Actualitat: notícies i notes de premsa

Interior fa canvis en el protocol de les rodes de reconeixement a instància del Síndic

17/07/2024

foto (c) Síndic de Greuges

Dos joves van ser aturats al carrer pel seu perfil racial per fer de figurants en una roda de reconeixement

El Síndic va concloure que l’actuació policial no tenia prou garanties jurídiques i va demanar-ne una revisió

 

El Departament d’Interior ha comunicat a la institució que ha modificat els protocols referents a les rodes de reconeixement per incorporar-hi les recomanacions de la síndica.

El maig de 2022, la institució va tenir coneixement que dos joves –un menor d'edat i l’altre de divuit anys– van ser aturats pels Mossos d’Esquadra quan es dirigien als seus centres educatius. Els van aturar pel seu perfil racial amb l’objectiu de fer-los participar com a figurants en una roda de reconeixement.

Davant d’aquests fets, la institució va voler examinar el procediment que se segueix quan una autoritat judicial necessita figurants per a les rodes de reconeixement, i va obrir dues actuacions d’ofici: una per avaluar-ne el protocol en general; i l’altra per estudiar com s’actua quan cal comptar amb menors d’edat per a les rodes de reconeixement.

Arran de la informació rebuda, la síndica va concloure que el Departament d’Interior havia de revisar el procediment per oferir més garanties jurídiques, minimitzar perjudicis a la ciutadania i evitar efectes discriminatoris.

Si bé és cert que participar i comparèixer com a figurant en una roda de reconeixement és una obligació legal, la majoria de les persones no ho saben i poden tenir dubtes i neguits quan la policia els atura a la via pública per demanar-los que participin en una roda, sobretot si no se’ls avisa amb antelació. Aquesta situació és especialment confusa quan es tracta d'adolescents o de persones d'origen migrant, i pot tenir un impacte personal que cal evitar.

En resposta a les recomanacions fetes per la síndica, el Departament d’Interior ha modificat l’actuació dels Mossos d’Esquadra i ha elaborat el document "Notificació de citació per a diligència policial de reconeixement en roda", que recull de manera clara els drets i deures dels participants en les rodes de reconeixement i que està disponible en diverses llengües. Si es demana a una persona que participi en una roda, ha de tenir còpia d’aquest document.

La resolució de la síndica destacava que l’abordatge de persones a la via pública ha de tenir sempre un caràcter excepcional i s’han de prioritzar altres formes de participació, amb menys afectacions. Sobre aquest punt, Interior ha respost que, abans de cercar figurants a la via pública, promouran la participació de membres d’associacions o voluntaris que es trobin ja en les seus judicials.  

En el cas dels adolescents menors d’edat, a més, la síndica considera que és imprescindible que el cos policial els informi de la situació i demani l’autorització prèvia de famílies o tutors perquè els menors puguin participar en aquestes rodes. Així podran tenir informació clara i les famílies podran acompanyar els seus fills en cas de voler-ho fer. A més, tenint en compte el caràcter excepcional de la citació de menors, s’intentarà citar persones que ja es trobin en dependències de la Fiscalia de menors.

La síndica es mostra satisfeta amb els canvis aconseguits i es compromet a fer un seguiment de la implementació d’aquest document i dels compromisos adquirits.

Tornar a l

Síndica: “Es va fer un diagnòstic equivocat de l’intern de Mas d’Enric, tenint en compte el seu perfil”

05/07/2024

Foto (c) Gencat

L’autor dels fets va retornar ràpidament a la feina, malgrat haver comès una falta greu i tenir una sanció pendent de complir

4.000 interns van veure afectats els seus drets arran dels bloquejos als accessos als centres penitenciaris

El passat mes de març un intern del Centre Penitenciari Mas d’Enric, que feia funcions d’auxiliar de cuina, va matar amb un ganivet la Núria, una cuinera del centre i després es va suïcidar.

En senyal de protesta i indignació, nombrosos treballadors penitenciaris van protagonitzar bloquejos als accessos als centres penitenciaris d’arreu de Catalunya que van provocar afectacions al funcionament habitual dels centres. Davant d’aquests fets, organitzacions socials de protecció de drets humans, advocats i familiars de persones privades de llibertat es van adreçar a la institució del Síndic de Greuges per denunciar les afectacions que patien els interns a conseqüència d'aquest bloqueig.

