Notícies

El Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura demana alternatives a la presó per a les persones amb discapacitat intel·lectual

03/02/2025

foto

El 2024 ha visitat 35 equipaments amb persones privades de llibertat

L'informe del 2024 inclou un monogràfic sobre l'atenció als interns amb discapacitat intel·lectual a les presons, que constata la manca de recursos especialitzats per atendre les seves necessitats

Demana que es revisi la Circular 2/2024 perquè conté restriccions en l'accés al treball penitenciari que poden limitar l'objectiu de reinserció de les persones privades de llibertat

La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, i l'adjunt general, Jaume Saura, han lliurat al president del Parlament, Josep Rull, l'Informe del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura corresponent a l'any 2024.

Aquest informe, que recull l'activitat duta a terme pel Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura (MCPT), és el catorzè que es lliura al Parlament.

Durant el 2024 es van visitar 35 centres amb persones privades de llibertat o institucionalitzades. La majoria de les visites (19) corresponen a comissaries de policia, tant de Mossos d'Esquadra (7) com, sobretot, de policies locals (12). També es van visitar vuit centres penitenciaris, sis centres educatius de justícia juvenil, un centre sociosanitari i un servei d'atenció hospitalària psiquiàtrica. Com cada any, l'informe conté les fitxes de totes les visites, on es recullen les principals observacions i conclusions de l'Equip de Treball de l'MCPT per a cada centre visitat, i també les recomanacions que se'n deriven.

Consulta el mapa interactiu dels equipaments visitats pel MCPT durant l'any 2024

Persones amb discapacitat als centres penitenciaris

Com cada any, l'informe conté un monogràfic, que enguany tracta sobre l'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament (DID) als centres penitenciaris de Catalunya. El document conclou que la presó no és un lloc adequat per a aquestes persones, i l'MCPT demana que puguin complir la seva condemna de manera alternativa: "L'aposta pel medi obert de les persones amb DID ha de ser una prioritat", ha manifestat la síndica.

En aquest sentit, les instàncies jurisdiccionals haurien de derivar aquestes persones cap a altres recursos més adequats a la seva situació. Tanmateix, com que no es fa –sovint perquè en aquesta fase no es detecta la discapacitat– s'ha d'entomar el problema des de l'Administració penitenciària. I, tot i que s'estan fent esforços per adaptar l'entorn penitenciari a les persones amb DID, encara hi ha mancances que fan que no se'ls presti una atenció adequada a les seves necessitats.

De fet, un primer problema és que no hi ha unitats específiques per atendre les necessitats d'aquest col·lectiu, a excepció del Departament d'Atenció Especialitzada de Quatre Camins, que treballa sota els principis de comunitat terapèutica. Aquesta és clarament una bona pràctica penitenciària i, per tant, convindria replicar-la a la resta de centres.

La manca d'unitats específiques fa que, a la pràctica, la majoria de persones amb DID convisquin barrejades amb altres interns vulnerables, ja sigui perquè tenen una patologia mental, un problema de consum o una discapacitat. En algunes ocasions, a més, l'estada en aquests espais alternatius està limitada a dos anys, la qual cosa no és adequada per a les persones amb discapacitat intel·lectual. Altres centres penitenciaris, com el de Ponent o el de Dones, ni tan sols tenen previst disposar d'aquest espai per atendre els interns en situació de vulnerabilitat.

Per acabar, l'informe posa de manifest que les dones amb DID pateixen una doble discriminació, perquè o bé no hi ha un espai específic per a elles o bé el que hi ha és clarament insuficient. I que hi ha un percentatge elevat de persones amb DID que no tenen el certificat oficial de discapacitat ni estan detectades com a persones vulnerables. Per tant, estan ubicades en mòduls ordinaris i, fins i tot, es poden trobar en aïllament de manera perllongada.

El treball penitenciari: la Circular 2/2024

Arran de l'assassinat de la cuinera del Centre Penitenciari Mas d'Enric, es va implementar la Circular 2/2024, que regula el procediment d'accés, suspensió i extinció de la relació laboral especial penitenciària. Tenint en compte que el treball penitenciari compleix una funció reinsertadora, la síndica considera que aquesta nova circular és una restricció excessiva en l'accés i en la permanència a tallers i destins, i demana que es revisi en profunditat, per dos motius: perquè amplia notablement els llocs de treball considerats "d'especial risc per a la seguretat", i perquè estableix nous requisits per accedir-hi que no tenen base legal, com el de no haver estat condemnat per delictes violents amb resultat de mort o lesions greus.

L'MCPT és conscient que la seguretat del personal i dels interns dels centres penitenciaris és un element fonamental, però defensa que per garantir-la no s'ha de restringir l'accés dels interns al treball penitenciari, sinó ampliar les mesures de control, com la instal·lació de càmeres de videovigilància i arcs metàl·lics, o els escorcolls freqüents. A més, limitar l'accés al treball en funció del tipus de delicte comès, sense atendre la individualitat del cas, no respecta el principi de la reserva de llei, i s'envaeixen competències d'àmbit estatal.

Altres recomanacions

L'informe també recomana que les comissaries de policia local s'abstinguin de fer funcions de custòdia de persones detingudes. De fet, l'MCPT demana des del 2014 que els cossos de policia local que practiquin alguna detenció traslladin la persona detinguda directament a l'àrea bàsica policial dels Mossos d'Esquadra. Amb aquest objectiu, es demana que s'estableixi un protocol d'actuació entre l'ajuntament corresponent i el Departament d'Interior que permeti als cossos de policia local clausurar les seves àrees de custòdia.

Pel que fa als centres de justícia juvenil, entre el 2023 i el 2024 s'han visitat els set centres educatius destinats a l'execució de mesures judicials d'internament. L'informe constata que, tot i que aquests centres cobreixen gran part del territori català, algunes demarcacions, com la de Tarragona, no en tenen, i això pot fer difícil mantenir els vincles entre els joves i les seves famílies. També detecta que els joves d'origen migrant sense xarxa familiar estan més desprotegits i necessiten un acompanyament en el moment clau de preparar la sortida del centre i la vida posterior. Finalment, l'informe subratlla la necessitat de garantir que el personal de seguretat privada d'aquests centres tingui formació específica sobre els drets i les obligacions dels menors que hi resideixen i sobre el procediment i els límits de l'aplicació dels mitjans de contenció.

Accés al contingut de l'informe

Tornar