Actualitat: notícies i notes de premsa

El Síndic investiga d’ofici la diagnosi de ''conducta homosexual d’alt risc'' a una pacient

20/10/2021

foto

El Síndic recorda que la condició sexual no pot ser un diagnòstic de salut

El Síndic s’ha adreçat als departaments de Salut i d’Igualtat i Feminismes per demanar informació arran del cas d’una dona que va ser diagnosticada de “conducta homosexual d’alt risc”

El Síndic de Greuges ha tingut coneixement a través dels mitjans de comunicació de la denúncia d'una dona que durant una visita mèdica rutinària en una consulta ginecològica li van diagnosticar “conducta homosexual d'alt risc”. Segons la notícia, aquest diagnòstic consta en una anàlisi de sang que li van fer al Centre d'Atenció Primària (CAP) de Vic Nord. També d’acord amb la informació recollida per la notícia, davant aquest fet, la persona afectada ha presentat una denúncia administrativa per mitjà del Servei d'Atenció Integral LGTBI d'Osona.

En la mateixa línia, fa uns quants dies que també es va fer viral a les xarxes socials un altre cas d’una dona a qui també havien diagnosticat l'homosexualitat com a malaltia en un informe ginecològic, en aquest cas, però, a Múrcia. 

Davant la notícia, l'Institut Català de la Salut sembla que ha començat l’estudi de l'aplicació mèdica i del sistema de codificació de procediments, a banda d'haver-se posat en contacte amb la usuària per demanar-li disculpes.

Com que el Síndic de Greuges té el manament de supervisar l'Administració pel que fa al compliment del dret de les persones LGBTI i de lluitar contra la l'LGTBI-fòbia, ha decidit obrir una actuació d’ofici per investigar el cas.

En concret, s’ha adreçat a l’Institut Català de la Salut per demanar informació sobre els fets que han tingut lloc, les mesures que s'han adoptat per esmenar els paràmetres de l'aplicació mèdica que es podrien estar utilitzant actualment i les propostes de millora per evitar que es tornin a reproduir fets com els descrits, i també les accions que s'han dut a terme tant pel que fa a la víctima com amb el personal del CAP.

També s’ha adreçat a la Secretaria d'Igualtat i Feminismes per demanar informació sobre quina ha estat la seva actuació davant la denúncia presentada per la víctima.

Tornar a l

El Síndic considera imprescindible que s’abordi definitivament la promulgació d’una llei electoral catalana

18/10/2021

foto

El Síndic va rebre més de 2.000 queixes de persones que havien sortit en sorteig per integrar les meses electorals per al 14F i que no consideraven segur participar-hi

El 14F ha tornat a posar de manifest els problemes que té el sistema del vot per correu i el vot dels residents a l’estranger

L’aplicació de la Llei de transparència avança a dues velocitats, condicionades per la mida i la capacitat de les administracions

Cal difondre el dret d’accés a la informació pública entre el conjunt de la ciutadania

El síndic, l'adjunt general i el gerent i responsable de l’Àrea d’Administració Pública han comparegut a la Comissió del Síndic de Greuges del Parlament de Catalunya per als debats de l’Informe sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, d’abril de 2021, i de l’informe La garantia del dret de sufragi actiu en les eleccions al Parlament de febrer de 2021 en el marc actual de pandèmia, de novembre de 2021.

La garantia del dret de sufragi actiu en les eleccions al Parlament

L’informe es va presentar el novembre de 2020, quan les eleccions encara no s’havien convocat, i analitzava com garantir el dret de sufragi de les persones i com es podia veure restringit pocs dies abans de la jornada electoral. En aquest context, proposava crear una comissió d’experts per valorar la idoneïtat de la celebració de les eleccions, establir uns criteris objectius, sanitaris i constitucionals per decidir si es donaven les condicions per continuar amb el procés electoral, i explorar si es podria fer un treball legislatiu immediat, com ara la promulgació d’una llei catalana electoral de caràcter parcial o fer una interpretació extensiva de la LOREG.

