Actualitat: notícies i notes de premsa

Jornada La fragilitat del sistema de drets: el paper de l'ombudsman en el marc de la pandèmia de la COVID-19, organitzada per la Xarxa d’Ombudsman de Catalunya

10/05/2021

foto
La Xarxa d’Ombudsman de Catalunya ha organitzat una jornada per debatre sobre el paper dels defensors en el context actual de fragilitat del sistema de drets arran de la crisi de la COVID-19

La jornada, que tindrà lloc el proper 13 de maig, a les 12 hores, té com a objectiu que les institucions d’ombudsman de Catalunya tinguin un espai per reflexionar sobre el paper que desenvolupen en aquesta crisi i en la contribució a la solució dels reptes que es plantegen en matèria de drets.

La jornada, que serà telemàtica per motius de salut pública, començarà amb la ponència “El dret a la salut en el context de la crisi de la COVID-19: perspectives per a Catalunya”, que serà impartida pel secretari de Salut Pública de Catalunya, Josep Maria Argimon.

En segon lloc, hi haurà una taula rodona per debatre sobre el paper dels defensors en l’actual crisi. Hi participaran Isabel Marqués, síndica municipal de Terrassa, que centrarà la seva intervenció en les desatencions ciutadanes que han tingut lloc durant aquest període; Lluís Caballol, síndic de la Universitat de Barcelona, que parlarà sobre l’impacte de la COVID en l’àmbit universitari; Montserrat Solé, customer counsel d’Agbar, que tractarà els drets relacionats amb l’aigua durant el context de pandèmia, i finalment, Jaume Saura, adjunt general al Síndic de Greuges de Catalunya, que se centrarà en les afectacions en els drets i les llibertats públiques durant l’estat d’alarma.

Per participar a la jornada és imprescindible inscriure’s a: gabinet@sindic.cat

Tornar a l

Reunió dels membres europeus de l’Institut Internacional de l’Ombudsman presidida pel Síndic

07/05/2021

foto

En l’assemblea s’ha parlat de reptes de futur i del treball acomplert durant els dos darrers anys

Rafael Ribó, fins ara president del capítol europeu, passa el relleu al defensor grec, Andreas Potakkis

 

El síndic de greuges, Rafael Ribó, com a president europeu, va participar el matí de dijous en una reunió dels membres de l’IOI Europa i l’assemblea europea de l'Institut Internacional de l'Ombudsman (IOI), que, pel context de la pandèmia de la COVID-19, ha tingut lloc telemàticament.

Durant la reunió, el síndic ha tractat la situació de tots els membres que en formen part, ha parlat de reptes de futur i ha explicat el treball fet durant els darrers dos anys.

Dels dos darrers anys de mandat, el síndic ha volgut posar èmfasi en els seminaris realitzats, entre els quals ha destacat el de gener de 2018 a Tallin, sobre els drets humans a l’era digital, que va tractar els desafiaments contemporanis en la societat digital i el paper dels defensors en la protecció dels drets humans. El taller dels drets ambientals, organitzat per l’Ararteko, també el 2018, que va permetre debatre sobre el paper dels defensors a l’hora d’afrontar els reptes actuals, com ara la contaminació o el canvi climàtic. O el taller d’intel·ligència artificial, organitzat pel mateix Síndic, durant el 2020, que va esdevenir un punt de trobada entre operadors i grans empreses, institucions internacionals, administracions, defensors i societat civil, i que va permetre debatre i dissenyar una estratègia sobre la base del respecte als drets humans.

Finalment, en una darrera part de la reunió s’ha parlat sobre la propera conferència mundial, que tindrà lloc a Dublín, tot i que per motius de salut també es farà en format virtual.

La reunió de dijous ha estat la darrera presidida pel síndic, que ha estat president de la Junta Directiva Europea des del 2009, càrrec que va renovar l’11 de novembre de 2016, amb el suport dels seus homòlegs europeus. El nou president elegit del capítol europeu serà l’ombudsman grec, Andreas Potakkis, que prendrà possessió del càrrec durant la popera conferència mundial.

