Notes de premsa

El Síndic de Greuges signa dos nous convenis per garantir els drets de les persones en l’àmbit local

31/07/2026

La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, ha signat recentment dos nous convenis amb dos ajuntaments que tenen per objecte garantir la defensa dels drets de les persones del municipi: un amb l’Ajuntament de les Borges Blanques i l’altre amb l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat.

Aquests convenis tenen una vigència de quatre anys i busquen reforçar els serveis de defensoria que s’ofereixen als municipis, amb un enfocament més específic i singular, i una millor accessibilitat per a la ciutadania.

A les poblacions amb conveni, el Síndic de Greuges de Catalunya es compromet a presentar anualment un informe que reculli la situació de les queixes tramitades amb el municipi, i ofereix la possibilitat d’assistir a un ple municipal per exposar-lo amb detall i debatre’l. A més, representants de la institució del Síndic es desplacen als municipis amb conveni, com a mínim, un cop l’any per recollir les queixes i consultes dels veïns. Finalment, com a novetat, la institució pot proposar vies de mediació i conciliació per afavorir la resolució positiva dels casos plantejats.

La síndica destaca el valor d’aquests convenis, atès que les administracions locals són les primeres garants dels drets humans. De fet, les dades de l’activitat de l’any 2025 assenyalen que el 42 % de les queixes rebudes es tramiten amb ajuntaments.

La síndica actua d’ofici per aclarir les incidències detectades en la participació de Catalunya a les proves PISA 2025

30/07/2026

La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, ha obert una actuació d'ofici arran de les incidències detectades en la participació de Catalunya a l'edició 2025 de les proves PISA. Aquestes incidències han comportat que l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) consideri que els resultats obtinguts no són representatius ni comparables amb els d'altres territoris ni amb els d'edicions anteriors.

Segons les dades facilitades pel Departament d'Educació i Formació Professional, el 23,2 % de l'alumnat seleccionat per participar en les proves va quedar exempt de fer-les, una proporció molt superior al límit màxim del 5 % establert per l'OCDE per garantir la validesa estadística dels resultats. En total, es van excloure 591 alumnes d'una mostra de 2.545.

La major part de les exempcions es van justificar per discapacitats cognitives, emocionals o conductuals, mentre que una part menor es van atribuir a discapacitats físiques o al coneixement insuficient de la llengua de l'avaluació.

Davant d'aquests fets, el Departament ha anunciat l'obertura d'actuacions internes per determinar les causes de la incidència i aclarir per què no es van aplicar correctament els criteris d'exempció. També ha informat de la posada en marxa de mesures per reforçar els mecanismes de supervisió, entre les quals destaca la creació d'una comissió específica encarregada de validar i coordinar les proves i els estudis d'avaluació.

La síndica considera necessari aprofundir en l'anàlisi d'aquests fets, especialment tenint en compte que la proporció d'alumnat exclòs per motius relacionats amb discapacitats físiques, cognitives, emocionals o conductuals representa el 19,6 % del total de la mostra, una xifra molt superior a la prevalença d'aquests perfils entre l'alumnat de 4t d'ESO. Segons les dades disponibles, els alumnes amb necessitats educatives especials representen aproximadament el 5 % del total. A més, prop d'un 10 % d’alumnes presenten necessitats de suport educatiu derivades de trastorns o retards en l'aprenentatge, tot i que no tenen necessitats educatives especials.

Entre les hipòtesis plantejades pel Departament hi ha la possibilitat que algun centre hagués aplicat als processos de selecció de les proves PISA els criteris d'exempció previstos per a les proves de competències bàsiques de 4t d'ESO. Tanmateix, la institució observa que el percentatge d'alumnat exempt en les proves de competències bàsiques, que es van fer l'abril de 2025, igual que les proves PISA, va ser del 9,7 %, una xifra considerablement inferior al 23,2 % registrat a les proves PISA. De fet, només l’any 2024 el percentatge d’alumnat que no va fer les proves de competències bàsiques, ja fos per absència o exempció, va superar el 10 %.

Per aquest motiu, la institució ha sol·licitat al Departament informació detallada sobre els 51 centres que formaven part de la mostra, les característiques de l'alumnat exempt, els mecanismes d'acompanyament i supervisió aplicats pels centres participants, la verificació posterior dels criteris aplicats i les causes que expliquen l'error detectat. També ha sol·licitat la documentació enviada als centres abans de les proves i una còpia de l'informe elaborat arran de les diligències informatives obertes per aclarir els fets.

La síndica insisteix que les proves PISA són una eina de referència per avaluar el funcionament dels sistemes educatius i orientar les polítiques públiques. Per aquest motiu, considera imprescindible aclarir com es va produir aquesta incidència i garantir que els processos de selecció i participació de l'alumnat s'ajustin als criteris establerts, amb les màximes garanties de transparència i rigor.

