Actualitat: notícies i notes de premsa

El Síndic proposa la creació d’una comissió de supervisió de la policia a Catalunya

20/05/2022

foto

Ho ha recomanat en la compareixença a la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial del Parlament de Catalunya

La policia és un element indispensable en una democràcia, i ha de ser un servei proper a la ciutadania

Els mecanismes de control intern són necessaris però insuficients

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha comparegut a la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial a Catalunya amb l’objectiu d’avaluar la creació d’un mecanisme públic i independent de control, avaluació i investigació de les actuacions policials.

Ha començat repassant tota la feina feta per la institució els darrers anys en relació amb les actuacions policials, des de les protestes contra el Pla Bolonya a Barcelona de l’any 2009, les manifestacions de la plaça Catalunya de l’11M o els fets de l’octubre de 2017 fins a les manifestacions posteriors a la sentència del Tribunal Suprem que condemnava els líders independentistes.

Ribó ha destacat que la policia és una institució indispensable en una democràcia i que ha de ser un servei proper a la ciutadania i garant dels drets de les persones. En aquest context, ha recordat els principis que han de regir tota actuació policial, que són els d’oportunitat, congruència, necessitat i proporcionalitat, i ha reclamat més formació i mitjans per als professionals, a banda de treballar la cultura de la resolució alternativa de conflictes.

També ha parlat de la importància de la coordinació entre els diferents cossos policials, la qual sempre hauria d’estar comandada pels Mossos d’Esquadra, que cal regular com la policia integral de Catalunya, atès que segueix pendent l’aprovació de la llei de la policia de Catalunya. La vocació de policia integral de la policia autonòmica, com a instrument i via de protecció dels drets fonamentals, exigeix l’aprovació d’una llei que concreti les seves funcions i iniciatives.

A continuació, el síndic ha parlat de la necessitat de disposar de mecanismes de control sobre l’actuació de la policia, i ha distingit entre els controls interns i externs. El síndic considera que els controls interns, com ara l’actuació de la Unitat d’Afers Interns, són indispensables però insuficients. Quant als controls externs, ha destacat l’experiència de països en què s’han encarregat a institucions d’ombudsman, com Irlanda del Nord, o a comissions de drets humans.

Per al cas de Catalunya, es proposa crear una comissió de seguiment de l’actuació dels cossos policials, presidida pel Síndic, per garantir els principis de l’ètica policial. Aquesta comissió hauria d’estar formada per persones amb capacitat reconeguda en el camp de la seguretat, el dret i l’ètica, i tindria per objectiu supervisar el cos de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, els agents de les policies locals i els vigilants municipals, el personal de les empreses privades de seguretat i els membres de les forces i els cossos de seguretat de l’Estat (Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia) que prestin la seva activitat a Catalunya. En aquest punt, si calgués, el Síndic proposa la signatura d’un conveni amb el Defensor del Poble, tal com preveu l’article 3.2 de la Llei 24/2009.

Finalment, el síndic ha encoratjat els diputats i els membres de la Comissió a afrontar el debat i l’estudi ferm sobre els dispositius que han de tenir els professionals de l’ordre públic per exercir les seves competències. En aquest sentit, ha destacat que la policia catalana gaudeix del monopoli de la força (no pas del de la violència), i que convé concretar el marc d’actuació perquè la força s’exerceixi de la manera més adequada, tant per part dels agents com de les persones que la percebin, i amb els dispositius que el Parlament consideri més adequats (armament, encapsulaments, canons d’aigua, etc.). El síndic ha prestat una atenció especial a la manera com la força s’ha d’exercir sobre col·lectius vulnerables (menors, persones amb discapacitat o amb malalties mentals, etc.), i ha posat l’accent en la necessitat de crear mecanismes alternatius, com per exemple la Unitat de Mediació del cos de Mossos d’Esquadra, que es va crear arran d’una recomanació del Síndic de Greuges de Catalunya.