Si bé aquest informe va ser elaborat en el marc de la celebració d’unes eleccions concretes enmig de la pandèmia de la COVID-19, té un valor més enllà d’aquesta conjuntura, ja que s’hi adrecen qüestions com ara la ponderació de drets (sufragi i salut) o la necessitat de disposar d’una nova llei electoral catalana.

Atès que no es va assumir la recomanació, el Síndic mateix va crear una comissió assessora independent sobre la garantia del dret de sufragi actiu, i va emetre diversos comunicats i es van afegir dues addendes a l’informe, una, el gener de 2021, i l’altra, l’abril de 2021.

Finalment, les eleccions es van celebrar el 14 de febrer, en la data prevista en el Decret de convocatòria, en virtut d’una decisió judicial que va estimar el recurs presentat per un particular. La legislació electoral vigent (LOREG) no preveu la possibilitat de suspensió o ajornament d’un procés electoral ja convocat, i aquesta mancança va provocar que l’efectiva suspensió o ajornament depengués de la impugnació, o no, del decret corresponent davant la jurisdicció competent. En aquest sentit, el Síndic considera que caldria preveure que aquest ajornament només es pogués fer per causa de força major, per bé que no seria convenient intentar concretar-ne els motius o supòsits específics.

Un cop celebrades les eleccions, les dades van demostrar que més de 70.000 electors, que haurien d’haver estat confinats, només van tenir l’opció de votar presencialment, en principi en la franja horària recomanada a aquest efecte, atès que ja havien finalitzat els deu dies anteriors per sol·licitar el vot per correu. El Síndic també ha volgut destacar que els dies anteriors a la celebració de les eleccions es van rebre més de 2.000 queixes de persones que havien sortit en sorteig per integrar les meses electorals i que no van obtenir cap resposta a les sol·licituds d’exempció que havien presentat. El Síndic ha insistit en la necessitat d’adequar els mitjans personals i materials necessaris per satisfer el dret de les persones que participen en el procés electoral a una resposta ràpida i justificada a les seves al·legacions.

A més, el Síndic ha destacat que el 14F ha evidenciat un altre cop els problemes que té el sistema del vot per correu, clarament obsolet. Respecte d’aquest instrument, el Síndic manifesta que convindria estudiar la conveniència d’introduir altres fórmules de vot anticipat (com ara el vot presencial anticipat en determinats col·legis o locals com ara els ajuntaments o seus judicials que s’habilitin a aquest efecte) o de vot fora del col·legi electoral (com ara el vot mitjançant urna mòbil o domiciliària, que podria ser especialment indicat en determinades situacions, com ara residències o hospitals). I, en segon lloc, convindria revisar a fons el sistema de vot per correu per fer-lo molt més accessible i útil.

En la mateixa línia, el vot des de l’estranger dels residents temporalment absents i dels residents a l’exterior ha continuat presentant problemes molt importants, agreujats encara més per la situació de pandèmia. Per això, més que mai, cal revisar a fons la normativa d’aquest mètode de votació urgentment, amb l’objectiu de fer-lo accessible i efectiu, amb totes les garanties.

Per tot l’anterior, a criteri del Síndic és imprescindible que el Parlament de Catalunya, en la legislatura que ara ha començat, abordi definitivament la promulgació d’una llei electoral pròpia de Catalunya.

Informe sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern

En relació amb el cinquè informe d’avaluació de la transparència, el Síndic ha pogut constatar que l'aplicació de la llei avança a dues velocitats, i el factor principal que determina aquesta dualitat és la mida i capacitat de cada administració. Aquesta és una realitat que es consolida en el temps i que demana esforços sostinguts de cooperació per revertir-la. Amb tot, no és només una qüestió de recursos, ja que els informes d'avaluació també troben diferències significatives entre administracions amb capacitats similars. Per tant, el Síndic demana un compromís ferm dels responsables de cada administració per aplicar la llei.

Pel que fa a la transparència, l'alentiment en el desplegament de la Llei és especialment visible en l'anàlisi dels portals de transparència, i comporta la necessitat que el Síndic reiteri la recomanació d'intensificar totes les eines de cooperació per fer possible l'aplicació plena de la llei en aquelles administracions que no poden avançar substancialment sense suport.

