Actualitat: notícies i notes de premsa

El Síndic recomana garantir en el procés d'admissió per al curs 2021/2022 una plaça de cicle formatiu de grau mitjà a tot l’alumnat preinscrit a aquests ensenyaments

30/07/2021

foto
La mesura seria aplicable a l’alumnat procedent de l’ESO o de PFI i a la resta de joves menors de 24 anys que no hagin superat estudis postobligatoris
 
Alerta de la manca de garanties de continuïtat formativa per a l'alumnat escolaritzat als ensenyaments obligatoris i PFI i per als joves menors de 24 anys que en cursos precedents van abandonar prematurament el sistema educatiu sense haver-se graduat
 
Recorda que la LEC preveu que els cicles formatius de grau mitjà tenen la consideració d’ensenyaments de provisió universal, i que, malgrat l’esforç positiu de creació de places, l’oferta resultant no és suficient per atendre la demanda existent
 
Atès el context de crisi econòmica i pandèmica, el Departament d'Educació hauria pogut preveure abans l’increment de demanda i programar més adequadament l'oferta per al curs 2021/2022
 
Cal combatre les desigualtats territorials existents en l’oferta de formació professional i prioritzar la creació de places a les comarques amb més dèficit de provisió

El Síndic ha rebut nombroses queixes relacionades amb la manca d’oferta suficient de places de cicles formatius de grau mitjà (CFGM) per cobrir la demanda existent per al curs 2021/2022. L'increment d’un 23% de la demanda, aproximadament, experimentat en el procés d'admissió corresponent al curs 2021/2022, ha provocat que una part significativa de les sol·licituds rebudes hagin quedat desateses a través de l'oferta de places inicialment aprovades, sense una plaça assignada. En el conjunt de Catalunya, la diferència entre oferta inicial i sol·licituds rebudes ha estat de 14.788 (vegeu la taula 1).

Davant d’aquesta situació, el Departament d’Educació ha anunciat que procedirà a augmentar l’oferta a través dels increments de ràtio dels cicles ja existents i a través de l’obertura de nous grups per intentar donar resposta a la major part de la demanda no coberta de formació professional possible, alhora que part de l’alumnat serà derivat al batxillerat, tot i haver optat per accedir a un CFGM.

En total, l'increment de places respecte a l'oferta inicial és de 4.215, 1.890 a través de la creació de 60 nous grups de CFGM, i 2.325 més, a través dels increments de ràtio. Aquests increments es fan fonamentalment als cicles que presenten sobredemanda. Es tracta d'un increment molt significatiu de l'oferta de places de primer de CFGM, de prop d'un 13%.

Aquest increment excepcional d'oferta, però, previsiblement, no serà suficient per atendre i oferir oportunitats formatives al conjunt de les sol·licituds presentades. D'acord amb la informació disponible, la diferència entre sol·licituds i oferta final continua essent elevat, de 10.573 sol·licituds no ateses (vegeu la taula 1).

Les comarques amb una diferència més gran entre oferta final (sense comptabilitzar les places ampliades en centres privats) i sol·licituds de preinscripció són el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Tarragonès, el Gironès, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental.

A la pràctica, val a dir que el volum real de dèficit de places, que existeix, és difícil de quantificar amb precisió, perquè una part de l'alumnat preinscrit, tot i tenir plaça assignada, no es matricula i una part de l'alumnat preinscrit que encara no té plaça assignada, o bé ja s'ha matriculat en ocupar places vacants sobrevingudes després del període ordinari de matrícula, o bé no vol matricular-se en cas de tenir plaça, mesos després d'haver fet la preinscripció, per canvis en les circumstàncies personals o perquè ja s'ha matriculat a una oferta alternativa (batxillerat o PFI).

Davant aquesta cobertura insuficient de la demanda existent, el Síndic manifesta una especial preocupació per tres col·lectius en concret:

– l’alumnat que ha finalitzat l’ESO el curs 2020/2021 i que no pot continuar la seva trajectòria formativa en el marc de la formació professional;

– l’alumnat que ha participat durant el curs 2020/2021 en programes de noves oportunitats, com ara els PFI, i que no troba l’oportunitat de continuar els estudis;

– els joves menors de 24 anys que en cursos precedents van abandonar prematurament el sistema educatiu sense haver-se graduat en ensenyaments secundaris postobligatoris i que decideixen retornar al sistema educatiu.