Actualment, l'IOI europeu està format per una vuitantena de membres. L'Institut Internacional de l’Ombudsman va ser creat el 1978 i és una organització internacional d'institucions de defensors que agrupa ombudsman d'arreu del món. Està organitzada en sis grans regions, que són: Europa, Àfrica, Àsia, Austràlia i Pacífic, Amèrica del Sud i Carib, i Amèrica del Nord. Té com a objectius principals promoure el concepte i la institució de l'ombudsman arreu del món i potenciar l'intercanvi d'informació i experiències entre les diferents institucions.

Tornar a l

El Síndic presenta els informes anuals als 40 ens locals amb què té conveni de supervisió

06/05/2021

foto

L’informe anual recull les queixes i consultes rebudes del territori, les principals dades estadístiques i les resolucions acceptades i no acceptades

El conveni estableix la possibilitat de debatre’l al ple

El 14% de les actuacions tenen l’origen en el territori on el Síndic té conveni

Al llarg d’aquesta setmana, el Síndic ha lliurat els informes anuals a tots els municipis i consells comarcals amb què té signat un conveni de col·laboració per garantir la defensa de les persones en l’àmbit local.

Aquests convenis, que tenen com a finalitat crear un marc de col·laboració i facilitar la comunicació mútua, estableix que el Síndic ha d’oferir a l’ajuntament o al consell comarcal un informe amb la visió singularitzada de supervisió de les queixes i consultes tramitades referents al seu àmbit competencial. L’informe analitza la tipologia de queixes rebudes i tramitades durant el 2020 i també els motius pels quals les persones d’aquest territori han presentat queixes i consultes. També recull una sèrie de dades estadístiques sobre la tipologia de les queixes i les resolucions emeses, en funció de si han estat complertes, acceptades o no acceptades.

En general, el 2020 ha estat l’any en què s’han presentat més queixes de tota la història de la institució i, per primer cop, s’han superat les 11.000 queixes. Se n’han tramitat més de 17.000 i s’han obert més de 300 actuacions d’ofici. Les actuacions iniciades al voltant de les polítiques socials han representat prop del 40% del volum d’intervenció del Síndic, xifres comparables als pitjors anys de la crisi econòmica del decenni passat, amb un increment significatiu de totes les matèries respecte de l’any anterior. No cal dir que la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 també ha tingut un impacte en les queixes i consultes que s’han tramitat amb aquests ens locals. En concret, de la població que viu en les àrees en què el Síndic té conveni, s’han rebut 3.080 actuacions, que s’han materialitzat en 1.551 queixes i 1.529 consultes. Les actuacions procedents de persones que viuen als territoris amb conveni representen el 14% del total de les actuacions de l’any 2020, que van ser 21.794.

Els tres municipi d’on s’han iniciat més actuacions han estat Tarragona (242 actuacions), Barberà del Vallès (239) i Manresa (221). No obstant l’anterior, si es té en compte el factor poblacional, Barberà del Vallès seria el municipi que presenta més actuacions per habitants, una actuació per cada 140 habitants, seguit d’Òdena, una per cada  175. Per contra, els municipis amb menys queixes per habitant serien Roses i Salou, amb 792 ambdós.

El conveni també estableix l’obligació que l’equip itinerant del Servei d’Atenció a les Persones del Síndic faci dues visites anuals al territori que, atenent al context viscut, la majoria s’han fet de manera telemàtica, per via del telèfon o mitjançant una videotrucada. En concret, durant el 2020, el Síndic ha fet 40 desplaçaments als territoris amb conveni, en els quals ha recollit 305 queixes i 169 consultes. Aquestes visites van néixer amb la voluntat d’esdevenir un canal de fàcil accés perquè persones del territori i les entitats representants poguessin plantejar les queixes i les consultes o les inquietuds d’aquella zona.

