Actualitat: notícies i notes de premsa

Quaranta anys defensant els drets de les persones

16/04/2024

foto

Avui ha tingut lloc un acte de celebració en què han participat més de dues-centes cinquanta persones 

El 20 de març va fer quaranta anys de l’aprovació de la Llei del Síndic de Greuges, que s’ha anat modificant per ampliar-ne les competències  

800.000 persones s’han adreçat a la institució per demanar que es defensin els seus drets

L’Hivernacle del parc de la Ciutadella ha acollit aquesta tarda l’acte de celebració del quarantè aniversari de l’aprovació de la Llei del Síndic de Greuges de Catalunya. L’esdeveniment, en què han participat més de dues-centes cinquanta persones, ha comptat amb la presència de nombroses personalitats del país, com el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la presidenta del Parlament, Anna Erra; diversos consellers; el defensor del poble d’Espanya, Àngel Gabilondo; l’exsíndic de greuges, Rafael Ribó, i representants d’entitats socials.    

Durant el seu discurs, la síndica, Esther Giménez-Salinas, ha volgut agrair la feina feta pels síndics anteriors i els seus equips. A continuació s’ha centrat en els reptes que afronta la societat, però també la institució: “L’important creixement de la població dels darrers vint anys és un veritable repte, però també una gran oportunitat per reforçar la cohesió social. Una Catalunya diversa és una gran riquesa, però cal estar preparats”. També ha denunciat que “les lleis actuals no s’adapten a les noves situacions perquè estan pensades per a una societat més homogènia”. 

Finalment, ha demanat a l’Administració que posi les persones al centre i que escolti més la ciutadania: “Necessitem una Administració més eficaç, menys burocràtica i més humana.” També ha cridat les entitats socials i la ciutadania a ser exigents i a lluitar amb valentia per la garantia dels drets i de les llibertats.  

Durant l’acte s’ha projectat un vídeo inèdit que repassa els quaranta anys de la institució, les fites aconseguides i l’ampliació de les seves atribucions. La peça audiovisual posa de manifest que, tot i el transcurs del temps, els quatre síndics –Frederic Rahola, Anton Cañellas, Rafael Ribó i Esther Giménez-Salinas– han compartit la preocupació pels temes socials i per donar una cobertura especial als col·lectius més vulnerables.  

També s’ha volgut donar veu a tres testimonis que representen diferents àmbits de la societat i que han tingut una vinculació especial amb la institució, i a dos membres de l’actual Consell Assessor Jove. 

En la seva conferència, la presidenta del Parlament ha posat en valor que la institució del Síndic de Greuges “enllaça amb el passat, és el present i estarà en el futur per ajudar-nos a treballar per a una Catalunya millor, que cuida i es preocupa per la gent, i, sobretot, per a una Catalunya cohesionada socialment”. 

L’acte ha conclòs amb un parlament del president Aragonès, en què ha destacat que el Síndic de Greuges enforteix els drets de la ciutadania, però també les institucions. “És un aliat que ens ajuda a millorar l’Administració.” 

La Llei del Síndic de Greuges de Catalunya es va aprovar el 20 de març de 1984 i va entrar en vigor l’abril d’aquell any. Des d’aleshores la institució ha anat ampliant les seves competències, la qual cosa li ha permès supervisar més drets i llibertats –com els drets LGTBI o els drets de les persones privades de llibertat– però també empreses privades subministradores de serveis públics. Al llarg d’aquests anys més de 800.000 persones han confiat en la institució i han contribuït fer-la una eina transformadora de l’Administració i de les seves polítiques públiques.

Tornar a l

El Síndic de Greuges de Catalunya i la Sindicatura de Greuges de Barcelona demanen una ubicació definitiva per a l’escola Entença

03/04/2024

foto (c) Síndic de Greuges de Barcelona
Vuit anys després de la creació de l’escola, queda pendent assignar-li una ubicació definitiva i no hi ha un calendari d’actuació, malgrat les demandes i la mobilització de la comunitat educativa.

Amb l’objectiu que l’escola Entença pugui tenir una ubicació definitiva, el Síndic de Greuges de Catalunya i la Sindicatura de Greuges de Barcelona demanen a l’Ajuntament de Barcelona que concreti la cessió del solar situat sobre el mercat del Ninot, a la confluència dels carrers de Provença i Casanova. Aquest solar és propietat de l’Hospital Clínic.