El Síndic alerta de la manca de garanties de continuïtat formativa per a l'alumnat escolaritzat als ensenyaments obligatoris i PFI en un context de dèficit d'oferta. En el cas de no disposar d'oferta suficient per atendre la demanda, la normativa vigent que regula l'accés a la formació professional prioritza l'admissió en funció de l'expedient acadèmic del sol·licitant, no pas per altres circumstàncies relacionades amb la seva trajectòria formativa o amb les seves condicions educatives i d'educabilitat. Aquesta previsió normativa en un context de manca de provisió universal provoca que, en funció de l'expedient acadèmic, les persones que estan fora del sistema educatiu i que, tot i tenir estudis de formació professional completats, opten per retornar a la formació amb la voluntat de requalificació o de millora de la pròpia ocupabilitat, poden tenir prioritat en l'accés respecte de l'alumnat que ha cursat quart d'ESO, d'acord amb l'itinerari establert, i que vol continuar els estudis a través de l'oferta de cicles formatius.

El Síndic també alerta de la manca de garanties de continuïtat formativa per als joves menors de 24 anys que en cursos precedents van abandonar prematurament el sistema educatiu sense haver-se graduat en ensenyaments secundaris postobligatoris.

Un dels dèficits estructurals del nostre sistema educatiu té a veure amb l’elevada prevalença de l’abandonament educatiu prematur (17,4%), amb proporcions significativament superiors a la mitjana del conjunt de la Unió Europea (9,9%), i lleugerament superiors a la mitjana espanyola (16,0%). L’anàlisi comparada situa Catalunya al capdavant dels països europeus amb taxes d’abandonament escolar prematur més elevades i entre les comunitats autònomes també amb una prevalença més gran d’aquest fenomen, encara que a una certa distància de les comunitats capdavanteres, les Illes Balears i Andalusia.

El dèficit de cobertura universal de la demanda d’accés als cicles formatius de grau mitjà esdevé un factor clau per comprendre aquests elevats nivells d’abandonament educatiu prematur, i també les dificultats per reduir-los. La manca d’oferta suficient aboca alumnat a abandonar el sistema educatiu pel fet no poder accedir a una formació que respongui als seus interessos i necessitats, alhora que impedeix que joves que han abandonat prematurament el sistema educatiu puguin retornar-hi.

La importància de la formació professional contrasta, però, amb el fet que aquesta oferta encara avui és quantitativament deficient a Catalunya en termes comparatius amb altres països europeus. Catalunya se situa encara avui a gran distància dels països europeus capdavanters pel que fa a la provisió d’oferta de formació professional, tant si es mesura en proporció a l’alumnat de la resta d’ensenyaments postobligatoris no universitaris com si es fa en relació amb l’alumnat matriculat als ensenyaments obligatoris. El marge de creixement de què disposa el sistema de formació professional a Catalunya, doncs, encara és significatiu.

La demanda de formació professional per al curs 2021/2022 ha experimentat un fort increment, d’un 23%, que contrasta amb l’alentiment en el ritme de creació d’oferta dels darrers anys. Només a la ciutat de Barcelona, l’increment de les sol·licituds de preinscripció a cicles formatius de grau mitjà se situa en el 27,0% respecte al curs 2020/2021.

En els darrers anys, la valoració social de la formació professional ha anat augmentant, en part per les bones dades d’inserció laboral que presenten els graduats en aquests ensenyaments. Segons dades difoses pel Departament d’Educació corresponents a l’any 2019, nou mesos després de graduar-se la desocupació afecta només el 8,1% dels graduats mitjans, molt per sota de la taxa d’atur juvenil, que se situa per sobre del 30%. Així, en finalitzar quart d’ESO, cada cop més alumnes opten pels cicles formatius de grau mitjà, en comparació amb el batxillerat. Prenent com a referència aquests dos ensenyaments, mentre el curs 2017/2018 el 25,4% de l’alumnat que va acabar l’ESO va continuar la seva formació a un CFGM, el curs 2019/2020 aquesta proporció ja era del 27,9%. 

L’increment de la demanda també està vinculada amb l’evolució de la demografia educativa. El curs 2020/2021 hi ha 2.700 alumnes més matriculats a quart d’ESO que en el curs 2019/2020. Aquesta evolució creixent de l’alumnat que finalitza l’ESO està present des de fa anys, i es continuarà produint en els propers quatre cursos. El curs 2020/2021, el nivell educatiu amb un nombre d’alumnat més elevat se situa a primer d’ESO.

Cal afegir, a més, que les taxes de graduació a l’ESO presenten una tendència també positiva des de fa anys, de manera que cada any hi ha més alumnes que es troben en disposició d’accedir al batxillerat o als cicles formatius de grau mitjà.

La crisi econòmica derivada de la pandèmia ha provocat un increment molt significatiu de les taxes d’atur juvenil. Només entre el primer trimestre de 2020 i el primer trimestre de 2021, segons les dades de l’Enquesta de població activa, hi ha 35.000 joves de 16 a 24 anys més a l’atur. 