El conveni també regula la possibilitat que el síndic, o un representant, puguin assistir al ple per exposar amb detall aquest informe i debatre’l. En aquest context, durant aquest any, el síndic ja ha presentat el corresponent informe al Ple municipal de Molins de Rei i també té previst fer-ho a Esparreguera i Manresa.

En el marc del convenis, personal del Síndic també s’ha reunit freqüentment amb representants de l’Administració per fer seguiment de l’aplicació d’aquest conveni.

Per la seva banda, l’ens local es compromet a crear sistemes per divulgar la figura de la institució perquè la població en sigui coneixedora i es puguin habilitar mecanismes per fer del tot accessible l’operativa d’aquest conveni.

Actualment ja són 40 els convenis de supervisió en funcionament. Trenta-vuit són amb municipis i 2, de característiques similars, amb el consell comarcal de la Cerdanya i el Conselh Generau d'Aran.

Llistat d'ens locals amb conveni i enllaç als informes:

Arenys de Munt

Barberà del Vallès

Caldes de Montbui

Canet de Mar

Cardedeu

Castellar del Vallès

Castellbisbal

Cerdanyola del Vallès

Cervera

Consell Comarcal de la Cerdanya

Conselh Generau d'Aran

Cubelles

Esparreguera

Esplugues de Llobregat

Granollers

Les Franqueses del Vallès

Manresa

Matadepera

Molins de Rei

Òdena

Olèrdola

Olot

Palau-solità i Plegamans

Prat de Llobregat

Premià de Mar

Roses

Salou

Sant Adrià de Besòs

Sant Andreu de Llavaneres

Sant Pere de Ribes

Sant Pol de Mar

Sant Quirze del Vallès

Sant Sadurní d'Anoia

Sant Vicenç de Castellet

Sant Vicenç dels Horts

Santa Perpètua de Mogoda

Sitges

Tarragona

Tàrrega

Torelló

Tornar a l

El Síndic recorda les mancances en l'atenció a la salut mental infantil i juvenil

04/05/2021

foto (c) Pixabay
Es fa ressò de l'augment de casos arran de la situació de pandèmia i alerta sobre l'edat en què es manifesten alguns problemes greus de conducta i addiccions
 
Demana prioritzar la prevenció i la promoció de la salut mental a través de programes de parentalitat positiva i de la intervenció familiar precoç, i també amb el reforç del programa “Salut i Escola” en escoles i instituts de secundària
 
Considera que l'ingrés en centre residencial terapèutic ha de ser garantit pel sistema públic sense requerir necessàriament l'assumpció de la tutela per part de l'Administració

En les darreres setmanes els mitjans de comunicació s'han fet ressò de casos d'adolescents que manifesten problemes greus de salut mental i que denuncien no poder ser atesos amb la intensitat i la continuïtat que requereixen en el sistema públic de salut per manca de recursos residencials terapèutics de mitjana i llarga durada.

El Síndic ja va denunciar aquesta problemàtica en l'informe El dret a la salut mental infantil i juvenil. Garanties en l'accés i l'atenció als centres residencials, que va publicar i lliurar al Parlament el dia 15 de novembre de 2019. Aquest informe es va elaborar a partir de l’anàlisi de les queixes rebudes, dels intercanvis amb professionals, i també de les visites a centres dutes a terme per l’equip del Síndic i pel Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT) als centres residencials existents.

L'informe del Síndic alertava de quatre grans problemes en la xarxa d'atenció de salut mental infantojuvenil: les discriminacions per raons econòmiques en la garantia del dret a la salut mental; la insuficiència de recursos per atendre els problemes de salut mental, trastorns de conducta i addiccions dels adolescents; la manca de garanties en l'ingrés i de supervisió en la intervenció dels recursos residencials, i, finalment, l'ús disfuncional dels recursos del sistema de protecció per cobrir mancances de recursos de salut mental.

