Actualitat: notícies i notes de premsa

El Síndic planteja al Consell d’Europa el possible atemptat de drets de la decisió del Tribunal de Comptes

15/10/2021

foto (c) Google maps
Ho ha elevat a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i a la Comissària Europea dels Drets Humans

Recorda les referències a les previsions legals de malversació de fons públics de la Resolució de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa

El Síndic de Greuges de Catalunya, davant de la notícia de la decisió de la ponent del Tribunal de Comptes de negar-se a acceptar els avals públics establerts en una decisió amb rang de llei per afrontar la fiança imposada a 34 exalts càrrecs de la Generalitat de Catalunya per valor de 5,4 milions d’euros per suposades despeses indegudes:

Primer, manifesta la seva sorpresa que un òrgan administratiu no respecti una norma amb rang de llei plenament vigent com és un decret llei ja convalidat pel Parlament de Catalunya.

Segon, recorda el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries en favor de la constitucionalitat de l’aval.

Tercer, recorda que d’acord amb la llei processal civil, a la qual remet la del Tribunal de Comptes, l’aval ha de ser solidari de durada indefinida y pagador a primer requeriment emès per una entitat de crèdit o una societat de garantia recíproca o per qualsevol altre mitjà que, a judici del tribunal, garanteixi la disponibilitat immediata, si s’escau, de la quantitat de què es tracti, requisits que compleix l’aval de l’Institut Català de Finances.

Quart, actuarà davant del Defensor del Poble perquè intervingui arran de la greu lesió de drets i de la indefensió que aquesta decisió representa.

Cinquè, elevarà aquesta situació a instàncies del Consell d’Europa, i en concret de l’Assemblea Parlamentària i la Comissària Europea de Drets Humans, perquè també intervinguin en favor dels drets i de la defensa de l’estat de dret.

El Síndic recorda la Resolució de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, segons la qual cal assegurar que les previsions legals de malversació de fons públic s’apliquin de manera que les responsabilitats siguin solament exigibles quan es poden establir pèrdues reals quantificades al pressupost o als actius de l’Estat.

Així mateix, el Síndic recorda que en el seu informe recent relatiu a La concessió de l’indult parcial a les persones condemnades per la sentència 459/2019 del Tribunal Suprem, ha advertit que les sancions econòmiques del Tribunal de Comptes impliquen condemnar a la ruïna les persones investigades, abans fins i tot d’una sentència i malgrat que moltes de les persones ara perseguides ja han estat jutjades al màxim nivell jurisdiccional pel delicte de malversació. Per aquest motiu, i en sintonia amb les recomanacions de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, el Síndic és del parer que el Tribunal de Comptes hauria de discontinuar la tramitació d’aquests expedients.

Tornar a l

El Síndic detecta irregularitats en el procediment de les prestacions dels joves extutelats

13/10/2021

foto (c) Pixabay

Demana que les prestacions dels joves extutelats tinguin efecte des del moment de la sol·licitud o des del compliment dels 18 anys

Actualment, les prestacions tenen efectes econòmics des del primer dia del mes següent al de la resolució

Els joves extutelats, en fer 18 anys, es troben en una delicada i complexa situació

El Síndic va rebre una queixa d’una família acollidora d'un jove extutelat per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), en desacord amb el temps de tramitació de la sol·licitud de prestació econòmica com a jove extutelat i amb el moment de l'inici dels efectes després del seu reconeixement.

Les persones joves que han estat tutelades tenen dret a demanar suport econòmic per facilitar el pas cap a la seva autonomia. Els programes d’autonomia personal tenen com a objectiu oferir als joves extutelats els recursos de suport personal, d’habitatge, formatius i laborals necessaris per assessorar-los i acompanyar-los en l’exercici de la plena ciutadania en condicions d’igualtat, amb responsabilitat i amb el màxim grau d’integració en la societat on viuen

D'acord amb l’article 19 de la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, en la seva redacció a partir de la modificació per la Llei 4/2019, de 24 de juliol, la prestació per a joves extutelats és de dret subjectiu, de caràcter temporal, per atendre situacions de necessitat dels joves que han estat tutelats per l'organisme públic competent en matèria de protecció de menors de la Generalitat. Aquesta prestació és aplicable als joves extutelats des dels divuit anys i fins que en compleixin vint-i-tres. La quantia de la prestació per a joves extutelats és l'equivalent a l'indicador de renda de suficiència i es percep en pagaments mensuals. La prestació per a joves extutelats es pot incrementar amb altres prestacions econòmiques o complementar amb prestacions de serveis de l'Administració de la Generalitat que tinguin per finalitat la formació, la integració social i la plena inserció dels joves en el mercat de treball.

