Actualitat: notícies i notes de premsa

La síndica demana que l’increment de la inversió en educació prioritzi els centres amb elevada complexitat

29/11/2022

Foto

Al centres públics amb elevada complexitat es fa discriminació positiva en la provisió de plantilles, però és insuficient

La reducció de les hores lectives per al professorat dels centres públics (amb 3.500 professors més a partir del gener) o la reducció de ràtios del curs 2022/2023 no s’apliquen amb criteris d’equitat

Als centres concertats no es té en compte la característica d’alta complexitat a l’hora de determinar-ne el finançament

Els centres públics amb elevada complexitat estan especialment afectats per una elevada mobilitat de les plantilles i no hi ha cap política d’incentius per revertir-la

Cal que aquests centres disposin de més hores de coordinació i tutoria del professorat i que s’hi millori la dotació de personal d’atenció educativa 

 

Avui s’ha s'ha fet públic l’informe La dotació de personal i la gestió d’equips educatius en els centres amb elevada complexitat, que recull els resultats dels treballs desenvolupats per la Comissió d’estudi sobre drets laborals, dotació de personal i segregació escolar, en el marc del Pacte contra la segregació escolar a Catalunya. Aquesta comissió té per objectiu formular propostes de millora relacionades amb la provisió de personal docent i de suport als centres amb elevada complexitat. D’acord amb dades del curs escolar 2021/2022, a Catalunya hi ha 666 centres públics amb alta i molt alta complexitat, i 64 centres concertats (gràfic 1).

L’informe posa en valor l’esforç del Departament d’Educació en la lluita contra la segregació escolar, l’increment del pressupost destinat a l’educació (del 52,5% des del 2014) o l’increment de la dotació de plantilles als centres públics (del 18,3% des del 2014), que han permès reduir les ràtios d’alumnat per professor. Tanmateix, els centres d’alta complexitat tenen encara un seguit de dèficits, especialment en relació amb la gestió dels equips educatius, que no s’han revertit a partir d’aquest increment de recursos.

En primer lloc, l’informe reconeix que la normativa que regula la provisió de plantilles als centres públics discrimina positivament els centres amb elevada complexitat, de manera que aquests centres tenen una dotació de personal docent més elevada que els centres que no tenen aquesta complexitat. Tot i això, aquesta mesura és insuficient: un centre de primària de màxima complexitat té una dotació docent més per cada línia (9 unitats) que un centre de complexitat estàndard, la qual cosa significa un professional docent més per cada 180 alumnes. L’any 2022 només l’1,8% del personal docent a primària es destina a compensar el nivell de complexitat dels centres, i només el 2,7% es destina a atendre les necessitats derivades de l’educació inclusiva de l’alumnat amb necessitats educatives especials (gràfic 2).

Les reduccions de les ràtios o la reducció d’hores lectives són mesures que ajuden a millorar les condicions en què es presta el servei educatiu al conjunt dels centres escolars, però s’han aplicat de manera lineal, sense contribuir a garantir una distribució més equitativa del professorat entre centres en funció de la seva complexitat educativa.

En el cas del centres concertats d’alta complexitat, aquesta dotació és encara més marginal, ja que el concert educatiu és totalment lineal i no està condicionat a la complexitat dels centres. La no equiparació de les dotacions de plantilles entre centres públics i concertats fa que els centres concertats amb alta o molt alta complexitat es trobin en una situació més precària que la resta de centres concertats, i també que la resta de centres públics, independentment de la seva complexitat. En el cas de les aules d’acollida, per exemple, el 68,9% de centres públics de molt alta complexitat tenen dotació d’aquest tipus d’aula, i només en tenen el 45,5% dels centres concertats de molt alta complexitat.  

L’informe també destaca que en el sector concertat és més prevalent la contractació de personal docent addicional mitjançant el pagament de quotes de les famílies, circumstància que no es produeix tant en els centres concertats amb elevada complexitat. Per tant, els centres concertats amb elevada complexitat, a diferència dels del sector públic, acostumen a disposar d’una dotació de plantilles més baixa que els centres concertats amb una composició social afavorida.

