Notes de premsa

La institució renova els seus compromisos de qualitat amb les persones

24/12/2024

Avui s’ha publicat la nova carta de servei del Síndic de Greuges. Aquest document recull els serveis que presta la institució, els drets i deures de les persones que s’hi adrecen, i els compromisos de qualitat de servei que s’assumeixen. La primera carta de servei data de l’any 2008 i, malgrat que se n’ha anat fent seguiment de manera periòdica, enguany s’ha volgut renovar àmpliament amb l’objectiu de garantir els drets de les persones ateses.

Els drets i els deures de les persones que s’adrecen al Síndic es recullen en el capítol III de la carta de servei. Destaquen el dret a ser escoltat per una persona referent i a rebre un tracte personalitzat. També s’hi ha volgut recollir el dret a ser atès sense necessitat de cita prèvia i el dret a rebre orientació sobre com canalitzar els assumptes que no són competència de la institució. A més a més, es reconeix una atenció específica per a les víctimes de violència masclista i per a infància i adolescència. Com a novetat, la carta reconeix el dret a participar en processos de mediació i conciliació, –o altres mètodes adequats per a la solució de conflictes–, i a rebre una disculpa de la institució en cas d’un incompliment d’algun compromís.

També s’hi estableix l’atenció per diferents canals: presencial i per telèfon, videoconferència i mitjans digitals. A més, perquè les persones de fora de Barcelona tinguin més fàcil l’accés a la sindicatura, la institució es compromet a fer un mínim de vuitanta desplaçaments a municipis del territori català.

Quant als terminis, la carta recull que les consultes presencials s’atendran el mateix dia; les telefòniques, quan s’hagin programat conjuntament amb la persona interessada, i les escrites, en el termini màxim de cinc dies. La resolució de les queixes s’haurà d’emetre en el termini màxim de quaranta-cinc dies un cop s’hagi rebut tota la documentació sol·licitada a l’Administració. La institució també adquireix el compromís de fer seguiment de les resolucions per garantir-ne el compliment.

A més, la carta de servei recull un seguit d’indicadors que serviran per comprovar el compliment dels compromisos adquirits. Aquesta informació es publicarà de manera periòdica i reutilitzable al portal de transparència de la institució.

Finalment, qualsevol persona que faci ús dels serveis de la institució del Síndic de Greuges pot presentar una queixa sobre el funcionament de la institució o un suggeriment per millorar la qualitat del servei. Aquesta informació també es publicaran, de manera anonimitzada, al portal de transparència.

• Carta de servei i bona pràctica administrativa

El Consell Comarcal del Vallès Occidental accepta les recomanacions de la síndica relatives a la taxa de tractament de residus

23/12/2024

El passat mes de juny, la institució del Síndic de Greuges va obrir una actuació d’ofici per estudiar la regulació i l'aplicació de la nova taxa comarcal per la prestació del servei de tractament de residus al municipi de Rubí.

A través del Síndic Municipal de Rubí, dels mitjans de comunicació i d'algunes queixes i consultes rebudes, la síndica va tenir coneixement del malestar de la ciutadania d'aquest i d'altres municipis del Vallès Occidental pel fet que enguany haurien de pagar un import considerablement superior al de l'any passat pel servei de gestió i tractament de residus. Aquest import es cobra mitjançant dos rebuts: un per la taxa de recollida i transport de residus municipals (a càrrec de l’Ajuntament), i l’altre per la taxa de tractament de residus (a càrrec de del Consell Comarcal).

La síndica ja ha finalitzat la seva actuació i ha resolt que les dues taxes són compatibles, atès que graven conceptes diferents. També ha constatat que es va modificar l’Ordenança reguladora de la taxa per la prestació del servei de tractament de residus municipals d’acord amb la normativa i que, segons les dades obtingudes, es preveu que els ingressos recaptats no superaran els costos, de manera que també es compleix la normativa de les hisendes locals.

Tot i això, la institució també conclou que hi ha alguns aspectes qüestionables sobre la implementació d’aquestes taxes, i per aquest motiu la síndica ha fet algunes recomanacions que caldria tenir en compte.

En primer lloc, s'ha detectat que no es va notificar individualment la liquidació de l’alta al registre corresponent. La data en què es practica aquesta notificació és rellevant per calcular el termini de pagament. Cal tenir en compte que es tracta d'una nova taxa; per tant, la institució considera que si no s'ha fet aquesta notificació no s’haurien d’aplicar recàrrecs de la via executiva. A més, aquesta notificació també és necessària perquè les persones sàpiguen per quins mitjans poden impugnar-la i, per tant, per garantir el seu dret de defensa.