I per a les administracions amb més capacitat i que ja publiquen gairebé tots els continguts previstos en la llei, el Síndic destaca que el repte de futur immediat és que la informació es publiqui de forma estructurada, que sigui comprensible i que s'incorporin eines que facilitin l'anàlisi i l'ús de les dades publicades.

Quant al dret d’accés a la informació pública, el Síndic vol destacar que les xifres de denegacions d'accés que identifiquen les administracions són baixes (un 0,69 % del total de sol·licituds tramitades), la qual cosa sembla que indica que es consolida entre els responsables de les administracions la percepció de l'accés a la informació com un veritable dret ciutadà. No obstant això, aquesta tendència positiva conviu amb una xifra indeterminada de sol·licituds que no reben resposta. El Síndic insisteix que cal que el dret d'accés a la informació pública rebi una atenció preferent de totes les administracions, com a dret vinculat a la participació democràtica.

A més, el Síndic fa una crida a reclamar accions conjuntes de les diverses administracions per difondre el dret d'accés, el qual ha de tenir un impacte més elevat en la ciutadania.

Per acabar, el Síndic ha posat en coneixement de la comissió que aquest any per a l’elaboració de l’informe es manté l'aplicació del sistema del sol·licitant ocult com a eina d'avaluació del dret d'accés però s’hi afegeix, per primera vegada, i en forma de prova pilot, un format d'informe individual dels resultats, que pretén detectar mancances però també identificar bones pràctiques i fer-ne reconeixement explícit.

Tornar a l

El Síndic planteja al Consell d’Europa el possible atemptat de drets de la decisió del Tribunal de Comptes

15/10/2021

foto (c) Google maps
Ho ha elevat a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa i a la Comissària Europea dels Drets Humans

Recorda les referències a les previsions legals de malversació de fons públics de la Resolució de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa

El Síndic de Greuges de Catalunya, davant de la notícia de la decisió de la ponent del Tribunal de Comptes de negar-se a acceptar els avals públics establerts en una decisió amb rang de llei per afrontar la fiança imposada a 34 exalts càrrecs de la Generalitat de Catalunya per valor de 5,4 milions d’euros per suposades despeses indegudes:

Primer, manifesta la seva sorpresa que un òrgan administratiu no respecti una norma amb rang de llei plenament vigent com és un decret llei ja convalidat pel Parlament de Catalunya.

Segon, recorda el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries en favor de la constitucionalitat de l’aval.

Tercer, recorda que d’acord amb la llei processal civil, a la qual remet la del Tribunal de Comptes, l’aval ha de ser solidari de durada indefinida y pagador a primer requeriment emès per una entitat de crèdit o una societat de garantia recíproca o per qualsevol altre mitjà que, a judici del tribunal, garanteixi la disponibilitat immediata, si s’escau, de la quantitat de què es tracti, requisits que compleix l’aval de l’Institut Català de Finances.

Quart, actuarà davant del Defensor del Poble perquè intervingui arran de la greu lesió de drets i de la indefensió que aquesta decisió representa.

Cinquè, elevarà aquesta situació a instàncies del Consell d’Europa, i en concret de l’Assemblea Parlamentària i la Comissària Europea de Drets Humans, perquè també intervinguin en favor dels drets i de la defensa de l’estat de dret.

El Síndic recorda la Resolució de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, segons la qual cal assegurar que les previsions legals de malversació de fons públic s’apliquin de manera que les responsabilitats siguin solament exigibles quan es poden establir pèrdues reals quantificades al pressupost o als actius de l’Estat.

Així mateix, el Síndic recorda que en el seu informe recent relatiu a La concessió de l’indult parcial a les persones condemnades per la sentència 459/2019 del Tribunal Suprem, ha advertit que les sancions econòmiques del Tribunal de Comptes impliquen condemnar a la ruïna les persones investigades, abans fins i tot d’una sentència i malgrat que moltes de les persones ara perseguides ja han estat jutjades al màxim nivell jurisdiccional pel delicte de malversació. Per aquest motiu, i en sintonia amb les recomanacions de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, el Síndic és del parer que el Tribunal de Comptes hauria de discontinuar la tramitació d’aquests expedients.