En el cas concret, el jove va sol·licitar la prestació poc abans de complir els 18 anys però quatre mesos després encara no tenia resposta per part de l’Administració.

Segons l'article 16 del capítol III de la Llei 13/2006,  la concessió d’aquesta prestació té efectes econòmics des del primer dia del mes següent al de la data de la resolució de reconeixement del dret a la prestació o de la data en què s’ha produït el silenci administratiu. Si un cop transcorregut el termini màxim de tres mesos des de la data de la sol·licitud no s’ha notificat resolució expressa de reconeixement de la prestació, el dret d’accés a la prestació econòmica, en cas que sigui reconeguda, es genera des del primer dia del mes següent al del compliment del termini màxim indicat.

En resposta a les peticions d’informació del Síndic, la DGAIA indica que, d’acord amb aquesta normativa, no es poden retrotraure els efectes de la prestació a la data de la seva sol·licitud o a la data de la majoria d'edat del jove (quan ha presentat la sol·licitud abans dels 18 anys) perquè seria contrari al que s’estableix legalment.

Tanmateix, el Síndic insisteix en la necessitat que els efectes de la prestació econòmica per a joves extutelats generi efectes des de la data de la sol·licitud o des de la data de la majoria d'edat del jove (quan ha presentat la sol·licitud abans dels 18 anys), sobretot atenent a les especials necessitats i l’alta vulnerabilitat social d’aquest col·lectiu i les implicacions que té per a un jove de 18 anys el cessament de les funcions tutelars de la DGAIA.

A més, el Síndic recorda que hi ha normatives d’altres àmbits que sí que permeten que els beneficis concedits produeixin efectes des de la mateixa data de la sol·licitud de reconeixement del dret, com ara els beneficis concedits a les famílies nombroses i a les famílies monoparentals.

Per tot l’anterior, el Síndic demana que el Departament de Drets Socials estudiï aquest assumpte en el marc d'una comissió específica creada a aquest efecte, per instar la modificació parlamentària de la normativa, amb l’objectiu de garantir que els efectes de la prestació econòmica per a joves extutelats, un cop reconeguda, es generin des de la data de la seva sol·licitud o des de la data de la majoria d'edat del jove, quan la sol·licitud l'ha presentat abans de complir els 18 anys (atès que aquesta prestació es pot sol·licitar des de tres mesos abans de la majoria d'edat).

Tornar a l

El Síndic investiga els problemes de la implementació de la T-Mobilitat

08/10/2021

foto
Entre d’altres, analitza el tancament del web T-mobilitat per una suposada errada de seguretat

El Síndic recorda que la T-Mobilitat resoldria la necessària homogeneïtzació de les tarifes o títols socials entre els diferents municipis

El  març de 2021 va obrir una actuació d’ofici per fer el seguiment de la implementació de la T-Mobilitat

El passat mes de març, el Síndic va tenir coneixement a través de diversos mitjans de comunicació de la voluntat de posar en marxa de la T-Mobilitat durant el mes d’abril, tot i que de manera limitada als municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i per a les persones usuàries de les T-Usual i T-Jove.

La T-Mobilitat, el nou títol de transport integrat de Catalunya, ha patit molts retards i ajornaments en la seva implementació i ha estat objecte d’estudi per part del Síndic en nombroses ocasions, a través de queixes, informes anuals i informes monogràfics. De tot aquest treball previ el Síndic posa en relleu que els retards i ajornaments constants afecten, especialment, dues qüestions que cal resoldre. D’una banda, la necessària homogeneïtzació de les tarifes o títols socials entre els diferents municipis i empreses operadores; i, de l’altra, la manca d'emissió de duplicats en cas de robatori o pèrdua de les targetes de transport personalitzades.

Amb l’objectiu de fer el seguiment de la implementació del projecte, va obrir una actuació d’ofici i es va adreçar a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per demanar informació sobre la posada en marxa del projecte, l’abast d’aquesta primera etapa, el calendari amb què es treballava i les mesures d’informació que es pensaven dur a terme amb les persones usuàries.

De la resposta que l’ATM va adreçar al Síndic, se’n desprèn que no era possible avançar cap tipus de previsió de calendari. Tanmateix, aquesta setmana, el Síndic ha tingut coneixement a través dels mitjans de comunicació que s’ha iniciat una nova fase de prova de desplegament del projecte que permetia a qualsevol persona donar-se d'alta en el sistema, obtenir la nova targeta recarregable (tot fent aquest tràmit de forma telemàtica) i viatjar en condicions especials durant els dies de la prova. També per informacions aparegudes en premsa, el Síndic ha estat coneixedor que en data 6 d'octubre de 2021 es va procedir al tancament del web T-mobilitat per una suposada errada de seguretat que afectava les dades personals de les persones que s'hi havien registrat per obtenir la nova targeta.