La insuficiència de personal als centres d’alta complexitat afecta especialment el personal d’atenció educativa, tant als centres públics com als concertats. En aquest sentit, el Departament d’Educació garanteix una dotació de tècnic especialista en educació infantil (TEI) a les escoles i una dotació de tècnic d’integració social (TIS) als instituts que són considerats de màxima complexitat, però no està garantida aquesta provisió en centres d’alta complexitat, ni tampoc, en el cas dels TEI, en escoles de màxima complexitat d’una línia. Per exemple, prop del 40% de centres d’alta complexitat no té la figura professional del TIS.

La provisió d’aquest suport als centres amb elevada complexitat és limitada. En el cas dels TIS, per exemple, el curs 2021/2022 hi havia una ràtio de TIS per cada 393,2 alumnes a centres amb elevada complexitat en el sector públic i una per cada 712,7 alumnes a centres amb elevada complexitat en el sector concertat. Si prenem com a referència els educadors socials, la ràtio és d’una dotació per cada 2.260,7 alumnes a centres públics amb elevada complexitat. Es fa difícil incidir de manera significativa en les condicions d’educabilitat de l’alumnat d’aquests centres amb aquestes ràtios.

Les direccions dels centres amb elevada complexitat també assenyalen la insuficiència de suports com ara les aules d’acollida o el personal de suport que atén l’alumnat amb necessitats educatives especials, per garantir un sistema educatiu veritablement inclusiu. Així, per exemple, el 31,1% dels centres públics de molt alta complexitat i el 54,5% dels centres concertats de molta alta complexitat no disposen d’aula d’acollida, i el mateix succeeix amb el 54,2% i el 69,8% dels centres públics i concertats d’alta complexitat (gràfic 3).

Un altre dels dèficits que assenyala l’informe és l’elevada mobilitat de les plantilles, que les xifres indiquen que afecta especialment els centres amb especial complexitat socioeducativa, la qual cosa està relacionada amb la manca d’incentius per exercir la funció docent en aquests centres. El percentatge d’interins als centres de molt alta complexitat (52,1% a primària i 60,5% a secundària) se situa per sobre de la mitjana (41,0% a primària i 50,7% a secundària) (gràfic 4). El percentatge de places de destinació definitiva en aquests centres (33,0% a primària i 20,6% a secundària), en canvi, se situa per sota de la mitjana (40,6% a primària i 29,0% a secundària).

A més, els dèficits del professorat en formació i experiència relacionades amb l'atenció de la diversitat fa que part del professorat que accedeix als centres públics amb elevada complexitat no disposi de la preparació necessària per desenvolupar la seva tasca en aquest tipus de centres.

La concentració de necessitats educatives específiques als centres amb elevada complexitat exigeix als professionals que hi treballen que es coordinin més amb la xarxa de serveis socials, educatius i de salut del territori que atén l’alumnat més enllà de l’horari escolar. Però la normativa que regula l’horari laboral no ofereix un tractament específic al personal que treballa en aquests centres ni reserva més temps a fer tasques de coordinació a aquests professionals en comparació amb els professionals que treballen en centres sense aquesta complexitat.

La saturació dels EAP i altres serveis educatius de zona i la dedicació i el suport insuficients d’aquests serveis als centres amb elevada complexitat també dificulta aquest treball en xarxa.

A partir d’aquí, l’informe enumera algunes propostes d’actuació que van en la línia d’aconseguir plantilles més competents per atendre la complexitat, aconseguir equips educatius més estables i cohesionats, incrementar les dotacions de professionals o fer un treball més integrat en l’entorn.

Així, per exemple, algunes de les mesures proposades són incrementar la provisió de personal d’atenció educativa als centres amb elevada complexitat i incorporar-los com a part de la plantilla; promoure un programa específic de formació i acompanyament per als equips educatius d’aquests centres; millorar les condicions de treball en què el professorat d’aquests centres desenvolupa la seva feina o establir un sistema d’incentius no econòmics orientat a la retenció i estabilització de la plantilla; incrementar les hores de coordinació i tutoria del professorat, i desplegar els contractes programa per dotar de més recursos aquest tipus de centres.