Tornar a l

La consellera de Drets Socials es reuneix amb la Taula d’Emergència Social per abordar el model d’atenció sociosanitària més enllà de l’emergència

19/05/2022

foto

Representants del Departament de Drets Socials i de Salut han explicat el projecte de l’Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària

També s’ha tractat la solitud, que ha passat a ser un problema amb entitat, especialment entre la gent gran

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha convocat aquest matí la Taula d'Emergència Social, formada per representants de les entitats socials, la Taula del Tercer Sector, DINCAT, Càritas Catalunya, Creu Roja, Amics de la Gent Gran, Banc dels Aliments, Comunitat de Sant'Egidio, Arrels Fundació i Fundesplai, per abordar el model d’atenció sociosanitària, més enllà de l’emergència sanitària, amb la consellera de Drets Socials, Violant Cervera.

En el transcurs de la reunió, la directora general d’Autonomia Personal i Discapacitats del Departament de Drets Socials, Montserrat Vilella, i la directora general de Planificació en Salut del Departament de Salut, Aina Plaza, han explicat el projecte de l’Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària. El passat 8 de febrer, el Govern va aprovar la memòria preliminar del projecte de llei de l’Agència i s’ha dut a terme una consulta pública que ha obtingut 296 respostes i 69 propostes, en el que ha estat un dels processos participatius més reeixits. Entre els seus objectius hi ha el de garantir l’atenció integrada a les persones grans, amb discapacitat, amb malaltia mental i, en general, a totes les persones amb necessitats complexes. En aquest context, el síndic ha volgut destacar que la pandèmia de la covid-19 ha evidenciat mancances en l'atenció social i en la salut en els casos de necessitats complexes.

El segon punt que s’ha tractat ha estat la solitud com a problema emergent, a partir d’una ponència a càrrec d’Amics de la Gent Gran. S’ha explicat que la solitud va molt més enllà de sentir-se sol i que té un impacte molt perjudicial sobre la salut de les persones i és una realitat que podria solucionar-se, i que els problemes de salut, que incrementen la vulnerabilitat, i la realitat socioeconòmica de cada persona poden derivar en aïllament social.

La Taula es va constituir l’11 de juny de 2020 amb la voluntat d'abordar la urgència assistencial i la detecció de necessitats i prioritats per fer les recomanacions de canvi i millora a les administracions afectades i al Parlament en el marc del context actual de la pandèmia de la covid-19. El 26 de novembre, el Síndic va convocar una reunió de la Taula amb els màxims representants del Govern al Palau de Pedralbes i els va fer arribar la detecció de necessitats observades durant els darrers mesos, i les prioritats i recomanacions de millora per afrontar la crisi generada per la pandèmia, que ha visibilitzat problemes ja existents. Passades les eleccions del 14 de febrer de 2021, el Síndic de Greuges, en nom de la Taula d’Emergència Social, va trametre al Govern el document a fi que es tingués en consideració en el Pla de legislatura.

El desembre de 2021, la Taula d’Emergència Social va constatar que, transcorreguts set mesos des de la remissió al Govern, aquestes propostes, amb petits canvis, es mantenien íntegres, i va destacar que calia assegurar que les persones afectades greument per la crisi tinguessin les necessitats bàsiques cobertes, i que calia considerar els serveis socials com a serveis essencials, evitar la fragmentació d'ajudes socials i garantir l’accés a prestacions per cobrir les necessitats bàsiques, com ara l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania, i també l'acompanyament de les persones i de les famílies vulnerables creditores d'aquests ajuts.