D'una banda, el Síndic destaca que la conjuntura actual suposa una oportunitat per a l’Administració a l'hora de reprendre la tendència de reducció dels nivells d’abandonament educatiu prematur existents a Catalunya, estancats en els darrers anys. D'altra banda, evidencia que, atesa aquesta conjuntura econòmica, el Departament d'Educació hauria pogut preveure adequadament aquest increment de demanda i fer una millor programació de l'oferta de cara al curs 2021/2022, sense necessitat de fer un increment sobrevingut de l'oferta en condicions no òptimes, atès que es desenvolupa en part amb increments de ràtio (2.415 places) que no són positius per a la qualitat de l'ensenyament, en part amb la creació de grups (60 nous grups amb 1.800 places) amb temps limitat per als centres per poder-se organitzar adequadament.

Aquesta necessitat de promoció de la formació professional, a més, també ve suportada per les importants desigualtats territorials existents entre comarques, la qual cosa suposa que les oportunitats educatives difereixen substancialment en funció del territori de referència.

Finalment, el Síndic crida l’atenció sobre el risc d’incrementar l’abandonament educatiu prematur per la manca d’encaix entre oferta i demanda. Una de les vies per atendre la demanda no coberta consisteix a derivar alumnat preinscrit a un CFGM cap al batxillerat, que presenta més facilitats a l’hora d’incrementar l’oferta de places. Així mateix, l’alumnat preinscrit a cicles amb sobredemanda pot ser derivat a altres cicles amb places vacants o a altres cicles amb més capacitat d’incrementar l’oferta de manera sobrevinguda. Això significa que una part important de l’alumnat preinscrit a la formació professional no podrà estudiar cicles formatius que responguin als seus interessos formatius inicials, la qual cosa pot suposar també un risc d’abandonament durant el primer any.

En vista d’aquestes consideracions, el Síndic ha adreçat les recomanacions següents al Departament d’Educació:

– Amb caràcter general, garantir una plaça de cicle formatiu de grau mitjà a tot l’alumnat preinscrit a aquests ensenyaments en el procés d'admissió per al curs 2021/2022, preferentment en oferta vinculada directament o indirecta a la família professional sol·licitada, sigui a través dels increments de ràtio, sigui a través de l’obertura de nous grups, sigui a través de l'obertura de nous cicles, amb una especial atenció a l’alumnat que ha finalitzat l’ESO o PFI el curs 2020/2021, o als joves que en cursos precedents van abandonar prematurament el sistema educatiu i volen retornar-hi. 

– En el supòsit de no garantir la provisió universal d'aquests ensenyaments, modificar l'article 47.2 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, amb l'objectiu de garantir la continuïtat formativa a l'alumnat escolaritzat als ensenyaments obligatoris o als PFI que segueix l'itinerari formatiu que estableix la mateixa Administració educativa.

– Reforçar els sistemes d'orientació i acompanyament a l'escolaritat de l'alumnat matriculat als ensenyaments secundaris postobligatoris, especialment de l'alumnat que s'ha preinscrit a determinats cicles formatius i no ha pogut accedir a l'oferta que més s'ajustava als seus interessos i expectatives.

– Combatre les desigualtats territorials existents en la provisió de l’oferta de formació professional i prioritzar la creació de places a les comarques amb més dèficit de provisió.

– Planificar la creació de nova oferta de primer de CFGM de cara al proper procés d'admissió per al curs 2022/2023, amb el creixement que correspongui a l'impacte de la crisi derivada de la pandèmia en la demanda de formació professional, i en aquesta línia, consolidar l'increment d'oferta de nova creació fet enguany amb la previsió suficient per evitar que part d'aquesta nova oferta es creï a partir d'increments de ràtio (2.325 places d'enguany corresponen a increments de ràtio).

Tornar a l

El Síndic reclama respecte als drets a la informació, a l’autogovern i al medi ambient en matèria aeroportuària

28/07/2021

foto
Ofereix la institució per fer una mediació davant el projecte d’ampliació de l'aeroport de Barcelona-el Prat

La resolució del Síndic reclama que s’incrementin les mesures de publicitat activa i transparència d'AENA

Recomana la participació de les administracions de la Generalitat de Catalunya i locals en la gestió compartida de la infraestructura aeroportuària

Pel que fa a la protecció del medi ambient, suggereix la conveniència de valorar l'alternativa zero

Durant el mes de juny de 2021, els mitjans de comunicació van destacar la proposta d'AENA (ens depenent del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana) d'ampliació de l'aeroport, que n’implicaria el creixement -entre d'altres- sobre espais naturals de destacat valor ambiental del delta del Llobregat, com l'estany de la Ricarda. El Síndic va iniciar una actuació d'ofici per analitzar l'actuació de les administracions públiques afectades en relació amb aquesta proposta, i va sol·licitar informació sobre l'assumpte a AENA, al Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i a l'Ajuntament del Prat de Llobregat.