L'any 2018 el Departament de Salut va crear el Programa d'abordatge integral sobre els casos de salut mental d'elevada complexitat per atendre aquestes situacions, i el mateix any 2018 es va crear la primera unitat terapèutica educativa i residencial per a infants i joves, que pretén donar resposta a la necessitat d'atendre casos d'alta complexitat en salut mental de més llarga estada, amb 30 places, 25 de les quals estan previstes per atendre infants i adolescents tutelats per l'Administració pública.

En aquest sentit, el sistema de protecció social i el sistema català de salut s'assenten sobre la base que l'ingrés terapèutic de més llarga durada és indicat en casos en què la problemàtica social i familiar requereix el desemparament de l'infant i adolescent per desprotecció per part dels seus pares, quan sovint aquesta situació de desprotecció es deu a la manca de recursos públics adequats per atendre una problemàtica que pot ser de tipus social, econòmic o de salut, però que no necessàriament implica negligència, abusos o maltractament en l'atenció i cura d'aquest infant o adolescent.

No obstant això, hi ha centres que ofereixen aquests serveis de manera privada, amb un cost inassumible per a moltes famílies, i als quals no s’exigeixen les garanties que hauria d'exigir l'Administració pública en l’ingrés d’un infant o adolescent en un centre d'aquestes característiques. Algunes places d'aquests centres privats terapèutics són concertades per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l’Adolescència per atendre infants i adolescents tutelats que requereixen atenció específica o són finançades a través de l'assegurança escolar obligatòria, que cobreix els estudiants matriculats a partir de tercer d'ESO.

A través del tractament de diversos casos i de la visita als centres existents recollits en l'informe publicat el 2019, el Síndic va extreure les conclusions següents:

- Manquen recursos suficients en la prevenció i la promoció de la salut mental, i també en la intervenció precoç.

- Cal regular i supervisar que tot internament en centre residencial especialitzat es duu a terme un cop exhaurides totes les opcions alternatives disponibles i durant el mínim de temps possible.

-La manca de recursos residencials públics de salut mental i de discapacitat provoca que alguns infants i adolescents siguin ingressats en centres privats sense les garanties necessàries.

-La manca de recursos públics per atendre aquestes necessitats no ha de suposar la tutela dels infants i adolescents.

A través de l'informe es feien arribar les recomanacions següents a les administracions implicades, entre d'altres:

–Promoure programes de prevenció i promoció de la salut mental, i també intervencions d’acompanyament en la criança i la parentalitat positiva al llarg del cicle vital de l’infant i adolescent, des d’un model psicosocial i comunitari, i augmentar i estendre els programes de detecció precoç de trastorns i addiccions als instituts i les escoles.

– Fer més accessibles els serveis actualment existents per donar cobertura a tota la població amb una distribució territorial adequada.

– Fer una anàlisi de la cobertura dels recursos públics existents, tant en l’àmbit de salut com de serveis socials, i valorar la pertinència de proveir centres residencials per a infants i adolescents menors divuit anys que requereixin intervencions o tractaments de desintoxicació i/o psicoteràpia de manera intensiva amb acompanyament social.

– Garantir l'internament terapèutic de provisió pública amb les garanties necessàries quan les necessitats de l'infant o adolescent així ho exigeixin.

Els professionals del sector alerten de l'augment de casos en què adolescents, especialment, expressen malestar psicoemocional a conseqüència de la pandèmia, i també l'aparició de casos greus en forma de trastorns de conducta alimentària, addiccions, intents d'autòlisi i suïcidi en edats cada cop més primerenques que desborden els recursos existents.

Pel que fa a la salut mental, els darrers informes al Parlament sobre els drets de l’infant han incidit en la necessitat de dotar el sistema de salut mental infantojuvenil de més recursos i més adequats als problemes existents. La salut mental i el benestar emocional dels infants i adolescents constitueixen una esfera d’una importància rellevant per garantir l’exercici de la resta de drets i el ple desenvolupament de la personalitat i la identitat de l’individu, amb una repercussió important en el seu procés de transició a la vida adulta.