Per l’anterior, el Síndic s’ha adreçat de nou a l’ATM i ha demanat informació en relació amb les diferents etapes o fases de proves que es preveuen dur a terme, els motius que van dur al tancament del web T-mobilitat, les categories de dades personals que presumiblement van resultar afectades per la incidència detectada i, finalment, les actuacions dutes a terme per l'ATM (o el seu delegat de protecció de dades) davant de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. El Síndic també vol conèixer el sistema d’identificació que es requereix a les persones interessades per poder-se donar d'alta en el sistema de la T-Mobilitat i els motius pels quals s'exigeix el DNI/NIE/CIF o passaport.

El Síndic recorda que la T-Mobilitat resoldria la necessària homogeneïtzació de les tarifes o títols socials entre els diferents municipis. La institució ha seguit de prop el projecte de la T-Mobilitat des dels seus inicis, com s'ha recollit en l'actuació d’ofici AO 8218/14, en l'Informe sobre el preu dels transports públics (juliol 2014), en l'Informe sobre els drets de les persones en els serveis ferroviaris (octubre 2016) o en els informes anuals que presenta al Parlament.

Tornar a l

El Síndic demana que es reguli la pràctica de l'autocaravàning per garantir-ne l’exercici en condicions idònies

06/10/2021

foto (c) Pixabay

Recomana homogeneïtzar les diferents regulacions normatives existents

Proposa habilitar àrees d'acollida d'autocaravanes i uns registres públics d'informació i de consulta

Cal un catàleg oficial de senyals específic per a aquesta modalitat de turisme

Al llarg de l’any 2020, el Síndic va rebre més de 180 queixes en relació amb diverses problemàtiques que afecten la pràctica de l'autocaravàning. Entre altres motius, exposaven les restriccions no fonamentades de circulació, parada i estacionament, la utilització indeguda de senyalització i la manca d'infraestructures o espais habilitats que els permetin la pràctica de l'autocaravanisme i les activitats de lleure i esbarjo associades. Consideren que el sector i la pràctica d'aquest turisme itinerant estan situats en un plànol de desigualtat amb altres sectors turístics, ja que no gaudeixen de les mateixes mesures de protecció, suport, promoció i foment. A més, en el context de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, també van exposar la manca d'informació i claredat que van patir en les fases de desconfinament.

L'autocaravàning està plenament consolidat i en expansió en el nostre territori, amb una forta perspectiva de futur i un marge de creixement important. De fet, l'any 2019 es va registrar, per segon any consecutiu, un rècord de matriculacions d'autocaravanes i càmpers. Es calcula que el parc de vehicles amb servei habitatge existent és de 300.000 vehicles, 41.441 a Catalunya, als quals cal sumar l'activitat d'autocaravàning procedent del turisme internacional. Actualment, a Europa hi ha 2,5 milions d'autocaravanes que es desplacen en molts casos al nostre territori. Espanya és el segon país escollit com a destinació per viatjar-hi i Catalunya se situa com una de les destinacions més visitades.

Malgrat la proliferació de l'autocaravanisme, no hi ha una norma específica que reguli el sector. Al seu torn, la xarxa viària, infraestructures i serveis associats haurien d'adaptar-se a aquesta realitat per fomentar-ne i permetre’n la pràctica en condicions idònies i mediambientalment sostenibles i garantir la seguretat, mobilitat i benestar de les persones.

Per tot l’anterior, el Síndic ha obert una actuació d’ofici i ha adreçat a les diverses administracions afectades, Departament d'Empresa i Treball, Departament d'Interior, Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, les recomanacions següents:

  • Estudiar les necessitats del sector.
  • Ordenar, planificar i regular aquesta modalitat de turisme per garantir-ne la pràctica en condicions idònies, i també dissenyar les polítiques de protecció, promoció i foment necessàries per assolir els objectius de desenvolupament turístic en aquest àmbit.
  • Valorar una nova regulació quant a la limitació d'ocupació temporal en els mateixos termes que altres sectors turístics.
  • Consensuar bases i conceptes comuns per homogeneïtzar les diferents regulacions normatives.
  • Promoure i fomentar la creació i l'habilitació d'àrees d'acollida d'autocaravanes, altres infraestructures i serveis que donin cobertura a la demanda, i també habilitar registres públics d'informació i consulta.
  • Definir la problemàtica del sector dins l'àmbit concret de la mobilitat, xarxa, infraestructures i seguretat viàries, i adoptar mesures de desenvolupament i garantia del seu exercici en les millors condicions viàries, de mobilitat i de seguretat.

Que els municipis incorporin la presència d'aquesta tipologia de vehicles i tinguin en consideració les seves especificitats en l'ordenació i la regulació del trànsit en l'àmbit urbà, per garantir-ne la mobilitat adequada dins les possibilitats de la trama urbana, tot informant-ne adequadament els usuaris.