Un cop rebuda i analitzada tota la informació sol·licitada, el Síndic considera que l'enorme complexitat que comporta l'ampliació de l'aeroport requereix una metodologia de treball adequada a l'objecte en debat que no s'adiu amb terminis prefixats i de durada limitada. Es fa necessari un debat serè que analitzi de forma global les demandes de l'aeroport i el seu entorn i totes les conseqüències d'una proposta com la que es fa des d'AENA. Aquest procediment de treball també ha de permetre fer una anàlisi ponderada dels drets afectats i de les possibles alternatives de què es disposa, la qual cosa requereix la participació i l’estudi detingut per part de les administracions afectades, però també de representants de la societat civil.

En aquest sentit, la constitució d'una comissió d'estudi formada per persones expertes proposades per les diferents administracions i entitats de la societat civil ha de facilitar l'assoliment d'un millor resultat final, sempre en benefici de l'interès general i amb una avaluació equilibrada prèvia de les corresponents consideracions legals, econòmiques, ambientals, etc. Aquesta comissió d'estudi ha de disposar del temps suficient per poder efectuar els seus treballar sense condicionaments externs. Alternativament, el Síndic ofereix la possibilitat a totes les administracions públiques i parts actores implicades que sigui aquesta institució la que promogui funcions de mediació en aquest assumpte. En exercici de les seves funcions de mediació, el Síndic de Greuges organitza l'intercanvi de punts de vista entre les parts implicades, propicia que arribin a un acord i formula propostes de resolució del conflicte, mancades de caràcter vinculant, perquè els afectats puguin decidir lliurement a partir d'aquestes propostes.

El dret a la protecció del medi ambient

El Síndic estudia en el marc d’una actuació d'ofici la protecció dels espais naturals del delta del Llobregat arran de les informacions sobre el requeriment fet per la Comissió Europea i les mancances en la seva protecció.

La resolució del Síndic aporta una anàlisi jurídica sobre la legislació de canvi climàtic i transició energètica, i les seves derivades en el cas que ens ocupa. D’aquesta anàlisi se’n desprèn que la ponderació dels efectes ambientals d'una ampliació com la que es proposa no ha de ser vista com un “tràmit” o un “obstacle”, sinó com un ingredient substancial de la presa de decisions per part de les administracions públiques competents. El Síndic considera necessari proposar un abordatge des de la perspectiva de l’avaluació de l'alternativa zero, perquè és necessari prendre en consideració la possibilitat de no-intervenció (és a dir, de no dur a terme l'ampliació) com la millor opció des d'un punt de vista estratègic o ambiental. S'ha de poder triar, entre diferents alternatives possibles, la que millor salvaguardi els interessos generals des d'una perspectiva global i integrada, tenint en compte tots els efectes derivats de la infraestructura o activitat projectada. Si es vol aconseguir aquesta finalitat, aquesta elecció ha de poder recaure ─com a alternativa possible─ en l'opció de no realitzar-se i, per tant, aquesta alternativa ha de poder tenir un espai en el procés d'avaluació.

Si es parteix de la base que una economia basada en la depredació del medi natural és insostenible, cal donar el valor que té a l'alternativa zero, prevista per l'ordenament com una manera d'assegurar la conservació del patrimoni comú davant d'interessos i actuacions molts cops mancades de justificació suficient en un horitzó futur. Ara més que mai, aquesta institució subratlla que és el moment de posar la imaginació al servei del desenvolupament de solucions per a la satisfacció de les necessitats humanes sense comprometre la possibilitat que les generacions futures satisfacin les seves pròpies necessitats.

Sobre l’accés a la informació ambiental, regulat per la Llei estatal 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient, la resolució posa l’accent en el dret que tenen les persones a rebre informació ambiental per qualsevol canal sol·licitat, o bé de consultar-la per mitjà de la pàgina web de les administracions competents, amb l'objectiu de poder gaudir d'un medi ambient saludable i complir el deure de respectar-lo i protegir-lo. La informació ambiental engloba l'estat de l'aire, l'aigua, el sòl, la terra, els paisatges i espais naturals, inclosos els aiguamolls i les platges; la diversitat biològica; les substàncies contaminants; el foment de les energies renovables, i sorolls, residus, emissions o abocaments que puguin afectar el medi ambient.

