Actualitat: notícies i notes de premsa

''Amb l'ampliació de la informació del Portal de la sequera s'avança en la garantia del dret de la ciutadania d'accedir a la informació''

22/03/2023

Davant la situació de sequera que pateix Catalunya, el setembre passat l'equip de la síndica de greuges va obrir una actuació d'ofici per analitzar l'actuació de les administracions públiques en relació amb aquest fenomen.

Des de l'any 2001 la llei obliga tots els municipis de més de 20.000 habitants –67 a Catalunya– a disposar d'un pla d'emergència per sequera i a sotmetre'l a informe de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), o de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) en el cas dels municipis de la part catalana de la conca de l'Ebre.

En el marc d'aquesta actuació d'ofici, es va comprovar que hi ha diversos ajuntaments que ja disposen d'aquest pla, alguns fins i tot sense estar-hi obligats per llei, i que l'ACA n'ha informat favorablement.

Tanmateix, altres municipis, com Cerdanyola del Vallès, el Vendrell, Salt, Calafell, Valls i Banyoles, no han respost la petició d'informació de la síndica i, per tant, no s'ha pogut valorar si han complert o no l'obligació legal.

En paral·lel, la institució també va detectar que el Portal de la sequera de l'ACA només reunia informació d'actuacions de l'Agència a les conques internes de Catalunya, però no informació de la part catalana de la conca de l'Ebre (que gestiona la CHE), ni dels municipis d'aquesta zona, ni dels seus plans d'emergència per sequera.

Amb la voluntat de garantir el dret d'accés a la informació en matèria de medi ambient, la síndica va demanar al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que integrés tota la informació, també la de la CHE.

Recentment, el Departament ha informat que ha acceptat aquest suggeriment, de manera que el Portal de la sequera disposarà d'un enllaç amb la informació existent al web de la CHE. També ha manifestat que s'inclourà una llista amb l'estat de tramitació en què es troben els plans municipals (informe favorable / desfavorable / pla no presentat / elaboració de l'informe en tramitació). I, en darrer lloc, també s'ha compromès a incloure en el Portal la relació de municipis que, tot i no estar-hi obligats, han presentat un pla d'emergència per sequera, mitjançant un enllaç al seu web municipal.

La síndica valora aquests compromisos perquè entén que d'aquesta manera s'avança en la publicitat activa i en la garantia del dret de la ciutadania a accedir a la informació en matèria de medi ambient. En el mateix sentit, es doten de contingut els principis de corresponsabilització, transparència, informació i participació del públic en general i dels usuaris en particular, que recull la legislació en matèria d'aigües de Catalunya.

Finalment, avui, Dia Mundial de l'Aigua, la síndica vol posar en valor la importància de l'aigua i la defensa de la gestió sostenible dels recursos d'aigua dolça, que és especialment rellevant en la situació de sequera en què ens trobem i atès el progressiu descens de les reserves d'aigua dels embassaments i aqüífers. En aquest context, se suma a la crida global per fer-ne un ús més responsable.

El Síndic de Greuges fa un pas més en la defensa dels infants

20/03/2023

La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas ha signat aquest matí un conveni de col·laboració amb la directora general del Casal dels Infants per a l'Acció Social als Barris, Rosa Balaguer, amb la voluntat d’enfortir la defensa dels drets dels infants a Catalunya.

El Casal dels Infants és una entitat sense ànim de lucre que vetlla per la defensa dels drets dels infants en situació de més vulnerabilitat a diferents barris i municipis catalans per mitjà de serveis socials i educatius, amb l’objectiu de millorar la seva realitat i les seves oportunitats de futur.

El Conveni recull que les dues institucions es comprometen a treballar coordinadament per aconseguir donar una millor resposta a les vulneracions dels drets dels infants i adolescents a Catalunya. En aquest sentit, el Casal dels Infants enviarà semestralment a la institució un informe amb les vulneracions dels drets que hagi detectat al llarg d’aquest període.

Aquesta col·laboració també busca aconseguir millores en el marc normatiu sobre temes clau que suposen un risc de la garantia dels drets dels infants.

A més, el Conveni recull l'objectiu de prestar una atenció especial al col·lectiu de menors i joves vinculats a processos migratoris per garantir la defensa dels seus drets. En aquest sentit, també ha assistit a la signatura del document la directora del Casal dels Infants al Marroc, Claire Trichot, que ha pogut explicar com treballen als barris més desafavorits de Tànger i Casablanca, amb l’objectiu de millorar les oportunitats dels infants i joves, però també de les famílies i les dones.