Segons dades de l’any 2019, en els darrers anys s’ha produït un augment sostingut del nombre d’infants i adolescents atesos per CSMIJ, dels 54.570 de 2010 als 69.006 de 2019 (10 infants més per cada 1.000 en una dècada), i també un increment sostingut de les visites per pacient atès, la qual cosa constata l’increment de recursos en aquest àmbit, per bé que el nombre de centres s’hagi mantingut estable.

Tornar a l

El Síndic adverteix el Ple del Parlament que les vulneracions de drets de l’Informe 2019 s’han vist agreujades per la pandèmia de la COVID-19

29/04/2021

foto

Informe anual 2019

L’any 2019 es van atendre més de 30.000 persones, i es van incrementar molt les queixes relatives a situacions d’emergència social i residencial

Es va signar el Pacte contra la segregació escolar i es va crear la comissió d’experts per a la prevenció i reparació dels abusos d’infants en l’àmbit de l’Església catòlica

Urgeix la creació d’un pla de xoc per donar una resposta suficient a les situacions d’emergència residencial

L’àmbit dels drets civils va estar marcat per la Sentència 459/2019, del Tribunal Suprem, pels fets ocorreguts al voltant de l’1 d’octubre de 2017

En l’àrea de seguretat es van analitzar els plans d’emergència nuclear, després que alcaldes afectats denunciessin mancances en els plans de seguretat exterior de les centrals

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha comparegut al Ple del Parlament per debatre l'Informe al Parlament corresponent a l'any 2019. L'informe, que va ser lliurat el 17 de febrer de 2020, recull les actuacions més rellevants dutes a terme durant el 2019 i les xifres més destacades amb relació a la tasca de defensa dels drets encomanada a la institució.

Durant l’any 2019 va rebre un total de 10.543 queixes procedents de 22.993 persones. També va atendre 8.843 consultes i va iniciar 222 actuacions d’ofici. I, en global, es van tramitar 26.358 expedients i es van atendre més de 30.000 persones. Per àrees, el 32% de les queixes i actuacions d’ofici van estar relacionades amb els drets socials, i el 30% amb les polítiques territorials, que inclouen medi ambient, urbanisme i mobilitat.

Actuacions del Síndic tramitades durant el 2019 per matèries

Educació

Durant el 2019 el més significatiu en l'àmbit de l'educació va ser la signatura del Pacte contra la segregació escolar, que va comptar amb la participació de la majoria d'agents educatius i administracions locals de municipis més grans de 10.000 habitants. El mateix any ja es van posar en marxa diverses de les actuacions previstes en aquest pacte, com ara l’aprovació del Decret 31/2019, que a­­­nul·la els criteris complementaris de malaltia digestiva crònica i d’exalumnes; l’elaboració del document per a l’organització i la gestió dels centres, que limita l’accés a les dades de composició social i resultats acadèmics dels centres, o la creació de la comissió d’estudi sobre règims d’admissió i de la subcomissió d’estudi sobre segregació residencial.

Altres aspectes importants del Pacte van ser l'elaboració de l'informe d'estudi del cost de la plaça escolar.

Infància

Quant als infants migrants sense referents familiars, el Síndic destaca que cal desplegar de manera urgent una estratègia d’integració d’aquests adolescents i joves per mitjà de programes de formació que ajudin a vehicular itineraris individuals de transició cap a l’autonomia. A les vulneracions de drets que pateixen aquests infants, s’hi ha afegit l’estigmatització d’aquest col·lectiu i el rebuig d’una part de la població a la instal·lació dels equipaments.

També va tenir coneixement de diverses situacions de maltractaments a nadons en què es van observar dèficits en la detecció del maltractament, l’aplicació dels protocols i la coordinació entre els serveis. El Síndic considera imprescindible introduir canvis per garantir unes actuacions coordinades entre l’àmbit social i de la salut.