Transparència

La transparència, l'accés a la informació pública i les normes de bon govern han de ser els eixos fonamentals de tota acció política. La transparència constitueix un factor essencial de credibilitat, confiança i reputació, d'indubtable valor per a les organitzacions que gestionen serveis públics, però també per a la ciutadania i els grups d'interès. Hi ha un consens internacional en el fet que la transparència contribueix a estimular i reforçar les polítiques de responsabilitat corporativa de les empreses i a potenciar les bones pràctiques corporatives. Per això, garantir el dret de la ciutadania a conèixer la informació pública no es pot dissociar de la cultura de l'empresa, i més encara quan es tracta d’una empresa pública com AENA.

Aquesta aposta per la transparència contribueix a fomentar el diàleg, la col·laboració i la rendició de comptes, i alhora ajuda a avaluar i reforçar permanentment el compromís amb la ciutadania d'una empresa pública que gestiona infraestructures públiques i essencials. Impulsar la consolidació d'una societat informada i participativa ajuda AENA (i qualsevol entitat pública) a complir millor la missió que té legalment encomanada, a banda de ser més eficient i a créixer com a empresa o entitat responsable.

La Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, és d'aplicació a AENA. Tanmateix, en l'actualitat no es possibilita que la ciutadania tingui coneixement dels comptes i resultats econòmics segregats per cadascun dels aeroports que gestiona AENA. Per l’assumpte que ara ens ocupa, disposar d'aquesta informació també seria útil per conèixer avui mateix quina és la contribució de l'aeroport de Barcelona-el Prat al benefici que anualment declara AENA.

També és necessari que aquesta publicitat activa s'estengui als projectes i les inversions dutes a terme a l'aeroport, amb el detall de les inversions previstes i les finalment executades segons els calendaris respectius.

Autogovern i la necessària gestió compartida de l'aeroport

L'article 140 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, dedicat a les infraestructures del transport i de les comunicacions, determina que la Generalitat participa en els organismes d'abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que són de titularitat estatal. L’Estatut determina que correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de ports i aeroports d'interès general, en els termes que determini la normativa estatal. En el mateix sentit està regulat en la Llei estatal 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, que recull els principis generals que han de respectar totes les administracions públiques en la seva actuació i en les seves relacions recíproques, i cita els d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració, coordinació, i submissió plena a la llei i al dret. La Llei, a més, destaca la incorporació dels principis de transparència i de planificació i direcció per objectius, com a exponents dels nous criteris que han de guiar l'actuació de totes les unitats administratives.

Tanmateix, el model actualment vigent a Espanya concentra en AENA la gestió centralitzada de tots els aeroports d'interès general, entre els quals s'inclou el de Barcelona-el Prat. AENA és una societat mercantil estatal en la qual la participació estatal és del 51%. Des de l'11 de febrer de 2015, AENA cotitza a la borsa. Un canvi de model de gestió dels aeroports d'interès general passaria per superar l'actual model centralitzat de gestió d'AENA i avançar cap a un model descentralitzat en què cada aeroport d'interès general, amb capacitat suficient per assumir les responsabilitats que això comporta, es constituís com a entitat gestora amb personalitat jurídica pròpia.

La gestió descentralitzada de l'aeroport, a banda d'acostar la gestió de la infraestructura al territori (Generalitat, però també els municipis afectats), permetria augmentar la transparència en la gestió i el retiment de comptes, i en oferir resultats i dades individualitzades per cada aeroport. En especial, es possibilitaria el coneixement de la ciutadania sobre els comptes i els resultats econòmics segregats per aeroport, informació que també seria útil conèixer avui mateix per saber quina és la contribució de cada aeroport d'interès general (i, en concret, el de Barcelona-el Prat) al benefici que anualment declara AENA.

Conclusions i recomanacions

El Síndic recorda a les administracions públiques:

  1. El dret de les persones a accedir a la informació i a la participació pública en matèria de medi ambient.
  2. El dret a l'autogovern i a la gestió compartida de l'aeroport, amb la participació de  l'Administració de la Generalitat de Catalunya i dels ens locals.
  3. El dret de totes les persones a gaudir d'un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona.

El Síndic s’ha adreçat al president de la Generalitat i a la ministra de Foment, i n’ha informat el Parlament de Catalunya, el Defensor del Poble i les administracions locals afectades, a fi que, en els àmbits competencials respectius, adoptin les decisions pertinents en relació amb la proposta d'ampliació de l'aeroport de Barcelona-el Prat tenint presents les consideracions següents:

  1. Suggereix que la proposta d'AENA s'estudiï en profunditat per part d'una comissió de persones expertes nomenades per les administracions públiques afectades i entitats de la societat civil, i ofereix la possibilitat que sigui la institució del Síndic de Greuges de Catalunya la que promogui actuacions de mediació en aquest assumpte.
  2. Proposa incrementar les mesures de publicitat activa i transparència d'AENA a fi que la ciutadania pugui conèixer els comptes i els resultats econòmics segregats per cadascun dels aeroports d'interès general que gestiona i la seva contribució al benefici que anualment declara l'empresa pública.
  3. Recomana la participació de les administracions de la Generalitat de Catalunya i locals en la gestió compartida de la infraestructura aeroportuària.
  4. Pel que fa a la protecció del medi ambient:

a) Subratlla la vigència dels drets de les persones a l'accés a la informació i la participació en matèria de medi ambient.