Tornar a l

El Síndic demana que es publiquin sense més demora les notes pendents i un calendari de previsió del procés de selecció de funcionaris del cos superior de la Generalitat

18/05/2022

foto (c) Pixabay

La publicació definitiva de la llista d’admesos i exclosos va trigar 16 mesos des de la llista provisional

Els primers exàmens es van fer a principis de desembre de 2021, però en data d’avui no se n’han publicat les notes

No hi ha cap previsió sobre la data de la resta de proves

El Síndic de Greuges de Catalunya ha rebut més d’una vintena de queixes d’aspirants que participen en la convocatòria del procés de selecció per proveir 760 places de l'escala superior d'administració general del cos superior d'administració (grup A, subgrup A1), de la Generalitat de Catalunya (Convocatòria 242). Les persones afectades manifesten una situació de cansament, desmotivació i desmoralització davant la manca d’informació i l’allargament del procés selectiu, que va sortir convocat el novembre de 2019.

La publicació en el DOGC de la llista provisional de persones admeses i excloses va tenir lloc el 30 de juny de 2020 (la resolució és de 23 de juny), però la publicació de la llista definitiva i de la data de celebració de la primera prova no es va produir fins 16 mesos després, el 8 de novembre de 2021. El Síndic comprèn les afectacions de la pandèmia de la covid en el compliment dels terminis, però al seu parer, la pandèmia no pot emparar l’alentiment de més de 16 mesos ni la manca de cap tipus de nota informativa per mantenir els aspirants al corrent de l’estat de la tramitació de la convocatòria.

Finalment, les primeres proves per als aspirants de la primera crida van tenir lloc l’11 de desembre de 2021, mentre que els exàmens per als aspirants de la segona crida —embarassades o afectats per covid en la primera data— no van tenir lloc fins al 18 de febrer de 2022, més de dos mesos després. En aquest temps, el Síndic ha comprovat que tampoc no hi ha hagut cap nota informativa de l’òrgan convocant.

Aquesta primera prova consta de tres exercicis, dos dels quals són eliminatoris. Tanmateix, a data d’avui encara no se n’han publicat els resultats i, per tant, els aspirants desconeixen si han superat aquesta part o no i, en conseqüència, han de seguir estudiant. En aquest punt, pel Síndic és indiscutible que no hi ha justificació plausible per no haver publicat aquests resultats o un calendari aproximat de la resta de les proves del procés .

En darrer lloc, el Síndic també destaca l’absència dels principis de transparència, agilitat i bona administració durant aquest procés selectiu. I és que la pandèmia ha ocasionat canvis en el calendari prefixat, uns canvis de prou entitat perquè s’hagués generat un flux d’informació constant a la pàgina web de la convocatòria, amb la fixació d’un calendari aproximat de publicació de la llista definitiva d’admesos i exclosos, i de l’inici de cada una de les proves. A més, a criteri del Síndic, també s’han desvirtuat els principis d’eficàcia i d’eficiència que han de regir l’actuació de les administracions.

Per concloure, el Síndic també destaca que l’Administració no pot desmerèixer la situació en què es troben els aspirants i el cost econòmic, moral i personal que els causa aquesta incertesa i inseguretat jurídica. Econòmic, per a tots aquells que assisteixen als cursos de preparació de l'oposició, i que hi han seguir assistint i finançant-los, a falta de publicació de les notes dels exercicis eliminatoris de la primera prova. Moral i personal, perquè si bé tota participació en un procés selectiu comporta haver de mantenir l'atenció i la dedicació d'un espai de temps personal a la preparació, el que no és admissible és el desgast que ocasiona una incertesa sostinguda en el temps, que es converteix en indefinida per la manca de planificació de l'òrgan convocant.

Per tot això, el Síndic demana al Departament de Presidència que publiqui sense demora els resultats pendents, corresponents a la primera prova del procés selectiu, i que fixi i publiqui la data de la segona prova.

També demana que, tan aviat com s'hagi celebrat la segona prova, estableixi i faci públic un calendari orientatiu de la publicació estimada dels resultats i de la data prevista per a la celebració de la tercera prova i de totes les actuacions pendents fins al nomenament dels funcionaris.

