Comissió d'abusos sexuals

La protecció davant l'abús sexual infantil ha estat un àmbit d'actuació constant en l'actuació del Síndic, que l’ha abordat partint de la seva concepció com a dret de l'infant i, en conseqüència, amb una perspectiva àmplia, transversal i que inclou tots els espais de vida dels infants, tant públics com privats. La protecció dels infants del maltractament i l'abús va ser precisament un dels motius que al seu dia van determinar l'atribució a la institució del Síndic de Greuges d'un encàrrec legal específic en relació amb els drets dels infants i la creació de la figura de l'adjunt o adjunta al Síndic l'any 1989.

 Comissió d'abusos sexuals a infants en l'entorn eclesiàtic

Independent i interdisciplinària, la Comissió té l’objectiu de col·laborar i assessorar el Síndic en els treballs d’investigació sobre els abusos sexuals a infants i adolescents en institucions catòliques a Catalunya.

Els membres que la conformen són:

- Dr. Josep M. Tamarit, catedràtic de la Universitat de Lleida i de la Universitat Oberta de Catalunya i director del programa de Criminologia

- Dra. Noemí Pereda, professora titular de la Universitat de Barcelona

- Dra. Olga Casado, metgessa de família i membre de l'Equip de Treball del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura

 

La Comissió s’ha creat seguint uns patrons similars als de diverses iniciatives internacionals, com ara d’Irlanda, Bèlgica o Alemanya, i cal esperar comptar amb la col·laboració de l’Església catòlica i de les administracions públiques. 

El procediment de reparació té com a finalitat facilitar a les víctimes d’abús sexual un espai on puguin expressar lliurement la seva experiència i una via per sol·licitar una reparació per part de l’Església. Així, les persones que hagin patit abusos sexuals a Catalunya per part d’un representant de l’Església catòlica quan tenien menys de 18 anys poden adreçar-se al Síndic de Greuges per demanar que la Comissió obri un procediment de reparació.

S’entén com a reparació l’expressió directa o indirecta a la víctima d’un abús sexual infantil per part d’un representant legítim de l’Església catòlica d’un reconeixement dels fets i dels seus efectes, i de la responsabilitat institucional, acompanyat, si s’escau, d’una compensació econòmica raonable i proporcionada. Si el delicte és vigent, s’orientarà cap la denúncia corresponent i, si ja ha prescrit, s’estudiarà cada cas i, si escau, s’aplicarà el procediment descrit.

La Comissió entrevista totes les persones que ho desitgin i deixa a les seves mans l’abast de la investigació. Són les mateixes persones afectades les que decideixin fins on volen arribar, començant per si autoritzen el trasllat de la denúncia a les autoritats eclesiàstiques o no, i poden decidir només entrevistar-se amb la Comissió.

Pel que fa a la prevenció, el Síndic ja ha sol·licitat als bisbats amb seu a Catalunya i als representants de les congregacions religioses establertes a Catalunya  interlocució i que aportin informació sobre els procediments i les actuacions internes adreçades a prevenir, detectar i donar resposta als abusos sexuals d’infants actualment.

La informació recollida per la Comissió es tracta d’acord amb la normativa vigent sobre protecció de dades i es garantirà la màxima reserva i confidencialitat respecte als casos de què tingui coneixement.

La creació i entrada en funcionament d'aquesta comissió s'emmarca en les competències que té atribuïdes el Síndic en relació amb la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant i el conjunt de normatiu que regula els drets dels infants, com a institució independent de defensa dels drets humans. La Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant va ser ratificada al seu dia per la Santa Seu, i el Comitè sobre els Drets de l'Infant ha recordat que, amb aquesta ratificació, la Santa Seu va assumir el compromís d'aplicar-la “no només dins del territori de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, sinó també en la seva condició de poder suprem de l'Església catòlica a tot el món, tant en casos comesos per particulars com a les institucions subjectes a la seva autoritat” (observacions finals sobre el segon informe periòdic de la Santa Seu, punt 8).