b) Suggereix la conveniència de valorar l'alternativa zero.

c) Destaca que el desenvolupament sostenible és un dels principis rectors de l'actuació de totes les administracions públiques, sens perjudici de la necessitat de tenir en compte l'equilibri territorial.

d) Remarca el mandat del legislador per reduir l'impacte de les activitats humanes sobre el canvi climàtic.

e) Demana d'analitzar acuradament la documentació sobre emissions atmosfèriques de la proposta d'ampliació de l'aeroport.

f) Recorda la necessitat de tenir presents els especials valors naturals dels espais afectats per les propostes d'ampliació de l'aeroport.

Tornar a l

El Síndic assenyala la possible afectació de drets de les noves mesures per prevenir la COVID en centres residencials per a la gent gran

23/07/2021

foto
L’entrada en vigor del Pla d'intensificació de les mesures de control en l'entorn residencial torna a imposar limitacions en les visites que reben les persones internes

Recorda que qualsevol restricció als drets de les persones grans ha de ser legal, necessària i proporcionada

El Consell d'Europa va manifestar que les persones grans tenen dret a la dignitat i al respecte de la seva vida privada i familiar, i també a la llibertat de moviment


El passat 20 juliol va entrar en vigor el Pla d'intensificació de les mesures de control en l'entorn residencial, que té per objectiu reduir les possibilitats que el virus arribi a l’interior de les residències i intensificar les mesures de protecció, prevenció i control per minimitzar al màxim l’entrada del virus als centres residencials amb la idea d’evitar al màxim els ingressos hospitalaris.

El document inclou mesures adreçades als professionals, mesures referents a casos/brots dels residents, mesures referents a les visites, sortides i nous ingressos dels residents, i també una intensificació de les mesures de protecció i prevenció a les residències. En la mateixa línia, la premsa ha apuntat que hi haurà més control al personal de les residències i menys visites dels familiars.

Segons ha constat el Síndic, el nou pla preveu novetats en diversos aspectes de prevenció i protecció, com ara:

  • Un cribratge periòdic a tot el personal, els no vacunats (3 PCR a la setmana), els vacunats (1 PCR a la setmana) i els treballadors externs test ràpid d'antígens (TAR) abans d'entrar-hi.
  • Un TAR als familiars que visitin la residència. Així mateix, el nombre de persones que poden fer visites simultànies baixa de 3 a 2.
  • Un TAR als familiars que recullin el resident en les sortides independentment de l'estat de vacunació. Si la sortida és de menys de dos dies es faran TAR seriats als residents als 4, 7 i 10 dies de retorn, mentre que si és superior a dos dies, se seguirà el mateix procés que en l'anterior cas més la realització d'un TAR al resident al retorn.

Amb l’objectiu de valorar les mesures de control que inclou aquest nou pla i les seves afectacions quant a drets i llibertats, el Síndic ha obert una actuació d’ofici. En concret, s’ha adreçat al Departament de Drets Socials per demanar informació sobre si les proves diagnòstiques (PCR/TAR) estaran disponibles als mateixos centres residencials, qui assumeix el cost de la prova, si s’ha plantejat la possibilitat de vacunar els fills del personal de residències, el procés de recollida de dades, i sobre si s’ha previst la possibilitat de pròrroga del pla, en principi establert per a 14 dies. També s’adreçarà al Departament de Salut, per sol·licitar-li informació sobre el Pla d’intensificació de les mesures de control en l’entorn residencial i la seva implementació.

El Síndic recorda que el Consell d'Europa, en una recomanació de l'any 2014, va manifestar que les persones grans tenen dret a la dignitat i al respecte de la seva vida privada i familiar, i també a la llibertat de moviment. Qualsevol restricció a aquests drets ha de ser legal, necessària i proporcionada, i hi ha d’haver mesures de control adequades per revisar aquestes decisions. A més, els estats han de garantir que qualsevol limitació individual per a una persona gran s'implementi amb el consentiment previ lliure informat o com a resposta proporcional a un risc de patir danys.