Per finalitzar, les dues part es comprometen a unir esforços amb l’objectiu de construir una estratègia conjunta per poder participar en els mecanismes de les Nacions Unides de seguiment de les convencions de drets humans.

Aquest conveni s’emmarca en la voluntat manifestada per la nova síndica d’apropar la institució a totes les persones, però sobretot a les més vulnerables, i de treballar conjuntament amb les entitats socials que estan a primera línia i que, per tant, coneixen de primera mà la realitat i les necessitats dels ciutadans.

''El 80% de les nostres recomanacions són acceptades''

15/03/2023

La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, acompanyada pels dos adjunts, Jaume Saura i M. Jesús Larios, ha lliurat a la vicepresidenta primera amb funcions de presidenta del Parlament, Alba Vergés, l'Informe anual de la institució corresponent a l'any 2022.

L'informe recull en bona part l'activitat de la institució sota el mandat del síndic anterior, Rafael Ribó, a qui la nova síndica ha volgut agrair la feina feta al llarg de tots els anys que hi ha estat al capdavant.

Xifres destacades

Durant el 2022 s'han adreçat a la institució 18.068 persones i s'han iniciat 23.527 actuacions, entre queixes, consultes i actuacions d'ofici. El nombre de queixes rebudes ha tornat a xifres anteriors a la pandèmia, al voltant de les 10.000 anuals, però la xifra de consultes continua creixent força, seguint la tendència dels darrers anys (9.987 el 2018 i 13.381 el 2022). D'això es desprèn que moltes persones s'adrecen a la institució del Síndic de Greuges no només per presentar una queixa contra el funcionament de les administracions, sinó que també busquen informació, assessorament i orientació sobre què han de fer davant d'un problema. L'anàlisi del perfil d'aquests usuaris ens indica que són, sobretot, persones amb un patró d'exclusió social. Aquest increment de la xifra de consultes ha fet necessari repensar i reforçar el Servei d'Atenció a les Persones.

Les desigualtats de gènere també es perceben en les queixes que rebem, i és un fet que les dones han presentat més queixes en àrees relacionades amb les tasques de cura (com educació o infància).

• Nota de premsa íntegra en pdf

''La contenció mecànica ha de ser la darrera mesura i s'ha d'emprar només en casos imprescindibles''

13/03/2023

La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, i l'adjunt general, Jaume Saura, acompanyats dels membres de l'Equip de Treball Jaume Bosch i Mar Torrecillas, han debatut aquesta tarda a la Comissió del Síndic de Greuges l'Informe anual del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura.

Aquest informe, que és el dotzè que es presenta al Parlament, recull l'activitat duta a terme al llarg de l'any 2022 pel Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura i d'altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants (MCPT).

La síndica ha volgut començar la seva intervenció agraint la feina feta a qui fins avui ha estat presidenta de la Comissió del Síndic de Greuges, Najat Driouech, i manifestant la seva voluntat de màxima col·laboració al nou president, José Rodríguez, a qui ha desitjat molts encerts.

Enguany, s'han visitat 33 centres en què es troben persones privades de llibertat. La major part de les visites (16) corresponen a comissaries de policia, principalment de les diverses policies locals (8). També s'han fet 7 visites a centres penitenciaris, 7 a centres d'internament de menors, una a un centre de salut mental i una a un centre residencial per a la gent gran.

A banda del resum de les visites realitzades, en què es recullen les principals observacions i conclusions extretes per l'Equip de Treball de l'MCPT, l'informe d'aquest any també inclou un estudi monogràfic sobre les contencions mecàniques al sistema penitenciari de Catalunya. Entre les recomanacions que s'han fet, destaquen les següents: l'objectiu en l'àmbit dels mitjans coercitius ha de ser assolir zero contencions mecàniques; la immobilització i la contenció mecànica haurien de ser l'últim recurs en la resolució de situacions conflictives i una mesura exclusivament sanitària, atesos els riscos que comporta per a la salut de les persones, i tot el personal penitenciari ha de rebre la formació necessària en l'aplicació de les tècniques de desescalada i en la contenció mecànica.

Quant a la funció de custòdia de persones detingudes per part de les policies locals, l'MCPT insisteix un any més en la necessitat que els ajuntaments valorin, juntament amb el Departament d'Interior, la conveniència de renovar els protocols de coordinació vigents perquè les persones detingudes per la policia local passin directament a disposició del cos de Mossos d'Esquadra.