Tornar a l

El Síndic obre una actuació d’ofici per conèixer l'actuació de les administracions i d'FGC en relació amb l’accident ferroviari d’ahir a Sant Boi de Llobregat

17/05/2022

foto (c) Google maps

L’accident per un xoc entre dos trens ha causat un mort i nou ferits

El Síndic vol saber com es gestionarà el dia a dia de la línia, que actualment està interrompuda

Trasllada el seu condol a la família de la víctima i el seu suport als viatgers ferits

El Síndic de Greuges de Catalunya ha obert una investigació en relació amb l’accident que es va produir ahir a la tarda entre un tren de mercaderies i un tren de passatgers de la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), a Sant Boi de Llobregat. D’acord amb les informacions publicades, el tercer vagó d’un tren de potassa va descarrilar i va impactar contra la cabina del tren de passatgers que aleshores passava per aquell punt. L'impacte es va produir entre les estacions de Sant Boi i Molí Nou. De resultes de l’impacte, el maquinista del tren de viatgers va morir a l'acte, i nou persones més van resultar ferides. El Síndic trasllada el seu condol a la família de la víctima mortal i el seu suport als viatgers ferits.

Com a conseqüència d’aquests fets, FGC ha informat que la línia Llobregat-Anoia està interrompuda, ja que no hi ha servei ferroviari entre Sant Boi i Molí Nou, tram en què s'ofereix servei alternatiu per carretera.

El 2016 el Síndic va presentar al Parlament de Catalunya  l'Informe sobre els drets de les persones en els serveis ferroviaris a Catalunya, que incloïa fins a 75 mesures per garantir els drets dels passatgers a un servei de qualitat. El mateix Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC) determina que els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat, i que garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda. A banda, l’Estatut també disposa que els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris.

El Síndic també va obrir actuacions d’ofici arran dels accidents ocorreguts a la xarxa de Rodalies de Catalunya a Vacarisses (2018) i Castellgalí (2019), i manifesta que ha rebut nombroses queixes al llarg dels anys.

En el cas concret de l’accident de Sant Boi de Llobregat, el Síndic vol conèixer quina es considera que ha estat la causa de l'accident i quines actuacions s'han dut a terme –o estan previstes– per garantir els drets de les persones usuàries que viatjaven en el comboi accidentat a l'assistència, la seguretat, la indemnització dels danys i la qualitat del servei. També vol saber com gestionarà FGC el dia a dia en aquesta línia, que ara està interrompuda (dies de durada, afectacions als horaris, dotació dels serveis alternatius per carretera, possibles compensacions, informació i atenció a les persones usuàries, etc.) i si s'ha previst alguna mesura de compensació en els títols de transport (abonaments o bitllets) a les persones que normalment utilitzen la línia.

El Síndic també recorda que el Codi de consum de Catalunya considera que els transports són un servei bàsic, és a dir, un servei de caràcter essencial i necessari per a la vida quotidiana o que té un ús generalitzat entre les persones consumidores. A més, el mateix Codi identifica uns col·lectius d’especial protecció en les relacions de consum, com ara els infants i els adolescents, les persones grans, les persones malaltes, les persones amb discapacitats i qualsevol altre col·lectiu en situació d'inferioritat o indefensió especials.

El Síndic estudiarà detingudament totes les queixes que li facin arribar les persones afectades. Tant en el marc de l'actuació d'ofici com de les queixes que rebi en aquest cas, la institució treballarà per garantir els drets de les persones afectades, tenint en compte que els títols de transport públic inclouen una assegurança obligatòria de viatgers.

Tornar a l

El síndic compareix al Parlament per debatre l’informe de seguiment de la Resolució 2381 del CoE i l’informe sobre els drets lingüístics dels infants

16/05/2022

foto

Informe de seguiment de la Resolució 2381 (2021)

Drets i usos lingüístics dels infants i adolescents a Catalunya

  • L’escola té un paper compensatori determinant per als alumnes que no tenen cap contacte actiu amb el català fora del centre 
  • L‘ús de les llengües oficials a l’ensenyament es pot garantir sense necessitat d’aplicar una proporció mínima

El síndic de greuges, Rafael Ribó, acompanyat de l’adjunt, Jaume Saura, i de l’adjunta d’infància, Maria Jesús Larios, ha comparegut davant la Comissió del Síndic per debatre l’Informe de seguiment de la Resolució 2381 (2021) de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa: S’haurien d’enjudiciar els polítics per declaracions emeses en exercici del seu càrrec? i l’informe Drets i usos lingüístics dels infants i adolescents a Catalunya: l'escola com a garant de la igualtat d'oportunitats.