L’abril de 2020, en el marc de la primera onada de la COVID, i després de l’aplicació de les primeres mesures per prevenir-la als centres residencials, el Síndic ja va recomanar a les autoritats competents la necessitat de prendre les mesures necessàries per mantenir els familiars de les persones residents puntualment informats, a través d’un protocol d'actuació general clar en el qual es dispensi la informació als familiars. Pel que fa a l’acompanyament de les famílies i el dol, cal articular mecanismes de comunicació per via telemàtica o telefònica dels familiars amb els residents per poder garantir el vincle familiar. Caldria preveure un protocol de comunicació i ajuda als familiars en cas de mort i un acompanyament. El Síndic també va plantejar que s’estudiés la possibilitat d’oferir un suport psicològic a les famílies que han d’acomiadar els seus familiars sense poder-los haver acompanyat en els darrers moments. A més, el Síndic recomanava al Departament que fes una recopilació de bones pràctiques als centres que hagin superat amb èxit la gestió de la crisi del coronavirus, per vetllar de cara al futur perquè aquestes bones pràctiques s’estenguin al màxim pel territori.

Finalment, el Síndic també recomanava vetllar per la necessària dotació dels equips dels diversos centres residencials, i també establir directrius clares pel que fa a la desinfecció de centres, sobre la seva necessitat i oportunitat, i també la manera com s’ha de dur a terme, de manera que es garanteixi la desinfecció dels centres que ho requereixin.

Tornar a l

El Síndic recomana una major implementació de la Recomanació del Consell d’Europa relativa als drets dels infants amb progenitors empresonats

16/07/2021

Foto cetntre penitenciari
L'infant amb progenitors a la presó pot experimentar traumes, estigmes, ansietats i pèrdues d'atenció parental que poden ser perjudicials per al seu benestar

Aquests infants tenen dret a tenir un contacte regular amb els seus progenitors

S'observen diferències entre els centres penitenciaris a l'hora d'oferir programes de responsabilitat parental

El Departament de Justícia ha pres en consideració les recomanacions del Síndic i valora la creació d’estructures participatives en què els infants puguin aportar idees en els processos d’elaboració de normativa penitenciària

El 2018, el Consell d'Europa va emetre la Recomanació CM/Rec (2018) 5 del Comitè de Ministres als estats membres, relativa a infants amb progenitors empresonats. Aquesta recomanació aconsella als 47 estats membres que facilitin les visites i el contacte regular entre els infants i adolescents amb els seus progenitors quan estan privats de llibertat, entre altres mitjans, per via telemàtica o per via telefònica, amb l'objecte de protegir els drets dels infants i sempre que no vagi en contra del seu interès superior.

D'acord amb la resolució, els infants i adolescents que tenen un o ambdós progenitors a la presó poden experimentar traumes, estigmes, ansietat i pèrdua de la cura parental i de l'estat material que poden ser perjudicials per al seu benestar, desenvolupament personal i, de vegades, la vida.

Aquesta recomanació, a més, proporciona pautes específiques per evitar l'arrest dels progenitors en presència dels infants i manifesta la necessitat que els infants puguin visitar normalment els progenitors a la presó, sense que això hagi d'interferir en la vida de l'infant, com ara a l'assistència a l'escola. També estableix que les visites s'han de fer en un espai adequat per als infants, i que s'haurien de poder comunicar regularment a través d'una càmera web, xat, telèfon o altres tecnologies.

En aquest context, el Síndic va obrir una actuació d'ofici a fi d'estudiar les mesures existents actualment als centres penitenciaris d'arreu de Catalunya per garantir amb condicions adequades el dret de relació dels infants i adolescents amb progenitors empresonats. En el marc d'aquesta actuació, abans que es decretés l'estat d'alarma, l'equip del Síndic va visitar els centres penitenciaris de Lledoners, Quatre Camins i Wad-Ras. Del resultat d'aquestes visites, se n'extreuen diferències notables en els espais dels centres penitenciaris per garantir el dret de relació dels infants amb progenitors a la presó.

Per una banda, es va observar que les infraestructures dels centres condicionen, en gran mesura, la qualitat i les oportunitats de relació dels infants amb els seus progenitors. Per l'altra, també es van detectar diferències entre els centres penitenciaris a l'hora d'oferir programes de responsabilitat parental. A més, en general, es van detectar dificultats de compliment de molts dels punts inclosos en aquesta recomanació, i també un feble coneixement d'aquesta recomanació per part dels professionals dels centres penitenciaris encarregats del suport, la protecció i l'atenció als infants i les seves famílies.

La resolució, que agrupava tot un seguit de recomanacions, es va traslladar al Defensor del Poble, perquè valores les possibles mesures a emprendre perquè es tinguin en compte en l'elaboració de nova normativa, i al Departament de Justícia perquè fossin tingudes en consideració.