L’escola Entença es va crear el curs 2016/2017 i el seu emplaçament definitiu havia de ser al recinte de la Model. El juliol de 2017, però, l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona van informar de la possibilitat que el seu emplaçament definitiu fos un altre: dins l’Escola Industrial. Aquest segon emplaçament, però, es va descartar per riscos a la salut de l’alumnat (hi ha una subestació elèctrica). Posteriorment, s’ha treballat amb opcions com els jardins de Paula Montal, però aquesta última opció no complia els criteris per a la construcció de nous edificis per a centres docents públics, i també es va descartar.

L’octubre de 2018 l’Ajuntament va comunicar a l’escola que existia un acord verbal amb la Generalitat perquè la seva ubicació definitiva fos el solar posterior del mercat del Ninot, que pertanyia a l’Hospital Clínic. Tanmateix, avui encara no s’ha concretat la cessió d’aquest solar.

El 2022 l’Ajuntament va comunicar que l’institut escola que contemplava el Pla Director de la Model s’atorgava finalment a l’escola Xirinacs, que també estava ubicada provisionalment al recinte. Al mateix temps, comunicava a l’escola Entença que el seu emplaçament definitiu no seria a la Model i que es comprometia a buscar-n’hi un altre.  

El Síndic de Greuges de Catalunya i la Sindicatura de Greuges de Barcelona destaquen que la comunitat educativa d’aquest centre ha patit un greuge significatiu des que es va crear, i que les condicions de provisionalitat perllongades en el temps poden malmetre el dret a una educació de qualitat i en condicions d'equitat.

Tots els infants tenen dret a rebre una educació de qualitat, tal com preveu l’article 2 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. Aquesta previsió no només inclou la qualitat del projecte pedagògic del centre o l’ensenyament, sinó també les instal·lacions en què es porta a terme. Per tant, sense més dilació i amb la màxima prioritat, cal oferir una ubicació adequada i definitiva a l’escola Entença.

Tornar a l

La síndica de greuges demana reallotjaments estables i de proximitat per a les famílies del bloc d’Esplugues en risc de col·lapse

27/03/2024

foto (c) Google maps

Les famílies s’han adreçat a la institució per demanar que es garanteixi el seu dret a l’habitatge

La síndica ha parlat en dues ocasions amb l’alcaldessa per conèixer la situació actual i traslladar-li les recomanacions de la institució

 

La síndica de greuges, Esther Gimenez-Salinas, ha fet arribar aquest matí a l’alcaldessa d’Esplugues de Llobregat i a la Generalitat de Catalunya la petició que les administracions actuïn amb la màxima diligència per atendre les persones que habitaven el bloc afectat, anomenat El Barco. També ha demanat que els recursos residencials d’urgència siguin pròxims a la zona de residència actual, que garanteixin que es mantenen els nuclis convivencials existents i que siguin estables fins que s’assignin definitivament els nous habitatges.

Giménez-Salinas recorda que el bloc, propietat de l’Ajuntament, havia estat expropiat i que els llogaters estaven pendents que se’ls assignés un nou habitatge, d’acord amb la legislació vigent. La síndica demana que l’informe tècnic que ha portat a declarar l’edifici en situació de risc de col·lapse i al desallotjament forçós dels llogaters no modifiqui en cap cas el dret dels veïns a gaudir d’un nou habitatge en substitució de l’actual, fruit del procés d’expropiació.

Finalment, la síndica ha sol·licitat a la Generalitat de Catalunya que col·labori activament amb l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat per assegurar que es puguin oferir els recursos residencials d’urgència adequats perquè les persones afectades –entre les quals hi ha diversos menors– puguin reprendre al més aviat possible la seva vida amb la mínima afectació i no es produeixi una victimització secundària d’aquests menors. És per aquest motiu que la petició que aquest recurs d’urgència sigui pròxim al bloc afectat és tan important.

Dilluns passat, l’Ajuntament d’Esplugues va comunicar a les 38 famílies que vivien a l’edifici que l’havien de deixar immediatament, ja que diversos informes tècnics indicaven que hi havia patologies estructurals a l’edifici que suposaven un risc per a la seva seguretat. L’edifici és propietat de l’Ajuntament des de fa aproximadament un any, quan el va expropiar a un particular perquè es troba en uns terrenys qualificats com a zona verda en el Pla general metropolità.

Des de dilluns, diverses famílies s’han adreçat a la institució del Síndic de Greuges per demanar que es garanteixi el seu dret a l’habitatge. La síndica ha parlat en diverses ocasions amb l’alcaldessa del municipi per conèixer la situació actual i les mesures que es prenen des de les administracions per atendre les necessitats d’aquestes famílies, i per traslladar-li les recomanacions de la institució.