També es continua constatant que bona part de les visites mèdiques a què tenen dret les persones detingudes no es fan en privat. Per això, s'ha tornat a recordar que aquest dret només es pot limitar en casos excepcionals de risc; i que, atès que l'atenció mèdica és un dret i no una obligació, si una persona hi renuncia no se la pot forçar a fer-se una exploració. Pel que fa als drets de les persones detingudes, també s'ha detectat que en alguns casos han passat més de deu i dotze hores fins a la primera assistència lletrada (la qual s'hauria de produir en el termini de tres hores, d'acord amb el que fixa la llei).

Respecte a les condicions materials de la detenció, l'MCPT es mostra satisfet amb el fet que la Direcció General de la Policia ja tingui planificada la instal·lació de sistemes de videovigilància a tots els espais de custòdia per on passa la persona detinguda, i amb els avenços en la instal·lació d'aquests sistemes també en els vehicles.

Respecte als departaments especials de règim tancat dels centres penitenciaris, l'informe manifesta que alguns estan al límit de la seva capacitat i que caldria buidar-los per fer-ne una bona gestió. A més, s'ha recomanat que haurien de disposar d'un pla d'activitats, tant en format individual com grupal.

Les visites realitzades enguany han posat de manifest, novament, la necessitat de millorar els espais de comunicació familiar per garantir entorns adequats i amigables per als infants. En aquest sentit, si bé alguns centres penitenciaris han fet avenços significatius, encara falta molt perquè aquesta adequació sigui una realitat en el conjunt de presons catalanes.

Quant als centres residencials d'educació intensiva, les visites han permès constatar que hi resideixen adolescents amb trastorns mentals i/o discapacitat, la qual cosa suposa contravenir, d'una banda, la normativa vigent, que preveu aquest tipus de recurs només per a trastorns conductuals; i de l'altra, els drets dels adolescents a un recurs adequat a les seves necessitats.

L'MCPT també valora positivament que des del juny de 2021 la normativa prohibeixi la contenció mecànica al llit i la pràctica de les contencions físiques en infants i adolescents. Tanmateix, manifesta que comprovarà si la supressió d'aquest mitjà fa incrementar percentualment el nombre de joves que són objecte d'altres mitjans de contenció (aïllament provisional, contenció física personal, subjecció mecànica dels canells, etc.).

En darrer lloc, arran de les visites a centres residencials d'educació intensiva (CREI) s'ha detectat que cal programar activitats terapèutiques grupals i individuals per treballar l'educació emocional, la prevenció de la violència masclista, la igualtat de gènere i la no-discriminació, sobretot perquè les adolescents internes en centres són particularment susceptibles de veure's implicades en situacions d'explotació sexual.

• Accés al document en pdf

“L’experiència d’alguns municipis ens ha demostrat que amb voluntat política els índexs de segregació escolar milloren”

01/03/2023

Avui ha tingut lloc una jornada telemàtica de seguiment del Pacte contra la segregació escolar amb els municipis que l'han signat. La jornada, organitzada per la institució del Síndic de Greuges i el Departament d’Educació, ha volgut avaluar especialment el desplegament del Decret 11/2021, el nou decret de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya.

El Pacte contra la segregació escolar el van subscriure, a banda del Síndic de Greuges i el Departament d’Educació, els membres de la comunitat educativa i la majoria de municipis de més de 10.000 habitants (116 dels 120 municipis), i més endavant s’hi han anat adherint bona part dels municipis de més de 3.000 habitants (177 en total).

Abans de començar la jornada, la síndica ha volgut tenir unes paraules de record per les bessones de Sallent i de condol per als seus familiars, i ha explicat que la institució també està treballant per esclarir què ha fallat en la detecció d’aquest cas per poder corregir i millorar el tractament d’aquestes situacions de cara al futur.

En relació amb el Pacte, la síndica ha destacat que totes les iniciatives importants han de tenir un seguiment, que és el que permet avaluar el grau de consecució dels objectius prefixats. Per això aquestes reunions són absolutament imprescindibles.

També ha mostrat la seva preocupació per la crisi econòmica que s’albira, que introduirà un nou element de desigualtat al repte dels centres de garantir el desenvolupament educatiu del seu alumnat en condicions d’igualtat d’oportunitats. En aquest context, ha manifestat que evitar la concentració de complexitat educativa en determinats centres és una política efectiva per combatre les conseqüències socials i econòmiques derivades de les crisis.