Informe de seguiment de la Resolució 2381 (2021)

El 21 de juny de 2021, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar la Resolució 2381, que portava per títol S'haurien de jutjar els polítics per declaracions emeses en exercici del seu càrrec? i que se centrava en dos estats membres del CoE: Espanya i Turquia.

La Resolució plantejava, entre d’altres, el necessari tractament polític −no penal− del conflicte, la modificació o reinterpretació de delictes com el de sedició, rebel·lió i malversació, la concessió d’indults o la llibertat dels presos polítics −d’acord amb la descripció de la Resolució 1900 (2012)−, l’aturada dels procediments judicials oberts contra altres persones per causes vinculades al referèndum de l’1 d’octubre i el diàleg entre les parts. L’informe també posava de manifest que a Europa no hi ha d’haver marge per a la persecució penal dels polítics en els actes duts a terme en l’exercici del seu càrrec i que cal protegir la llibertat d’expressió i la possibilitat de qüestionar l’statu quo d’un estat.

L’informe que va presentar el síndic cercava l’objectiu de contribuir a la tasca de seguiment de la resolució del Consell d’Europa, tot fent una valoració del grau d’assoliment de les recomanacions formulades.

En general, el síndic ha destacat que de les recomanacions contingudes en la Resolució, deu mesos després d’haver estat adoptada, no se n’ha acomplert cap en la seva totalitat. En aquest sentit el síndic ha denunciat que a Espanya la llibertat d’expressió i de reunió estan des de fa temps patint retrocessos i que la Llei orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana (“Llei mordassa”), no ha estat encara derogada.

També ha manifestat que la reforma en profunditat dels delictes de sedició i rebel·lió que recomanava la Resolució tampoc no s’ha acomplert, i que malgrat que els nou condemnats a penes de presó per l’STS 459/2019 van ser indultats, els segueix vigent la inhabilitació per exercir tota mena de càrrecs públics. Tampoc no s’han deixat sense efecte els procediments d'extradició. Quant a l’indult, el síndic ha destacat que està condicionat a no tornar a cometre un delicte greu, la qual cosa es pot percebre com una amenaça que limita la llibertat d’actuació de les persones indultades i el ple exercici dels seus drets. A criteri del síndic, també és qüestionable que el Tribunal Suprem utilitzi l’argument de la falta de penediment per oposar-se a la concessió dels indults o per revocar beneficis penitenciaris que havien estat concedits als condemnats.

El Consell d’Europa també recomanava establir un diàleg obert i constructiu amb totes les forces polítiques de Catalunya amb la finalitat d'enfortir la qualitat de la democràcia espanyola. Si bé és cert que s’ha constituït una mesa de diàleg entre els governs de l’Estat i català, encara no ha tingut resultats tangibles, i actualment, arran dels suposats espionatges per mitjà del sistema Pegasus, encara es veu més amenaçada.

Rafael Ribó va comparèixer a finals d’abril en audiència davant el Comitè d'Afers Legals i Drets Humans de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa per fer una valoració del grau d’assoliment de les recomanacions formulades.