En aquest sentit, l'Administració ha acceptat aquesta recomanació i ens ha informat que no s'exigirà el pagament en via executiva sense haver notificat prèviament la liquidació. Així mateix, arran de la revisió de l'expedient, l'Administració ha detectat que alguns contribuents han pagat la liquidació amb un 5 % de recàrrec, i ha informat que en aquests casos se'ls retornarà l'import abonat indegudament.

En segon lloc, la resolució també destaca la necessitat de reforçar la informació que es facilita a la ciutadania. La síndica defensa que proporcionar una informació correcta abans d'implantar una mesura pot ajudar que aquesta mesura tingui una millor acollida en la societat i que hi hagi més confiança en l’Administració. Explicar bé els diferents serveis que es presten amb relació a la gestió de residus; els motius de l'increment de l'import que es paga; les raons i els beneficis de delegar el tractament de residus al Consell Comarcal; el cost de cada servei, i la manera com es financen és un exercici de transparència que hauria evitat la confusió que s'ha generat.

En la mateix línia, la institució defensa que l'Administració ha de fer els esforços necessaris per aconseguir la complicitat de la ciutadania, i aconseguir, així, els objectius ambientals que es persegueixen.

Aquesta institució estarà amatent per recollir i analitzar les queixes que puguin arribar d'altres municipis per valorar si cal fer altres recomanacions a l'Administració.

• Accés al contingut íntegre de la resolució

Busquem l’himne dels drets dels infants de Catalunya!

20/12/2024

La institució del Síndic de Greuges de Catalunya convoca un concurs d’himnes sobre els drets humans dirigit a tots els alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è de primària de qualsevol escola de Catalunya, i a infants d’entre vuit i dotze anys de qualsevol esplai, casal o agrupament escolta de Catalunya.

Hi poden participar grups d’entre vuit i trenta membres acompanyats per un adult, que ha de ser un professor del centre educatiu o un monitor de l’esplai, el casal o l'agrupament escolta, i que serà el representant del grup.

La gala Tenim veu se celebrarà al CosmoCaixa el 12 de maig del 2025. S’hi presentaran els himnes dels tres grups finalistes i el jurat escollirà el guanyador del concurs. L’acte el presentarà el Julen.

Trobareu tota la informació ampliada al web del concurs.

Deu anys de la Llei de transparència: “s’ha avançat molt, però encara queda marge de millora”

19/12/2024

Avui s’ha publicat el vuitè Informe anual sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, corresponent a l’any 2022 i 2023, que avalua el compliment de la Llei 19/2014. Enguany s’ha ampliat la mirada i s’han avaluat tots els aspectes que regula la llei: la transparència (publicitat activa i dret d’accés a la informació pública), el bon govern, el govern obert i els grups d’interès.

Des del punt de vista metodològic s’ha seguit el model anterior i s’ha obtingut la informació per mitjà d’un qüestionari que s’ha enviat a 1.007 subjectes i que ha obtingut resposta en el 83 % dels casos.

En general, l’informe destaca que, deu anys després de l’aprovació de la Llei 19/2014, hi ha aspectes positius, però també mancances. Els àmbits on més s’ha avançat són els de publicitat activa (deure de fer públics, d’ofici, els continguts d’informació pública) i el dret d’accés a la informació pública (dret a sol·licitar i obtenir la informació pública).

Per contra, encara queda molt de marge de millora en l’àmbit de bon govern, sobretot pel que fa a la qualitat dels serveis, els principis ètics i les bones pràctiques; i també cal avançar en l’àmbit del govern obert; és a dir, en la relació entre l’Administració i les persones per definir i aplicar les polítiques públiques, i en els instruments de participació. Aquests són els àmbits que més han de contribuir a reforçar la legitimitat de l’acció pública i la confiança de la ciutadania en les administracions.

Transparència: publicitat activa i accés a la informació pública

L’informe detecta, d’una banda, que s’han creat poques unitats d’informació en relació amb la coordinació i l’assessorament a la ciutadania (només un 17,4 %), i, d’altra banda, que moltes administracions no han dotat aquest àmbit de prou recursos humans ni econòmics. També s’ha vist que al personal que treballa en les administracions en aquesta matèria els falta formació.

A més, es constata una doble velocitat en el compliment de les obligacions de publicitat activa entre les administracions grans i amb més recursos, i les administracions amb menys recursos. Es considera necessari, doncs, reforçar els instruments de cooperació interadministrativa per reduir aquestes diferències.

D’altra banda, són evidents les dificultats per publicar la informació en formats reutilitzables. De fet, les sol·licituds d’accés a la informació pública s’han incrementat en un 34 % (en el 42 % dels casos s’ha hagut de requerir a les administracions que resolguessin les sol·licituds). Per acabar aquest apartat, s’han detectat mancances en la informació sobre les vies de recurs que existeixen quan no es resol o quan no s’està d’acord amb la resolució.