Tornar a l

La síndica destaca la necessitat de repensar les proves de selecció dels diferents cossos de seguretat per garantir la igualtat entre homes i dones

28/11/2022

Foto

La institució té el mandat de vetllar per la defensa dels drets i les llibertats en matèria de no-discriminació per raó de gènere

L’informe explica les dificultats i les barreres que troben les dones a l’hora d’accedir als cossos policials

Les proves selectives segueixen estant pensades per a aptituds típicament masculines

Aquest dilluns, 28 de novembre, la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, i l’adjunt general, Jaume Saura, han comparegut al Parlament de Catalunya per debatre en la Comissió del Síndic l’informe titulat Reptes i dificultats en l’accés de les dones als cossos policials de Catalunya i al cos de Bombers de la Generalitat, que es va publicar el passat mes de juny.

L’informe s’emmarca en el mandat que la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva entre homes i dones, fa a la institució del Síndic de Greuges de vetllar per la defensa dels drets i les llibertats en matèria de no-discriminació per raó de gènere que puguin haver estat vulnerats per l'actuació d'institucions o persones jurídiques privades, i d’aclarir possibles situacions de discriminació directa o indirecta per raó de sexe.

En aquest context, el fet que els cossos policials i els cossos de seguretat en general estiguin conformats majoritàriament per homes i que tinguin estereotips molt masculins, els feia idonis per dur a terme una anàlisi en perspectiva de gènere de les dificultats que tenen les dones per accedir-hi i per arribar a nivells de comandament un cop esdevenen membres del cos. Per fer l’estudi, s’ha comptat amb la col·laboració de dues professores de dret del treball (Núria Pumar, de la Universitat de Barcelona, i Aida Ruiz, de la Universitat Pompeu Fabra).

L’informe analitza successivament les polítiques d’igualtat efectiva entre dones i homes en el sistema de seguretat pública de Catalunya, les discriminacions més habituals en els sistemes selectius i la situació de les dones al cos de Mossos d’Esquadra, a les policies locals i al cos de Bombers de la Generalitat. A partir d’aquí, la síndica s’ha centrat a parlar de les dificultats i les barreres que troben les dones a l’hora de formar part d’aquests cossos.

En primer lloc, ha volgut destacar que a les dones se’ls ha permès accedir als cossos policials i de bombers fa relativament poc, la qual cosa ha generat una cultura organitzativa molt estereotipada a certa concepció de la masculinitat la qual cosa ha generat una cultura organitzativa molt estereotipada i centrada en una determinada concepció de la masculinitat.

A més, la igualtat formal en l’accés i les polítiques de promoció –quotes mínimes, plans d’igualtat, protocols de lluita contra l’assetjament...– per si mateixes no han estat suficients per aconseguir més presència de dones en aquests cossos. Així, les dades mostren com l’accés de les dones a la Policia de Catalunya es va estancar al voltant del 20 % entre el 2010 i el 2020, igual que va passar a les policies locals. En el cas del cos de bombers les xifres encara són pitjors, de manera que tot i que en deu anys s’ha doblat el nombre de dones al cos (de 26 a 50), percentualment les xifres són irrisòries: s’ha passat de l’1,07 a l’1,95 %.

En segon lloc, la síndica ha volgut incidir en el fet que les discriminacions vers les dones es produeixen tant en el moment de l’accés mitjançant processos selectius com en les fases de promoció. En aquest sentit, les proves selectives per accedir a aquests cossos, tot i que s’apliquen diferències d’exigència, segueixen estant pensades per a aptituds típicament masculines. Quant a la promoció, ha volgut destacar que el conegut sostre de vidre es demostra empíricament en l’àmbit de la seguretat. I és que en els processos de promoció es presenten molts més homes que dones, i això probablement s’explica per la manca de temps per preparar les proves (jornades dobles), o perquè l’ascens comporta necessàriament la mobilitat a una nova destinació.