Finalment, la síndica recorda la importància de donar un paper central en la gestió de les proves PISA a l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, l’organisme públic creat recentment per impulsar l’avaluació independent i l’anàlisi del sistema educatiu.

L’Ajuntament de Sant Cugat accepta reduir un 50 % el preu de les entrades per a persones amb mobilitat reduïda i acompanyants al Teatre-Auditori

28/07/2026

L’Ajuntament de Sant Cugat ha acceptat una recomanació de la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, per posar fi a la discriminació de fet que es produïa al Teatre-Auditori Emma Vilarasau Sant Cugat. Per a les funcions a partir del setembre, i mentre la zona de l’amfiteatre no sigui accessible, les persones amb mobilitat reduïda que vagin en cadira de rodes podran accedir a les localitats de platea a un preu assimilable al de les localitats de l’amfiteatre, més econòmiques.

La resolució de la institució del Síndic s’emmarca en una queixa presentada per un ciutadà sobre la manca d’accessibilitat de la zona de l’amfiteatre. En l’anàlisi del cas, la institució va constatar que el Teatre-Auditori complia els requisits mínims legals d’accessibilitat amb els espais reservats a la platea. Tanmateix, les persones amb mobilitat reduïda es veien obligades a adquirir les entrades de platea, que tenen un cost més elevat, i no podien optar a les localitats més econòmiques de l’amfiteatre, perquè no eren accessibles.

La síndica va considerar que aquesta situació generava una discriminació de fet, ja que limitava l’accés en igualtat de condicions a l’oferta cultural de l’equipament. Per aquest motiu, va recomanar que, de manera urgent, i mentre no es garantís l’accessibilitat de la zona de l’amfiteatre, els preus de les localitats reservades per a persones amb mobilitat reduïda s’equiparessin als de la zona d’amfiteatre. A més, la recomanació incloïa que aquestes condicions també fossin aplicables a una persona acompanyant.

En resposta a la resolució de la síndica, l’Ajuntament ha comunicat que ja està aplicant mesures de reducció tarifària per a les persones amb cadira de rodes i els seus acompanyants (un 50 %) i que els nous preus públics estan en procés d’aprovació. A més, el consistori ha informat que també s’han implementat mesures per millorar l’accessibilitat de l’edifici: un nou lavabo adaptat, una nova porta automàtica d’accés a taquilles i una recepció sense barreres arquitectòniques.

L’acceptació d’aquesta recomanació és un pas endavant per a la garantia del dret d’accés a la cultura en condicions d’igualtat, i reforça el compromís de les institucions amb l’eliminació de les barreres que encara afecten les persones amb mobilitat reduïda.

El Síndic de Greuges reforça la supervisió dels drets de les persones als municipis amb conveni de col·laboració

27/07/2026

La institució del Síndic de Greuges de Catalunya continua consolidant el model de supervisió dels drets de la ciutadania en l’àmbit local a través dels convenis de col·laboració signats amb ajuntaments i consells comarcals. Aquests acords estableixen un marc estable de treball entre la institució i els ens locals per garantir una defensa més propera, eficaç i adaptada a la realitat de cada territori.

En virtut d’aquests convenis, la institució elabora anualment un informe individualitzat per a cada ens local sobre les queixes i consultes relacionades amb les seves competències. Com una radiografia dels principals problemes detectats, els informes identifiquen les matèries que generen més incidències, ofereixen dades estadístiques sobre l’activitat desenvolupada i expliciten el grau d’acceptació i compliment de les recomanacions emeses per la institució.

Aquest exercici de rendició de comptes contribueix a reforçar la transparència institucional i ofereix als governs locals una eina de diagnosi per identificar àmbits de millora en la prestació dels serveis públics i la protecció dels drets de les persones.

Un altre dels avantatges dels convenis és que preveuen que el Servei d’Atenció a les Persones es traslladi als municipis almenys un cop l’any per facilitar que les persones de la zona puguin presentar consultes o queixes sense necessitat de desplaçar-se a Barcelona. A més, preveuen la possibilitat que la síndica o representants de la institució presentin aquests informes davant dels plens municipals, fet que afavoreix el debat públic sobre la qualitat dels serveis, la garantia dels drets i les oportunitats de millora de l’actuació administrativa.

L’activitat desenvolupada en el marc d’aquests convenis té un pes cada vegada més rellevant en el conjunt de l’actuació de la nostra sindicatura. En concret, s’han fet 3.530 actuacions en les àrees amb conveni, i això s’ha materialitzat en 2.001 queixes i 1.529 consultes, fet que representa un 14 % del total de les actuacions de 2025 (25.287).