Amb l'aprovació del Decret 11/2021, s'ha incrementat el paper que tenen els ajuntaments en la lluita contra la segregació escolar, els quals han esdevingut un actor essencial per desplegar amb efectivitat les polítiques de lluita contra aquesta segregació.

La reunió també ha comptat amb la participació del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que ha volgut posar en valor els resultats aconseguits arran de la signatura del Pacte i ha apel·lat a la necessària col·laboració dels municipis per seguir avançant.

En el transcurs d’aquesta reunió, la institució del Síndic de Greuges, un cop més, ha mostrat el seu compromís amb el Pacte, que s’ha demostrat que és un instrument efectiu per resoldre el problema de la segregació escolar: des de la signatura del Pacte la segregació escolar interna als diferents municipis s’ha reduït més del 28%.

Tot i això, cal seguir treballant perquè encara queda per revertir tres quartes parts dels desequilibris existents, i això passa per abordar de manera decidida dos reptes:

El primer és intensificar els esforços en aquells municipis amb segregació elevada o amb tendència negativa. Dues terceres parts de municipis de més de 5.000 habitants (68%) han reduït els nivells de segregació escolar des de l’aprovació del Pacte, però en una tercera part aquests nivells han augmentat.

Que uns municipis millorin els indicadors i altres no es deu, en part, a factors aliens a la política educativa, com ara els nivells de segregació residencial, però també a factors relacionats amb dèficits de desplegament de les polítiques d’escolarització equilibrada d’alumnat. Així, alguns exemples (Banyoles, Ripoll, Tàrrega, Vic, Olot...) mostren com la voluntat política d’aprofitar els instruments disponibles permet reduir els índex de segregació. Per aquest motiu, la síndica proposa millorar la monitorització del desplegament del Pacte i del Decret 11/2021 a escala local, la formació de les persones responsables en el territori, fonamentalment inspectors o inspectores d’educació, regidors o regidores d’educació i personal tècnic municipal, i l’acompanyament d’aquestes persones en la implementació i utilització efectiva dels diversos instruments disponibles.

També demana promoure els pactes locals per a l'escolarització equilibrada d'alumnat, ja que són pocs els municipis que els tenen formalment constituïts (el 87% dels municipis de més de 10.000 habitants no en tenen), quan són una eina que pot ser qualificada de bona pràctica, en el sentit que se’n deriva un reconeixement del problema i també mesures més o menys extenses, més o menys detallades, per combatre aquest fenomen.

El segon repte és desplegar amb decisió les mesures previstes que encara estan pendents de desplegar. Entre aquestes mesures, hi ha la revisió de les zonificacions escolars, la millora de l'escolarització equilibrada d'alumnat amb necessitats educatives específiques i la millora del finançament dels centres.

El Decret 11/2021 preveu la revisió dels models de zonificació escolar, per garantir que tenen heterogeneïtat social interna. Només un 5,4% dels municipis han modificat les zones educatives arran de l’aprovació d’aquest decret.

Encara hi ha dèficits en l'ús de la reserva de places, que és el principal instrument actualment disponible, especialment dèficits en la determinació del nombre de places reservades i dèficits d'actuacions específiques d'acompanyament de l'alumnat amb necessitats educatives específiques a aquesta reserva en el procés d’admissió. A I3, per exemple, tot i que s’ha millorat, encara hi ha un 41% de l’alumnat amb aquestes característiques que no s’escolaritza en el centre que caldria per evitar desequilibris en l’escolarització.

Una de les mesures que estan menys avançades té a veure amb el finançament dels centres. Els compromisos associats al finançament dels centres previstos en el Pacte no s’han complert. Els ajuts previstos en el Decret 11/2021 encara no s’han transferit, tot i que s’ha previst fer-ho durant el curs 2022/2023 només per a l’alumnat d'I3 i 1r d’ESO.

En aquest punt, també s’ha volgut destacar que hi ha nombrosos municipis que han d’acabar de desplegar els instruments de governança del procés d’admissió d’alumnat. Un d'aquests instruments són les taules locals de planificació, integrades pel Departament d’Educació i els ajuntaments, que tenen funcions en aspectes com ara la programació anual de l’oferta educativa, la delimitació de les zones educatives o l’adopció de les mesures específiques establertes en el Decret per a la reducció de la segregació escolar, entre d’altres. Cal posar en relleu que el 64% dels municipis d’entre 5.000 i 10.000 habitants no tenen taules locals de planificació, que el 34% de municipis de més de 10.000 habitants no disposen d’oficina municipal d’escolarització, i que el 36% no tenen unitats de detecció.