Tornar a l

El Síndic detecta irregularitats en el procediment de les prestacions dels joves extutelats

13/10/2021

foto (c) Pixabay

Demana que les prestacions dels joves extutelats tinguin efecte des del moment de la sol·licitud o des del compliment dels 18 anys

Actualment, les prestacions tenen efectes econòmics des del primer dia del mes següent al de la resolució

Els joves extutelats, en fer 18 anys, es troben en una delicada i complexa situació

El Síndic va rebre una queixa d’una família acollidora d'un jove extutelat per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), en desacord amb el temps de tramitació de la sol·licitud de prestació econòmica com a jove extutelat i amb el moment de l'inici dels efectes després del seu reconeixement.

Les persones joves que han estat tutelades tenen dret a demanar suport econòmic per facilitar el pas cap a la seva autonomia. Els programes d’autonomia personal tenen com a objectiu oferir als joves extutelats els recursos de suport personal, d’habitatge, formatius i laborals necessaris per assessorar-los i acompanyar-los en l’exercici de la plena ciutadania en condicions d’igualtat, amb responsabilitat i amb el màxim grau d’integració en la societat on viuen

D'acord amb l’article 19 de la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, en la seva redacció a partir de la modificació per la Llei 4/2019, de 24 de juliol, la prestació per a joves extutelats és de dret subjectiu, de caràcter temporal, per atendre situacions de necessitat dels joves que han estat tutelats per l'organisme públic competent en matèria de protecció de menors de la Generalitat. Aquesta prestació és aplicable als joves extutelats des dels divuit anys i fins que en compleixin vint-i-tres. La quantia de la prestació per a joves extutelats és l'equivalent a l'indicador de renda de suficiència i es percep en pagaments mensuals. La prestació per a joves extutelats es pot incrementar amb altres prestacions econòmiques o complementar amb prestacions de serveis de l'Administració de la Generalitat que tinguin per finalitat la formació, la integració social i la plena inserció dels joves en el mercat de treball.

En el cas concret, el jove va sol·licitar la prestació poc abans de complir els 18 anys però quatre mesos després encara no tenia resposta per part de l’Administració.

Segons l'article 16 del capítol III de la Llei 13/2006,  la concessió d’aquesta prestació té efectes econòmics des del primer dia del mes següent al de la data de la resolució de reconeixement del dret a la prestació o de la data en què s’ha produït el silenci administratiu. Si un cop transcorregut el termini màxim de tres mesos des de la data de la sol·licitud no s’ha notificat resolució expressa de reconeixement de la prestació, el dret d’accés a la prestació econòmica, en cas que sigui reconeguda, es genera des del primer dia del mes següent al del compliment del termini màxim indicat.

En resposta a les peticions d’informació del Síndic, la DGAIA indica que, d’acord amb aquesta normativa, no es poden retrotraure els efectes de la prestació a la data de la seva sol·licitud o a la data de la majoria d'edat del jove (quan ha presentat la sol·licitud abans dels 18 anys) perquè seria contrari al que s’estableix legalment.

Tanmateix, el Síndic insisteix en la necessitat que els efectes de la prestació econòmica per a joves extutelats generi efectes des de la data de la sol·licitud o des de la data de la majoria d'edat del jove (quan ha presentat la sol·licitud abans dels 18 anys), sobretot atenent a les especials necessitats i l’alta vulnerabilitat social d’aquest col·lectiu i les implicacions que té per a un jove de 18 anys el cessament de les funcions tutelars de la DGAIA.

A més, el Síndic recorda que hi ha normatives d’altres àmbits que sí que permeten que els beneficis concedits produeixin efectes des de la mateixa data de la sol·licitud de reconeixement del dret, com ara els beneficis concedits a les famílies nombroses i a les famílies monoparentals.