Els tres municipis amb conveni on s’han iniciat més actuacions han estat Manresa (319), Tarragona (264) i Granollers (201). Si es té en compte el factor poblacional, però, Cardedeu i Olèrdola són els municipis que presenten més queixes per cada 1.000 habitants (6,3), seguits de Sant Pol de Mar (5,9) i Sant Sadurní d’Anoia (4,6).

Actualment, el Síndic té 43 convenis de supervisió: 39 amb municipis i 4 amb ens supramunicipals (Consell Comarcal de la Cerdanya, Consell Comarcal de l’Anoia, Consell Comarcal de l’Alt Urgell i Conselh Generau d’Aran). Amb aquesta xarxa de col·laboració institucional, la institució referma el seu compromís amb la defensa dels drets de les persones, la bona administració i la millora contínua dels serveis públics des de la proximitat amb els territoris.

Consulta aquí tots els informes dels ens locals amb què tenim conveni.

La síndica considera que cal reforçar les oficines d’atenció a la víctima del delicte a tot Catalunya

23/07/2026

L’informe Oficines d’atenció a les víctimes del delicte a Catalunya: evolució i situació actual, elaborat per la institució del Síndic de Greuges de Catalunya, constata que l’any 2025 les OAVD van atendre més de 17.700 persones, un 44,6 % més que l’any 2019. Tot i aquest creixement, l’estudi conclou que moltes víctimes encara desconeixen aquest servei gratuït d’informació, orientació i suport psicològic, social i jurídic.

L’informe destaca la necessitat que les OAVD es consolidin com a servei de referència per a totes les víctimes de delictes, i no només per als casos de violència masclista. Actualment, bona part de l’activitat d’aquestes oficines es concentra en aquest àmbit: l’any 2025, el 72,6 % de les persones ateses eren víctimes de violència de gènere o de delictes contra la llibertat sexual, mentre que l’any 2019 aquesta proporció era del 38,4 %.

L’informe també alerta de les limitacions en la cobertura del servei: només l’1 % de les persones que han patit un fet delictiu són ateses per les OAVD. A més, destaca que hi ha una gran disparitat de serveis especialitzats que s’ocupen d’atendre les víctimes, la qual cosa dificulta la comprensió dels circuits d’atenció. En el cas de les dones víctimes de violència de gènere, per exemple, hi ha un seguit de serveis gestionats per diferents departaments i administracions que no sempre treballen en coordinació.

Un altre aspecte que posa de manifest l’informe és que l’atenció a les OAVD està condicionada pel lloc de residència de la víctima, especialment per la proximitat de les seus de les oficines als partits judicials. En aquest sentit, l’accessibilitat més elevada es produeix a l’OAVD de les Terres de l’Ebre, que és el territori amb menys nivell de victimització i d’activitat delictiva coneguda (24,5 víctimes ateses per cada 1.000 víctimes). L’OAVD de Barcelona Comarques, en canvi, és la que registra nivells més baixos d’accessibilitat, al contrari del que es podria esperar pel seu pes poblacional o la incidència delictiva (3,3 víctimes ateses per cada 1.000 víctimes).

En darrer lloc, la síndica alerta que en bona part les OAVD es mantenen gràcies a programes temporals. Per aquest motiu, defensa que aquests recursos passin a ser estructurals, atesa la seva rellevància en l’atenció i el suport a les víctimes. També demana que s’adaptin les plantilles al creixement de la demanda, sobretot pel que fa als perfils professionals més necessaris per atendre les necessitats existents.

Quant al personal, l’informe constata que hi ha un desencaix entre les categories professionals i les tasques desenvolupades, la qual cosa afavoreix la inestabilitat dels equips i afecta la qualitat de l’atenció prestada. En aquest sentit, la institució defensa que es reconegui la labor dels professionals de les OAVD i que es proporcionin més recursos personals i materials.

Recomanacions principals

Entre les mesures proposades per millorar l’atenció a les víctimes, la institució demana: 

• Donar a conèixer millor les OAVD entre la ciutadania i els professionals perquè més víctimes puguin accedir als seus serveis i exercir els seus drets.
• Convertir les OAVD en la porta d’entrada principal al sistema d’atenció a les víctimes, simplificant els circuits actuals.
• Millorar la cobertura territorial, apropant els serveis a les persones que viuen lluny de les seus actuals i reforçant la mobilitat dels equips professionals.
• Incrementar la coordinació entre jutjats, fiscalies, cossos policials i la resta de serveis especialitzats per evitar que les víctimes hagin de repetir tràmits o explicacions.
• Reforçar les plantilles, especialment amb professionals de la psicologia i de suport administratiu, i garantir l’estabilitat dels equips.
• Impulsar una formació especialitzada i continuada per a tots els professionals que intervenen en l’atenció a les víctimes.

La institució considera que reforçar les OAVD és una mesura clau per garantir els drets de les víctimes i oferir-los l’acompanyament necessari durant tot el procés de recuperació i de relació amb el sistema judicial.