 

Tornar a l

''L’Administració no està prou preparada per a la Catalunya dels vuit milions''

20/03/2024

foto
Informe al Parlament 2023

No s’ha adaptat a l’augment de la població, que ha estat de gairebé dos milions en vint anys
 
Hi ha retards en les respostes i mancances en la cobertura de les necessitats
 
La població migrant té problemes per accedir als serveis
 
No s’acompanyen ni s’escolten prou les persones, especialment les més vulnerables
 
La síndica està preocupada per la conflictivitat a les presons
 
L’informe proposa deu recomanacions per transformar l’Administració
 

La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, acompanyada per l’adjunt general, Jaume Saura, ha lliurat a la presidenta del Parlament, Anna Erra, l'Informe anual al Parlament de la institució corresponent a l'any 2023. 

Amb la voluntat que la institució del Síndic de Greuges esdevingui una eina transformadora de l’Administració i les seves polítiques públiques, l’informe d’enguany no recull només l’activitat interna de la institució, sinó que conté també una anàlisi dels principals problemes que pateixen les persones que viuen a Catalunya i de la capacitat de les administracions de donar-hi resposta.

1. Xifres destacades

Enguany, s'han adreçat a la institució 17.992 persones i s'han iniciat 21.938 actuacions, entre queixes, consultes i actuacions d'ofici. El nombre de queixes rebudes s’ha estabilitzat al voltant de les 10.000 anuals, després de l’increment experimentat durant la pandèmia.

Un any més, les polítiques socials –especialment les d’educació, serveis socials i salut– constitueixen el principal àmbit d’intervenció de la institució, i representen el 43,8 % del volum total de queixes i actuacions d’ofici iniciades. Aquesta xifra assenyala la dificultat que tenen les administracions públiques per donar resposta de manera adequada a les necessitats socials de la població.

2. Els cinc principals canvis que hi ha hagut a Catalunya

L’informe aborda els cinc principals canvis socials que afecten Catalunya i els reptes que plantegen per a les polítiques públiques.

En primer lloc, Catalunya ha augmentat la seva població en quasi 2 milions de persones des de l’any 2000, amb un increment del 27,8 %, i se situa entre els països amb un creixement demogràfic més elevat al llarg de les dues darreres dècades. Aquest creixement demogràfic ha comportat inevitablement un augment de la pressió assistencial sobre els diferents programes i serveis públics. Per exemple, l’any 2023 s’ha constatat una manca de personal docent suficient (el 15 % de baixes no han estat substituïdes), i també de personal mèdic de diferents especialitats.

En segon lloc, destaca el fet migratori i el repte de la cohesió social. Una part molt significativa d’aquest creixement poblacional ha estat protagonitzat per persones d’origen migrant procedents de l’estranger (el 71,2 % del total). De fet, avui, el 16,3 % de la població catalana té nacionalitat estrangera.

El model d’integració actual no garanteix l’equitat i la cohesió social, de manera que la població d’origen migrant té un accés desigual a les oportunitats de benestar social. Així, per exemple, aquesta població té del triple de possibilitats de patir risc de pobresa, més del doble de taxa d’atur i més del doble de dificultats d’accedir a l’habitatge. Tanmateix, accedeix menys als serveis públics i es beneficia menys dels ajuts de l’Administració:

  • Accedeix dues vegades menys a les prestacions socials: el 3,7 % de la població estrangera en situació de risc de pobresa percep la renda garantida de ciutadania (RGC), enfront del 7,5 % de la població de nacionalitat espanyola que es troba en la mateixa situació. 
  • Accedeix prop de tres vegades menys a l’educació infantil de primer cicle (14,9 %, enfront del 52,4 %) i té prop de tres vegades més d’abandonament escolar prematur (38,2 %, enfront del 13,0 %). 

El tercer canvi social important és l’empobriment de la població per efecte de les crisis econòmiques de 2008 i de la pandèmia, i també per efecte d’una conjuntura global que ha contribuït a augmentar la inflació. Tenint en compte la inflació, el salari brut mitjà s’ha reduït un 2,2 % en la darrera dècada. 

De fet, a Catalunya la taxa de risc de pobresa per al conjunt de la població se situava en el 19,9 % l’any 2022, i afectava prop d’1,5 milions de persones. La privació material severa se situa en el 9,0 %, i afecta prop de 700.000 persones, quan el 2013 era del 6,1 %. 

El quart canvi social és l’envelliment de la població, que augmenta les necessitats d’atenció a les quals ha de fer front l’Administració i redueix el pes de la població que contribueix a finançar les prestacions socials. 