En l’àmbit dels abusos, el Síndic va crear la comissió d’experts per a la prevenció i la reparació dels abusos d’infants en l’àmbit de l’Església catòlica, que va lliurar el seu informe durant el 2020. Avui dia el Síndic continua rebent sol·licituds d’intervenció per part de víctimes.

Quant a la pobresa infantil, el Síndic denunciava que prop del 25% dels infants patien pobresa infantil, malgrat que eren anys de millora de la conjuntura macroeconòmica. El Síndic alerta que la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia farà imprescindible incrementar la inversió pública en polítiques de transferència econòmica focalitzades en la infància.

Serveis socials

Pel que fa a la renda garantida de ciutadania, el Síndic qüestiona que s'hagi de comptabilitzar com a ingrés qualsevol aportació o ajut econòmic que facin altres persones del nucli familiar, o que es doni el mateix tractament als ingressos derivats d'un préstec que als ingressos provinents de rendes del treball o una prestació, sense tenir en compte que en el cas dels préstecs no només s'haurà de retornar l'import, sinó també els interessos generats. Pel que fa al procediment, el Síndic insisteix en la necessitat d'una millor i més clara informació sobre els deures de les persones beneficiàries de la prestació i destaca la importància de la incorporació del tràmit d'audiència previ a la resolució, especialment en els supòsits de resolucions que extingeixen la prestació.

Un altre tema rellevant de l’Informe és en relació amb la demora amb què es troben les persones amb discapacitat per accedir al servei residencial que s'ha determinat com a més idoni. El Síndic insisteix en la necessitat d’incrementar la dotació de places residencials per atendre les demandes existents, i de característiques adequades als diversos perfils.

Salut

Un any més el Síndic ha destacat les conseqüències directes que poden tenir les llistes d'espera en la qualitat de vida d'una persona, en la seva salut o en la seva feina. També alerta que l'atenció als pacient afectats de COVID-19 no ha d’anar en detriment de l'atenció de la resta de patologies que es continuen presentant i que, de vegades, a més, es poden veure agreujades si no s'atenen dins d'un termini raonable.

Habitatge

Fa anys que el Síndic destaca la manca de resposta suficient per part de l'Administració a les situacions d'emergència social i econòmica en matèria d'habitatge. El 2019 el Síndic va insistir a demanar un pla de xoc per donar una resposta suficient a les situacions d’emergència, que, principalment, tenen la causa en els elevats preus de l’habitatge del mercat privat i en la insuficiència del parc d’habitatges amb destinació a lloguer social que gestiona l’Administració. I l’arribada de la pandèmia ha tingut conseqüències devastadores, que es concreten en les dificultats per mantenir l’habitatge habitual. El Síndic es veu obligat a recordar que aquestes situacions, si no es corregeixen, donaran lloc a situacions d’emergència residencial i desnonaments.

Paral·lelament, el Síndic també alerta sobre la inadequació del reallotjament d’urgència que garanteixen els serveis socials en hostals i pensions, sobretot amb relació a les famílies amb infants i adolescents a càrrec.

Consum

En relació amb el dret als subministraments bàsics i el necessari desplegament de la Llei 24/2015, el Síndic celebra l’acord que ha de permetre resoldre el deute acumulat de les famílies que no poden pagar els subministraments i a les quals no se'ls ha tallat. Aquest acord també preveu poder posar comptadors provisionals.

Per contra, el Síndic denuncia novament el retard que pateix la T-Mobilitat, que ha de permetre resoldre una queixa recurrent com és la negativa de l'ATM a emetre duplicats de les targetes de transport personalitzades en cas de robatori o pèrdua.

En relació amb les factures de subministraments, el Síndic també recorda que cal garantir una clara comprensió de totes les factures que s'emetin, que els missatges informatius que s'hi incloguin continguin informació útil i rellevant, i que cal incloure la justificació dels preus que s'hi apliquin. A més, en el cas de les factures de l’aigua, a criteri del Síndic, no s’haurien d’incloure conceptes no relacionats amb el cicle hídric.