Bon govern

Més de la meitat de les administracions no disposen d’un codi de conducta per a alts càrrecs, especialment als ajuntaments de menys de 20.000 habitants. En positiu, però, gairebé la meitat de les administracions han implementat durant el 2023 un sistema d’informació per formular alertes o denúncies davant d’accions que poden ser objecte d’infracció penal o administrativa.

L’informe també confirma que el percentatge d’administracions amb un instrument de planificació normativa és baix (9,7 %), i que no s’incorpora l’avaluació d’aquestes normes a les dinàmiques de treball: només l’1 % de les administracions tenen una unitat amb funcions d’avaluació. En aquest sentit, l’informe també fa palès que només el 12 % de les administracions disposen de carta de servei, obligatòria segons la normativa. A més, entre les cartes existents, només el 21 % inclou tot el contingut mínim exigit.

Govern obert

La Llei 19/2014 preveu diversos mecanismes per fer efectiva la interlocució i el diàleg entre l’Administració i les persones o entitats. Ara bé, tot i que la majoria d’administracions tenen habilitats canals per presentar propostes i suggeriments (el 70 %), només el 42 % tenen canals d’escolta activa que garanteixin una resposta o un diàleg. També es constata que existeixen pocs canals per fomentar que la ciutadania participi en la definició, l’aplicació i l’avaluació de l’activitat pública (només existeixen en el 10 % de les administracions).

Grups d’interès

La consulta de l’Informe sobre les activitats del Registre de grups d’interès de Catalunya 2023 identifica 5.614 grups registrats; la majoria, empreses, fundacions i associacions. D’aquests, només 85 (l’1,5 %) han actualitzat la informació financera i econòmica. Aquesta xifra fa necessari implementar mecanismes d’alerta i recordatoris d’aquesta obligació.   

També es constaten diferències entre administracions pel que fa al registre de contactes amb els grups d’interès. Les administracions locals –especialment les de menys habitants– no sempre registren la informació correctament. A més, només el 12 % de les administracions comproven si l’ens està inscrit al Registre de grups d’interès abans de reunir-s’hi, i només l’11 % publica als portals de transparència els contactes i reunions duts a terme.  

Sistema de garanties i règim sancionador

Les xifres indiquen que cada any s’incrementen tant el nombre de denúncies com de procediments sancionadors incoats i de sancions. Malgrat això, gairebé la meitat de les denúncies no comporten que s’iniciï cap expedient i, per tant, els incompliments acaben sense tenir conseqüències per a l’ens que incompleix. La institució del Síndic de Greuges defensa que convindria actualitzar el règim sancionador perquè actuï realment com a garantia del compliment de la Llei. També caldria que incorporés mecanismes de conciliació i mediació administrativa davant els incompliments.

• Infografia
• Accés a l'informe en format pdf

Condonació dels pagaments indeguts de l’RGC: “Valorem que es posi fi al patiment de moltes famílies vulnerables”

18/12/2024

La síndica de greuges valora positivament l’aprovació del decret aprovat ahir pel Govern que condona el retorn dels pagaments indeguts de la renda garantida de ciutadania (RGC) que havien de fer les famílies vulnerables: “És un pas necessari, que fa justícia i que evitarà el patiment a milers de persones en situació de vulnerabilitat que no havien fet res dolent i que eren víctimes de l’actuació poc diligent i burocràtica de l’Administració”. La decisió d’ahir del Govern sembla que recull les recomanacions de la institució sobre aquesta qüestió en el marc d’una actuació d’ofici oberta al juliol. La síndica queda en espera de llegir el document complet per fer-ne una valoració més exhaustiva.

L’aprovació d’aquest decret ha coincidit amb una nova resolució de la síndica de greuges, que recomana a la Generalitat que deixi sense efectes la sol·licitud de retorn de pagaments indeguts de famílies vulnerables en aquells casos no prescrits i on hi ha hagut manca de diligència de l’Administració.

Amb la nova recomanació, la síndica vol evitar una situació de trencament del principi d’igualtat amb aquelles persones que ja van abonar els imports exigits o a qui l’Administració ja els els van descomptar. D’acord amb el Departament de Drets Socials i Inclusió, aquesta situació només es dona en l’1 % dels casos, per la qual cosa la síndica recomana al Govern que iniciï aquests processos de revocació amb efectes retroactius, d’acord amb la normativa de procediment administratiu.

Finalment, la síndica recorda la necessitat que es procedeixi de manera urgent a reformar la Llei de la renda garantida i que es posin en marxa els mecanismes per integrar i coordinar de manera més diligent i eficient les diverses prestacions socials per combatre la vulnerabilitat social.

• Accés al text íntegre de la resolució