En dues dècades, la població més gran de seixanta-cinc anys ha passat del 17,2 % corresponent a l’any 2003 al 19,4 % de l’any 2023. La projecció és que l’any 2050 aquesta proporció hagi crescut fins al 28,9 %. L’any 1980 el pes de la gent gran era de l’11 %. 

En darrer lloc, el creixement demogràfic també ha suposat un increment de la producció i del consum, que tenen un impacte directe en el canvi climàtic. Els anys 2022 i 2023 han estat els més càlids des del 1950, i les reserves d’aigua dels embassaments se situen en els valors més baixos de les darreres dècades (per exemple, el març de 2024 se situaven en el 15,25 % de la capacitat).

3.    Les cinc principals mancances de l’Administració

Davant d’aquest nou context social, l’informe denuncia que l’Administració no s’ha adequat a les noves necessitats socials i explica les principals mancances que s’han detectat: 

3.1. Temps de resposta excessivament llarg de l’Administració
El creixement demogràfic i l’envelliment de la població contribueixen a incrementar tant la pressió assistencial sobre els serveis públics com els temps d’espera per accedir-hi. Així, per exemple, les llistes d’espera en l’àmbit de la salut no s’han aconseguit reduir els darrers anys: l’octubre de 2023 hi havia més persones que l’any 2017 en llista d’espera per a intervencions quirúrgiques (195.270 persones) i per a proves diagnòstiques (170.262 persones). Les queixes rebudes a la institució en aquest àmbit també han crescut: de 671 el 2018 a 989 el 2023.

Així mateix, es detecten retards en la tramitació de les prestacions econòmiques, com l’RGC o la prestació per dependència, que fan que aquestes eines perdin eficàcia perquè en aquest temps no es cobreixen les necessitats socials que volen compensar.

En l’àmbit de la justícia, la demora judicial, que ha augmentat al llarg de la darrera dècada per la saturació del sistema de justícia, és un factor de victimització secundària i afecta negativament l’eficiència i l’efectivitat de la tutela judicial. 

3.2. Cobertura insuficient de determinades polítiques públiques 

El creixement demogràfic i l’empobriment de la població també afecten la cobertura de les polítiques públiques. Posar al centre les persones i adequar l’actuació de l’Administració a les necessitats socials existents implica garantir que les prestacions socials (ajuts, serveis, etc.) cobreixen les persones que en tenen necessitat. No garantir aquesta cobertura suposa desatendre necessitats socials i que l’actuació de l’Administració no sigui prou efectiva.

Així, per exemple, l’RGC no arriba a totes les persones que estan en situació de necessitat: només el 18,9 % de la població en situació de privació material severa del col·lectiu activable laboralment ha percebut una RGC l’any 2023. Tenint presents els beneficiaris de l’ingrés mínim vital (IMV), més de la meitat de la població en situació de privació material severa no percep ingressos procedents ni de l’IMV ni de l’RGC. 

En la mateixa línia, la insuficiència d’habitatge social dificulta l’atenció de les situacions d’emergència social a través de les meses d’emergències: prop de 3.000 unitats de convivència estan en espera de l’assignació d’un habitatge. I, des de la pandèmia, estan augmentant les famílies que s’adrecen al Síndic de Greuges per queixar-se sobre les polítiques en matèria d’habitatge (s’ha passat de rebre 244 queixes el 2021 a rebre’n 409 el 2023). 

3.3. Les barreres d’accés a l’Administració i als serveis   

La vulnerabilitat pot limitar la capacitat de les persones d’accedir a prestacions necessàries per donar resposta a les seves necessitats socials. El desconeixement, la manca d’habilitats per gestionar l’accés a les prestacions, el caràcter restrictiu dels requisits d’accés, els problemes de funcionament dels serveis o les traves burocràtiques són alguns dels obstacles. 

En aquest sentit, l’informe denuncia que encara hi ha administracions que mantenen la cita prèvia com a requisit absolut i general per accedir a les seves oficines d’atenció ciutadana i registre, i que la digitalització de l’Administració pot limitar-hi l’accés a determinada població vulnerable per efecte de la bretxa digital. 

També assenyala que la manca d’integració del sistema de prestacions de caràcter econòmic obliga les persones a estar informades dels diferents ajuts que hi ha i a fer tràmits addicionals, i genera barreres en l’accés. 

