtic, la bretxa digital ja existent ha resultat especialment discriminatòria per al col·lectiu d'alumnat que per raons socioeconòmiques pot tenir més problemes de connectivitat i de provisió d'equipaments adequats. Malgrat  l’esforç del Departament d’Educació i les administracions locals encara hi ha alguns alumnes sense un dispositiu electrònic per desenvolupar l’activitat lectiva.

El Síndic també es mostra preocupat pels excessos i les addiccions en l’ús de les pantalles i manifesta la necessitat urgent d'establir mesures de control i supervisió de l'ús que les empreses que es lucren en l'àmbit digital fan dels infants i adolescents en benefici propi (tant de les seves dades personals, com del seu temps i les vulnerabilitats que presenten per raó d'edat).

7. SITUACIONS D’ESPECIAL VULNERABILITAT DELS INFANTS I ADOLESCENTS AMB DISCAPACITAT EN EL CONTEXT DE LA PANDÈMIA

El Síndic ha rebut queixes de moltes famílies d'infants amb discapacitat i dependència reconegudes que posen de manifest la manca gairebé absoluta de suport i d'atenció per part dels professionals i els serveis que habitualment els atenen. Davant aquest fet, el Síndic manifesta que cal reforçar i ampliar l'abast d'alguns dels serveis, prestacions bàsiques serveis i recursos especialitzats i adoptar mesures excepcionals de suport al domicili.

8. LA SALUT INTEGRAL DE L'INFANT MÉS ENLLÀ DE LA COVID-19

Un altre tema que el Síndic ha denunciat han estat les mancances en l’atenció pediàtrica que es pateixen des de fa anys, la qual cosa afecta la qualitat de l’atenció sanitària que reben els infants i adolescents. En aquesta línia caldrà estudiar l’impacte que haurà tingut la gestió de la pandèmia, per exemple, en les llistes d’espera. També demana que s’esmercin esforços per poder garantir la presencialitat del servei i l'aplicació del protocol d'activitats preventives i de promoció de la salut a l'edat pediàtrica.

El Síndic també es mostra preocupat per l’increment dels problemes de salut mental infantojuvenil en temps de pandèmia, ja que, d’una banda, la pobresa constitueix un factor de vulnerabilitat i augmenta el risc de patir trastorns i patologies de salut mental i, de l'altra, impedeix l'accés a recursos complementaris en l'àmbit de la salut mental de tipus privat.

9. LA INCIDÈNCIA DE LA CRISI DE LA COVID-19 EN EL SISTEMA PROTECTOR

A Catalunya l’acolliment familiar ha esdevingut una mesura quasi subsidiària respecte de l’acolliment en centre. L'allargament de la crisi i situacions puntuals de contagi en centres van obligar inicialment a adoptar mesures urgents per desinternar infants i pot ser una oportunitat per  impulsar definitivament l'acolliment en família aliena.

En aquest sentit cal desenvolupar una estratègia de desinstitucionalització dels infants i adolescents, amb l'objectiu que l'ingrés en centre tingui lloc únicament quan es consideri el recurs més adequat per a l'infant; Promoure l'acolliment en família aliena, incloent l'acolliment en unitat convivencial d'acció educativa (professional) i l'acolliment d'urgència i diagnòstic i adoptar mesures per prohibir i eliminar l'ingrés en centre dels infants de menys de sis anys.

10. LA INVISIBILITZACIÓ DE LA VIOLÈNCIA EN EL MARC DE LES MESURES DE CONTENCIÓ DE LA COVID

La situació de confinament i les diferents mesures preses per contenir l'avenç de la COVID-19 han incrementat la probabilitat que es donin situacions de violència envers els infants i adolescents, i que la detecció, sobretot en els mesos d'estricte confinament domiciliari i de tancament d'escoles, fos més baixa de l'habitual. De fet, les dades avalen un descens en les notificacions al Registre unificat de maltractament o el nombre d’intervencions de la UDEPMI.

En aquest context el Síndic demana que de manera urgent es prenguin mesures per prioritzar la prevenció, detecció i intervenció immediata de les situacions de violència que es poden estar produint en infants durant la crisi de la COVID-19.

Tornar a l

El Síndic investiga d’ofici l’ús de la pistola elèctrica per reduir una noia a Sabadell

27/11/2020

foto

La noia va ser reduïda amb una pistola elèctric a l’entrada d’un centre mèdic

El Síndic vol conèixer si es va fer ús del protocol d’utilització dels dispositius electrònics de control de què disposen els Mossos

El Síndic s’ha adreçat a la Direcció General de la Policia per demanar informació sobre l’actuació

El Síndic de Greuges ha tingut coneixement a través de les xarxes socials i dels mitjans de comunicació dels fets succeïts el passat dimecres dia 25 de novembre a Sabadell, en què uns agents dels Mossos d'Esquadra van reduir amb una pistola elèctrica una noia, a l'entrada d'un centre mèdic.

Segons les informacions aparegudes, els Mossos van rebre un avís dels treballadors del centre que demanaven la presència policial perquè la noia, que tenia visita, volia entrar amb la seva mare però el protocol per la COVID–19 els ho impedia. Atès que no atenia els requeriments dels agents, la van acabar reduint amb la pistola elèctrica i va ser traslladada pel Sistema d'Emergències Mèdiques a un centre sanitari. Finalment, la noia va acabar detinguda, acusa d'un presumpte delicte d'atemptat contra l'autoritat i danys.