 La síndica ha acabat la seva intervenció fent propostes a les administracions responsables dels cossos de seguretat analitzats, com ara la necessitat de repensar els models de selecció per als diferents cossos, de manera que es respectin els principis d’igualtat, mèrit i capacitat i alhora es tinguin en compte les funcions i les tasques reals que cal desenvolupar i les diferències de cada sexe. En aquest sentit, es considera necessari adequar la tipologia de les proves físiques als requeriments de les funcions i a les tasques reals, i garantir la paritat en tots els tribunals qualificadors i la formació en temes d’igualtat i gènere dels membres d’aquests tribunals.

També ha destacat la necessitat d’impulsar plans d’igualtat en els cossos que encara no en tenen (especialment, el de Bombers de la Generalitat) i detectar les barreres que dificulten la promoció i la carrera professional de les dones en tots els cossos.

Tornar a l

La síndica i el Fòrum de Síndics i Defensors Locals organitzen una jornada de treball sobre justícia restaurativa

25/11/2022

foto

La síndica defensa la necessitat que la resolució de les queixes es basi prioritàriament en l’acord

S’està treballant en un conveni per formalitzar la col·laboració entre totes les institucions de defensa de drets

La presidenta del Fòrum ha destacat la importància de treballar conjuntament en la defensa dels drets de les persones  

Durant la jornada s’ha homenatjat les dones assassinades per violència masclista

Aquest matí ha tingut lloc a la seu del Síndic de Greuges de Catalunya una nova jornada de treball amb les sindicatures locals de Catalunya. En aquesta ocasió s’han centrat en la justícia restaurativa, coincidint amb la Setmana de la Justícia Restaurativa, que se celebra cada any la tercera setmana de novembre.

La jornada s’ha iniciat amb la intervenció de Dolors Vallejo, presidenta del Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya. Vallejo ha volgut agrair a la nova síndica la voluntat de col·laboració amb les institucions locals, perquè contribuirà a enfortir els drets de la ciutadania. També ha destacat la necessitat que els ciutadans disposin d’una finestreta única per protegir i reivindicar els seus drets.

Posteriorment, Giménez-Salinas ha impartit la ponència “Justícia restaurativa: la recuperació de la justícia social” i ha explicat que aquest model de justícia representa una alternativa al càstig, la resposta tradicional davant dels delictes. Per contra, en el model defensat per la síndica apareix la voluntat de reparar, en lloc de castigar: “En un procés restauratiu la víctima veu restituït el seu dany i l’ofensor accepta la responsabilitat pel dany comès”, ha declarat Giménez-Salinas.

En aquest context, la síndica ha manifestat la seva voluntat que el concepte de justícia restaurativa s’incorpori en totes les actuacions de les institucions de defensa de drets, ja que les queixes que reben no deixen de ser un conflicte entre ciutadans i Administració. Així, la síndica defensa que la manera de concebre el procés de resolució d’aquests conflictes ha de ser a través de l’acord, buscant la conciliació i no pas la imposició: “Volem ser amables perquè l’amabilitat és un valor a recuperar, sense deixar de ser absolutament estrictes amb el compliment dels drets”, ha declarat. També ha explicat que aquesta nova manera d’entendre la justícia ja s’ha incorporat a la institució que dirigeix. Per exemple, ara es recomana a les administracions que demanin perdó als ciutadans quan reconeixen que s’ha vulnerat algun dret, o es dialoga molt més amb les administracions que es supervisen. També ha explicat algunes experiències pràctiques on s’ha aplicat el paradigma restauratiu amb èxit, com ara l’àmbit educatiu, amb casos d’assetjament escolar; l’àmbit comunitari; les comissions de memòria, veritat i reconciliació, o l’àmbit mediambiental.

En el torn obert de paraules s’ha debatut sobre si es pot reaccionar al delicte d’una manera més ètica, més eficaç i més transformadora.

Durant la sessió, la síndica ha anunciat que properament el Fòrum i la institució del Síndic de Greuges signaran un conveni de col·laboració que, entre altres coses, recollirà la cessió d’un espai per a l’oficina permanent del director del Fòrum, Francesc Mateu.

En paral·lel, per la coincidència de la jornada amb el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, la síndica ha convocat tots els participants a fer un minut de silenci a la porta de la institució per condemnar l’assassinat de les víctimes de violència masclista.

