Notícies
'Cal un marc jurídic eficaç per assolir el repte d'erradicar l'amiant de Catalunya'
Debat a la Comissió del Síndic dels informes Les cartes de servei a Catalunya i La retirada de l'amiant a Catalunya
La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, i l'adjunt general, Jaume Saura, han comparegut aquest dilluns davant la Comissió del Síndic del Parlament de Catalunya per debatre els informes Les cartes de servei a Catalunya i La retirada de l'amiant a Catalunya.
La sessió ha començat amb la presentació de l'informe sobre l'amiant, que ha anat a càrrec de la síndica, la qual ha denunciat que la presència d'amiant al nostre entorn és un greu problema laboral, ambiental i de salut pública.
L'amiant es va fer servir àmpliament a la indústria de la construcció entre els anys seixanta i vuitanta del segle passat. Es tracta d'un material que es deteriora amb els anys i, amb el pas del temps, s'incrementa el risc que desprengui fibres perilloses.
La Unió Europea va adoptar el compromís de retirar l'amiant dels edificis públics abans de l'any 2028, i de la resta del territori abans de finals de l'any 2032. Cal tenir en compte, però, que a l'Estat espanyol la normativa rellevant relacionada amb la retirada de l'amiant està repartida entre diferents fonts normatives (legislació sobre riscos laborals, residus, urbanisme, salut pública, etc.).
En aquest marc complex, el Congrés dels Diputats va incloure una disposició addicional, la catorzena, a la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que traslladava als ajuntaments l'obligació d'elaborar un cens d'instal·lacions i emplaçaments amb amiant, i un calendari de retirada. El termini per fer-ho va finalitzar l'abril de 2023 sense que cap municipi presentés ni el cens ni el calendari. La institució del Síndic de Greuges defensa que cal disposar d'un marc normatiu clar i exhaustiu que faciliti la retirada de l'amiant, més enllà d'aquesta disposició addicional.
A Catalunya s'està fent un esforç important i es va elaborar un projecte de llei, pioner a l'Estat espanyol, que va decaure amb la darrera convocatòria electoral. Finalment, se n'ha reprès la tramitació: el 3 de desembre passat el Govern de la Generalitat va aprovar el projecte de llei i, el 10 de desembre, la Mesa del Parlament el va admetre a tràmit. En aquest context, la síndica ha demanat als diputats que treballin per un consens polític que permeti agilitar al màxim possible la tramitació d'aquest projecte: "És imprescindible disposar d'un marc jurídic adient i eficaç per assolir el gran repte de retirar l'amiant de les nostres vides."
Seguidament, s'ha presentat l'informe que avalua el grau d'implementació de les cartes de servei a Catalunya, presentació que ha anat a càrrec de l'adjunt general. La normativa imposa a les administracions catalanes el deure de disposar de cartes de servei de tots els serveis finalistes que presten, i també en regula el contingut i les condicions en què cal complir els estàndards de qualitat que contenen. A partir de l'anàlisi fet, l'informe conclou que només el 12 % de les administracions catalanes tenen carta de servei, malgrat que són un document obligatori que contribueix a millorar la interrelació entre l'Administració i les persones. Per això l'adjunt general ha recordat a les administracions que cal impulsar-les.
Les xifres també indiquen que les cartes de servei són molt més habituals en municipis grans que en petits i, per això l'adjunt general demana més col·laboració interadministrativa i un sistema de gestió de la qualitat o cartes de servei menys exigents per a les administracions de mida petita.
Quant al contingut de les cartes, cal destacar que només el 21,3 % recullen la informació que exigeix la normativa. En aquest sentit, l'adjunt general ha demanat que les cartes incorporin mesures de reparació en cas d'incompliment dels compromisos, ja que només el 37 % n'inclouen.