Elevar a rang legal el contingut de la Instrucció 08/V-74, que recopila i interpreta en un únic document tots els aspectes normatius relacionats amb l’autocaravanisme, d'obligat compliment per als municipis, i incorporar-lo en les ordenances pel que fa a la regulació de circulació, parada i estacionament.

Elaborar un catàleg oficial de senyals específic per a la pràctica de l'autocaravanisme, i també altres aspectes en matèria de trànsit que aconsellin una regulació específica que abasti tota la seva activitat, a l’efecte que sigui aplicable de manera homogènia per les administracions.

Atès que algunes de les recomanacions podrien afectar aspectes que són competència de l’Administració general de l’Estat també s’ha traslladat la resolució al Defensor del Poble.

Tornar a l

El Síndic reclama amb urgència actuacions per pal·liar la manca de places residencials per a infants amb discapacitat

04/10/2021

foto (c) Pixabay

Ha constat que no hi ha cap previsió legal que determini la provisió de serveis residencials adreçats especialment a infants i joves amb discapacitat

El 2018 es van crear places per atendre aquests joves, però han resultat del tot insuficients

Té coneixement de casos en què l’espera per accedir al servei residencial s’ha allargat més d’un any i mig

Durant els últims anys el Síndic ha rebut queixes davant la llista d’espera per a l’assignació d’una plaça en un recurs residencial per a joves menors de 18 anys amb discapacitat. De l’anàlisi dels casos concrets estudiats, el Síndic ha pogut constatar que la llista d'espera per accedir a aquesta tipologia de recurs avança molt lentament, i també una manca de places suficients d'aquest tipus de recurs.

L'any 2017 el Síndic va ser informat per l’aleshores Departament de Treball, Afers Socials i Famílies que disposava de 14.576 places residencials per a persones adultes amb discapacitat i de 1.581 places per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental, entre llar residència i llar amb suport.  Cap d'aquestes, però, anava destinada a persones menors de 18 anys. L’any 2018 el Govern va informar el Síndic que s'havia promogut la creació de 74 places de recursos terapèutics, 12 de les quals per a infants i adolescents amb discapacitat i trastorn de conducta, 15 per a infants i adolescents amb discapacitat, i 35 per a infants amb trastorn mental i trastorn de conducta, especialment en l’entorn del sistema de protecció.

De l’anàlisi de la normativa, el Síndic ha constatat, però, que no hi ha cap previsió legal que determini la provisió de serveis residencials adreçats especialment a infants i joves amb discapacitat i que per a aquests casos la Cartera de serveis socials només preveu un procés d’excepcionalitat per edat en l’ingrés en serveis residencials destinats a persones adultes entre els 18 i els 65 anys. La manca de previsió en la Cartera de serveis socials d'aquest recurs ha estat una qüestió que el Síndic ha abordat reiteradament, i en l’informe sobre els drets de l’infant corresponent a l’any 2015 ja es van recollir algunes propostes clau, com ara la necessitat de crear un nombre suficient de places per atendre els joves que necessiten aquest tipus de recurs i estudiar les necessitats de serveis de respir, i també de recursos d’atenció domiciliària.

En la mateixa línia, el 2018 el Síndic també va reiterar la necessitat que la Cartera de serveis socials incorporés aquest recurs i, tot i que l’Administració va reconèixer aquesta mancança, en data d’avui encara no s’ha pres cap mesura per fer efectiva aquesta provisió. I n’és una mostra el fet que el Síndic continua rebent queixes de casos en què, malgrat que els mateixos equips de valoració de la Generalitat consideren necessària l’assignació d’un recurs residencial urgent, aquesta no s’ha arribat a executar, com ara en el cas d’un noi de 12 anys amb pluridiscapacitat, conductes heteroagressives i trastorn de la son, que, segons certifiquen els professionals que el tracten, pot posar en risc tant la seva integritat com la de les persones que l'envolten, la família del qual des del 2018 espera una plaça residencial. A criteri del Síndic, no és admissible una espera de prop d'un any i mig per poder accedir al recurs recomanat per la mateixa administració. Aquesta manca de recursos, a banda de suposar la vulneració dels drets de l'infant afectat, posa en evidència problemes estructurals de l'Administració per a l'atenció d'aquesta necessitat en el col·lectiu dels infants i els adolescents.

Per tot l’anterior, el Síndic ha tornat a insistir que cal augmentar el nombre de places residencials disponibles per als infants i adolescents que ho requereixin, bé mitjançant places públiques, bé mitjançant la contractació o concertació de places privades, amb l’objectiu de garantir la protecció de l’infant i el seu interès particular.

Tornar a l