Tornar a l

La síndica demana que s’avanci en la regulació i el control a les xarxes per garantir els drets dels infants i joves

17/11/2022

foto

L’ús d’internet i les tecnologies de la comunicació té avantatges evidents, però també perills que poden suposar una vulneració dels drets dels infants i adolescents

L’escola i el lleure educatiu tenen un paper cabdal a l’hora de construir la identitat dels joves i d’alertar d’aquests perills

Cal avançar en la regulació de l’ús que fan infants i joves del joc en línia i del comerç electrònic

Molts dels continguts pornogràfics a què tenen accés infants i adolescents prescindeixen de la part afectiva necessària per al seu desenvolupament

Les polítiques de privacitat i informació sobre l’ús i el tractament que fan les empreses que operen a internet de les dades de caràcter personal han de ser transparents i accessibles

El passat 9 de novembre, la institució del Síndic de Greuges va lliurar al Parlament de Catalunya l’informe La protecció dels infants i els adolescents en l'entorn digital. L’informe parteix de la base que l’accés a les tecnologies de la comunicació i a internet suposa un gran avenç en la garantia dels drets i les llibertats de la població i la consolidació de la democràcia, i facilita que es garanteixin els drets a l’educació, la informació, l’expressió i la llibertat de pensament, entre d’altres. Ara bé, també comporta alguns perills i riscos que poden suposar una vulneració dels drets dels infants i dels adolescents, com ara el dret a un desenvolupament correcte, a la salut o a la integritat. Sovint es tracta de perills que són objecte de regulació en el món fora de línia però que quan es traslladen al món en línia es magnifiquen i són més difícils de combatre i perseguir.

L’informe s’estructura al voltant de nou grans àrees (bretxa digital i bretxa educativa, discriminació per raó de gènere, racisme i racialització a les xarxes, infants i joves sotmesos als interessos econòmics de les grans corporacions tecnològiques, continguts nocius per a la salut, addicció al joc, consum de pornografia, sobreexposició i desinformació), i en cada una s’expliquen els perills i els riscos que hi ha associats i es fa un seguit de recomanacions perquè la garantia dels drets dels infants sigui efectiva.

En primer lloc, l’informe posa l’accent, d’una banda, en les mancances que hi ha encara en l’accessibilitat i la connectivitat per part d’algunes famílies, la qual cosa pot afectar drets com l’educació i el lleure; i de l’altra, en la manca d’habilitats i de capacitat de desenvolupar-se en l’entorn digital que pateixen alguns infants i joves. En el mateix sentit, la síndica remarca que la bretxa digital té un impacte especial sobre les persones amb discapacitat, tot i que paradoxalment els dispositius tecnològics són un potencial per a la seva autonomia.

En segon lloc, l’informe denuncia que malgrat que internet, les xarxes socials i les aplicacions digitals no són la causa del sexisme en la nostra societat, sí que en el món digital sovint es perpetuen i s’alimenten algunes de les manifestacions d’aquest sexisme i els estereotips de gènere existents, especialment nocius en una etapa de formació, desenvolupament i consolidació de valors com és la infància i l’adolescència. En aquest sentit, la síndica ha volgut destacar que la perspectiva de gènere no s’ha inclòs en el consum de productes audiovisuals a internet. En aquest context, l’escola i el lleure educatiu tenen un paper cabdal en la construcció de la identitat dels joves, i cal potenciar la formació dels professionals en perspectiva de gènere.

En tercer lloc, en l’informe es manifesta un cop més que el racisme i la xenofòbia entre infants estan invisibilitzats i fins i tot “normalitzats”, i que també són presents a les xarxes socials. Davant d’això, la síndica posa l’accent en el fet que la intervenció social i socioeducativa és imprescindible per combatre els discursos de l’odi en les seves diverses formes.

L’informe també fa palès que mentre la publicitat nociva per a la salut està regulada en els mitjans de comunicació tradicionals, és més difícil de controlar quan el mitjà per difondre i consumir és internet. En el mateix sentit, la normativa que protegeix el col·lectiu d’infants i adolescents del comerç electrònic és limitada, i en gran part està relegada a l’autoregulació i als codis de conducta dels operadors econòmics i professionals.