La institució ha estudiat els dos temes i avui n’ha emès la resolució.

En el cas de la mort de la cuinera, la síndica alerta d’una actitud laxa per part del Departament de Justícia en relació amb el retorn de l'autor dels fets al seu lloc de treball, tal com demostren els fets següents:

En primer lloc, l’autor de la mort de la cuinera tenia pendent de complir una sanció disciplinària per un cop de puny que va propiciar a un company de mòdul, que consistia en onze dies d’aïllament en una cel·la.

En segon lloc, aquesta agressió va suposar inicialment l’extinció de la relació laboral de l'intern amb la cuina del centre, però la Junta de Tractament va considerar que la falta comesa era un fet aïllat i li va permetre reincorporar-se al lloc de treball sense passar per una llista d’espera com es fa habitualment.

En tercer lloc, malgrat que no es podia saber que l’intern cometria un nou delicte, el seu perfil i la seva manca de voluntat per adherir-se als tractaments proposats relacionats amb el delicte comès anteriorment (havia estat condemnat per haver matat una altra dona) haurien d’haver posat en alerta l’Administració, que hauria d’haver emprès accions per minimitzar els riscos dins del centre. Aquí, la síndica destaca que Espanya és un dels països europeus amb una taxa d’homicidis més baixa i que, per tant, un condemnat com el del cas de Mas d’Enric hauria de tenir una atenció i un seguiment especials, sobretot si ha renunciat al tractament.  

Com a criteri general, la síndica considera que quan es fa la valoració perquè un intern accedeixi a un lloc de treball, l’Administració hauria de tenir en compte totes les variables que tenen a veure amb l’evolució del tractament, el delicte pel qual compleix condemna, els resultats del RisCanvi i els incidents violents que hagi protagonitzat.

Quant a les afectacions pels bloquejos als centres penitenciaris, la institució conclou que efectivament més de 4.000 interns van viure un confinament forçós que va afectar la seva rutina diària i els seus drets i llibertats fonamentals, inclosos el dret de defensa i el dret a comunicar amb les seves famílies. Tanmateix, la síndica vol posar en valor que, en aquest cas, l’Administració va respondre amb tots els mitjans que tenia al seu abast per abordar la situació, tot cercant el diàleg amb els col·lectius que exercien la protesta, i per minimitzar les afectacions als interns.

Tornar a l

Necessitem revisar urgentment el sistema tributari: no sempre és just, igualitari i equitatiu

05/07/2024

Foto (c) Pixabay

El sistema tributari actual és excessivament rígid

Alguns tributs desvirtuen els ajuts socials

Les actuacions en matèria de tributs han estat una constant al llarg dels anys al Síndic de Greuges. El 2023, per exemple, es van tramitar 1.000 expedients de queixa sobre aquesta matèria, relacionats amb la tecnicitat i la rigidesa del sistema actual.

Arran de l'estudi d'aquestes queixes, la institució ha pogut detectar mancances i debilitats en el sistema, en les disposicions normatives i en l'actuació de l'Administració, que fan que s'allunyi d'un sistema fiscal just i garantista amb els drets i que no estigui al servei de les persones.

En primer lloc, la institució denuncia que sovint les administracions apliquen els tributs de manera molt rígida, atenent només a la literalitat del precepte i desatenent l'esperit de la norma. Aquesta asimetria en la relació entre l'Administració i la ciutadania genera indefensió, desconfiança i frustració.

En diversos casos, els contribuents han volgut pagar, però no ho poden fer amb les condicions establertes, i l'Administració no cerca alternatives que resultarien favorables per a les dues parts. També es fa evident que molts ciutadans perden el dret a acollir-se a beneficis fiscals perquè l'Administració els condiciona al fet que els sol·licitin d'una manera molt concreta i en un termini molt breu de temps, sense ni tan sols informar-los-en adequadament, tot i que els podria aplicar d'ofici. És el cas, per exemple, de la bonificació del 95 % de la plusvàlua municipal en les transmissions del domicili habitual per herència, que s'han de demanar expressament en un termini curt de temps, encara que s'hagin fet tots els tràmits anteriorment en un notari.