El Síndic s’ha adreçat a la Direcció General de la Policia per demanar-los informació sobre les circumstàncies que van motivar el desplaçament dels agents fins el lloc dels fets, els motius pels quals es va immobilitzar a la noia i es va decidir fer ús del dispositiu elèctric, el nombre de vegades que es va disparar, si es va valorar emprar altres vies alternatives per reconduir la situació, si es van demanar reforços a altres unitats i si s’ha obert una investigació interna per avaluar l'actuació policial realitzada i les conclusions que se'n desprenen.

A més, el Síndic demana conèixer si es va fer ús del protocol d’utilització dels dispositius electrònics de control de què disposen els Mossos.

El Síndic recorda que el 2016 va recomanar la suspensió de l’ús de les pistoles elèctriques fins que el Parlament hagués debatut el model de seguretat de Catalunya i l’ús d’aquestes

Tornar a l

La Taula d’Emergència Social reclama amb urgència una resposta de les administracions per fer front a la crisi derivada de la COVID-19

26/11/2020

Taula Emergència Social

Les entitats socials han donat cobertura, en l'àmbit de les seves actuacions, a les necessitats més bàsiques de les persones vulnerables de forma més intensa durant la pandèmia

El document recull propostes i recomanacions que afecten sobretot els àmbits de serveis socials, residències, habitatge, educació i ocupació

El Síndic ha obert una actuació d'ofici per fer el seguiment de les demandes i les mesures endegades 

El síndic, Rafael Ribó, ha convocat aquest matí la Taula d'Emergència Social, formada per representants de les entitats socials Taula del Tercer Sector, DINCAT, Càritas Catalunya, Creu Roja, Amics de la Gent Gran, Banc dels Aliments, Comunitat de Sant'Egidio i Fundesplai, per lliurar a les administracions el document de propostes i recomanacions per fer front a la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia de la COVID-19.

A la reunió hi ha assistit el vicepresident del Govern en funcions de president, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, el conseller d'Educació, el conseller d'Empresa i Coneixement, el conseller de Territori i Sostenibilitat, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, i els presidents de les diputacions Girona, Lleida i Tarragona.

La Taula es va constituir el passat 11 de juny amb la voluntat d'abordar la urgència assistencial i la detecció de necessitats i prioritats per fer les recomanacions de canvi i millora a les administracions afectades i al Parlament en el marc del context actual de la pandèmia de la COVID-19. El 30 de juny es va presentar una declaració que pretenia fixar les bases sobre les quals haurien de girar el conjunt de mesures que caldria implementar per fer front a la situació sanitària, social i econòmica, que s'ha vist molt agreujada per la pandèmia.

Al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i a les administracions locals els recorda que la cooperació i la coordinació interadministrativa són indispensables per a l'atenció de les necessitats socials derivades de la situació d'emergència social. També els demana d'assegurar que totes les persones tinguin les necessitats bàsiques cobertes, especialment en l'àmbit de l'alimentació, l'habitatge i els subministraments bàsics, i els recorda que cal garantir de forma urgent i immediata l'accés de les persones a rendes per cobrir les necessitats bàsiques previstes per l'IMV i l'RGC. També manifesta que els serveis socials són un servei essencial i cal garantir-los de manera presencial, atesa la dificultat afegida que suposa per a alguns col·lectius vulnerables l'accés a les prestacions i als serveis amb atenció telemàtica. A més, cal dotar-los dels recursos necessaris per garantir-ne el correcte i ple funcionament.

Pel que fa als infants, la Taula recomana d'augmentar els recursos de lleure educatiu per als col·lectius més vulnerables i de millorar el sistema de protecció social, per prevenir i protegir infants en risc de desprotecció i maltractament.

Quant a les prestacions socials, la Taula destaca la necessitat d'ampliar-ne la cobertura per encabir les situacions dels joves entre els 18 i 22 anys, les persones amb situació administrativa irregular i les persones sense llar no institucionalitzades. També valora la necessitat d'impulsar la llei del Tercer Sector Social i unes línies d'ajuts i/o fórmules de compensació al sector en relació amb els sobrecostos derivats de la pandèmia.

Les persones grans, uns dels col·lectius més afectats per la pandèmia, han patit una discriminació directa i indirecta. En aquest sentit, es demana de reforçar els serveis d'acompanyament i atenció a domicili per evitar la soledat i el distanciament social no desitjats i avançar en un model d'atenció i cura de la gent gran basat en l'escolta i el respecte de la voluntat i en què la institucionalització sigui una opció residual i en tot cas desitjada.

En l'àmbit de les residències, la Taula posa l'accent que cal reforçar la coordinació entre els serveis sanitaris de base i els serveis residencials de les persones amb discapacitat i establir protocols i emergències adaptats a les necessitats del col·lectiu, enfortir la connexió entre el Departament de Salut i les residències, i afavorir la relació de les persones internes en centres residencials o aïllades al domicili amb l'exterior.

En relació amb l'habitatge, la Taula demana al Departament de Territori i Sostenibilitat de regular el preu del lloguer i d'establir mesures d'increment del parc d'habitatge social a través d'un nou pla nacional de l'habitatge a Catalunya. En la mateixa línia, ressalta que cal garantir que tots els desnonaments disposin d'un ordre judicial expressa.

Pel que fa a l'educació, la Taula manifesta que cal millorar la inversió en educació per resoldre les desigualtats existents i que, davant la possibilitat que es requereixi seguir amb la formació a distància, es vetlli per l'equitat entre l'alumnat.

La Taula també ha posat l'accent en la necessitat de promoure ajuts per al manteniment de l'ocupació en la petita i mitjana empresa per evitar la desocupació, mesures de suport per al col·lectiu d'autònoms, i mesures de conciliació de la vida familiar i laboral, com ara un permís retribuït quan s'hagi de tenir cura d'una persona dependent o infant a càrrec i aquest no pugui assistir al centre o una major flexibilitat horària.

Tornar a l