Notícies
“Cal abordar les noves necessitats socials de la Catalunya dels vuit milions”
L’increment de la població, l’envelliment i l’empobriment suposen un gran repte per a les administracions
Les respostes arriben amb retard i es detecten mancances en la cobertura dels serveis
Falten recursos alternatius a la institucionalització
La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, acompanyada per l’adjunt general, Jaume Saura, ha comparegut davant la Comissió del Síndic del Parlament de Catalunya per debatre l’Informe al Parlament 2023, que ja es va presentar el passat 20 de març.
L’informe no només recull l’activitat interna de la institució, sinó que també fa una anàlisi dels principals problemes que pateixen les persones que viuen a Catalunya i de la capacitat de les administracions per donar-hi resposta.
Activitat institucional del 2023
La síndica ha començat la seva intervenció explicant les principals xifres de l’activitat de la institució del 2023: 17.992 persones ateses i 21.938 actuacions, entre queixes, consultes i actuacions d'ofici.
Un any més, les polítiques socials –especialment les d’educació, serveis socials i salut– constitueixen el principal àmbit d’intervenció de la institució, i representen el 43,8 % del volum total de queixes i actuacions d’ofici iniciades. Aquesta xifra és un indicador de les dificultats que tenen les administracions públiques per donar resposta de manera adequada a les necessitats socials de la població.
Anàlisi del context i de les mancances de l’Administració
En aquest punt, la síndica ha volgut fer un repàs del context social actual i dels principals canvis que hi ha hagut i que plantegen un repte a les polítiques públiques: l’increment de la població en quasi 2 milions de persones (27,8 %) des de l’any 2000; l’arribada de persones d’origen migrant, que avui ja representen el 16,3 % de la població de Catalunya; l’empobriment de les persones (la taxa de risc de pobresa era del 19,9 % el 2022); l’envelliment de la població (el 19,4 % de la població té més de seixanta-cinc anys), i el canvi climàtic.
“Aquest nou context ha comportat canvis en les necessitats socials que no han estat abordats suficientment per l’Administració”, ha denunciat la síndica. Així, per exemple, el creixement demogràfic i l’envelliment de la població han suposat que augmentés la pressió assistencial sobre els serveis públics i el temps d’espera per accedir-hi.
També ha denunciat que l’habitatge social que ofereixen les meses d’emergència és insuficient, o que determinades polítiques públiques no arriben a totes les persones que ho necessiten, com la renda garantida de ciutadania, que només percep el 19 % de la població amb privació material severa.
Així mateix, ha fet palès que hi ha barreres d’accés a l’Administració que limiten la capacitat de les persones per poder cobrir les seves necessitats. Algunes d’aquestes barreres són les traves burocràtiques, la cita prèvia, la bretxa digital i la manca d’integració de les prestacions socials.
L’informe també destaca dèficits en l’acompanyament i l’escolta de les persones, especialment les més vulnerables: “Cal una Administració més àgil i més amable amb les persones”, segons la síndica.
Per acabar, s’ha posat de manifest que prop de 100.000 persones a Catalunya estan ingressades en centres de protecció, centres penitenciaris, residències de gent gran, etc. Això s’explica en part per la manca de recursos alternatius, com ara famílies d’acollida, mesures penals alternatives i atenció domiciliària integral. “Els infants o la gent gran tenen dret a viure en una llar. Per això cal més suport de les administracions a les famílies en risc i més atenció sociosanitària a domicili. La institucionalització sempre ha de ser el darrer recurs.”
Deu recomanacions per transformar l’Administració
Com a conclusió, l’informe proposa dissenyar una estratègia de transformació de l’Administració que inclogui els deu punts següents:
- Models alternatius a la institucionalització de les persones
- Un sistema integrat de polítiques de suport i acompanyament a les famílies amb infants a càrrec
- Un model de serveis socials integrat, d’accés universal i orientat a la prevenció i a l’acompanyament de les persones
- Una atenció integral en l’àmbit de la salut
- Una estratègia nacional que consolidi un model d’acollida de la població migrant i posi l’accent en les garanties d’ascensor social i en la cohesió
- La promoció del parc d’habitatge social
- Un pla de millora de l’èxit educatiu
- La planificació de ciutats harmonioses amb les necessitats i els drets de les persones
- Un pacte contra el canvi climàtic
- Una estratègia de transformació de l’Administració per fer-la més eficient, eficaç i amable