En segon lloc, també s'ha constatat que el sistema tributari actual no garanteix prou que les persones disposin dels mitjans econòmics indispensables per mantenir una vida digna. A tall d'exemple, el Síndic ha d'intervenir en moltes ocasions perquè l'Administració embarga la renda garantida de ciutadania. Malgrat que la llei declara com a inembargables alguns béns i drets, la previsió és insuficient, de manera que en moltes de les queixes rebudes davant de processos de recaptació executiva l'embargament ha abocat les persones a una situació de vulnerabilitat que no tenien. Tampoc no hi ha mesures de protecció als deutors tributaris i de segona oportunitat, que els permetin superar els deutes amb l'Administració. Així, per exemple, la institució ha rebut nombroses queixes de persones que encara arrosseguen deutes tributaris fruit de la crisi econòmica de l'any 2008 i de la Covid, que els impedeixen refer la seva vida.

En tercer lloc, la síndica denuncia que el repartiment de la càrrega tributària no és prou just i equitatiu, atès que la major part dels ingressos són suportats per les persones físiques que obtenen rendes del treball, i les rendes baixes i mitjanes acumulen una elevada pressió fiscal. En aquest sentit, les famílies aporten més del 80 % de la recaptació total, mentre que les grans empreses, menys del 5 %.

També es vulnera el dret a contribuir d'acord amb la capacitat econòmica, que és el pilar fonamental d'un sistema just, igualitari i equitatiu. De fet, les rendes de les persones físiques tributen a un tipus de gravamen progressiu fins a 300.000 euros. Més enllà d'aquesta renda, s'aplica un tipus marginal fix, de manera que les rendes més altes eludeixen la progressivitat de la tarifa segons la capacitat econòmica. Quant al benefici de les empreses, tot i que el tipus de gravamen general és del 25 %, el tipus efectiu se situa entorn del 15 %. Aquesta diferència és més àmplia en les grans empreses, on veiem un tipus mitjà del 3,5 % enfront del 17 % de grups no consolidats i pimes.

Contràriament, se sotmeten a tributació ajuts i prestacions atorgats per atendre necessitats bàsiques o de caràcter social. En aquest punt, la institució denuncia que ha tramitat casos en què, per raó de la fiscalitat associada a una prestació d'atenció social a les persones amb discapacitat (PUA), les persones acaben tenint un resultat econòmic final més desfavorable que si no l'haguessin percebut.

També s'han tramitat casos en què l'obligació de pagament d'un tribut recau en  persones en situació de vulnerabilitat que és evident que no poden assumir. Això els genera un deute tributari que, alhora, els impedeix accedir a nous ajuts o prestacions. En aquest sentit, hem rebut queixes, per exemple, d'infants que no poden accedir a ajuts per a l'escolarització o per a la participació a activitats de lleure per l'existència de deutes tributaris dels seus progenitors.

També es constata un increment d'impostos indirectes, que estan desvinculats de la capacitat econòmica i que, per tant, fan que el sistema fiscal sigui cada vegada més regressiu i amb menys capacitat de distribuir la riquesa.

En l'àmbit local, la síndica denuncia que les taxes municipals no solen preveure sistemes de tarifació social, de manera que els ciutadans que no poden pagar  queden exclosos de l'accés als béns i serveis públics bàsics.

A partir d'aquí, la institució fa un seguit de recomanacions, amb la voluntat d'aconseguir una Administració tributària centrada en el contribuent: 

  • Aprovar mesures de política fiscal, beneficis i incentius fiscals per protegir i ajudar les persones i els col·lectius vulnerables. 
  • Adoptar mesures legislatives de segona oportunitat i fixar uns límits d'inembargabilitat, universals i generals. 
  • Promoure una Administració tributària més humana, amable i empàtica. 
  • Garantir una informació i una comunicació tributària clares, àmplies, transparents i entenedores, a més d'una assistència a la ciutadania de qualitat i eficaç. 
  • Garantir que l'Administració tributària treballi de la manera menys perjudicial, amb proporcionalitat, evitant la lesió de drets, els perjudicis gratuïts i els costos innecessaris, tot habilitant mecanismes de reparació immediata en cas de danys. 
  • Facilitar el compliment de les obligacions tributàries i l'exercici dels drets de la ciutadania valorant les circumstàncies personals i econòmiques per adoptar la solució idònia i més eficaç. 
  • Elaborar codis de bones pràctiques administratives tant en l'ordenació i aplicació dels tributs com en les relacions amb els contribuents per fer plenament efectiu l'exercici dels drets i garantir un sistema fiscal just.