Medi ambient

Abans de la pandèmia, moltes queixes d’aquesta àrea estaven relacionades amb el dret al descans i el Síndic demanava repensar els horaris i una nova ordenació horària bàsica en l'àmbit nocturn. Avui, però, les restriccions aplicades per gestionar la pandèmia han fet que les queixes s'hagin reduït de forma dràstica. El mateix ha succeït amb la qualitat de l’aire, que també ha millorat molt arran de la pandèmia, o amb la generació de residus.

No obstant l’anterior, el Síndic recorda la impossibilitat d’aconseguir la reparació dels danys ambientals una vegada s’han produït, i també el cost que n’implicaria la reparació en el cas que fos possible, per la qual cosa demana als poders públics donar prioritat i eficàcia a la intervenció prèvia en el disseny i l’aplicació d’instruments preventius.

Drets civils

L’àmbit dels drets civils va estar marcat per la Sentència del Tribunal Suprem 459/2019, que condemna nou dirigents polítics i socials a penes de presó d’entre 9 i 13 anys per fets ocorreguts al voltant de l’1 d’octubre de 2017. Davant d’aquests fets, el Síndic vol reiterar que els fets ocorreguts a Catalunya durant la tardor de 2017 van constituir l’exercici dels drets fonamentals d’expressió i de manifestació, i que la consideració d’aquestes expressions dins del tipus penal de sedició i les penes imposades per aquests fets resulten manifestament desproporcionades.

Quant al vot de les persones discapacitades, el Síndic va considerar que la Instrucció de la JEC comportava una situació de discriminació i estigmatització d’aquest col·lectiu, ja que facultava els membres de les meses a fer-ne una valoració subjectiva, la qual cosa infringia qualsevol dels preceptes de la LOREG.

Seguretat

El Síndic va elaborar un informe sobre la situació dels Bombers de la Generalitat de Catalunya que concloïa que calen actuacions immediates per dotar el Cos de Bombers dels recursos humans, materials i per disposar de les infraestructures necessàries per a l'assoliment de la comesa encomanada.

També es van analitzar els plans d’emergència nuclear i es va recomanar adaptar el PENTA, de l’any 2009, i el Pla bàsic d’emergència nuclear (PLABEN), del 2004, a les noves directives europees EURATOM, que incorporen bones pràctiques derivades de l’accident a la central japonesa de Fukushima el 2011 i millorar les xarxes de telecomunicacions i la infraestructura ferroviària.

Igualtat

En l’àmbit de la igualtat efectiva de dones i homes, el Síndic va aprovar el seu primer Pla d’igualtat per al període 2019-2022. El Pla promou la transversalització de la perspectiva de gènere i la perspectiva LGBTI en el conjunt d’actuacions del Síndic, incloent-hi la política comunicativa i les activitats de proximitat envers les dones i el col·lectiu LGBTI, amb una referència especial a totes les manifestacions de violència masclista i LGTBI-fòbica.

Transparència

Quant a la transparència, l’Informe 2019 ja feia referència a la percepció d'alentiment en el desplegament de la Llei 19/2014 i la necessitat de reforçar els mecanismes de cooperació perquè les administracions amb menys recursos puguin complir les obligacions que fixa la Llei.

El Síndic també destaca la importància que la informació que es publica als portals de transparència sigui comprensible, completa, estructurada, actualitzada i en format reutilitzable.

Tributs

Pel que fa als tributs, el Síndic destaca la importància de garantir un sistema de defensa eficaç, com a condició de seguretat i justícia tributàries. L'efectivitat del dret de defensa requereix una bona administració; un sistema de recursos accessible, capaç de donar respostes àgils, adequades i motivades i d’homogeneïtzar criteris i actuacions d'informació i assistència, amb l'objectiu de reduir la conflictivitat i litigiositat tributàries. En matèria de tributs locals, suggereix que s’instauri un òrgan per a les resolucions economicoadministratives.

Tornar a l