Algunes de les recomanacions més destacades que es van fer són:

1. Potenciar en l'àmbit penitenciari un enfocament multidisciplinari, multiservei i multisectorial per promoure i protegir eficaçment els drets dels infants amb progenitors encarcerats, amb la promoció de projectes de responsabilitat parental i parentalitat positiva que treballin en cooperació amb comunitats locals i organitzacions de la societat civil que donen suport als infants i les seves famílies en aquestes situacions.

2. Oferir formació als professionals encarregats del suport, la protecció i l'atenció als infants i les seves famílies sobre la Recomanació, i també sobre els drets dels infants, i sobre exemples de pràctiques i procediments aplicables per millorar les relacions dels infants amb progenitors a la presó.

3. Escoltar els infants i fer-los participar en decisions que els afectin relatives a la relació i les comunicacions amb els seus progenitors a la presó.

4. Proporcionar un espai dedicat als infants a les sales d'espera i sales de visita dels establiments penitenciaris, i repensar els espais interiors i exteriors per garantir que les visites es duguin a terme en un entorn propici per al joc i la interacció amb el progenitor.

5. Avançar en l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació (videoconferència, mòbil o altres sistemes d'Internet, inclosa la càmera web i/o els xats, etc.) per facilitar el contacte dels infants que viuen lluny del centre penitenciari, especialment quan viuen a l'estranger.

6. Recordar que les polítiques penitenciàries són susceptibles de tenir incidència en la relació dels infants amb el seu progenitor, i que cal avaluar l'impacte de qualsevol decisió en les necessitats i els drets dels infants.

7. Incorporar la participació dels infants i adolescents dins el procediment d'elaboració de normes que concerneixin qualsevol dels àmbits de la seva vida, mitjançant estructures de participació preestablertes o altres mitjans que assegurin que disposen de la informació adequada i necessària per fer-la efectiva.

El Departament de Justícia, en resposta a aquest conjunt de suggeriments, ha donat compte al Síndic de les actuacions endegades per incorporar la perspectiva dels infants en el seu dret de relació amb els seus progenitors empresonats. En concret, el Departament es compromet a estudiar la possibilitat de constituir un grup de treball en col·laboració amb entitats de la Taula de Participació Social (TPS) per elaborar un document de bones pràctiques i valorar la creació d'estructures participatives en què els infants i adolescents puguin opinar i aportar idees en els processos d'elaboració de normativa penitenciària.

Tornar a l

El Síndic demana que es facin avaluacions prèvies d’impacte en totes les decisions que afecten els infants

15/07/2021

Comunicat conjunt
El procés d'avaluació permet anticipar conseqüències negatives abans de l'aplicació d'una norma i millorar la coordinació de les polítiques públiques

Amb aquesta finalitat ha traduït al català la guia elaborada per la Xarxa Europea de Defensors dels Infants

Les avaluacions d'impacte permeten una millor garantia de l'interès superior dels infants


El Síndic de Greuges de Catalunya, juntament amb el Defensor del Menor d’Andalusia i l’Ararteko del País Basc, ha signat una declaració de posicionament impulsada per la Xarxa Europea dels Defensors de la Infància (ENOC) sobre l’avaluació de l’impacte sobre els drets dels infants (CRIA, Child Rights Impact Assessment), la qual insta els estats, les autoritats nacionals, regionals, europees i  internacionals, i totes les autoritats competents a aplicar els processos d’avaluació dels drets dels infants i l’anàlisi d’impacte sobre aquests drets.

El Comitè dels Drets de l'Infant de Nacions Unides ja va manifestar la importància d’establir un procés continuat de valoració dels efectes que generen les disposicions legislatives sobre els infants perquè es respecti el seu interès superior.

Amb l’objectiu de facilitar el compliment dels processos d’avaluació de l’impacte sobre els drets dels infants, l’ENOC també ha elaborat una guia que conté les pautes per fer una adequada avaluació que permeti examinar el potencial impacte sobre els infants de les lleis, les decisions pressupostàries, les polítiques i qualsevol altra mesura que s’adopti. Aquest document, que ha estat traduït al català, a l’euskera i al castellà amb l’objectiu de facilitar-ne la difusió, explica el concepte de CRIA, qui és el responsable de dur a terme l’avaluació, les etapes clau, etc. i proporciona els recursos perquè es pugui utilitzar.

L'ENOC és una xarxa formada per institucions independents de defensa dels drets dels infants que té com a tasques principals impulsar l'aplicació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant, donar suport als col·lectius que treballen per a la defensa dels drets dels infants, compartir informacions i estratègies entre els estats membres i promoure el desenvolupament d'oficines d'ombudsman per a infants. D’acord amb els seus estatuts només en poden ser membres institucions que s’ocupin exclusivament de la protecció i la promoció dels drets dels infants o que tinguin estructures internes que tinguin aquestes característiques. Actualment en formen part 43 institucions de 34 estats.


Tornar a l