Tornar a l

La síndica demana informació als ajuntaments sobre els protocols d’actuació davant el risc de suïcidi per desnonaments

02/07/2024

Foto (c) Google

Obrim una actuació d'ofici després que dues germanes es traguessin la vida ahir a Barcelona quan havien de ser desnonades



La institució ha obert una actuació d’ofici arran de la notícia del suïcidi de dues germanes hores abans de ser desnonades del seu habitatge, al carrer Navas de Tolosa de Barcelona.

D’acord amb la informació publicada, el jutjat competent va comunicar als serveis socials municipals la situació de desnonament i aquests van intentar, sense èxit, contactar amb les persones afectades.

La síndica s’ha adreçat al Comissionat d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona per conèixer les actuacions concretes que es van dur a terme per contactar amb les germanes i per garantir-los un acompanyament social i la cobertura de les seves necessitats bàsiques.

Les situacions de pèrdua d’habitatge o el risc de patir-les tenen conseqüències clares en la salut física i psíquica de les persones. Des de principis d’any, ja són cinc les persones que s’han tret la vida a Catalunya davant l’amenaça de la pèrdua de l’habitatge. La darrera, el passat mes de març a Sabadell. La institució defensa que caldria que els ajuntaments disposessin d’un protocol de prevenció de suïcidis en situacions de pèrdua o risc de pèrdua de l'habitatge habitual. En aquest context, la síndica vol saber si l’Ajuntament de Barcelona disposa d’aquest protocol i, si no en disposa, si té previst elaborar-lo.

També es demanarà informació als principals ajuntaments de Catalunya (Lleida, Tarragona, Girona, Reus, Badalona, Sabadell, Terrassa, Cornellà, Mataró, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs) per conèixer els seus protocols, el vincle i la coordinació amb els agents de salut pública del territori i la formació que han rebut aquests agents per detectar situacions de risc de suïcidi davant la imminència de desnonaments.

Tornar a l

Conferència "El sistema penitenciari portuguès i la seva supervisió a través del Mecanisme Nacional de Prevenció (MNP)"

27/06/2024

Foto

A càrrec de Maria Lúcia Amaral, provedora de justiça de Portugal

Un any més, el Síndic de Greuges de Catalunya i el Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT) han organitzat una jornada per commemorar el Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura. Enguany, la commemoració inclou una ponència de Maria Lúcia Amaral, màxima representant de la institució portuguesa Provedor de Justiça, i la seva conferència porta per títol "El sistema penitenciari portuguès i la seva supervisió a través del Mecanisme Nacional de Prevenció (MNP)".

L’MNP de Portugal funciona des de 2014 i, igual que l’MCPT, visita sense previ avís espais amb persones privades de llibertat (centres penitenciaris, comissaries, centres de salut mental...) amb l'objectiu de prevenir situacions de tortura, maltractaments o altres abusos.

Maria Lúcia Amaral va néixer a Angola i és jurista, ha estat professora de la Facultat de Dret de la Universitat Nova de Lisboa i va ser membre del Tribunal Constitucional durant nou anys. Des de l’any 2017 és la defensora del poble de Portugal.

La conferencia tindrà lloc l’1 de juliol, a les 12.00 hores, a la sala d’actes del Síndic de Greuges de Catalunya (passeig de Lluís Companys, 7, Barcelona). La inscripció és gratuïta, però les places són limitades. Per demanar més informació o confirmar l’assistència, teniu a la vostra disposició el correu electrònic gabinet@sindic.cat i el telèfon 933 018 075.

Tornar a l