Per tot l’anterior, el Síndic demana que el Departament de Drets Socials estudiï aquest assumpte en el marc d'una comissió específica creada a aquest efecte, per instar la modificació parlamentària de la normativa, amb l’objectiu de garantir que els efectes de la prestació econòmica per a joves extutelats, un cop reconeguda, es generin des de la data de la seva sol·licitud o des de la data de la majoria d'edat del jove, quan la sol·licitud l'ha presentat abans de complir els 18 anys (atès que aquesta prestació es pot sol·licitar des de tres mesos abans de la majoria d'edat).

Tornar a l

El Síndic investiga els problemes de la implementació de la T-Mobilitat

08/10/2021

foto
Entre d’altres, analitza el tancament del web T-mobilitat per una suposada errada de seguretat

El Síndic recorda que la T-Mobilitat resoldria la necessària homogeneïtzació de les tarifes o títols socials entre els diferents municipis

El  març de 2021 va obrir una actuació d’ofici per fer el seguiment de la implementació de la T-Mobilitat

El passat mes de març, el Síndic va tenir coneixement a través de diversos mitjans de comunicació de la voluntat de posar en marxa de la T-Mobilitat durant el mes d’abril, tot i que de manera limitada als municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i per a les persones usuàries de les T-Usual i T-Jove.

La T-Mobilitat, el nou títol de transport integrat de Catalunya, ha patit molts retards i ajornaments en la seva implementació i ha estat objecte d’estudi per part del Síndic en nombroses ocasions, a través de queixes, informes anuals i informes monogràfics. De tot aquest treball previ el Síndic posa en relleu que els retards i ajornaments constants afecten, especialment, dues qüestions que cal resoldre. D’una banda, la necessària homogeneïtzació de les tarifes o títols socials entre els diferents municipis i empreses operadores; i, de l’altra, la manca d'emissió de duplicats en cas de robatori o pèrdua de les targetes de transport personalitzades.

Amb l’objectiu de fer el seguiment de la implementació del projecte, va obrir una actuació d’ofici i es va adreçar a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per demanar informació sobre la posada en marxa del projecte, l’abast d’aquesta primera etapa, el calendari amb què es treballava i les mesures d’informació que es pensaven dur a terme amb les persones usuàries.

De la resposta que l’ATM va adreçar al Síndic, se’n desprèn que no era possible avançar cap tipus de previsió de calendari. Tanmateix, aquesta setmana, el Síndic ha tingut coneixement a través dels mitjans de comunicació que s’ha iniciat una nova fase de prova de desplegament del projecte que permetia a qualsevol persona donar-se d'alta en el sistema, obtenir la nova targeta recarregable (tot fent aquest tràmit de forma telemàtica) i viatjar en condicions especials durant els dies de la prova. També per informacions aparegudes en premsa, el Síndic ha estat coneixedor que en data 6 d'octubre de 2021 es va procedir al tancament del web T-mobilitat per una suposada errada de seguretat que afectava les dades personals de les persones que s'hi havien registrat per obtenir la nova targeta.

Per l’anterior, el Síndic s’ha adreçat de nou a l’ATM i ha demanat informació en relació amb les diferents etapes o fases de proves que es preveuen dur a terme, els motius que van dur al tancament del web T-mobilitat, les categories de dades personals que presumiblement van resultar afectades per la incidència detectada i, finalment, les actuacions dutes a terme per l'ATM (o el seu delegat de protecció de dades) davant de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. El Síndic també vol conèixer el sistema d’identificació que es requereix a les persones interessades per poder-se donar d'alta en el sistema de la T-Mobilitat i els motius pels quals s'exigeix el DNI/NIE/CIF o passaport.

El Síndic recorda que la T-Mobilitat resoldria la necessària homogeneïtzació de les tarifes o títols socials entre els diferents municipis. La institució ha seguit de prop el projecte de la T-Mobilitat des dels seus inicis, com s'ha recollit en l'actuació d’ofici AO 8218/14, en l'Informe sobre el preu dels transports públics (juliol 2014), en l'Informe sobre els drets de les persones en els serveis ferroviaris (octubre 2016) o en els informes anuals que presenta al Parlament.

Tornar a l