3.4. Els dèficits d’acompanyament i escolta de les persones, especialment de les més vulnerables 

El model d’intervenció dels serveis socials bàsics és encara massa assistencialista i de control: vetlla per cobrir les necessitats més bàsiques i donar resposta a les situacions d’emergència social, i no tant per acompanyar les famílies amb un abordatge terapèutic per millorar la seva autonomia. 

L’informe també palesa que prop de 100.000 persones a Catalunya estan institucionalitzades en centres de protecció, centres penitenciaris, residències de gent gran, etc. I, això s’explica en part per la manca de recursos alternatius, com ara famílies d’acollida, mesures penals alternatives i atenció domiciliària integral. Les presons, per exemple, no donen resposta adequada a les necessitats del perfil de la població penitenciària atesa.

En un altre àmbit, el tributari, tampoc no s’ha posat el ciutadà al centre: les administracions ordenen i apliquen els tributs de manera rígida, sense tenir en compte la casuística econòmica i social de les persones amb deutes tributaris que tenen la voluntat de pagar-los però no poden fer-ho amb les condicions establertes per l’Administració (terminis, etc.). 

3.5. La manca de planificació de polítiques per combatre el canvi climàtic 

El Govern ha impulsat mesures d’emergència per la sequera, però són insuficients atesa la manca de precipitacions, la manca de previsió i les mancances de gestió. Les inversions per garantir el servei d’aigua a la població han estat insuficients i les mesures de control del consum no s’han implementat arreu. També s’han detectat mancances en el ple desplegament de les energies renovables.

4.    Les deu recomanacions per transformar l’Administració

Per acabar, l’informe proposa dissenyar una estratègia de transformació de l’Administració que inclogui els deu punts següents: 

  1. Models alternatius a la institucionalització de les persones
  2. Un sistema integrat de polítiques de suport i acompanyament a les famílies amb infants a càrrec
  3. Un model de serveis socials integrat, d’accés universal i orientat a la prevenció i a l’acompanyament de les persones
  4. Una atenció integral en l’àmbit de la salut
  5. Una estratègia nacional que consolidi un model d’acollida de la població migrant i posi l’accent en les garanties d’ascensor social i en la cohesió
  6. La promoció del parc d’habitatge social
  7. Un pla de millora de l’èxit educatiu
  8. La planificació de ciutats harmonioses amb les necessitats i els drets de les persones
  9. Un pacte contra el canvi climàtic
  10. Una estratègia de transformació de l’Administració per fer-la més eficient, eficaç i amable 

Presentació en format web

Tornar a l

La síndica crida al diàleg per solucionar el conflicte actual als centres penitenciaris

19/03/2024

foto (c) Google maps

Els treballadors tenen dret a sentir-se segurs

El bloqueig als centres penitenciaris ha vulnerat els drets dels interns


Les presons catalanes viuen moments difícils després que una cuinera del Centre Penitenciari Mas d’Enric fos assassinada per un intern, que posteriorment es va suïcidar.

Des d’aleshores, els treballadors dels centres penitenciaris han iniciat diverses protestes per reclamar més seguretat i millores en les condicions laborals. Dijous van iniciar-se bloquejos a les portes de les presons d’arreu de Catalunya, que han portat a aturar el funcionament ordinari dels centres, amb les conseqüències que això té tant per als interns com per als treballadors. D’acord amb les dades del Departament de Justícia, uns 4.000 interns de centres catalans han patit limitacions de mobilitat dins dels centres, no han pogut accedir als seus llocs de treball o no han pogut rebre visites de familiars. En el mateix sentit, diversos professionals de l’advocacia denuncien que se’ls està impedint el dret a la defensa, atès que s’han anul·lat judicis i s’han paralitzat altres tràmits.

Davant d’aquests fets, la institució del Síndic de Greuges ha obert una actuació d’ofici per conèixer l'abast de l'afectació dels drets fonamentals de les persones privades de llibertat i altres persones afectades.

La setmana passada també es van obrir dues actuacions més: una per esclarir si l’intern autor dels fets estava al destí més adequat dins de Mas d’Enric, i una altra per investigar l’agressió a funcionaris de Quatre Camins.

La institució defensa que l’exercici legítim del dret de protesta i les accions reivindicatives no poden impedir en cap cas l’exercici dels drets que tenen les persones privades de llibertat. Al mateix temps, reconeix que hi ha hagut un increment de la conflictivitat als centres penitenciaris i que el personal que hi treballa té dret a sentir-se segur.

En aquest punt, la síndica recorda el paper de la institució com a defensora dels drets de les persones, fa una crida al diàleg i es posa a disposició de les parts per trobar una solució pacífica al conflicte.

Tornar a l