Drets i usos lingüístics dels infants i adolescents a Catalunya

Rafael Ribó ha contextualitzat aquesta part de la intervenció fent referència a la recent interlocutòria del TSJC, que incoa un incident d’execució forçosa de la sentència STSJ CAT 8675/202, la qual estableix un ús vehicular mínim del 25% de les hores lectives de les dues llengües oficials al conjunt del sistema educatiu. El síndic ha mostrat de nou la seva preocupació amb el fet que els tribunals persisteixin en un mecanisme per garantir la vehicularitat de les llengües oficials que no té en compte criteris sociolingüístics (realitat sociolingüística de l’entorn) i criteris pedagògics (garantia de ple domini de les llengües oficials), que haurien de guiar la presa de decisions polítiques en aquesta matèria. El síndic ha posat l’accent en el fet que no és el poder judicial qui ha de determinar la definició del model lingüístic escolar a Catalunya, el qual ajuda a reduir desigualtats educatives en l’aprenentatge de les llengües oficials.

L’informe, presentat al Parlament el març de 2022, basa les seves tesis principals en les dades obtingudes a partir dels resultats de l'Enquesta (EDIAC-2021), la qual es va adreçar a alumnes de 5è de primària i de 3r d’ESO i que ha tingut una important participació.

L’anàlisi de les dades permet detectar un seguit de disfuncions del sistema, de les quals els síndic n’ha volgut destacar unes quantes. En primer lloc, ha manifestat que hi ha una relació directa entre l’ús vehicular de les llengües oficials a l’escola i la realitat sociolingüística a escala territorial. La normativa educativa estableix que els projectes lingüístics dels centres han d’adaptar-se a la realitat sociolingüística de l’entorn. A la pràctica, però, l’escola no sembla compensar aquests efectes perquè en els territoris amb un ús social més elevat de la llengua catalana fora de l’escola el català tendeix a tenir un pes més elevat com a llengua vehicular a l’aula i a l’escola, mentre que en els territoris amb un ús social més elevat de la llengua castellana fora de l’escola el català tendeix a tenir un pes més baix com a llengua vehicular.

Una altra disfunció és la relació directa entre l’ús de les llengües oficials a l’escola i el nivell de complexitat dels centres. En aquest sentit, el paper compensador de les desigualtats educatives pel model lingüístic català queda limitat, però, pel fet que la llengua catalana és més vehicular als centres de més baixa complexitat educativa, amb un perfil d’alumnat socialment més afavorit, que no pas als centres amb una elevada complexitat, amb un perfil d’alumnat socialment més desfavorit. Així, l’anàlisi de les dades de l’EDIAC-2021 evidencia que en centres de baixa complexitat la proporció del castellà com a llengua d’impartició de matèria per part del professorat a secundària és del 17,1%, mentre que en centres d’alta complexitat aquesta proporció és del 37,0%, més del doble.

Un altra anomalia del sistema que ha volgut destacar és la relació directa entre l’ús de les llengües oficials a l’escola i la realitat sociolingüística en funció de l’edat. En la línia d’aquesta tendència, de minorització de l’ús social de la llengua catalana a mesura que augmenta l’edat, la presència del català com a llengua vehicular també tendeix a decréixer amb el pas de primària a secundària.

En darrer lloc, Rafael Ribó ha volgut destacar que el model lingüístic a Catalunya s’ajusta a la Constitució i a l’Estatut. I és que la Sentència sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (STC 31/2010) va establir que l'existència de diverses llengües oficials justifica un règim de conjunció lingüística en l'ensenyament, la qual cosa significa que totes han de tenir un ús en l'ensenyament, i que la manca de referència expressa a l'ús vehicular de la llengua castellana en les lleis que regulen aquest règim lingüístic al sistema educatiu no suposa negar que se’n faci ús en els mateixos termes que el català. D’acord amb les dades de l’EDIAC-2021, tant el català com el castellà són a la pràctica llengües d’ús al sistema educatiu, més enllà de la llengua emprada en la impartició de les àrees o matèries lingüístiques, malgrat que el català ho és en una proporció més gran. De fet, l'ús vehicular no ha de ser necessàriament simètric, i el mateix Tribunal Constitucional ha admès un ús superior del català en atenció a les necessitats de normalització del català amb la intenció de pal·liar dèficits històrics.

Tornar a l