En relació amb l’addicció, la síndica recorda que cal avançar encara més en la regulació que es fa del sector del joc en línia, de manera que s’hi limiti l’accés a menors de divuit anys i que s’apliquin sancions severes a les empreses que incompleixin la normativa. També considera necessari que s’actualitzi el Codi de consum perquè esdevingui un instrument per combatre aquestes noves addiccions.

En relació amb el consum de pornografia, l’informe evidencia que la majoria de webs són accessibles de manera lliure i sense verificació de la majoria d’edat de la persona, i que es basen en models irreals i aïllats de la part afectiva, amb pràctiques a vegades violentes i sexistes. En aquest context, la síndica insisteix que els infants i adolescents han de poder rebre una educació afectivosexual adequada i de qualitat.

L’informe manifesta que el dret a la intimitat, a la protecció de dades i a la imatge personal també es veuen vulnerats freqüentment a internet. Aquí, la síndica interpel·la els centres educatius sobre la necessitat de fer campanyes informatives i divulgatives, i també exigeix més transparència respecte de les polítiques de privacitat i informació sobre l’ús i el tractament que les empreses que operen a internet fan de les dades de caràcter personal.

En darrer lloc, l’informe tracta sobre la desinformació que poden generar internet i les xarxes socials i com cada cop és més complicat destriar la informació de l’opinió, o fins i tot de la mentida. En aquest punt, la institució demana que es fomenti l’educació mediàtica i el criticisme i que s’incloguin en els currículums, i que els centres d’educació primària i secundària treballin eines que permetin als infants detectar i denunciar informacions falses. En l’informe també se sol·licita que es creïn mecanismes de protecció per als infants que esdevenen creadors de contingut a les xarxes.

Tornar a l

Tret de sortida de la quinzena edició del Consell Assessor Jove del Síndic de Greuges de Catalunya

26/10/2022

foto

El Consell Assessor Jove és una eina que busca incorporar l’opinió dels joves en temes d'interès per a la institució

La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, i l’adjunta d’infància, Maria Jesús Larios, han inaugurat avui la quinzena edició del Consell Assessor Jove (CAJ), en què participen setze adolescents d’entre catorze i quinze anys de vuit centres educatius de Catalunya.

L'objectiu del CAJ és incorporar la perspectiva dels adolescents en l'orientació de les actuacions que duu a terme la institució. A partir de les idees que han sorgit del diàleg mantingut amb els integrants del CAJ, s’ha decidit que els temes que es treballaran són la salut mental i diferents aspectes del dret a l’educació, i que s’hi incorporaran  altres temàtiques que puguin sorgir al llarg de l’any. La Xarxa Europea de Defensors dels Infants (ENOC) ha determinat que treballarà el tema del paper de les institucions d’ombudsman, que també s'abordarà en el marc del fòrum ENYA, en què participen representants dels consells joves d’institucions d'ombudsman de l’ENOC.

Els alumnes d’aquesta edició pertanyen als centres educatius següents:

  • Escola Maristes Anna Ravell (Barcelona)
  • Institut Escola Turó d’En Caritg (Badalona)
  • Institut Emperador Carles (Barcelona)
  • Institut La Mina (Sant Adrià de Besòs)
  • Institut La Salle (Manresa)
  • Institut Maremar (el Masnou)
  • Institut Josep Lladonosa (Lleida) 
  • Institut Terrassa (Terrassa)

En la trobada també s’ha pogut explicar als nous integrants del CAJ la tasca feta pels membres sortints. Per això s’ha comptat amb la presència d’Iriza Noor, la persona que l’any passat va representar el consell en el Fòrum ENYA a Reykjavík. S’han mostrat els vídeos de la seva intervenció i de la trobada prèvia que va organitzar l’Ararteko i que va tenir lloc a la ciutat de Bilbao.

En finalitzar la trobada, la síndica i l’adjunta d’infància han volgut agrair als joves que han participat en la darrera edició la feina feta i la seva lluita en la defensa dels drets de les persones.

Tornar a l